Coherència limitada.

 Tal i com en anteriors posts us deia, en Jerry Mander i el seu llibre “En Ausencia de lo Sagrado” van ser els triats per a ser llegits bàsicament sota la “ombrela” de 180 cm de diàmetre que em va acompanyar aquest estiu. La primera sensació que vaig tenir amb aquest llibre és que era d’espies, no precisament pel tema tractat, més aviat perquè a mesura que l’anava llegint el llibre s’autodestruïa… no puc entendre de cap manera aquesta facilitat pes a desmuntar-se sense cap motiu, això mai m’havia passat.

Deixant a part els problemes tècnics, el llibre és una reflexió extremadament intel·ligent sobre l’home i la tecnologia. És molt curiós el veure com aquest llibre que porta 20 anys escrit vist avui ha encertat en un munt de coses que ara patim. La seva visió de la tecnologia és purament crítica, i la veritat és que resulta impossible no donar-li la raó en moltes coses. Certament la tecnologia no ha complert amb cap de les coses que prometia, ni ens ha fet més lliures, ni ens ha donat més temps lliure, ni de cap manera ens ha alliberat de la feina. Més aviat el que ha passat és el contrari, ha servit per esclavitzar-nos cada vegada més. En Jerry Mander dedica mig llibre a desenvolupar les seves brillants reflexions sobre els ordinadors i la globalització mundial , l’energia nuclear i els seus perills, la biotecnologia, la televisió (el seu gran enemic), els centres comercials i els seus efectes a la societat, i tot un munt de altres qüestions absolutament interessants i molt ben tractades i enfocades. La veritat és que no hi ha manera de rebatre el seu punt de vista, tot el que diu està molt ben raonat i tret de matisos és incontestable.

Aquest llibre té una segona part dedicada als indis americans, allò que els canadencs anomenen les “first nations”. Aquesta part del llibre és per a mi una mica més espesa, però no per això deixa de ser interessant. Per resumir-ho en poques paraules, en demostra que la majoria d’indis eren gent pacífica, ben integrada i respectuosa amb el medi ambient on vivien. Ens parla de pobles absolutament democràtics i amb milers d’anys d’història a la seva esquena, evidentment també ens explica la “trobada” d’aquests pobles amb els colonitzadors i totes les seves conseqüències. Potser la part més interessant és la que dedica a l’estat actual dels indis, la veritat és que trenca força tòpics.

Lo millor de tot és que una vegada llegit aquest llibre, i acceptant com a vàlides les seves teories, vaig sentir unes fortes ganes de consumir desmesurades. Per a ser més exactes, vaig tenir un “caprici tecnològic”, i em sentia com un drogoaddicte amb el “mono”. A sobre aquest caprici era d’un aparell absolutament prescindible i en certa manera odiós, un “tablet”, un dels productes “de moda” i una “pijada” com un piano. Així doncs, com tot addicte tecnològic de nivell, em vaig passar una setmaneta investigant prestacions i preus, i al cap d’aquest temps d’investigació i aprenentatge el meu desig irrefrenable es va veure satisfet, ja tinc un tablet, no és un iPad ni molt menys, però igualment ho reconec, he pecat, Jerry Mander perdoneu-me.

A la recerca d’un llibre. Versió 2.0

En Jerry té un aire una mica Punset...

Normalment quan compro llibres ho faig de manera gairebé aleatòria, no negaré que alguna vegada vaig a buscar algun autor o llibre en concret, però m’ho passo millor deixant-me portar i equivocant-me sovint per la meva elecció. Això sí, com que no disposo de massa diners per gastar acostumo a anar a llibreries de segona mà. Era fantàstic sortir del carrer Rector Centena, allà a la Creu Alta de Sabadell i tot passejant anar cap el carrer Gràcia a passar l’estona regirant llibres vells i no tan vells a la botigueta de’n Tato, tot un plaer que acabava amb tres o quatre llibres sota el braç i sis o set euros menys… Ara que visc a Olesa ja no puc fer aquestes escapades, com a màxim puc anar a la biblioteca (molt digna per cert) i allà fer una mica el tastaolletes, però no és el mateix, no hi ha la possibilitat de trobar posem per cas “El guardián entre el centeno” per un euro, això ja justificava tot un cap de setmana.

Però tampoc soc tan metòdic com això, i alguna vegada he anat a la recerca d’algun títol en concret i sense mirar massa el preu a pagar. Aquest és el cas de “En ausencia de lo sagrado”, de Jerry Mander, un llibre que em va aconsellar una persona que admiro molt i que considero extremadament intel·ligent. Així doncs em trobava en aquella altra situació amb la que de tant en tant ens trobem els que som de poble, podem demanar el llibre al poble mateix i ja ens el portaran o ens en anem cap a Barcelona a fer el circuït habitual: Happy Books-FNAC-Bertrand-Laie, ho sigui les llibreries que et deixen tafanejar sense pressió dels dependents, per normalment acabar comprant el llibre al Bertrand gràcies al seu descompte pels que tenim carnet de la biblioteca. Però aquesta vegada no seria tan fàcil… a totes bandes es repetia la mateixa conversació:

‘Que teniu un llibre de’n Jerry Mander anomenat “En ausencia de lo sagrado”?,

Doncs no, de’n Jerry Mander tan sols tenim “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”.

Per sort o per desgràcia soc força conformista, i vaig pensar: “això deu ser una senyal”, per tant al lloc més barat em vaig quedar “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”, que per cert era mol econòmic, tan sols 9,90€ més un 5% de descompte, de conya. I amb això ja tenia el “llibre de vacances”, això és una mania més meva, però resulta que sempre que puc li dono aquest títol al llibre que em fa molta il·lusió de llegir i que acabarà sent recordat junt amb els paisatges del lloc de vacances de torn. En aquest cas aquest llibre va lligat al record dels Ports fins a les platges del Delta del Ebre, de l’Ermita de la Pietat fins a Fredes. Un gran record del llibre i de les vacances, sense cap mena de dubte.

I com que el llibre em va agradar molt, molt més del que el seu títol sembla suggerir, aquest any amb molt de temps em vaig posar a la recerca del nou “llibre de vacances”, i sí ho heu endevinat, es tractava de “En defensa de lo sagrado”, el llibre difícil de trobar però segur que amb la ajuda del meu amic Google me’n sortiria.

I la veritat és que no va ser gens difícil, el trobava de seguida, omplia les meves dades i al cap de deu o quinze dies rebia… una resposta més o menys com aquesta: “lo sentimos mucho, su libro dejó de editarse el año 2006 y no disponemos de ningún ejemplar”. I com és que el tenen al catàleg?, no entenc res, tan sols en fan perdre el temps i la paciència, això sí, cada vegada tinc més ganes de tenir el llibre a les meves mans, ja gairebé “el necessito”.

No em vull fer gaire més pesat, just abans de perdre tota esperança vaig trobar-lo a una espècie de pàgina web de col·leccionistes i no m’ho vaig pensar gens, faig la transferència bancària (quina por això de pagar per avançat…) i al cap d’una setmaneta rebo el llibre tot perfecte a casa, no m’ho puc creure, i m’ha costat al mateix preu que teòricament valia, fantàstic.

Ara tinc el llibre ben desat, tot esperant el seu moment, aquell moment de tranquilitat per gaudir plenament de la seva lectura, aquestes vacances que s’apropen poc a poc, aquestes vacances que no tinc ni idea de on aniré, però que com a mínim sé quin llibre llegiré, i això no és poc.