..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Economia

Jocs de mans a Portugal, il·lusionisme a Espanya.

with 23 comments

Fa 28 anys, en un no tan llunyà 1983 l’economia Portuguesa ja va ser intervinguda pel FMI, pel que sembla aquesta intervenció no ha tingut efectes positius a llarg termini, ja que avui tornen a ser de nou a l’estacada.

Pel que sembla alguna de les mesures aplicades aleshores es tornaran a provar de nou, de moment la que sembla amb més números és la de pagar les pagues extraordinàries dels funcionaris amb Deute del Tresor.

Al fer això es produeix un joc de mans espectacular, per una banda l’estat col·loca el deute que no pot vendre als seus funcionaris i per l’altra s’estalvia un munt de diner líquid que possiblement no té. Evidentment per fer això cal collar una mica més als funcionaris per evitar que protestin i acceptin aquest tipus de pagament, però això segur que no serà massa difícil, amb una mica de pressió i una mica de patriotisme barat segur que acaben cedint…

És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits, sembla que tenen via lliure per fer tota la enginyeria financera que els hi sembli, i a més, tal i com ha passat tant a Grècia i Portugal (i suposo que deu passar a totes bandes) es permeten maquillar (o podríem dir manipular) les dades econòmiques sense cap mena de control ni posterior assumpció de responsabilitat ni política ni penal.

I que coi està passant amb Espanya?, doncs crec que tal i com es comenta per moltes bandes [una cordial salutació a www.ecolnomia.tk], Grècia, Irlanda i Portugal han estat intervinguts de manera visible i pública, però com que la economia espanyola és massa gran aquí el que s’ha fet és una intervenció “de facto” però sense anunciar-ho als quatre vents per intentar amagar una caiguda estrepitosa i insostenible per a la Unió Europea. Dit d’un altra manera n’estic ben segur que portem un munt de temps vigilats i dirigits des de fora però fent veure allò tant ibèric de “tranqui, que yo controlo”.

Written by MadeByMiki

28 Abril 2011 at 9:27 pm

La crisi i les microeconomies.

with 19 comments

Tots estem força d’acord amb que no hi ha una crisi, n’hi han vàries. Els més tècnics parlaran de les macro-crisis, les tres bàsiques: econòmica, ecològica i energètica. Aquesta famosa conjunció de la que alguns ja parlaven fa més d’un lustre, i uns altres han anat descobrint a mesura que els esdeveniments s’han anat succeint de manera inexorable, i el que queda…

Però fora d’aquestes teories més estadístiques que altra cosa, el que m’interessa més és l’afectació última d’aquestes crisis, el que viuen aquells que son a primera línia, els que avui ja son la “carn de canó” d’aquesta situació i ho seran com a mínim els propers 30 anys, ho sigui de per vida. Jo parlo amb molts d’ells a diari, i sovint els menteixo sobre el que crec que els hi espera.

Sovint em trobo gent que m’explica moltes coses, potser és per la feina que faig o potser és perquè tinc la mania de fer des de fa anys de conseller econòmic (m’ho demanen tant que no me’n puc estar…). És ben curiós, durant aquests anys he aconsellat a un munt de gent, a tots els he dit que no facin allò que volen fer, amb tots els arguments possibles i sempre han acabat trobant a algú per escoltar que s’ajusti més a allò que esperaven sentir i així poder endeutar-se i tenir allò que tant “necessitaven”.

Lo millor de tot és que al cap d’un temps quan les coses han anat com han anat, tots tornen i creuen que una vegada feta la cagada monumental, aquell que els hi va dir que no ho fessin avui tindrà una solució màgica al seu problema. Doncs no, ho sento molt, les coses no van així, quan has pres una decisió cal que la assumeixis amb tot el que comporta, per això calia pensar-s’ho tant i tant abans de decidir-nos.

La Sònia, que treballa a un concessionari de cotxes i que fa tres anys i mig es va casar i hipotecar per un pis “sobrevalorat” pel que paga més de mil euros al més (la seva paga íntegra), més 300€ d’un préstec per finançar la boda, quan m’explica que va demanar un préstec per pagar la boda em venen ganes de escanyar-la. El seu marit és paleta i naturalment ara ja no té feina, tan sols fa feinetes que a dures penes li donen per pagar-se els vicis (que no son pocs…). Evidentment aquesta parella te un avalador, un germà d’ella que va ser tant “bo” que va signar un paper que avui el converteix en afectat col·lateral del drama i en prestador mensual d’uns diners que no tornarà a veure mai més, ja en porta més de 3000€ deixats per tapar els inevitables forats que surten per totes bandes, però li queden 37 anys encara per acabar de pagar el pis…

I ara pujaran els interessos…

Written by MadeByMiki

21 Abril 2011 at 8:44 am

Arxivat a Economia

Tagged with , , ,

Valeriano Gómez, Ministre, sindicalista i economista.

with 14 comments

Aquest dimecres he pogut llegir amb molt interès una noticia a “La Vanguardia” (era al tren i tinc passió per les coses gratuïtes…), es tracta de l’article sobre la intervenció del Ministre de Treball Valeriano Gómez (primera noticia d’aquest senyor…). El títol de l’article ja comença a revelar les coses: “El gobierno augura una década de ‘moderación y sensatez’ salarial”, comencem be!, vinga, seguim llegint, ara el subtítol: “El Ejecutivo establecerá una fórmula para que los salarios no crezcan con el IPC”. Anem a veure, passem això pel traductor automàtic, el resultat és:

Títol: “Nosaltres els vostres governants que som molt savis, veiem que us queden més de 10 anys de passar-les putes i eliminar tots els vostres drets mentre us fotem les peles. Tot i així farem veure que aquest és un fet inevitable i que nosaltres no en tenim cap responsabilitat, que sou vosaltres els que heu estirat més el braç que la màniga, imbècils!. Del que es tracta de que encara en doneu les gràcies mentre us robem”.

Subtítol: “Mirarem de treballar molt perquè ningú se’n escapi d’aquest atracament, és més, si convé canviarem totes les normes de forma unilateral per a putejar-vos millor. A això nosaltres li diem democràcia. Si fet això us enfonseu en la més absoluta de les misèries, doncs que us donin molt”.

Tal i com podeu veure el traductor no està massa depurat, no sintetitza massa be els conceptes, ja l’aniré polint, no desespereu.

Segueixo amb l’article, i vaja un missatge interessant: “Los salarios no pueden comerse la productividad para superar la crisis; después, cuando se recupere esta situación, quedará la posibilidad de afrontar un reparto consensuado de las ganancias”.

Traductor: “Aquí ens posarem religiosos, ho sigui us prometem un premi a la llarga, si us porteu be i sense assegurar-lo. Avui i demà us heu de sacrificar, més endavant una vegada esteu morts ‘els últims seran els primers’. De fet lo únic que us assegurem és que els que cobreu, cobrareu menys. Per cert, ‘consensuado??’, amb quí?, entre qui? Entre els polítics, empresaris i els sindicats?? ”.

Segueixo: “esta es la única manera de evitar que el ajuste y la mejora de competitividad no vengan a través del aumento del paro, que es lo que produce un aumento automático de la productividad de la economía”.

Traductor: El pobre traductor ‘s’ha penjat’, després de intentar traduir aquesta frase s’ha espatllat per sempre, pantalla blava de la mort, és tot el que queda del traductor. Quins collons!!, si l’atur fos el motor de la productivitat Espanya seria el país més productiu del món occidental, en menys de 4 anys han anat més de 2 milions i mig de treballadors a l’atur, com gosen amb amenaçar-nos amb això??.

Quanta gent coneixeu que hagi millorat el salari per damunt del IPC el darrer any?. Quants que hagin millorat les seves condicions laborals?. A qui representa el senyor Valeriano?.

Ahir podíem llegir com Women Secret fa contractes mensuals de 8 hores absolutament flexibles, ho sigui que et poden cridar quan els hi sembli, i tu sempre has d’estar a la seva disposició. Per quants diners?, doncs per 98€ mensuals BRUTS!!. Com a exemple de flexibilitat i moderació salarial dels treballadors no està gens malament, oi?. On li trobo els problemes és a la banda de la “sensatez”, no, no em sembla massa sensat, però pel que veig tindré una dècada per anar fent-me a la idea.

http://es.wikipedia.org/wiki/Valeriano_G%C3%B3mez

Written by MadeByMiki

7 Abril 2011 at 8:55 am