..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘consumisme

Perduts i estabornits.

with 18 comments

Moltes de les coses que avui ens semblen perfectament “normals”, fa ben poc que les patim, o que son tal com ara les coneixem, però curiosament les vivim com si fossin “de tota la vida“. Una de les que més m’interessen és la manipulació sensorial, i més concretament la que es produeix a aquells llocs tan especials que anomenem “centres comercials”.

Els centres comercials van néixer als Estats Units, i res del que allà hi ha és casual, tot va dirigit a convertir el consum en una experiència. Si els sostres son ben alts és per fer-los veure com a temples, uns temples on podem anar segurs, ja que hi ha molta seguretat per que no tinguem pressa per marxar.

Una vegada som dins “el temple del consum” i amb sensació de seguretat passem a una segona fase, cal desorientar-nos, ens em de perdre allà dintre. Per tant, el disseny dels bons centres comercials va orientat a fer-nos passar pel màxim d’aparadors possibles, i no deixar-nos trobar a la primera allò que busquem. El sentir-nos perduts però segurs, i amb un munt de noves temptacions, farà que comprem moltes més coses de les que inicialment teníem previstes.

Al centre comercial naturalment no hi faltarà una música ambiental, una música que pot variar per induir-nos a fer el que els hi convé que fem. Deixant a part els molts missatges que la música ens transmet, és evident que una música accelerada ens farà anar més ràpid i que una musica suau ens incitarà a relaxar-nos i reduir la velocitat.

Una vegada vivim immersos en aquell mar de sensacions manipuladores dels nostres sentits, cal destacar que al entrar a cada botiga entrem també a un nou “marc sensorial”. Per posar un exemple ben clar i extrem, suposo que tots hem entrat alguna vegada a alguna d’aquelles botigues que formen part d’allò que en podríem dir “franquícies de moda juvenil”. Allà realment ens faran viure una experiència extrema, la música és a un volum brutal (no crec que sigui legal sotmetre als dependents durant hores i hores a tants decibels), i les llums ens creen una sensació de ser a una discoteca a les 3 de la nit difícil d’experimentar a aquelles hores. S’ha demostrat que la música afecta a la nostra secreció d’hormones, a la respiració, al ritme cardíac, a les ones neuronals i lo que és molt millor provoca una sobre càrrega que fa que prenguem decisions molt més precipitadament.

Els que hem estudiat aparadorisme i altres conyes sabem que a aquests llocs no hi ha res posat sense un sentit. Que una porta oberta fa entrar a més gent, que la música tranquil·litza a la gent i la gent relaxada compra més, com disposar els articles a un aparador per que es “llegeixi” millor el missatge que volem donar, hi ha infinitat de coses que inconscientment ens impulsen a consumir i totes elles les trobareu juntes als centres comercials. Per tant abans d’anar-hi, tingueu en compte que és un lloc on se’ns manipula per que comprem més del que teníem planejat.

Written by MadeByMiki

30 gener 2011 at 5:21 pm

Adam Curtis, “el segle del individualisme”

with 14 comments

Ja sabeu de la meva afició pels documentals, avui toca recomanar la sèrie de documentals més imprescindible del enorme Adam Curtis. Aquest documentalista anglès va treballar com a productor, escriptor, director i narrador. Ha estat professor a Oxford i actualment treballa per a la BBC.

El primer que ens sorprèn és la temàtica dels seus documentals, ja que parlen de geopolítica moderna i contemporània. S’esforça molt per fer-nos entendre el com i el perquè de les qüestions més interessants que vivim i veiem a diari, el seu objectiu és fer-nos conèixer molt millor el món on vivim.

Avui em centraré tan sols en la sèrie de documentals més famosa que ha creat: “The century of self”, aquesta sèrie consta de quatre llargs documentals que ben segur devorareu un darrera l’altre per després tornar a començar.

Us en faig un petit resum i us deixo el link per veure’ls en versió original amb subtítols:

1. Maquinas Felices”: Bàsicament es tracta de la vida i miracles d’Edward Bernays, cosí de Sigmund Freud, visionari i gran manipulador de masses. Va aprofitar els coneixements i estudis del seu oncle per crear un nou sistema de societat de consum. Aquest capítol és imprescindible, extens i revelador de l’estil i la enorme tècnica, coneixements i habilitat comunicativa d’Adam Curtis.

2. Ingenieria del consentimiento”: A aquest capítol ens explica com després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors van fer servir els estudis de Freud per manipular el inconscient de les masses. Se’ns explica com els governs i les empreses gestionen i controlen les ments dels seus ciutadans.

3. Hay un policía dentro de todos nuestros jefes: debe ser destruido”: En Wilheim Reich, deixeble de Freud junt a les empreses dels EEUU va ajudar a crear un món individualista.

4. Ocho personas bebiendo vino en Kettering”: Una brillant crítica als polítics d’esquerres occidentals i la seva manera d’entendre la democràcia i el tracte cap al seu electorat. La devaluació total de la política i la democràcia.

Ja podeu vigilar amb aquests documentals, us puc dir per experiència que creen addicció i us ocuparan moltes hores.

Aquí en teniu una mostra, segur que si després d’aquest documental de 1 hora en voleu més sabreu on trobar-los…

http://video.google.com/videoplay?docid=7189292447633419431#

…però per si un cas aquí us deixo un altre link:

http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?f=4&t=3498


Per cert, missatge en clau: els interessats ja m’entendreu, les vostres preguntes ja son a Beirut.

Written by MadeByMiki

2 Desembre 2010 at 11:39 pm

Programa d’adoctrinament pel bon consumidor.

with 12 comments

És molt interessant saber perquè som com som i fem el que fem, per si un dia perdeu el nord, poseu-vos aquest vídeo de 5 minutets i a tornar a la normalitat.

És de ximples gastar diners en roba de Nike.  És la marca d’un imbècil, qualsevol persona que ho fa ha estat simplement enganyat per les campanyes de màrqueting de milions de dòlars.

Comprar Nike mostra que ets d’una naturalesa similar a les ovelles i et manca imaginació i estil.

Qui en el seu sa judici voldria ser d’una marca, com si fos una vaca?, una marca que ens identifica com a propietat d’una altra persona. Això son marques d’un animal domesticat i explotat. Les marques prometen la llibertat, però et donen el contrari: la pitjor classe de conformitat servil.

Tom Hodgkisnon, en un extracte de “La foguera de les marques”

Written by MadeByMiki

10 Novembre 2010 at 12:38 pm