..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘El Món a RAC1

El preu de ser catalans.

with 11 comments

Fa uns dies a “El Món a RAC1” es va poder escoltar un treball periodístic interessant, es tracta de “El preu de se catalans”, una comparació entre el que ens costen les coses a Catalunya i el que costen a altres bandes d’Espanya.
Realment va resultar força interessant el escoltar aquest article d’investigació, però jo li trobo algun problema de fons i de forma al treball. Ben mirat no és més que un més d’aquells estudis superficials    que porten una clara intencionalitat política al darrera.
La comparació de les dades es fa quan i amb qui convé per donar-li més espectacularitat a les xifres. Hi ha un clar victimisme a les xifres, ho sigui el ja conegut “Espanya ens maltracta”, però enlloc hi trobareu una mínima crítica al comportament dels nostres governants i la seva responsabilitat en el que ara tenim.
És força difícil d’empassar el victimisme desprovist d’autocrítica, però segur que resulta més pràctic per a molts l’ometre la seva responsabilitat. Si en Jordi Pujol, que tant parla ara, en 23 anys hagués pensat més en el seu poble i menys en el seu partit no hi ha dubte de que avui no ens trobariem on som. Però ell i els seus predecessors han pensat més en el seu benefici que en el nostre, i el poble a l’hora de buscar responsables sempre té més fàcil el mirar fora.
La situació és especialment trista pels que mai hem votat a cap d’aquests senyors que ens governen, ja que ni comprem les excuses d’uns ni  podem consolar-nos creient en maltractaments externs.
Certament, el tracte que rebem no és correcte, no podem culpar tan sols a una banda, portem 34 anys d’autogovern i encara avui hem de sentir les mateixes cantarelles a diari, és molt cansat.
No fa massa vaig sentir a en Jordi Pujol afirmant que ell va enganyar als japonesos, els hi va dir que els catalans “erem gent seriosa”, creieu-me, no va enganyar tan sols als japonesos, però això no ho pot dir tan alegrement…

http://rac1.org/blog/noticies/programes/el-mon-a-rac1/quant-ens-costa-ser-catalans/

Written by MadeByMiki

27 Abril 2012 at 7:49 pm

Demagogs sense fronteres.

with 8 comments

Tot seguint amb la famosa sèrie “el post dedicat”, avui aquest post tant extremista i violent, com no podria ser d’altra manera li dedico al blog amic “Una Minoria Radical”, un d’aquests antisistema dolents que a sobre propaga les seves idees lliurement, una cosa és llibertat i un altra ben diferent llibertinatge.

Sovint, com molta gent, me’n adono que de tant en tant faig servir plantejaments en major o menor mesura demagogs. Tot i així, puc defensar-me amb un parell d’excuses de mal pagador, escric sense cap mena d’interès econòmic i no tinc cap tipus de responsabilitat publica, per tant al no representar a ningú, -tan sols a mi mateix- escric i parlo sempre amb total llibertat. Podríem dir que la meva demagògia és inofensiva i totalment gratuïta.

 

No podem dir el mateix d’altres demagògies barates, les que escampen polítics amb representació popular, a salari de l’estat i que fan servir totes les tècniques al seu abast per manipular, enganyar i de passada amagar la seva responsabilitat en infinitat de assumptes.

 

Avui pel matí, he pogut gaudir del discurs (o potser era una entrevista?) de’n Jordi Hereu al Món a RAC1, programa dirigit i presentat pel gran periodista esportiu Jordi Basté.

 

A l’entrevista he patit varis durs impactes a les meves creences, però aniré a lo que jo considero bàsic. M’ha agradat molt el fragment on parla dels ‘500 “professionals de la violència” -jo creia que eren més aviat amateurs, no crec que cobrin- que es van manifestar el dia de la Vaga General, als que diu que cal combatre, i que son l’antítesi de Barcelona’. A aquesta gent que es va manifestar els posa a tots al mateix sac, al dels violents, no hi ha excepció, tots son molt, però molt dolentots.

 

Més endavant a la mateixa entrevista en Basté parla sobre la trama enorme de corrupció de Ciutat Vella, ‘més digna del Chicago dels anys 20 que de la Barcelona del segle XXI’, curiosament el senyor Hereu aquí si que posa excepcions: ‘no estic d’acord amb aquesta simplificació en absolut’, ‘fa més de dos anys hi havien dos funcionaris i un enginyer que son gent corrupta…’,’hi han tres persones que son l’excepció de un sistema, que justament aquest sistema ho ha sabut detectar…’, ‘això no te res a veure amb una generalització i per tant, home, amb aquest sentit li he de dir que Barcelona és Barcelona, eh?…’. Sembla que aquí tenim una minoria de corruptes que de cap manera representen a la resta de funcionaris municipals, son una excepció. Vist des de fora sembla que l’excepció és Itziar González, la Concejal de Ciutat Vella, però segur que nosaltres, com sempre, ens equivoquem.

 

L’entrevista segueix per camins enormement incòmodes pel senyor Hereu -val molt la pena que la escolteu- que ho passa força malament parlant de la anteriorment esmentada Itziar González, a la que fa veure que ha defensat sempre, tot fent servir frases dignes de’n Joan Clos com: ‘La duresa de tirar endavant un projecte a Ciutat Vella és molt gran, per molts factors, molts que son públics i notoris, però quan a la duresa de la gestió política, a més a més se li sumen aquests factors, aquests factors de estricta coacció…’.

 

M’ho he treballat una mica i us afegeixo el retall d’aquesta interessant entrevista -no patiu, que son menys de 10minuts-, és un exercici d’hipocresia i demagògia preciós:


http://www.goear.com/listen/24f0a3e/hereu-jordi-hereu

 

 

Written by MadeByMiki

18 Octubre 2010 at 10:31 pm

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am