Posts Tagged ‘crítica’
D’esquerres i sense imaginació.
Van passant els anys i no hi ha una veritable proposta dels partits d’esquerres. Mentre per l’altra banda hi ha els partits més institucionalitzats, els que podríem anomenar com de dreta i centre dreta, els que es passen els dies i els anys amb la intenció de que ens empassem una gran mentida: aquella que pretén eliminar tot rastre d’intenció política a les mesures que ens imposen, aquella que ens ven tota mena de reformes draconianes sota l’etiqueta de “no hi ha cap altre opció possible”, “us farà mal, però és pel bé de tots”.
Però el que resulta absolutament esfereïdor és la manca de propostes concretes per part de les esquerres. No hi ha per enlloc una proposta de canvi de sistema, tan sols podem trobar posicions defensives d’allò més simplistes. Sembla que volen fer política senzillament parlant de la defensa del estat del benestar i de tornar a les condicions socials i laborals de fa cinc anys. Sembla que amb això ja en tenen prou, no cal articular un discurs propi, jugant a la contra i sense idees van fent i el seu públic no s’alarma.
Certament hi ha veus a l’esquerra i a la dreta que van més enllà, però no son als llocs de responsabilitat. El discurs oficial per les dues bandes és reductor i simplista a més no poder. Tal i com fa uns dies xerràvem amb l’amic i periodista Jordi Pallarès, avui patim una política simplista, amb uns arguments dignes d’un anunci de detergent i un discurs orientat clarament al consum immediat i de masses, aquí cada partit agafa el seu públic i es dedica senzillament a donar-li un discurs fàcil, buit de contingut però molt ben maquillat. Total, tan sols es tracta de vendre el seu producte, per tant a quanta més gent arribin millor, o potser no?…
“Over democracy”, quan la democràcia és massa democràtica.
Slavoj Žižek
Com molt be sabeu, tinc devoció per aquest gran pensador, i articles com aquest encara reforcen més aquesta sensació. Tal i com podeu suposar pel títol de l’article, el tema no pot ser més actual en plena “jornada de reflexió” sobre el moviment social promogut pels de “DemocraciarealYA”.
En Slavoj ens parla de la la confrontació entre la democràcia de la voluntat i els interessos del poble i la democràcia institucionalitzada, aquella que queda limitada pels legalismes formals, ho sigui allò que en diuen “les normes del joc”.
És evident que a diari els estats actuen sense tenir en compte la voluntat del seu poble, aquesta queda totalment supeditada a altres interessos, sovint inconfessables, aquesta és tècnicament la nostra democràcia, una democràcia de baix nivell, sense “excessos”.
La nostra democràcia actual està perfectament dissenyada per defensar-se del que considera amenaces externes o excessos democràtics. Si “democràticament” un partit no democràtic guanya unes eleccions (tal i com va passar amb els islamistes algerians), aquestes eleccions com sigui seran invalidades considerant que “el poble encara no està madur democràticament”. No cal anar tan lluny, el mateix ha passat al País Basc quan guanya algú que “no tindria que guanyar”, o quan algú gosa plantejar qüestions que afecten a les anteriorment esmentades “normes del joc”, els auto-anomenats demòcrates automàticament contra-ataquen amb fúria per evitar aquests excessos democràtics tan perillosos (com a mínim per ells).
Per tant, és molt convenient per a alguns el parlar sempre de “portar la democràcia” com sigui allà on no n’hi ha, però sempre cal que aquesta democràcia sigui la de la versió reduïda, aquella que consisteix en anar a votar de tant en tant uns partits afins a aquest sistema. La democràcia excessiva, la que posa per davant de tot els interessos dels ciutadans és massa perillosa i totalment incompatible amb la institucional.
..: MadeByMiki :.. 