..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘cleptocràcia

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

with 13 comments

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada



Tunísia i els seus “amics”.

with 6 comments

Complicitats.

Complicitats.

El Banc Mundial l’any 2010 ens informava sobre la situació econòmica de Tunísia. Entre d’altres coses sota el títol “Tunísia, un exemple a l’Àfrica”, ens donaven unes dades importants per veure el fantàstic moment econòmic que viu aquest país.

-Entre en 1996 i el 2007 ha millorat la seva competitivitat i es van duplicar les seves exportacions de bens i serveis.

-El Banc Mundial els hi va donar préstecs pel seu desenvolupament.

-Tunísia ha impulsat satisfactòriament la inversió privada fent créixer la productivitat enormement.

És ben curiós que a un país amb tots els indicadors del Banc Mundial en positiu, amb una gran productivitat i competitivitat, aquells dos factors que sempre associem (o ells ens fan associar) amb el creixement i el benestar sigui el que ha patit les protestes més violentes i duradores del nord d’Àfrica.

No costa gaire deduir, que el fet de que un país tingui uns indicadors econòmics positius no implica que els seus ciutadans se’n adonin o en gaudeixin plenament. El gran exemple de progrés que representava Tunísia pels països del seu entorn s’ha esvaït, els seus enormes ingressos com a paradís turístic i pels seus recursos energètics no han revertit en el poble.

És molt graciós que Barack Obama faci crides en favor de fer eleccions “lliures i justes”, parli del coratge i la gran dignitat del poble tunisià, que des de Europa es parli també de solucions democràtiques per satisfer els desitjos del poble. Si aprofundim una mica més ens en adonarem de que la democràcia que els hi proposen és un “govern d’unitat” amb molts dels elements de l’antic règim. Aquest govern d’unitat que recolzen les “democràcies” occidentals no deixarà participar a les eleccions ni a partits d’esquerres ni tampoc a partits islamistes, és curiosa aquesta versió de la “democràcia”.

Sobre el senyor amic d’occident, en  Ben Ali,docs poc hi ha per dir, és el típic exemple de “cleptocràcia” orquestrada i promoguda per occident. Ho sigui que com sempre ell i la seva tropa s’havien apropiat d’infinitat de bens i negocis del seu país, i acumulaven fortunes incommensurables. Evidentment, no cal patir, el botí del lladre on ha de ser, a aquells paradisos fiscals que ningú vol eliminar, allà on no tenen manies a l’hora de rebre diners i or encara que estiguin una mica tacadets de sang… 

http://siteresources.worldbank.org/NEWSSPANISH/Resources/2010IBRD-Tunisia-ES.pdf

Written by MadeByMiki

18 gener 2011 at 10:29 pm