Posts Tagged ‘educació’
Els grecs estan en plena retallada social, però estan ben armats.
Una de les inversions dels grecs, els submarins alemanys.
Hi ha dades que haurien de ser portada a tots els medis, però potser no ens cal saber coses que distorsionin aquest discurs oficial tan homogeni que rebem a diari.
No cal ocultar aquestes dades, tan sols es tracta de no esmentar-les als medis que consumeix la majoria, amb això ja és com si no existissin.
La setmana passada em va sorprendre molt una d’aquestes dades increïbles, resulta que el govern grec gasta un 10% més en armes (defensa li diuen…) que en educació. De fet porta anys i panys fent el mateix i no sembla que a ningú li importi gens aquesta circumstància. A l’hora de fer retallades, la quarta nació que més armament importa del món no vol perdre aquest lloc, així com a mínim son els quarts en alguna cosa. La despesa per capita en educació els col·loca en una trista posició, la 105 mundial i baixant, però a qui li importa la educació?.
Alguns suposo que pensareu que es tracta de armar-se per la por als turcs, però resulta que Turquia fa anys que redueix el seu arsenal i la seva despesa en armes. És més, l’any passat li va proposar a Grècia una reducció conjunta d’un 20% de l’armament que de cap manera va ser acceptada pel govern grec.
El periodista francès Jean-Louis Denier va descobrir com mentre els EEUU, França i Alemanya li demanen esforços en les retallades socials al govern grec van fent calaix amb entre altres despeses: 3.000 milions de dòlars en helicòpters francesos, 2.000 milions en avions de guerra dels EEUU, 2.000 milions més per comprar avions Mirage francesos, 5.000 milions pels sempre útils submarins alemanys, i així van fent “invertint” els diners dels rescats en compres d’armes als “rescatadors”.
Quines son les prioritats dels nostres governs?.
Tenen alguna cosa a veure aquestes prioritats amb les del seu poble?.
Amb quina cara li demanes austeritat extrema a un país mentre li vas venent més i més armes?.
http://globedia.com/adivinen-quiebra-cuarto-importador-armas
http://coop57.blogspot.com/2011/06/obligan-grecia-aplicar-recortes.html
Propostes contra la crisi, 2ª part.
Imatge de: http://entretanto.wordpress.com/
Estimat poble, avui és el gran dia, a la primera part d’aquest post vaig proposar l’eliminació de la propaganda de totes les entitats públiques, amb l’objectiu de l’abolició total de la publicitat. Com que m’heu fet arribar el vostre neguit sobre el futur que li desitjo a TV3, de moment aplaçarem la prohibició de la televisió, però em reservo aquesta opció per més endavant si és necessari. Encara no m’heu convençut de la prioritat de la tele per sobre de la salut i l’educació.
Vist això, passo a la segona i més important part de les mesures per combatre la crisi i fer d’aquest un món millor. Tal i com vaig fer al primer post tan sols faré un parell de propostes, això em permetrà concretar més i millor les idees i fer un post d’una mida assumible.
Primera proposta, el salari màxim.
Som-hi de nou, la primera proposta és ben clara, cal imposar per llei el salari màxim dels nostres funcionaris, quan parlo de funcionaris em refereixo a tots aquells que son fora de l’empresa privada. Cal fer una nova escala salarial amb una distribució més equitativa dels diners. Per exemple, si el salari mínim interprofessional és més o menys de 630€ mensuals, el màxim el podríem posar en cinc vegades aquesta xifra, i pel mig segons la feina i la responsabilitat caldria graduar dins d’aquests marges un salari just.
Hem de garantir que les persones que son al servei de la societat no hi son purament per enriquir-se, posem un exemple molt de moda, els nostres sagrats diputats, ells van a la feina per servir-nos, i de manera secundària per fer-se d’or. Com a mínim això és el que sembla al veure les seves actuals remuneracions anuals:
| Presidència |
130.011,19€ |
| Vicepresidència |
99.765,52€ |
| Secretaria |
81.311,63 € |
| Assignació per al president de grup parlamentari |
37.143,12€ |
| Assignació per al portaveu de grup i subgrup parlamentari |
39.328,01€ |
| Assignació per a la resta de diputats |
40.201,96€ |
| Despeses de viatge per a residents a Barcelona o àrea metropolitana |
21.605,22€ |
| Resident a menys de 80 quilòmetres de Barcelona |
28.090,02€ |
| Resident entre 81 i 190 quilòmetres de Barcelona |
30.156,56€ |
Evito esmentar les despeses en: Comissions legislatives o creades per llei . Comissions de seguiment, estudi o investigació, suplements per a portaveus, presidents, vicepresidents de grup i les subvencions a grups i subgrups parlamentaris…
Això s’acabaria ben depresa amb el salari màxim, evidentment aquest salari no seria combinable -com passa ara- amb mil assignacions per tota mena de variables. El salari màxim seria un límit inviolable per llei.
L’objectiu final d’aquesta mesura seria fer-la arribar a l’empresa privada, però per començar seria important aplicar-la en principi a la professió pública. Més endavant s’hauria de legislar considerant delicte cobrar o obtenir xifres de beneficis immorals.
Segona proposta, les necessitats mínimes.
Les necessitats bàsiques mínimes haurien de ser gratuïtes sota subvenció per a cada familia o
individu. Caldria fer un estudi a fons de quines son aquestes necessitats. Com a necessitats mínimes em refereixo purament a allò indispensable per a una subsistència digna i saludable. Una persona o família que visqui de manera absolutament frugal, consumint un mínim d’aigua, llum i gas, sense cap tipus de despeses en luxes i capricis, això hauria de ser considerat un dret universal.
Evidentment a partir d’aquestes despeses mínimes subvencionades, tot luxe hauria de ser de manera progressiva cada vegada més i més car. No podem considerar de cap manera lògic el pagar al mateix preu l’aigua per a un consum racional de subsistència que per omplir piscines o regar camps de golf. Qui vulgui tenir capricis cal que els pagui ben cars, la tendència hauria d’anar cap aquí en tots els aspectes, cal carregar d’impostos extra i sense manies els cotxes que gasten massa, les segones residències, l’aire condicionat, els vols en avió, la cirurgia estètica, les assecadores elèctriques, el AVE, les carreres de cotxes i motos, les autovies… totes aquelles coses que de cap manera necessitem i que a més acaben fent un mal enorme al medi ambient.
Amb aixo qui malbaratés acabaria pagant molt més i hi hauria diners per dedicar-los a cobrir els mínims per una vida digna de tota la població, la renda bàsica universal, un transport públic eficient i més universal, la sanitat, l’educació…
Crec que hi ha molt de camp a estudiar i aprofundir, però una societat amb els mínims coberts, és una societat sense por i molt més lliure per fer el que vulgui perquè té una xarxa de protecció que elimina la possibilitat de l’exclusió social. Això ens donaria molta més llibertat per dedicar temps a formar-nos o deixar una feina sense patir per la nostra subsistència.
No em faré més pesat, deixo aquest segon post aquí amb la intenció de debatre amb vosaltres aquestes idees. Si heu arribat fins aquí, mil gràcies per la vostra paciència i dedicació.
Uns links per fer una ullada:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Renda_b%C3%A0sica
http://www.slideshare.net/notleaving/el-qu-es-podria-fer-amb-els-diners-de-la-frmula-1
Educació Prohibida.
Aquest post el dedico al gran blog de pensament crític http://www.ecolnomia.tk, com que allà en saben força més d’educació que jo (o potser hauria de dir ensenyament?), espero amb ganes les consideracions pertinents.
El productor de radio i televisió argentí Germán Doin Campos, de tan sols 22 anys, porta un parell d’anys treballant en un documental que promet molt. Es tracta de “La Educación Prohibida”, ha entrevistat a 75 personalitats del món de la docència, pedagogia i medicina. Tot aquest treball avui ja es pot començar a veure als dos primers avançaments previs del que serà aquest documental.
L’equip que treballa a la realització d’aquest documental, està íntegrament format per joves, i la seva intenció és col·laborar en el desenvolupament de la educació.
“La Educación Prohibida” és (o més aviat serà) un documental de domini públic, sense cap tipus de pretensió econòmica, i es posarà a la seva pàgina web íntegre amb la intenció d’obtenir el màxim de descàrregues possibles. Al documental es posa en qüestió el paradigma educatiu que avui impera, es descriuen clarament els problemes del nostre sistema educatiu i es presenta una alternativa.
La futura pel·lícula, una vegada realitzada (si els donatius així ho permeten) es presentarà a la comunitat educativa, festivals de cinema independent i als medis massius de comunicació.
No estic dient que aquest sigui el camí a seguir, ni res per l’estil, però com a mínim em miraré el documental amb interès per veure si aporta alguna cosa a un món educatiu en crisi permanent.
Queda obert el debat, per començar a fer boca:
http://rapidshare.com/files/427541073/La_Educacion_Prohibida_DVD.iso
