Posts Tagged ‘Economia’
Diners CES, el diner de domini públic.
Sovint la meva motivació a l’hora de fer un post és purament egoista, avui em trobo de nou amb aquesta situació. Hi ha coses que tenim tan integrades i assimilades que costa molt de mirar-les de manera imparcial o diferent, els diners sense cap mena de dubte formen part d’aquests temes que no ens acostumem a plantejar, o potser és que no interessa massa que ho fem. Espero que aquest post ens serveixi per ampliar el nostre punt de visió.
L’acrònim CES en català significa “Sistema d’Intercanvi Comunitari”, el seu objectiu principal és facilitar el comerç sense la necessitat de fer servir els diners convencionals. És una evolució lògica dels “bancs de temps”.
Les seves funcions bàsiques son les de fer de sistema bancari i de diners a través d’internet i fa de mercat on la gent ven i requerix bens i serveis.
Els diners CES, és un nou sistema monetari. Tan sols cal registrar-se sense cap tipus de despesa, de fet es tracta de fer un registre a un llibre comptable, d’aquesta manera el saldo també és de domini públic.
L’objectiu d’aquest tipus de moneda no és evadir impostos, es tracta de ajudar a crear una societat més justa i evitar que el diner sigui un be privat.
Es tracta d’allò que anomenem “diner gratis”, o sigui lliure d’interessos, a més torna el poder del control del diner a la gent. Tothom comença de zero, per tant equilibra el “camp de joc” i els coneixements i habilitats son els veritables generadors de riquesa.
Desapareixen els cobraments d’interessos, l’especulació monetària, la riquesa es quedarà allà on es genera.
Existeixen casos d’intercanvis del CES per tot el món i això fa que aquest tipus de moneda sigui tan versàtil com qualsevol altra.
Si en voleu saber més tan sols cal que feu un tomb per internet, allà torbareu tota la informació que necessiteu sobre aquest sistema monetari tant interessant i orientat al ciutadà.
http://www.ces.org.za/index_es.asp
Per aprofundir en el sistema monetari actual des de un punt de vista històric, i teniu força paciència (és llarg, unes 2 hores…) podeu veure un gran documental anomenat “The secret of Oz”.
Aquí teniu el documental subtitulat al castellà:
Santiago Niño Becerra a Ràdio l’Hospitalet.
Torno a parlar de’n Santiago Niño Becerra, he trobat uns vídeos molt interessants gravats a Ràdio l’Hospitalet ara fa un any, i crec que és molt educatiu el que allà ens diu.
Potser lo més interessant és quan parla del futur del sistema de protecció social, vosaltres mateixos.
Espero que ho gaudiu molt:
El manual d’instruccions.
Llegir el manual d’instruccions, sovint és de covards, i en determinades ocasions resulta estúpid i perillós. Això és el que li ha passat a Irlanda, el “tigre celta”, allà el seu etern govern conservador i els seus economistes porten anys aplicant el que diuen els manuals d’economia. Això en situacions normals pot ser útil, però tots sabem que la situació econòmica mundial és de tot menys normal, per tant els països estan obligats a ser creatius o seguir el camí d’Irlanda.
Curiosament tot el que porta fent Irlanda durant anys, és allò que ara tots els partits (especialment els conservadors) diuen que és la recepta per sortir de la crisi. Clar, com que als manuals d’economia, el FMI, el BCE, els economistes (tret de petites excepcions militants).
- Tots diuen que cal baixar els impostos sobre el capital, doncs a Irlanda els tenen més baixos que enlloc, un 12,5% a una Europa on el pro-mig és d’un 24%.
- Com que diuen que cal rebaixar la despesa pública, ells també tenen l’index més Baix, un 18% del PIB mentre a Europa és d’un 28%.
- Que el manual diu que cal privatitzar? Doncs a Irlanda s’han privatitzat de manera massiva centres educatius, escoles, centres sanitaris i se’ls ha subsidiat (concertat en diríem aquí per dissimular…).
- Que cal des-regular el mercat del treball?, doncs a Irlanda és el lloc d’Europa on costa menys despatxar a un treballador. Que cal cuidar a la banca?, doncs aquesta és ajudada per l’estat tant com sigui necessari.
Irlanda ha seguit com ningú el manual, des de l’inici de la crisi, cap el 2007 ha fet exactament tot el que allà posava, i quan tenia dubtes seguia amb exactitud el que li deien des de el FMI i el BCE. Per qui no ho sàpiga, van reduir un 20% el salari dels funcionaris, un 10% les prestacions socials, la despesa sanitària i en educació, s’ha privatitzat tot lo “privatitzable” i com no podia ser d’altra manera es van garantir els dipòsits dels bancs per donar més confiança al poble, aquell poble sempre malpensat i que no creu en els seus governants. Tal i com deia el ex-president del barça Josep Lluís Nuñez “Al soci no se li pot enganyar!!”, quan volia dir “Al soci no se’l pot enganyar… més!!”.
Aquest és el manual que ha seguit Irlanda abans d’estimbar-se, aquests és el manual que ens diuen i diran que hem de seguir per sortir de la crisi. És evident que això funcionava l’any 2000, però en aquell moment qualsevol cosa hauria funcionat, és més, aquest tipus de polítiques son les que han reforçat la crisi que patim.
La gràcia de tot plegat és que quan els països creixien i creixien ningú es preguntava seriosament cap a on anàvem, la poca crítica que hi havia a aquell tipus de creixement era ridiculitzat constantment. Als que avisaven dels problemes que més endavant podríem patir se’ls hi ensenyava el manual, l’únic manual que hi ha, el neoliberal, el que apliquen els que es diuen de dretes amb eufòria i els que es diuen d’esquerres amb el nas tapat. Doncs ja ens hi podem anar posant bé, que com a mínim tenim una cosa segura: amb aquest manual sabem perfectament cap on anem, més o menys tenim clar que ens en anem a la merda.
Aprofito per suggerir-vos un gran article per aprofundir més en el que podríem anomenar “la qüestió irlandesa”, és molt educatiu:
..: MadeByMiki :.. 