..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘cinema

Viure per viure

with 16 comments

Fa uns mesos en el festival de cinema de Sitges se’m va presentar una pel•lícula sobre la força dels vius per a sobreviure, la resistència i l’aferrament per la vida.

La història té com a punt base l’anècdota del cavall que era fuetejat en mig d’una plaça de Torí i que va ser socorregut pel filòsof Nietzsche. L’autor de l’”Anticrist” va veure el patiment de l’animal com el d’una persona i va anar a socórrer aquella pobre criatura torturada. Després de calmar el cavall, el filòsof va caure en una profunda bogeria de la que no sortiria mai més.
I, oi que ho encerteu?, el film tracta de la història d’aquell altre ser viu protagonista de la història, el cavall. Del qual no se sap res.

 

Sota una atmosfera del tot inestable, amb una tempesta de vent que tot s’emporta, veiem un primer plànol del cavall. La lluita per arrossegar un carro pendent amunt mostra uns moviments d’esforç que humanitzen el rostre del cavall. Es veu com esbufega, com passa fred, en definitiva, aquella imatge està dotada de tanta sensibilitat que fa entendre perfectament el que sentí el filòsof.
Com pot ser que una simple imatge en moviment sigui tan fonda, pugui transmetre’ns tant! Només per això val la pena veure aquesta pel•lícula i qualsevol experiència cinematogràfica. Només basta una imatge que realment ens arribi al cor perquè gaudim durant tot el metratge.

Aquí teniu l’inici del metratge, volum alt i pantalla en gran:

Inici El cavall de Torí

No obstant això, no és l’única escena que ens colpirà. Els amos d’aquest cavall són una humil família de camp constituïda per un pare i una filla. Viuen una vida monòtona i a la vora de la subsistència. Cada dia la nena es lleva primer, es vesteix i ajuda al pare a vestir-se, donat que ell no pot tot sol, té un cantó del cos adormit. Després d’això ella va a buscar aigua al pou i comença a bullir una patata per a cadascun. Amb això i un glopet d’aiguardent viuen tot el dia. I així dia a dia els anirem veient durant una setmana en què cada dia el temps i les circumstàncies empitjoren vers una imminent fi. El cavall que viu amb ells arribarà un moment que no voldrà caminar més per més fuetejades que rebi. L’aigua deixarà d’arribar al pou. I quan no queda res fora de casa d’on agafar-se i sostenir-se, que es pot fer?
Això és el fons de El Cavall de Torí, la darrera obra del genial cineasta hongarès Béla Tarr.
Jo proposo la solució de pensar que al menys tenim els nostres i sempre queda esperança si ens donem la mà uns quants.

Aquest film segons el web del distribuidor a Catalunya, Paco Poch, s’estrenarà aquest mes. Serà doncs, el primer cop i últim que s’estreni una pel•lícula d’aquest director. Us encoratjo a que l’aneu a veure. I si us agrada, a l’fnac hi ha quatre obres més seves. La temàtica com veureu, sempre és la degradació del ser humà fins al nivell de l’animal davant les situacions apocalíptiques. Diferents històries que sota un estil cinematogràfic comú ens traslladen a un món trist i bonic alhora, dins la més pura destrucció s’hi veu bellesa.

 

Written by Héctor

23 Desembre 2011 at 2:37 pm

Slavoj Žižek !!!

with 24 comments

Quedareu hipnotitzats !!!

Quedareu hipnotitzats !!!

Una de les capitals més boniques d’Europa és Ljubljana, la capital d’Eslovènia. O com a mínim això és el que he sentit sempre que m’hi he passat uns dies. Doncs a Ljubljana va néixer en Slavoj Žižek, un interessantíssim filòsof i psicoanalista d’allò més original i divertit d’escoltar i llegir.

En Slavoj Žižek sempre fuig dels convencionalismes imperants i s’ha convertit en un important divulgador del pensament crític-analític (terme que crec que m’acabo d’inventar…). Tan sols ell és capaç de parlar sobre temes tan diversos com els ous kinder, David Lynch, el 11-S, Jacques Lacan, George Bush i la realitat virtual per dir uns exemples, i a sobre donar-ne una visió inèdita i ben formada i desenvolupada.

Evidentment les seves conferències universitàries tenen assegurat un enorme èxit de públic. A una de les seves habituals estades als Estats Units el “The New York Times” el qualificava com a un acadèmic Rock Star de la filosofia, pel munt de fans incondicionals que el segueixen faci el que faci i publiqui el que publiqui.

Els seus llibres son trencadors des de el títol, qui es pot resistir davant d’un “En defensa de la intolerància” o un “Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan i nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock”, reconeixereu que son títols potents i que inciten com a mínim a fer-li un tast.

No us vull enredar més, tan sols us demano que si voleu un divertit però profund exemple del seu discurs, agafeu una bona cadira, us còmodes i relaxats, i gaudiu d’aquests 11 minuts estel·lars que us proposo.


Si us heu quedat amb ganes de més, hi ha un parell de documentals sobre en Slavoj Žižek molt interessants i aclaridors, es tracta de Žižek!” i “The pervert’s guide to cinema”. Aquest últim documental és indispensable per a tots els amants del cinema, és fantàstic veure a Žižek psicoanalitzant les pel·lícules i els seus personatges.

Potser us passarà com a mi, i després de l’interes per en Slavoj Žižek passeu cap el seu sempre admirat Lacan, però potser això ja és malaltia…

Un tast de “The pervert’s guide to cinema”:


Slavoj Žižek

Rebelarte · 15 – 16 – 17 de Gener del 2010

with 4 comments

Des de Attac-Catalunya m’informen de la nova edició de RebelArte2010, aquí us poso l’informació per si us interessa  participar-hi.

Arriba la tercera edició de Rebelarte, a on us presentem una mostra de cinema documental i vídeo independent en la qual l’art, l’acció social i la visió d’altres realitats configuren els eixos de l’esdeveniment, en el qual hem seleccionat una sèrie de treballs amb els quals presentar una visió alternativa a través de diferents temàtiques.

Obrirem la mostra divendres dia 15 de gener a les 20 hores, amb la participació de Judit Vidiella, Doctora en estudis de performance i feminisme, que inaugurarà la mostra parlant de performatividad i poder. Seguint el fil argumental de la mostra comptarem amb la participació d’Adelaida Lamas que ens presentarà La metamorfosi de la palomita, projecte que neix de la unió ideològica i logística del col·lectiu Controlzeta i de la productora Miniature Films. Es tracta d’una sèrie d’episodis on la provocació irònica i una mica de mala llet són el fil argumental per remoure les aigües internes de l’espectador.

Art i Acció, bordarà la temàtica del dissabte en la qual es mostrarà diferents curtmetratges de cinema amb actors, animació 2D i 3D, stop-motion, pixelación, collage, intervencions en l’espai públic, etc. ?Incloent els temes més candents de l’activisme actual: ecologia, consum, especisme, guerra i pau, sistema, rutina, control social, dona i patriarcat, comunitat, suport mutu, explotació, justícia i denúncia social. Temes que són abordats per grans artistes contemporanis de totes les nacionalitats estils i ideologies. Una autèntica reverència a la irreverència.

Postcapitalisme i Altres Realitats, on es mostraran diferents exemples pràctics d’alternatives destinades a transformar els hàbits socials, fins ara basats en la interdependència de la societat de consum i que estarà dividida en diferents eixos: desenvolupament sostenible, recursos, producció, crisi, drets humans, territori, vida, treball i autogestió. Una visió alternativa basada en la cooperació i el desenvolupament sostenible. També comptarem amb diferents exposicions sobre els nostres hàbits de consum i la relació que aquests representen per al planeta, comptarem a més, amb l’estrena del documental Tras la crisi més autogestió en el què participarà el seu director Jordí Carbó, el qual ens relatarà les motivacions que el van portar a embarcar-se en aquest projecte.

Comptarem a més, amb les actuacions dels grups de Performances SiO2 i Leny Pony que interpreteran Cossos i Recorreguts.

L’accés serà gratuït ja que es tracta d’un projecte social sense ànim de lucre.

més info: Rebelarte 2010

Written by MadeByMiki

11 gener 2010 at 1:24 pm