..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘despeses

Propostes contra la crisi, 2ª part.

with 22 comments

Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.

Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.

Primera proposta, el salari màxim.

Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.

Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:

Presidència

130.011,19€

Vicepresidència

99.765,52€

Secretaria

81.311,63 €

Assignació per al president de grup parlamentari

37.143,12€

Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari

39.328,01€

Assignació per a la resta de diputats

40.201,96€

Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana

21.605,22€

Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona

28.090,02€

Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona

30.156,56€

Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…

Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.

L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.

Segona proposta, les necessitats mínimes.

Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.

Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.

Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…

Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.

No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.

Uns links per fer una ullada: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica 

http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1

Propostes contra la crisi, 1ª part.

with 12 comments

Com a molta altra gent que portem anys i panys criticant la nostra societat i el nostre sistema de vida, a més ara ens dediquem a protestar per la deficient gestió dels nostres diners (el diner públic), amb lo que sovint els més afins a aquest món neo-liberal en el que vivim, em fan aquella pregunta màgica: “Això que dius sona molt be, però si tu manessis que faries?, eh?”.

Crec que avui que sabem que s’ha incrementat el dèficit de les nostres administracion de manera exponencial, i que a més la morositat dels ciutadans s’ha disparat, de fet més aviat es podría parlar d’una llarga i clara tendència a l’alça. Doncs crec que és un bon moment per exposar, posem per cas un parell d’iniciatives que ajudarien a millorar molt aquests dos problemes financers, senzillament m’ho he proposat així com a un exercici de reflexió que no anirà enlloc però em ve de gust de fer.

Per tant avui em disposo a solucionar tot solet aquests grans problemes que ens porten a tots de cul i que indignen a tanta gent. És evident que tot això no es fa en un post, per tant faré un esforç descomunal i ho enllestiré en un parell de posts.

Som-hi doncs, anem per feina que es fa tard. La primera proposta és ben senzilla, cal eliminar la publicitat de tot l’àmbit públic. Sembla una qüestió poc important, però ara us deixo unes dades per que us en adoneu de la magnitud de la tragèdia:

  • Cal prohibir la propaganda electoral, tan sols pot ser polerada a les pàgines web dels partits polítics, allà pot anar-hi tothom a informar-se sense cap problema. Això permetria tenir una democràcia més justa, tots els partits tindríen més igualtat de condicions i combatriem el finançament ilegal. Avui les coses estan així: “A més de la cessió d’espais de titularitat pública, en les eleccions al Parlament la Generalitat contribueix a les despeses electorals de les candidatures, com també ho fa l’Estat a les eleccions al Congrés i al Senat. També es fixen tarifes especials per a l’ús del servei de correus. Pel que fa a les subvencions privades, també són admissibles, però estan limitades legalment i són objecte de control posterior.”. Ni tan sols ens podem oposar a reber les cartes de propaganda electoral:”les lleis reguladores del tractament automatitzat de dades personals que ho permeten respecte a la propaganda comercial no són aplicables en matèria electoral”Per posar un exemple això és el que diuen que es van gastar els partits més significatius de Catalunya les passades eleccions municipals: PSC: 2.436.600€, CiU: 2.200.000€, ERC: 1.624.000€, PP: 900.000€, ICV: 300.000€, C’s: 160.000€

  • La Generalitat va gastar en propaganda el passat 2010 la descomunal xifra de 10,51 milions d’euros, i va quedar com a tercer anunciant a Catalunya sota “Telefonica” i “El Corte Inglés”. Per desgràcia no tinc informació sobre la despesa d’altres administracions, però les xifres d’ajuntaments, diputacions, consells comarcals i altres segur que també son escandaloses. Un altre forat enorme son les televisions autonòmiques i locals, tots sabem que bàsicament son un pur instrument propagandístic que paguem entre tots, el seu dèficit confessat s’apropa als 2.000 milions d’euros i s’emporten unes subvencions anuals de més de 1.000 milions d’euros, aquest any “la corpo“ per si sola rebrà 324 milions d’euros de subvenció. Per veure la desmesura en la que ens trobem, mentre Tele5 té una plantilla de unes 700 persones, TV3 manté a més de 2.700 empleats. Evidentment a aquestes xifres caldria afegir-hi les de tots els canals públics de televisió, ràdio i altres. Hi ha molt on retallar, però el donar la visió del món que els hi convé sembla que no té preu. Gairebé sobra comentar-ho, però no creieu que abans de retallar caldria plantejar quines son les nostres prioritats, les del govern ja les sabem i son ben clares: propaganda, poltrona i policia.

Per a la propera entrega, prometo ser més radical i original amb les meves propostes, no us ho perdeu…

Written by MadeByMiki

21 Juny 2011 at 10:18 pm

Les normes del joc polític.

with 21 comments

Sovint els partits polítics pacten sobre temes de veritable interès general (i no parlo del Barça-Madrid). Ells pacten sobre allò que en diuen “les normes del joc”, son notícia últimament les modificacions al presumptament intocable “Pacto de Toledo”, aquell pacte per excloure les pensions del camp de batalla polític.

Potser el que no ha estat tant notícia, és el pacte al que van arribar PSOE i PP aquests passat juny quan es van comprometre a reduir en un 15% les despeses electorals i en un 10% les subvencions als partits amb representació parlamentària. Davant de la crisi, cal donar exemple i es volia tramitar aquestes reformes amb urgència amb la intenció de que fossin vigents abans de les eleccions municipals.

Tai i com acostuma a passar, es va anunciar aquest pla d’austeritat fet per responsabilitat política, calia fer veure que els polítics també patien retallades. Però a l’hora de la veritat (això no s’ha anunciat tant…), ni aquest pacte s’ha fet llei, ni es reduiran les subvencions que reben els partits polítics. De fet, aquest any rebran unes transferències públiques per valor de 131 milions d’euros, un 33,3% més que el passat 2009. Cal tenir diners per pagar la propaganda electoral de les municipals i les autonòmiques, només faltaria!

La gràcia de tot plegat és que si mirem els pressupostos de l’estat, ho veurem tot més clar. El conjunt dels ministeris veuen reduïda la seva assignació en un 15,6% i les obres públiques pateixen una retallada -me’n alegro- de més d’un 40%. Però, oh sorpresa!, els partits polítics reben aquests 33,3% més de diners i els sindicats mantenen intacta la seva assignació de 20,6 milions d’euros.

Queda clar on son les prioritats dels polítics?

Font: http://www.cotizalia.com

Written by MadeByMiki

10 Octubre 2010 at 2:53 pm