El gir a l’esquerra d’Obama i els idealistes.

Certament ja ens deien fa cinc anys que Obama representava l’opció d’esquerres als Estats Units. I en ser escollit president el Món va ser una festa, el canvi i l’esperança s’havien fet realitat a la més gran democràcia del planeta.

El que pocs suposaven és que aquest nou gir cap a l’esquerra de la política dels Estats Units no era tal, o potser era massa i s’havia passat del neo-feixisme habitual a una deriva comunista-estaliniana, que per cert costa molt de diferenciar de l’anterior manera de fer i d’entendre la política.

Per a la nostra desesperació, els fets ens han donat la raó a aquells que defensàvem que tant fa a qui votis, que de fet sempre manen els mateixos.

Ha passat el que tenia que passar, i l’idealista Edward Snowden, un jove que va entrar a la CIA per defensar la pàtria, a patit allò que patim tots al anar a treballar cada dia. A que em refereixo?, doncs que l’arquitecte de seguida se’n adona que la seva feina té poc a veure amb allò que ha estudiat,. El professor veu que se li demana el fer de pare de nens malcriats. El policia recapta impostos i ha de controlar els seus conciutadans. El polític ha de servir a uns interessos i no als ciutadans que el voten. El paleta maquilla amb la seva feina la mala construcció.

Això tots ho sabem i ho practiquem al nostre dia a dia, sense fer gaire soroll, però sabent que tot, absolutament tot s’aguanta amb pinces i que rere una capa de mentida pietosa el que realment hi ha és la és la trista realitat.

I va en Edward i ens diu que allò que deia Obama d’eliminar les escoltes il·legals al final no s’ha complert. Sincerament, si algú es va creure a Obama que s’ho faci mirar, si algú creu que això és democràcia i que decidim alguna cosa, que deixi aquest Món de fantasia i torni a la realitat, es farà un favor a ell mateix.

En Richard M. Stallman porta anys i panys lluitant per la llibertat personal i avisant-nos sobre aquestes qüestions, per això és tractat de paranoic per a molts. Que hi farem, potser els paranoics son els únics que ens diuen la veritat mentre la resta es dediquen a vendre’ns les mentides que volem sentir.

Avui en Julian Assange, de WikiLeaks, fa un any que viu tancat dins de l’ambaixada d’Equador a Londres. Surt ben car ser idealista a aquesta “democràcia” actual…

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada