..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘documental

John Pilger, “la guerra que vostè no veu”.

with 15 comments

Ja fa força temps que no parlo de cap documental, ho sigui que avui ja toca tractar sobre el prolífic documentalista australià John Pilger. En John porta més de 50 anys de carrera periodística, ha estat corresponsal a multitud de guerres i això l’ha impulsat a intentar comunicar allò que ell ha viscut en primera persona. Ha produït 56 documentals per a la televisió, un parell més orientats al cinema (el darrer va inclòs integre a aquest post) i ha escrit un munt de llibres.

Si en Thomas Jefferson va dir “La informació lliure és la moneda de canvi de la democràcia” en John Pilger és autor d’una altra sentència intel·ligent “Jo sé quan Bush menteix, se li mouen els llavis”, potser amb això us podreu fer una idea de quin tipus de personatge és i quina ideologia professa.

Al documental que avui us presento, “La guerra que vostè no veu”, hi trobareu molta informació sobre el món on vivim i el tracte periodístic que se li dóna, de fet aquesta és la qüestió, quina és la informació que rebem i quina intenció oculta porta.

La veritat, en John Pilger a aquest documental fa la crítica més àcida i punyent al periodisme occidental i les seves servituds. És un veritable plaer veure les cares de pànic de molts periodistes i polítics entrevistats davant les preguntes incòmodes de’n John.

Aquest documental és molt dur, quedeu avisats els més sensibles, el seu contingut és en el fons i en la forma absolutament esgarrifós. Tot i així, val la pena veure’l i sortir-ne una mica tocat però amb una nova perspectiva.

Per cert, l’accent anglès amb el que parla en John és sensacional, em fa molta gràcia…

Els prudents, les veritables víctimes ocultes de la crisi.

with 23 comments

Hi ha poques coses que em semblin més desesperants que la situació d’una bona part de la nostra ciutadania, no estic parlant tal i com s’acostuma a fer habitualment dels desnonats, arruïnats i endeutats de per vida. Aquests tot i la seva desgràcia tenen el seu lloc als medis de comunicació, la seva situació és coneguda i en certa manera utilitzada per totes bandes, se’ls posa com a exemple de la crisi i com a justificant de l’endeutament de totes les nostres institucions.

És ben senzill fer sentir a tothom partícip d’aquella bogeria de l’endeutament, un endeutament que ara no es pot pagar sense uns sacrificis descomunals. Però és molt cansat el sentir mil i una vegades allò de “el govern s’ha endeutat per sobre de les seves possibilitats tal i com ho han fet les famílies”, o “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Intencionadament s’oblida que una part més que significativa dels ciutadans ni s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats, ni s’han comprat grans cotxes i cases, ni han anat de vacances demanant diners a crèdit per a pagar-les.

Les coses per molt que insisteixin no han anat així, molta gent ha viscut perfectament d’acord amb els seus ingressos, no s’han sobre-endeutat i ara veuen amb desesperació com els hi cau al damunt tota la merda que ells no han ajudat a crear. Ara les retallades i els problemes son per tots, aquests prudents ciutadans no han especulat, no han demanat més del que podien tornar, no han gaudit de luxes innecessaris, però avui viuen amb el malestar de veure com els responsables de la situació actual, els ineptes que van deixar que això passes i els bancs que van estafar de manera premeditada i criminal a milions de ciutadans envejosos i cobdiciosos no tal sols no paguen pel que han fet, sinó que son rescatats amb els diners dels més prudents i sacrificats.

La sobre-taxació dels habitatges, la corrupció generalitzada, les hipoteques al 120%, els swaps, la especulació, la des-regulació, tot això els ha sortit gratis. I a sobre ens hem de callar quan sentim que “tots” hem especulat, ens hem endeutat massa i vivíem per sobre de les nostres possibilitats.

Molts ciutadans anònims i sense gaires coneixements d’economia han gestionat molt millor les seves economies que totes les seves institucions presumptuoses i carregades d’experts que tan sols han demostrat la seva trista ineficàcia. Això si, aquests personatges son els que ens administren la recepta per sortir de la crisi, la cosa te conya.

I desprès d’aquest discurs no me’n puc estar de recomanar-vos un documental, es tracta de “Inside Job”. Aquest indispensable documental ens explica com aquesta crisi que avui patim hauria estat perfectament evitable, però des de els anys 80 se la anat fent créixer de manera premeditada amb una des-regulació que ha resultat criminal pels pobres ciutadans. Aquesta enorme crisi on ningú dimiteix per la seva incompetència, on ningú és empresonat tot i el frau creat. I així anem avui, veient cada dia com el pes de la crisi cau sobre els ciutadans mentre empreses com S&P l’any passat va tenir un increment dels beneficis de un 38%.


Written by MadeByMiki

30 Març 2011 at 8:26 am

Slavoj Žižek !!!

with 24 comments

Quedareu hipnotitzats !!!

Quedareu hipnotitzats !!!

Una de les capitals més boniques d’Europa és Ljubljana, la capital d’Eslovènia. O com a mínim això és el que he sentit sempre que m’hi he passat uns dies. Doncs a Ljubljana va néixer en Slavoj Žižek, un interessantíssim filòsof i psicoanalista d’allò més original i divertit d’escoltar i llegir.

En Slavoj Žižek sempre fuig dels convencionalismes imperants i s’ha convertit en un important divulgador del pensament crític-analític (terme que crec que m’acabo d’inventar…). Tan sols ell és capaç de parlar sobre temes tan diversos com els ous kinder, David Lynch, el 11-S, Jacques Lacan, George Bush i la realitat virtual per dir uns exemples, i a sobre donar-ne una visió inèdita i ben formada i desenvolupada.

Evidentment les seves conferències universitàries tenen assegurat un enorme èxit de públic. A una de les seves habituals estades als Estats Units el “The New York Times” el qualificava com a un acadèmic Rock Star de la filosofia, pel munt de fans incondicionals que el segueixen faci el que faci i publiqui el que publiqui.

Els seus llibres son trencadors des de el títol, qui es pot resistir davant d’un “En defensa de la intolerància” o un “Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan i nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock”, reconeixereu que son títols potents i que inciten com a mínim a fer-li un tast.

No us vull enredar més, tan sols us demano que si voleu un divertit però profund exemple del seu discurs, agafeu una bona cadira, us còmodes i relaxats, i gaudiu d’aquests 11 minuts estel·lars que us proposo.


Si us heu quedat amb ganes de més, hi ha un parell de documentals sobre en Slavoj Žižek molt interessants i aclaridors, es tracta de Žižek!” i “The pervert’s guide to cinema”. Aquest últim documental és indispensable per a tots els amants del cinema, és fantàstic veure a Žižek psicoanalitzant les pel·lícules i els seus personatges.

Potser us passarà com a mi, i després de l’interes per en Slavoj Žižek passeu cap el seu sempre admirat Lacan, però potser això ja és malaltia…

Un tast de “The pervert’s guide to cinema”:


Slavoj Žižek