Propostes contra la crisi, 2ª part.

Imatge de: http://entretanto.wordpress.com/

Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.

Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.

Primera proposta, el salari màxim.

Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.

Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:

Presidència	130.011,19€
Vicepresidència	99.765,52€
Secretaria	81.311,63 €
Assignació per al president de grup parlamentari	37.143,12€
Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari	39.328,01€
Assignació per a la resta de diputats	40.201,96€
Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana	21.605,22€
Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona	28.090,02€
Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona	30.156,56€

Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…

Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.

L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.

Segona proposta, les necessitats mínimes.

Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.

Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.

Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…

Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.

No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.

Uns links per fer una ullada: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica 

http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1

TEPCO, una companyia respectuosa amb el medi ambient.

La propera vegada que us expliquin allò de: “és bo des-regular i liberalitzar al màxim”, “amb menys intervenció de l’estat les coses funcionen millor”, “cal deixar que la empresa privada faci la seva feina”, doncs la propera vegada que sentiu coses semblants recordeu a TEPCO.

TEPCO és la empresa responsable de la central nuclear de Fukushima que actualment està provocant l’apocalipsi nuclear que avui es pateix al Japó. Aquesta empresa ha estat sospitosa de 29 casos de falsificació de documents, la central nuclear ja havia tingut que ser paralitzada alguna vegada per motius de seguretat, però tot això era minimitzat i ocultat pels seus directius.

 

Aquesta central nuclear ja va ser descoberta a finals del 2006 falsificant les xifres de les temperatures del seu líquid refrigerant, de fet es va saber que portaven com a mínim des de l’any 1985. Hem de tenir en compte que aquesta central nuclear tan sols tenia 14 anys d’antiguitat.

Per curiositat he fet una ullada a la pàgina web de TEPCO, i he tingut la mateixa sensació que quan visites la pàgina de Monsanto, us deixo aquí alguns fragments:

 

“Des del primer moment, TEPCO ha promogut activament la conservació del medi ambient com una de les seves prioritats la gestió i la conservació de la natura, la reforestació, la prevenció de la contaminació atmosfèrica, la protecció de la qualitat de l’aigua, reciclatge de residus industrials, i la prevenció de l’escalfament global en tots dos a escala mundial i local. L’empresa s’esforça constantment per millorar els seus esforços mediambientals, que són examinades a través de publicacions com l’Informe de Sostenibilitat TEPCO i altres activitats de divulgació pública”.

 

“TEPCO té com a objectiu aconseguir un bon equilibri entre la estabilitat, l’acompliment ambiental i l’eficiència econòmica. Treballem per respondre a la ràpida evolució econòmica i energètica al Japó i la resta del món i aconseguir una energia elèctrica estable i segura. De manera sistemàtica desenvolupem les nostres instal.lacions energètiques per poder respondre de manera flexible a les demandes d’energia i seguir oferint electricitat d’alta qualitat en el futur”.

“TEPCO pretén ser un operador d’energia nuclear digne de tota confiança, i s’ha compromès a contribuir a una societat baixa en carboni mitjançant la promoció de les operacions de les centrals nuclears respectuosos del medi ambient.”

“Continuarem promovent la generació d’energia nuclear, mentre posa com a màxima prioritat el garantir la seguretat.”

Ahir entre moltes altres coses, vaig poder sentir a grans experts dient que no podem prescindir de l’energia nuclear perquè ens aporta un 20% de l’energia que consumim. La pregunta és ben fàcil: no podem prescindir d’aquest 20%?, segur?, algú ens ho ha preguntat?.

“L’era de l’estupidesa”

Aquesta matinada potser és el moment de deixar de banda l’ordinador per uns moments i veure un documental molt interessant, “L’era de l’estupidesa”, l’horari d’emissió és infame, a les 00:20 de la matinada, però així va la televisió des de sempre.

Del productor guanyador d’un Oscar per “One day in september”, el documental es va estrenar fa poc més d’un any, de manera conjunta en les sales de cinema de més de 40 països. Protagonitzat per Pete Postlethwaite (‘En el nom del pare’, ‘Sospitosos habituals’), interpreta el paper d’un home solitari que viu l’any 2055 en un món devastat pel canvi climàtic i té ocasió de fer una mirada enrere per a preguntar-se:

“què és el que no vam fer per a evitar-ho?”

The Age of Stupid -títol original- va ser finançada pel públic ja que es van vendre accions a 223 persones i entitats sensibilitzades pel tema, que tenen un percentatge dels drets de la pel.lícula. Demà el programa “Sense Ficció” que s’emet la nit dels dijous a tv3, permetrà visualitzar el treball als qui es van perdre l’estrena a les sales de cinema. Un documental que treballa amb testimonis reals i imatges d’arxiu que cobreixen des dels anys 50 fins l’actualitat.

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=36150&catid=1270

En acabar el documental s’entrevistarà a Aída Vila, responsable del programa contra el canvi climàtic de Greenpeace.

I ben aviat al mateix programa, el 30/09/2010 s’emetrà el documental  “Estudiants per la llibertat” sobre les revoltes dels estudiants a la dictadura Franquista, aquella dictadura que va dissenyar la forma de l’estat actual.