Posts Tagged ‘Espanya’
Coses de les dretes…
Sovint el cap de setmana mentre vaig cap a la feina amb cotxe, escolto Intereconomia a la ràdio. A aquella hora, de dos quarts de nou del matí fins a les nou fan un programa on “informen” de la situació econòmica d’Espanya, i això sovint té molta conya, sobretot si t’ho escoltes des de una certa distància ideològica.
Aquest dissabte mateix el que explicaven era lo de sempre, que si la prima de risc, que si les eleccions gregues… de fet durant més de mitja hora van tenir el mèrit de parlar de l’economia espanyola sense esmentar per res a Rajoy, el PP, Montoro, Cospedal o de Guindos. Sembla fàcil, però no ho és, el fet de passar-te més de mitja hora parlant de Grècia, Egipte, Alemanya, França, Portugal, els Estats Units i els seus polítics i tan sols parlar d’Espanya per a destacar lo malament que ho han fet els socialistes, l’herència que han deixat i despotricar sobre Rubalcaba és clarament un acte de desinformació difícil de superar.
A la tornada cap a casa, més o menys el mateix, rebo una altra andanada propagandística barrejada amb grans dosis de promoció de les bondats de l’església catòlica i la seva contribució impagable al benestar de les persones.
Total que arribo a casa i em trobo amb un altre exemple de la pluralitat d’aquesta dreta, a casa ha arribat el programa de la Festa Major d’Olesa (força trist per cert…) i amb el programa també hem rebut una revisteta municipal d’aquelles que t’expliquen el que ha fet l’ajuntament durant el darrer any i deixen un espai per a l’opinió de tots els partits amb representació a l’ajuntament. Aquí destaca amb força el PP, mentre tots els partits es dediquen a dir alguna cosa del poble i a criticar-se mutuament, el PP és el més trencador, per començar el seu escrit és en castellà, ben fet, així tothom t’entén i no parla del poble, ni dels seus partits, ni de la Festa Major, el PP va cap a les coses que realment importen, ho he fotografiat perquè crec que realment és tot un exemple de sensibilitat respecte al seu municipi i els seus votants.
Democràcia light.
Aquest cap de setmana tornarem a assistir a una nova demostració, per si encara no ens en hem adonat, serà l’enèsima demostració de que la democràcia no combina massa bé amb el règim capitalista-consumista que impera a la nostra societat.
L’ùnica versió acceptada de democràcia és la que no qüestiona de cap manera “les regles del joc”, una democràcia subordinada i agenollada, una democràcia light, descafeïnada. La prova d’això la tenim a diari, però la força de la costum i dels mitjans de comunicació no ens deixa veure-ho amb tota la nitidesa.
Aquest cap de setmana en tornarem a viure un nou episodi amb les eleccions gregues, on ens han deixat ben clar que la democràcia està molt bé però sense excessos. Que és això de que pugui guanyar les eleccions un partit que no està sotmès al 100% als dictats dels mercats?, però que ens hem cregut que som?, ciutadans lliures?.
Coi de grecs, que s’han cregut que son?, les coses es fan com a Espanya, on la decisió més transcendent des de la transició s’ha fet totalment a l’esquena dels ciutadans, això sí, com sempre “pel seu bé”. Aquest govern ha decidit a la brava demanar diners a Europa, un país que no pot pagar els deutes que avui té, ha decidit endeutat-se més i endeutar les futures generacions.
No podem pagar el nostres deutes i demanem més diners a crèdit per acabar ben aviat demanant-ne molts més i fer així una pilota ben grossa. Doncs res, felicitats, felicitats a tots plegats, als que creuen que viuen en democràcia i felicitats també als que decideixen per nosaltres. Com diuen a “La competència”, et felicito fill!!.
Espanya no és Uganda, Catalunya no és Baviera i Jonathan Tepper no fuma crack.
Alguna vegada ja us he suggerit aquest gran programa que cada setmana mira de fer la feina que altres no fan, ‘Singulars’ és un treball insòlit a la TV pública. No tan sols gaudeix d’una audiència fantàstica a un canal residual (ho dic per l’audiència en general, no per la seva qualitat evidentment) com és el 33, a més gaudeix d’una repercussió enorme per internet i les xarxes socials.
Aquesta setmana els convidats a ‘Singulars’ varen ser el catedràtic de Banca i ex-degà d’ESADE Robert Tornabell, tot un pro-sistema amb pocs arguments més enllà del que ja s’està fent. La portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ada Colau, que exercia com a “veu del poble” amb tota la comprensió de’n Tepper i poca empatia amb Robert Tornabell. I per acabar l’ingredient més potent de la xerrada, el ja famós economista i analista financer i col·laborador de la BBC, del canal econòmic CNBC i del diari econòmic Bloomberg Jonathan Tepper amb el seu discurs clar i radical.
Si esteu interessats en aquest debat, us recomano que perdeu una horeta veient-lo, per tant aquí us deixo el vídeo íntegre que hi ha a Youtube, ja que els links de TV3 caduquen al cap de poc temps i crec que aquest tema no caducarà així com així.
Per si sou uns viciosos i encara no en teniu prou, us deixo una entrevista recent, (del 06/06/2012) que li van fer a en Jonathan Tepper al memorable programa de ràdio Versió RAC1.
No us servirà de gaire veure el vídeo que us suggereixo, ni escoltar l’entrevista, però com a mínim us possarà lluny, ben lluny d’aquells 3 milions de persones que cada dia veuen coses com “Sálvame”. No sé perquè, la intervenció d’Espanya per part d’Europa, allò que anomenen “el salvament” m’ha fet recordar aquest memorable programa de Tele5 que es dedica a anestesiar cervells a diari.
Per cert, si voleu saber el perquè d’un títol de post tan estrany, tan sols cal que veieu el programa, allà tot queda ben clar.
..: MadeByMiki :.. 