..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘El País

Sembla que ens filtren les filtracions…

with 14 comments

Ahir al vespre vaig rebre un mail de’n Jordi, un dels meus “comentaristes” preferits. Resulta que per una vegada no estem massa d’acord amb una qüestió, concretament sobre la importància de la massiva revelació de material sensible per part de “wikileaks”. Potser a la propera filtració em caldrà canviar d’opinió, en principi sembla molt interessant una filtració amb secrets del món financer, això és el que en Assange ha anunciat. Si les revelacions son serioses, potser aquesta vegada si que acabaran d’alguna manera amb aquest personatge, crec que la butxaca és el que realment hi ha per sobre de totes les coses a aquest món, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

Evidentment, vaig seguint les informacions que surten de la darrera filtració, i sempre surt alguna cosa més o menys aprofitable, de moment em quedo amb dues:

  • Que els Estats Units com a mínim coneixien amb molta antelació el cop d’estat a Hondures, potser massa antelació i no van fer res per evitar-lo ni tan sols van avisar al govern legitim de Zelaya. També queda clar que tot i les primeres manifestacions de crida a la calma, ha recolzat el cop d’estat de Micheletti i tot el que ha vingut després.
  • Que el diari “El País” ha decidit no publicar (o dit d’un altra manera censurar) els documents amb referències a Espanya. Diuen que és millor no publicar “dades no contrastades sobre personalitats” ja que no n’hi ha prou amb una sola font: el servei diplomàtic dels EEUU. Ho sigui que podem escriure de tot sobre tothom però sempre que no sigui “de casa”, molt be, senzillament seguim el camí habitual de “llibertat d’expressió i informació a la carta”, fantàstic.

La propera vegada que hi hagi una filtració, apreciat Julian Assange (que segur que llegeixes aquest blog) no truquis a la porta de “El País”, aquí la premsa no és seriosa, ves directament a medis amb menys censura i més tirada, et suggereixo les revistes “Pronto” o “Que Me Dices” potser allà no tenen tantes manies a l’hora de publicar “dades no contrastades sobre personalitats”.

Written by MadeByMiki

1 Desembre 2010 at 11:27 pm

Més 250.000 documents, potser és massa…

with 17 comments

Tots ho sabeu, ahir a part de ser la gran nit de la “festa de la democràcia” (llàstima que sempre caigui en festiu…), per a la resta del món va ser la nit de la gran filtració de documents de wikileaks. “El País” va tenir l’honor de ser un dels medis triats per difondre aquests 250.000 documents comprometedors.

Si fa uns dies en William Assange tornava a estar imputat a Suècia per violació, ahir va ser un dia de nervis, atacs a la web de wikileaks i filtració final a varis diaris. La veritat és que la web de wikileaks poques vegades funciona correctament, però evidentment no n’hi ha prou amb això per silenciar tota aquesta massa d’informació.

Pels més inquiets i amb temps lliure, hi ha la possibilitat de baixar-se des de la pàgina de “Pirate Bay” tota la documentació íntegra, ara que aneu tranquils que es tracta de 1,4GB i això promet donar distracció per estona. Els simples mortals, poc a poc anirem descobrint el que els diaris considerin més important, però no ens fem moltes il·lusions, pel que sembla els documents esmentats son de “baixa intensitat”, sembla que hi ha un pacte de no agressió entre wikileaks i el govern dels Estats Units i els documents son força inofensius.

Per dir que Berlusconi fa unes festes brutals, que Putin és masclista, que Gadaffi es posa bottox a la cara, que Sarkozy i França son mirades amb certa sospita i que els Estats Units van tenir “certs moviments” a favor de l’enderrocament de Zelaya a Hondures, no calia wikileaks la veritat. Des de fa força temps tinc la impressió de que d’una manera ho altra amb wikileaks passa com amb molts medis de comunicació, se’l fa servir com a cortina de fum i mitjançant filtracions massives s’inunda el món amb informacions trivials que ens volen fer passar per importants. No hi ha ni un sol document am la qualificació de “TOP SECRET”, i tan sols uns 15000 van amb el segell de “SECRET”, amb això queda tot dit.

Una de les informacions que trobo més sospitoses és aquella que ens suggereix la preocupació (pànic li diuen…) de molts països àrabs respecte l’Iran, que és tan gran que preferirien fer una guerra ara que esperar a que estigui en condicions de tenir armament atòmic. Quina cosa més estranya, països que volen fer “guerres preventives” contra Iran i pressiones als Estats Units cap a posicions bel·licistes… no em cola gaire, la veritat.

Des de els Estats Units diuen que els hi costarà molt reparar el mal fet per aquestes filtracions, jo crec que fa mesos que coneixen amb total detall el que ahir es va fer públic i que fins hi tot el que es publica ha passat per un sedàs ben fi. De fet de les primeres filtracions de wikileaks a aquestes darreres hi ha un parell de diferències molt interessants, en principi es coneixien fets molt greus i ara es coneixen molts de fets intranscendents, massa informes i massa poc comprometedors.

El que volem saber és qui, com i perquè passen coses com aquesta:

http://www.elpais.com/articulo/internacional/Muere/cientifico/nuclear/resulta/herido/atentados/Teheran/elpepuint/20101129elpepuint_2/Tes

De moment haurem de fer servir la imaginació…

Written by MadeByMiki

29 Novembre 2010 at 9:39 am

Chávez=Pinochet?

with 10 comments

Intentar tenir informació fiable sobre Venezuela [el corrector em diu que posi Veneçuela, però no ho faré] és impossible a Espanya i per descomptat a Europa, Estats Units i països aliats.

Sobre Venezuela tan sols sabem anècdotes, notícies tendencioses i tot el que ens diuen de manera uniforme la immensa majoria de medis informatius europeus. Naturalment si vas per “l’altra banda” (costa trobar-la, però hi és), la informació també és garbellada i poc crítica amb Hugo Chávez, això ho deuen patir a Venezuela on les informacions son controlades i censurades en certa mesura.

Però i aquí?, passa alguna cosa semblant?. Doncs clarament si, la visió que se li ha donat de manera interessada als països occidentals és totalment censurada i tendenciosa, una clara prova d’això és que la percepció actual que es te sobre el govern d’Hugo Chávez és majoritàriament el d’una dictadura, i s’associa Chávez amb Videla o Pinochet quan poc o res els fan comparables.

La premsa espanyola de manera unànime va recolzar el cop d’estat que la dreta amb un clar recolzament exterior (ja sabeu per on vaig), va organitzar el 2002.  Tots els diaris es varen posicionar contra el govern de Chávez, era una de les poques vegades (o potser no tan poques…) que de “La razón” fins arribar a “El País” tots deien el mateix, els editorials eren unànimes, tots contra Chavez. Feu una ullada a l’editorial de “El País” que va ser titulada “El golpe a un caudillo”, a veure que us sembla:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/VENEZUELA/Golpe/caudillo/elpepiopi/20020413elpepiopi_2/Tes

Curiosament, Álvaro Uribe el president de Colòmbia no te tant mala premsa com Chávez. Suposo que el senyor Uribe és més favorable a les empreses transnacionals i la seva amistat i gregarisme amb els governs occidentals el converteixen automàticament en demòcrata. Tant fa que tingui més diputats a la presó que al parlament o les seves demostrades relacions amb els grups paramilitars. Ell és “one of us” o dit d’un altra manera allò tant famós de: “Si, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”, i la dotzena de corporacions de la informació que monopolitzen els medis a tot el món [fa més de 30 anys que ho avisa en Jerry Mander] seguiran apostant pels seus aliats sense por, no hi ha ningú amb capacitat real de rèplica o poder per modificar la percepció dels “informats”.

El escriptor i professor de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid Fernández Liria fa uns dies a una entrevista deia una veritat dolorosa que comparteixo plenament: “A Europa hi ha molta censura però no es nota, les corporacions econòmiques propietàries dels medis tan sols contracten a periodistes que diguin el que a ells els interessa. Per això molts periodistes compromesos acaben a l’atur i treballant en medis alternatius sense cobrar, almenys allà poden dir la veritat”.

Tot això converteix a Hugo Chávez en un heroi?, doncs no, naturalment el que cal és ser més justos i neutrals. Hem de demanar un tracte just a la premsa o no fer-ne massa cas del que escriuen. Qui se’n recorda avui d’Hondures?, o potser és preferible per alguns seguir parlant de Venezuela?

Written by MadeByMiki

6 Setembre 2010 at 8:58 am