Posts Tagged ‘estatut’
Il·lusió de llibertat, o reflexions que no es fan.
Aquest post ha estat escrit per en Jordi de Despiertos.net, blog que per desgràcia “ja no tenim entre nosaltres”. Per tant es plaer publicar aquest post. A veure si aconsegueixo comptar regularment amb la seva col·laboració.
Lo más piadoso del mundo, pienso, es la incapacidad de la mente humana para correlacionar todos sus contenidos. H. P. Lovecraft
Tres paraules han sonat molt els últims dies tant al carrer com als mitjans de comunicació autonòmics: estatut, manifestació i independència. Per resumir breument i cronològica els fets:
1. Es vota l’estatut amb una abstenció alarmant.
2. El PP l’envia al constitucional.
3. Quatre anys de deliberacions més tard ens el tornen una mica retallat.
4. Manifestació multitudinària en contra de la retallada, amb forta càrrega independentista.
5. Els partits polítics calmen els ànims afirmant que Catalunya te el nivell d’autogovern més alt en tota la història.
Això per una banda. Per l’altra, fa temps que es van celebrant arreu de Catalunya consultes populars sobre la independència. Tot i que no són oficials ni molt menys vinculants, diversos polítics les promouen i n’interpreten els resultats, sobretot els representants d’ERC i CIU.
Els resultats de participació són desiguals, però personalment els considero desesperançadors. La gent no es posiciona, ni a favor ni en contra, deixant molt clar que s’està més a gust al sofà de casa escoltant la tele que al carrer fent sentir la nostra veu.
Aquests dos fets tenen un punt en comú: En principi les consultes són un sondeig, una preparació, l’avantsala d’un referèndum oficial en el que el poble es pronuncii sobre la sobirania de Catalunya. De fet s’havia iniciat el moviment de recollida de 220.000 firmes per sol·licitar l’aprovació del referèndum. Es clar que per a que aquest pugui dur-se a terme satisfactòriament hauria de ser legal, constitucional.
L’estatut ja és reconegudament constitucional, i referent a les consultes populars diu que:
Artículo 122. Consultas populares.
Corresponde a la Generalitat la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por la propia Generalitat o por los entes locales, en el ámbito de sus competencias, de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con excepción de lo previsto en el artículo 149.1.32 de la Constitución.
Molt bé, la generalitat pot fer consultes populars excepte algunes excepcions. Anem a veure quines són:
Artículo 149.
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.
(em salto les 31 primeres excepcions)
32. Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.
És a dir: l’estatut no ens legitima a tirar endavant el referèndum per la sobirania. Els polítics ho deuen saber, perquè el passat dia 13 van tirar enrera la campanya per buscar el recolzament suficient per organitzar la consulta. Només va haver-hi un vot dissident, el del senyor Benach, que volia seguir tant si com no.
Però ja està… la manifestació ja s’ha celebrat, els polítics continuen tirant-se els plats pel cap, la gent torna a estar asseguda al sofà, en Puigcercós segueix apareixent a les consultes “de mentida” entonant les velles cançons, i aquí no ha passat res. Hem fet honor a aquella gran dita: Que tot canvii per a que tot segueixi igual…
—
Manifestacions massa institucionals.
Vaja, la foto te una qualitat tant dolenta que no s'hi veu el Montilla...
Aquest dissabte mentre jo estigui treballant, es “celebrarà” la manifestació per l’estatut. La primera manifestació, la del 77 ja me la vaig perdre, suposo que era massa petit per anar-hi. Tot i així us recordo que en aquella ocasió els polítics no anaven en primera filera, encara eren uns amateurs.
Resulta que la meva vida en certa manera ha transcorregut entre aquestes dues manifestacions tant institucionals, a la primera diuen que hi havia un milió de persones, cosa poc creïble, però ja se sap, al ser institucional és més fàcil inflar els números. I aquest dissabte tornem-hi que no ha estat res, 32 anys més tard res no ha canviat a millor, toca treure les senyeres i sortir a passejar-les. El problema és que jo no en tinc de senyera, ni de bandera d’Espanya (i això que ara es porten molt), ni de samarreta del barça ni res de res.
Dec ser una mica apàtrida, perquè la veritat és que cada dia quan veig els balcons amb tanta bandera em poso malalt. Mentrestant sento per la ràdio al Montilla, es veu que vol anar al capdavant de la manifestació amb una senyera sense cap missatge. I els d’esquerra aniran amb les seves estelades i missatges de sempre, els “eco-socialistes” d’IC fent acte de presència però sense saber perquè i CiU amb la seva ambigüitat també calculada, i els del PP penjant “rojigualdas” als seus balcons… i jo treballant i pensant el que penso ara, manifesteu-vos vosaltres sols polítics, o millor encara avanceu les vostres vacances i un en aneu ben lluny amb un avió polonès si pot ser amb tots els vostres assessors.
I nosaltres hem d’anar a una manifestació a tapar les vergonyes dels nostres
Quants polítics treballant per nosaltres, ui!, falta en Montilla...
polítics?, si es tracta d’una manifestació per a “la dignitat de Catalunya” el primer que hauríem de fer és no permetre que cap d’aquests voltors encapçalin cap pancarta. Amb quin dret moral els que tan sols han fet servir l’estatut per treure’m profit polític ara han d’anar els primers a la “seva” manifestació. Si el que volen és sortir macos a la TV3 i als diaris “amics”, fantàstic però no compteu amb mi, jo no us donaré cobertura.
No us penseu que soc un il·lús, n’estic totalment convençut del “èxit” d’aquesta manifestació, i de totes les que es fabriquen i promouen de manera institucional. El poder dels partits, sindicats i la propaganda gratis dels medis de comunicació sempre funcionen molt be. De fet ja fa temps que els partits s’han apoderat dels nostres petits cervells per a mobilitzar-nos pel seu interès, uns contra l’avortament, per la família, pels toros i per l’Espanya unida, i uns altres per l’estatut, contra la guerra, per l’avortament lliure i la independència. I nosaltres a sortir com ovelles a les ordres d’uns o altres, potser que tots plegats ens ho fem mirar. Potser ja és hora d’adonar-nos que els polítics son molt bons reciclant idees dels demés per més endavant fer-les servir en interès propi, i que la seva principal missió és polaritzar-nos i fer-nos creure en un món amb dues opcions.
I per acabar el post, una bonica mostra de demagògia gratuïta, si a en Montilla no li agrada el lema de la manifestació li proposo un, una frase de la seva dona Anna Hernández Bonancia que sempre tinc al cap: “Els meus fills donen poc català [1 hora a la setmana] a l’escola [col·legi alemany de Barcelona] aquesta és la veritat però be, ja ho supliré més endavant. Prefereixo que sàpiguen alemany”.
Reciprocitat?
El Tribunal Constitucional.
Resulta molt saludable, rebre noticies com la darrera acusació a la dictadura franquista des d’Argentina. És una demostració més de lo educatiu que resulta donar-li la volta a les coses, si nosaltres portem a judici les seves dictadures, com no faran ells el mateix amb nosaltres?. Espero que s’arribi fins a les últimes conseqüències, a veure quin encaix se li dóna a Espanya a la qüestió.
Seguim donant-li voltes a les coses, si als nacionalistes bascs se’ls obliga “democràticament” a repudiar a ETA, perquè no fem el mateix amb el Rei Joan Carles I, la seva família, jutges i partits polítics de dreta (o extrema dreta) obligant-los a repudiar a Franco i el seu règim feixista?. Evidentment el que calli o justifiqui el feixisme no té cap dret a exercir un carreg públic i se’l hauria de tractar igual que qualsevol defensor de terroristes.
Podríem aplicar aquesta tècnica també a casos com la recusació de l’estatut, si tenim en compte que ja portem 4 anys de deliberacions del tribunal constitucional, tornem-hi, donem-li la volta. Jo estic per denunciar totes les lleis, una per una al tribunal constitucional, les que hi han i les que vinguin, tots els estatuts, tot, absolutament tot. A veure que passa…
A veure si resultarà al final que no tots som iguals davant de la llei, i que hi ha països, persones i institucions de primera i unes altres de tercera. Si és així que ens ho diguin, i ens estalviarem la feina d’anar a votar i creure que vivim en una democràcia, crec que ens farien un favor.
Respecte Argentina:
Sobre el Rei i Franco:
I sobre l’estatut:
..: MadeByMiki :.. 