..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Economia

Luís María, Mariano i companyia…

with 2 comments

image

Els pebrots de’n Luís María Linde tenen unes dimensions enormes, d’una mida similar a la dels que des de el Gobierno de España es posen medalles per la seva sensacional  gestió de la crisi.

En Luís María s’ha endut aquest any un 5,8% més de salari, ara ja passa dels 176.000€ anuals. Però ell és molt empàtic i sap posar-se al lloc nostre, el dels working-poors i els autònoms putejats. Ell sap que el que ens convè és pagar més IVA, abaratir l’acomiadament, pujar els impostos especials i posar nous impostos mediambientals.

Per donar-nos aquesta recepta copiada a la de la proposada pel FMI, no ens cal pagar-li al president del Banco de España la morterada que cobra. Ni tampoc els 203.400€ que cobra el seu número dos. De fet, tenint en compte el paper que ha tingut el Banco de España els darrers anys, podríem aprofitar l’abaratiment de l’acomiadament per prescindir de tots ells.

Pel que fa a la meravellosa política econòmica del PP, aquella que diuen que ens ha tret de la crisi, doncs passa lo mateix. Cal tenir molts de pebrots per presentar una recepta per a sortir de la crisi. No fer absolutament cap ni una de les teves propostes. Passar pel adreçador d’Europa i el FMI. Aplicar per collons la seva política i les seves mesures  i ara voler vendre’ns la moto.

Escanyar-nos amb infinitat pujades d’impostos i serveis, devaluar un 25% el nostre salari, i retallar serveis i prestacions tampoc em sembla massa meritori. És una recepta que ja coneixem i patim, tan sols cal esperar que la gent se’n adoni de l’evidència i poc a poc tingui un esperit més crític amb els que ens diuen que prenen mesures i tan sols es dediquen a fer lo imposat pel FMi. Si, tal i com abans us deia,  per fer exactament allò que ens imposa el FMI ens podriem estalviar tots aquests intermediaris tan cars ineficients i mentiders.

Anuncis

Written by MadeByMiki

15 Juny 2015 at 6:38 am

Recull de premsa.

with 7 comments

Mentre em treballo un nou post us deixo tres articles que m’han semblat molt interessants i una cançoneta per començar el cap se setmana amb alegria.

N’hi ha que portem tant de temps dient el mateix que en Quim Monzó…:

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/20120203/54247624819/quim-monzo-un-mundo-de-posibilidades.html

El Ministre Soria, no sap res todo sobre energía, però tampoc en sap gaire sobre economía:

http://www.economiaapiedecalle.com/?p=444

Una alegria pels que sempre comprem els mòbils lliures i “trinco, trinco”:

http://www.expansion.com/2012/02/03/empresas/tmt/1328272275.html?a=ea4efaa199a13d903236685f84a72818&t=1328343942

Written by MadeByMiki

4 febrer 2012 at 9:40 am

Els valors de’n Manfred Max-Neef, Premi Nobel Alternatiu d’economia.

with 15 comments

En Manfred Max-Neef va estudiar economia, i més endavant va fer carrera com a empleat de la empresa petrolera Shell. Aquesta feina no li va durar massa, ja que al adonar-se’n de les implicacions de la seva feina, la va deixar per dedicar-se a estudia els problemes dels països en vies de desenvolupament. No va fer això precisament des de els despatxos, va conviure amb els més desafavorits durant anys i això li va fer obrir els ulls i veure la economia des de l’altra banda. Va treballar per la ONU i va desenvolupar la seva tesi anomenada “economia descalça”* i “economia a escala humana”. Son famoses les seves hipòtesis sobre les 10 necessitats bàsiques humanes i la idea de que a partir d’un determinat punt del desenvolupament econòmic, la qualitat de vida comença a baixar.

És evident que no tots els economistes son iguals o pensen de la mateixa manera, però actualment sembla que només n’hi hagi amb una sola ideologia, la neo-liberal. Portem molts anys amb aquesta dictadura, tan sols s’ensenya aquest tipus d’economia a les escoles i universitats, tan sols es porta a terme aquest tipus d’economia.

Per en Manfred sempre hem necessitat uns economistes més cultes, amb una ment més oberta i amb coneixements molt més enllà de la pura economia. Cal percebre la economia com un subsistema dins de un sistema més gran: la biosfera, és evident que depenem totalment de la natura. Avui impera la visió contraria, la que veu la biosfera com a un subsistema de la economia, la miopia dels economistes els fa creure que aquesta és al damunt de totes les coses, quantes vegades heu sentit allò de “tot és economia!”, amb aquesta visió portem anys anant cap el desastre total. Tal i com diu en Manfred: “avui el que fan els economistes està totalment deshumanitzat”.

La principal aportació d’aquest economista pot ser resumida en els seus cinc postulats i un valor essencial:

  • 1. La economia és per servir a les persones, i no les persones per a servia a la economia.

  • 2. El desenvolupament és per a les persones i no per a les coses.

  • 3. Creixement no és el mateix que desenvolupament, i el desenvolupament no requereix necessàriament de creixement.

  • 4. No hi ha economia que sigui possible sense els serveis de l’ecosistema.

  • 5. La economia és un subsistema d’un sistema més gran i finit: la biosfera. Per tant el creixement permanent és impossible.

  • I el valor essencial per a sostenir una nova economia hauria de ser que cap interès econòmic, sota cap circumstància, pot estar per damunt de la vida.

    *”Economía descalça:” “Yo trabajé al rededor de diez años de mi vida en áreas de pobreza extrema, en las sierras, en la jungla, en áreas urbanas en distintas partes de Latinoamérica. Al comienzo de este periodo, estaba un día en una aldea indígena en la sierra de Perú. Era un día horrible; había estado lloviendo todo el tiempo. Estaba parado en una zona muy pobre y enfrente de mí estaba otro hombre parado sobre el lodo ( no en el barrio pobre sino en el lodo). Y bueno, nos miramos. Este era un hombre de corta estatura, delgado, con hambre, desempleado, cinco hijos, una esposa y una abuela. Yo era el refinado economista de Berckeley, maestro de Berckeley, etc. Nos mirábamos frente a frente y de pronto me di cuenta de que no tenía nada coherente que decirle en esas circunstancias; que todo mi lenguaje de economista era obsoleto. ¿Debería decirle que se pusiera feliz porque el producto interno bruto había subido un 5% o algo así? Todo era completamente absurdo. Entonces descubrí que no tenía un lenguaje para ese ambiente y que teníamos que inventar un idioma nuevo. Ese es el origen de la metáfora “barefoot economy” o economía descalza, que, en concreto, significa la economía que un economista usa cuando se atreve a meterse en los barrios bajos. El punto es que los economistas estudian y analizan la pobreza desde sus oficinas lujosas, poseen todas las estadísticas desarrollan todos los modelos y están convencidos de que saben todo lo que hay que saber sobre la pobreza. Pero ellos no entienden la pobreza. Ese es el gran problema. Y es también el motivo por el cual la pobreza aún existe. Esto cambió completamente mi vida como economista. Inventé un lenguaje coherente para esas condiciones de vida”.

*Fragment d’una entrevista a en Manfred Max-Neef publicada a:

http://literalmagazine.blogspot.com/2010/11/traducida-al-espanol-por-rose-mary.html

Pàgina web de Manfred Max-Neef amb tres llibres en format PDF per baixar-se de manera gratuïta:

http://www.max-neef.cl/inicio.php 

Un vídeo d’una ponencia d’una hora a la Universidad Internacional de Andalucia (absolutament impresionant):

http://www.blip.tv/file/2951120

Obtingut de:

http://elpezcuezo.wordpress.com/2011/04/28/manfred-max-neef-premio-nobel-alternativo-de-economia-el-mundo-en-rumbo-de-colision-una-conferencia-que-deja-mucho-para-pensar/ 

Jocs de mans a Portugal, il·lusionisme a Espanya.

with 23 comments

Fa 28 anys, en un no tan llunyà 1983 l’economia Portuguesa ja va ser intervinguda pel FMI, pel que sembla aquesta intervenció no ha tingut efectes positius a llarg termini, ja que avui tornen a ser de nou a l’estacada.

Pel que sembla alguna de les mesures aplicades aleshores es tornaran a provar de nou, de moment la que sembla amb més números és la de pagar les pagues extraordinàries dels funcionaris amb Deute del Tresor.

Al fer això es produeix un joc de mans espectacular, per una banda l’estat col·loca el deute que no pot vendre als seus funcionaris i per l’altra s’estalvia un munt de diner líquid que possiblement no té. Evidentment per fer això cal collar una mica més als funcionaris per evitar que protestin i acceptin aquest tipus de pagament, però això segur que no serà massa difícil, amb una mica de pressió i una mica de patriotisme barat segur que acaben cedint…

És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits, sembla que tenen via lliure per fer tota la enginyeria financera que els hi sembli, i a més, tal i com ha passat tant a Grècia i Portugal (i suposo que deu passar a totes bandes) es permeten maquillar (o podríem dir manipular) les dades econòmiques sense cap mena de control ni posterior assumpció de responsabilitat ni política ni penal.

I que coi està passant amb Espanya?, doncs crec que tal i com es comenta per moltes bandes [una cordial salutació a www.ecolnomia.tk], Grècia, Irlanda i Portugal han estat intervinguts de manera visible i pública, però com que la economia espanyola és massa gran aquí el que s’ha fet és una intervenció “de facto” però sense anunciar-ho als quatre vents per intentar amagar una caiguda estrepitosa i insostenible per a la Unió Europea. Dit d’un altra manera n’estic ben segur que portem un munt de temps vigilats i dirigits des de fora però fent veure allò tant ibèric de “tranqui, que yo controlo”.

Written by MadeByMiki

28 Abril 2011 at 9:27 pm

La crisi i les microeconomies.

with 19 comments

Tots estem força d’acord amb que no hi ha una crisi, n’hi han vàries. Els més tècnics parlaran de les macro-crisis, les tres bàsiques: econòmica, ecològica i energètica. Aquesta famosa conjunció de la que alguns ja parlaven fa més d’un lustre, i uns altres han anat descobrint a mesura que els esdeveniments s’han anat succeint de manera inexorable, i el que queda…

Però fora d’aquestes teories més estadístiques que altra cosa, el que m’interessa més és l’afectació última d’aquestes crisis, el que viuen aquells que son a primera línia, els que avui ja son la “carn de canó” d’aquesta situació i ho seran com a mínim els propers 30 anys, ho sigui de per vida. Jo parlo amb molts d’ells a diari, i sovint els menteixo sobre el que crec que els hi espera.

Sovint em trobo gent que m’explica moltes coses, potser és per la feina que faig o potser és perquè tinc la mania de fer des de fa anys de conseller econòmic (m’ho demanen tant que no me’n puc estar…). És ben curiós, durant aquests anys he aconsellat a un munt de gent, a tots els he dit que no facin allò que volen fer, amb tots els arguments possibles i sempre han acabat trobant a algú per escoltar que s’ajusti més a allò que esperaven sentir i així poder endeutar-se i tenir allò que tant “necessitaven”.

Lo millor de tot és que al cap d’un temps quan les coses han anat com han anat, tots tornen i creuen que una vegada feta la cagada monumental, aquell que els hi va dir que no ho fessin avui tindrà una solució màgica al seu problema. Doncs no, ho sento molt, les coses no van així, quan has pres una decisió cal que la assumeixis amb tot el que comporta, per això calia pensar-s’ho tant i tant abans de decidir-nos.

La Sònia, que treballa a un concessionari de cotxes i que fa tres anys i mig es va casar i hipotecar per un pis “sobrevalorat” pel que paga més de mil euros al més (la seva paga íntegra), més 300€ d’un préstec per finançar la boda, quan m’explica que va demanar un préstec per pagar la boda em venen ganes de escanyar-la. El seu marit és paleta i naturalment ara ja no té feina, tan sols fa feinetes que a dures penes li donen per pagar-se els vicis (que no son pocs…). Evidentment aquesta parella te un avalador, un germà d’ella que va ser tant “bo” que va signar un paper que avui el converteix en afectat col·lateral del drama i en prestador mensual d’uns diners que no tornarà a veure mai més, ja en porta més de 3000€ deixats per tapar els inevitables forats que surten per totes bandes, però li queden 37 anys encara per acabar de pagar el pis…

I ara pujaran els interessos…

Written by MadeByMiki

21 Abril 2011 at 8:44 am

Arxivat a Economia

Tagged with , , ,

Valeriano Gómez, Ministre, sindicalista i economista.

with 14 comments

Aquest dimecres he pogut llegir amb molt interès una noticia a “La Vanguardia” (era al tren i tinc passió per les coses gratuïtes…), es tracta de l’article sobre la intervenció del Ministre de Treball Valeriano Gómez (primera noticia d’aquest senyor…). El títol de l’article ja comença a revelar les coses: “El gobierno augura una década de ‘moderación y sensatez’ salarial”, comencem be!, vinga, seguim llegint, ara el subtítol: “El Ejecutivo establecerá una fórmula para que los salarios no crezcan con el IPC”. Anem a veure, passem això pel traductor automàtic, el resultat és:

Títol: “Nosaltres els vostres governants que som molt savis, veiem que us queden més de 10 anys de passar-les putes i eliminar tots els vostres drets mentre us fotem les peles. Tot i així farem veure que aquest és un fet inevitable i que nosaltres no en tenim cap responsabilitat, que sou vosaltres els que heu estirat més el braç que la màniga, imbècils!. Del que es tracta de que encara en doneu les gràcies mentre us robem”.

Subtítol: “Mirarem de treballar molt perquè ningú se’n escapi d’aquest atracament, és més, si convé canviarem totes les normes de forma unilateral per a putejar-vos millor. A això nosaltres li diem democràcia. Si fet això us enfonseu en la més absoluta de les misèries, doncs que us donin molt”.

Tal i com podeu veure el traductor no està massa depurat, no sintetitza massa be els conceptes, ja l’aniré polint, no desespereu.

Segueixo amb l’article, i vaja un missatge interessant: “Los salarios no pueden comerse la productividad para superar la crisis; después, cuando se recupere esta situación, quedará la posibilidad de afrontar un reparto consensuado de las ganancias”.

Traductor: “Aquí ens posarem religiosos, ho sigui us prometem un premi a la llarga, si us porteu be i sense assegurar-lo. Avui i demà us heu de sacrificar, més endavant una vegada esteu morts ‘els últims seran els primers’. De fet lo únic que us assegurem és que els que cobreu, cobrareu menys. Per cert, ‘consensuado??’, amb quí?, entre qui? Entre els polítics, empresaris i els sindicats?? ”.

Segueixo: “esta es la única manera de evitar que el ajuste y la mejora de competitividad no vengan a través del aumento del paro, que es lo que produce un aumento automático de la productividad de la economía”.

Traductor: El pobre traductor ‘s’ha penjat’, després de intentar traduir aquesta frase s’ha espatllat per sempre, pantalla blava de la mort, és tot el que queda del traductor. Quins collons!!, si l’atur fos el motor de la productivitat Espanya seria el país més productiu del món occidental, en menys de 4 anys han anat més de 2 milions i mig de treballadors a l’atur, com gosen amb amenaçar-nos amb això??.

Quanta gent coneixeu que hagi millorat el salari per damunt del IPC el darrer any?. Quants que hagin millorat les seves condicions laborals?. A qui representa el senyor Valeriano?.

Ahir podíem llegir com Women Secret fa contractes mensuals de 8 hores absolutament flexibles, ho sigui que et poden cridar quan els hi sembli, i tu sempre has d’estar a la seva disposició. Per quants diners?, doncs per 98€ mensuals BRUTS!!. Com a exemple de flexibilitat i moderació salarial dels treballadors no està gens malament, oi?. On li trobo els problemes és a la banda de la “sensatez”, no, no em sembla massa sensat, però pel que veig tindré una dècada per anar fent-me a la idea.

http://es.wikipedia.org/wiki/Valeriano_G%C3%B3mez

Written by MadeByMiki

7 Abril 2011 at 8:55 am

Diners CES, el diner de domini públic.

with 6 comments

Sovint la meva motivació a l’hora de fer un post és purament egoista, avui em trobo de nou amb aquesta situació. Hi ha coses que tenim tan integrades i assimilades que costa molt de mirar-les de manera imparcial o diferent, els diners sense cap mena de dubte formen part d’aquests temes que no ens acostumem a plantejar, o potser és que no interessa massa que ho fem. Espero que aquest post ens serveixi per ampliar el nostre punt de visió.

L’acrònim CES en català significa “Sistema d’Intercanvi Comunitari”, el seu objectiu principal és facilitar el comerç sense la necessitat de fer servir els diners convencionals. És una evolució lògica dels “bancs de temps”.

Les seves funcions bàsiques son les de fer de sistema bancari i de diners a través d’internet i fa de mercat on la gent ven i requerix bens i serveis.

Els diners CES, és un nou sistema monetari. Tan sols cal registrar-se sense cap tipus de despesa, de fet es tracta de fer un registre a un llibre comptable, d’aquesta manera el saldo també és de domini públic.

L’objectiu d’aquest tipus de moneda no és evadir impostos, es tracta de ajudar a crear una societat més justa i evitar que el diner sigui un be privat.

Es tracta d’allò que anomenem “diner gratis”, o sigui lliure d’interessos, a més torna el poder del control del diner a la gent. Tothom comença de zero, per tant equilibra el “camp de joc” i els coneixements i habilitats son els veritables generadors de riquesa.

Desapareixen els cobraments d’interessos, l’especulació monetària, la riquesa es quedarà allà on es genera.

Existeixen casos d’intercanvis del CES per tot el món i això fa que aquest tipus de moneda sigui tan versàtil com qualsevol altra.

Si en voleu saber més tan sols cal que feu un tomb per internet, allà torbareu tota la informació que necessiteu sobre aquest sistema monetari tant interessant i orientat al ciutadà.

http://www.ces.org.za/index_es.asp

Per aprofundir en el sistema monetari actual des de un punt de vista històric, i teniu força paciència (és llarg, unes 2 hores…) podeu veure un gran documental anomenat “The secret of Oz”.

Aquí teniu el documental subtitulat al castellà:

Written by MadeByMiki

4 gener 2011 at 10:20 pm