..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Europa

Euro-Bullying

with 4 comments

Europa te un enemic, l’actual govern grec, i això és lo que demostren a diari els nostres dirigent, ells actuen sense miraments, sempre a les ordres d’Alemanya i sempre amb un objectiu ben clar.  Diuen que el perill és el populisme, l’impagament del deute, la manca d’austeritat, tot el que vulguin… També ens volen fer-nos creure que amb les seves receptes es surt de la crisi i es paga el deute, tot i que els fets han demostrat exactament lo contrari.

  Però la realitat és ben lluny, el veritable poder d’aquesta Europa insensible i venjativa, és, ha estat i serà el fet de poder utilitzar el deute com a arma contra els pobles i els seus governs legitims. Tothom sap que el deute grec és absolutament impagable, per tant la jugada no és veure qui el paga, com que això és impossible de fer, lo realment important és a quí li deixem fer l’impagament, a quí li fem una quita.

Cal perjudicar, enfonsar i humiliar al poble que gosi optar per polítiques diferents, cal eliminar els mals exemples i als que no segueixen al milímetre la veu del amo. Això és exactament el que veiem avui a l’Europa de Merkel, un clar exemple de bullying, els valents i els covards units contra la indefensa i arraconada Grècia, a la que a més de ser la víctima se la fa passar com a responsable del que li estem fent.

Anuncis

Written by MadeByMiki

4 Juliol 2015 at 9:41 pm

Arxivat a Política

Tagged with , , , ,

Quatre Motors per Europa.

with 16 comments

El dilluns 9 de juliol del 2012 el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa en representació d’Artur Mas va marxar cap a Lion. No anava sol, el van acompanyar la Subdirectora General de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola i el delegat de la Generalitat a França en Miquel Vila.

No, no van anar a fer turisme, aquestes altes autoritats tenien una missió encomanada: calia anar al traspàs de la presidència de la extremadament important xarxa “Quatre Motors per Europa”.

No em direu que no heu sentit mai que Catalunya és un dels “Quatre Motors per Europa”?. Jo me’n he fet un tip de sentir-ne parlar, però per si un cas us en faré cinc cèntims.

L’any 1988 van passar moltes coses, Convergència i Unió amb en Jordi Pujol al capdavant guanyava per majoria absoluta les seves terceres eleccions al Parlament de Catalunya. I aquell any també va ser l’any en que Catalunya va signar un acord amb les regions de Baden-WürttembergLlombardia i Roine-Alps, així es va crear la primera xarxa de cooperació transfronterera a Europa, tota una fita més propagandística que altra cosa per a Catalunya.

Torno al passat dilluns 9 de juliol del 2012, on el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa al seu discurs a Lion afirmava:

  • “Els Quatre Motors constitueix una xarxa especial i molt important per Catalunya”.
  •  “Cal continuar treballant per continuar sent líders, tal i com ho hem estat aquests 25 anys de trajectòria de la xarxa”.

Si, crec que ja podeu imaginar-vos per on vaig, crec que el discurs va ser equivocat, el que calia és dir la veritat, alguna cosa així com:

  • “Dintre d’uns dies Catalunya, motor i locomotora d’Europa demanarà el rescat econòmic a Espanya, un dels vagons de la cua d’Europa”.
  • “Potser ens cal replantejar-nos la presència a aquesta xarxa que anomenem: ‘Quatre Motors per Europa’, per tant estem negociant l’ingrés a la futura xarxa ‘El Forigol d’Europa’ amb els nostres companys de Múrcia, València, Grècia i algun altre fitxatge”.

Es veu que l’any 1988 no hi havia espoli fiscal, o potser és que amb 24 anys no hem tingut temps d’esmenar-ho?.

http://www.4motors.eu/?lang=ca

Les grans veritats que hi ha als diaris.

with 6 comments

Tots hem sentit un munt de vegades aquella afirmació que diu: “els diaris tan sols diuen mentides”, podríem eixamplar-la una mica més i afegir-hi tots els altres medis de comunicació. Però la veritat, no crec que això sigui cert, més aviat el que es detecta a diari és un esperit manipulador, cliantelista i d’emissor constant de globus sonda.

El que crec és que les notícies dels diaris cal saber interpretar-les, i veritablement això no és senzill. Per començar cal oblidar-nos de la presumpta innocència de les seves informacions, així com també hem de saber detectar aquella notícia veritablement important i totes les totalment prescindibles, el 99% del diari.

Per posar-ho més complicat, les notícies importants podem trobar-les a la portada o com a article curt totalment amagat a les pàgines interiors.

Suposo que el que voleu son alguns exemples per poder donar-me o treure’m la raó, ho sigui que som-hi:

El 9 de juny del 2008, als diaris publicaven una notícia sorprenent: l’ampliació de la jornada laboral a Europa, a partir d’aquell moment és legal el treballar 65 hores setmanals. Aquella notícia clarament ens estava dient cap on anàvem, i de passada desmentia als que ens deien que la crisi no existia o que tot plegat no seria més que una desacceleració temporal. De passada notícies com aquesta ens suggereixen lo evident, que les “altes esferes” saben molt més del que els interessa confessar, i que a nosaltres ens serveixen l’informació quan els hi convé i ben maquillada.

Evidentment escric aquest post pensant en una altra notícia similar, avui podreu veure a tots els diaris una flamant modificació de la llei. Un pas més cap a la dictadura 2.0, la consideració com a delicte greu de tota mena de protesta, fins hi tot la resistència pacífica passarà a considerar-se un delicte greu. Això al país d’Europa amb un percentatge més alt de població reclusa no pot ser casual. En moments com aquests, amb la previsió d’atur que tenim i l’index de pobresa actual tan sols pot voler dir una cosa: si avui estem malament, això no és res pensant amb lo que ens ha de caure ben aviat. Per tant les veritables mesures dels nostres governants no van contra la crisi, més aviat van contra el seu poble i ells ja tenen les seves lleis, les pilotes de goma i les presons esperant-nos i no pensen deixar lloc per a cap mena de protesta o opinió crítica.

Com sempre, tot això tan sols son divagacions meves, ho sigui que no hi ha res que us pugui demostrar. El que tinc clar és que aquest és el camí que ens imposen i que no pensen deixar que ningú se’n surti.

Per cert, un altra notícia interessant, després de demostrar-se que la mort d’un manifestant a Bilbao per un impacte de bola de goma, ja s’han pres mesures al respecte. Evidentment no s’han prohibit les boles de goma com passa a la pràctica totalitat d’Europa, ja han detingut a un parell de manifestants com a culpables dels aldarulls que van “obligar” a la policia a fer servir les punyeteres boles de goma.

Written by MadeByMiki

12 Abril 2012 at 9:29 am

Entrevista a Gonzalo Aragonés corresponsal de La Vanguardia a Moscou.

with 12 comments

Per fi ha tornat la secció d’entrevistes a MadeByMiki, aquesta vegada el protagonista és en Gonzalo Aragonés corresponsal de La Vanguardia a Moscou. Us recordo que aquest diumenge a Rússia es  celebren eleccions presidencials, de fet per això en Plàcid em va suggerir aquesta entrevista..

Com sempre em cal agrair-li molt a en Plàcid Garcia-Planas la seva col·laboració,  i a tots vosaltres, benvolguts lectors i comentaristes que amb les vostres preguntes m’heu fet gairebé tota la feina.

(1)¿Que partido de la oposición crees que puede recoger el descontento popular contra Putin de la calle?. ¿Crees que es viable una alternativa política a medio plazo?

Es difícil de decir, sobre todo porque sólo uno de los aspirantes a la presidencia tenía vínculos serios con los movimientos ciudadanos y partidos que han organizado la protesta. Es Girgori Yavlinski, el fundador del partido liberal Yábloko, pero la Comisión Electoral Central no aceptó sus avales (2 millones de firmas) por defecto (se encontró que un 25 % no eran firmas reales o eran fotocopias, que no son válidas). Se esperaba que Yavlinski fuera el candidato que pudiese aglutinar esta protesta. Pero tras su descalificación, a mí me parece que el candidato que puede recoger ese descontento es el mismo Putin. La explicación es que para la mayoría de los rusos, incluidos muchos de los manifestantes de diciembre y febrero, es mejor lo malo conocido que lo bueno por conocer. Los candidatos son Guennadi Ziugánov, líder del Partido Comunista, que representa el pasado de la URSS; el excéntrico-nacionalista-populista Vladímir Zhirinovski tiene un electorado fijo que no puede crecer debido a sus ideas. El líder del partido Rusia Justa, aunque viene con al etiqueta “socialdemócrata”, ha sido un aliado de Putin hasta hace poco. El año pasado, Serguéi Mirónov tuvo que dejar su puesto como presidente del Senado (Consejo de la Federación) tras enfrentamientos con el partido de Putin, Rusia Unida. Pero en las elecciones presidenciales del 2004 él se presentaba con un argumento bien significativo: para apoyar a Putin, para que no parezca que está sólo, lo que además de inexplicable en la mentalidad política occidental, ratificaba que desde el poder se quería dar impresión de competencia cuando en realidad no existía. Y el último candidato es Mijaíl Prójorov, millonario y oligarca, representante para los rusos de lo peor de los años 90.
Yo creo que los “indignados” rusos que el día 4 quieran votar se decidirán o bien por Putin o bien por Ziugánov. El líder comunista tiene un buen argumento, y es que  es el favorito a quedar segundo y enfrentarse a Putin en una segunda vuelta si el actual primer ministro no llega al 50 % de los votos.
Después de las elecciones, los partidos de la oposición extraparlamentaria tienen una titánica tarea si quieren formar una coalición que recoja las protestas de la calle, ya que hay muchas organizaciones y diversas ideologías. Ninguna de ella puede erigirse en punta de lanza. Hoy han formado la Liga de Electores, pero todavía hay demasiados líderes, demasiados políticos de primera línea, y eso no es práctico para enfrentarse al poder de Putin.

(2)¿Cómo son los otros candidatos a la presidencia?. ¿Que es lo que hace que Putin sea la mejor opción, a ojos de los rusos?.

Además de lo que he señalado en la pregunta anterior, entre los cuatro rivales de Putin distinguiría a Ziugánov, que parece un candidato real, apoyado por un partido con un background y una historia concretas y con una concepción de la sociedad claramente contraria al régimen político actual. En cuanto a los otros tres, se han presentado siempre dudas, ahora o en elecciones anteriores, de ser en realidad “candidatos de paja”, permitidos o alentados por el poder para dar sensación de verdadera concurrencia, verdadera democracia. Una revista ha publicado durante la campaña electoral que Prójorov se presenta porque se lo han pedido desde el poder.
En cuanto a Putin, su tarjeta de presentación está en los doce años en los que ha estado en el poder (8 como presidente y 4 como primer ministro): victoria en Chechenia, crecimiento económico y (la palabra clave) estabilidad. Sobre todo porque después de los años 90 y de la crisis del 98, las comparaciones favorecen sin duda a Putin.

(3)¿Cómo se ve desde Rusia el futuro del euro?

Se sigue con mucha atención, especialmente porque en el último año ha crecido el temor a que llegue una segunda ola de esta crisis actual, que ya golpeó a Rusia en 2008 y 2009. Se tiene, sin embargo, confianza en que Rusia no sufrirá tanto como los países de la EU. El motivo es el Fondo de Estabilidad estatal creado con los beneficios del petróleo y que sirvió hace tras años para amortiguar los efectos de la crisis y evitar una devaluación del rublo de la noche a la mañana. Una segunda ola de la crisis significaría una ralentización del crecimiento del PIB, que no sería tan fuerte como al que están acostumbrados los países emergentes.

(4)Putin habla de formar una Unión Euro-asiática con todas las Repúblicas de la antigua URSS que pueda convencer. ¿Cómo ven este proyecto desde dichas Repúblicas?. Están más próximas a un proyecto de este tipo o hay alguna más inclinada a unirse con la zona euro-asiática o incluso alguna más proclive a unirse a Europa?

Los países que crearon la Unión Aduanera, la misma Rusia, Bielorrusia y Kazajistán, son los más cercanos a esta idea. De hecho, la idea la formuló por vez primera hace unos años el presidente de Kazajistán, Nursultán Nazarbáyev.
En el resto de países de la CEI hay distintas posiciones. Armenia siempre es un aliado de Rusia, así que está a favor. Azerbaiyán menos y Georgia, enfrentada a Rusia desde hace años y con el recuerdo de la guerra del 2008 por Osetia del Sur, está en contra. Los países de Asia Central tendrán que intentar ser prácticos, ya que incluso quedarse fuera de la Unión Aduanera perjudica económicamente a ex repúblicas como Tayiquistán y Kirguistán, las más pobres de todas las ex repúblicas, que siempre han dependido de la ayuda o de los privilegios concedidos por Moscú. Quedarse fuera de cualquier organización que cree Moscú ni siquiera se puede contemplar. Uzbequistán parece que intenta mantener una posición independiente. Y Turkmenistán, que sigue siendo un país opaco, es una incógnita. Puede optar por quedarse fuera, siguiendo la política de no implicarse demasiado en los organismos creados por las repúblicas ex soviéticas.
Ucrania, a pesar de que gobierna el prorruso Víktor Yanukóvich, mantiene una posición ambigua entre Rusia y la UE. Kíev parece querer beneficiarse de lo que significa acercarse a Europa, pero tiene demasiados vínculos con Rusia, como la dependencia energética.

¿A que crees que se debe el relativo poco interés mediático que despiertan estas elecciones presidenciales en Europa, aún teniendo en cuenta su proximidad?.

Rusia siempre ha estado demasiado cerca, pero también demasiado lejos. Una explicación puede ser el resultado predecible, es decir, la victoria de Putin. Cuando el año pasado Putin y Medvédev anunciaron el enroque político que habían preparado, resolvieron la única duda que había desde un punto de vista informativo: ¿Volverá Putin al Kremlin en el 2012? Pues bien, sí, volverá. Ya está.
Las manifestaciones de diciembre podrían haber aportado emoción a este proceso electoral. Pero, aunque han sido las mayores protestas contra Putin, y creo que seguirán después del 4 de marzo, este movimiento social todavía no ha sido capaz de articular una alternativa más allá del “¡Rusia sin Putin!” y “¡Queremos elecciones justas!”.

Parece que hay cierta convergencia de intereses entre Rusia y China, ¿es previsible que estemos ante una alianza firme y duradera de estas dos potencias?

Yo creo que no, que veremos alianzas puntuales en foros internacionales contra Occidente en asuntos como los que actualmente están en la primera página de la prensa internacional, Siria o Irán. Pero creo que cada uno tiene sus intereses. Por ejemplo, Siria es más importante para Moscú que para Pekín, pero lo que les unen es que defienden como principio la no ingerencia, sobre todo la no ingerencia de la OTAN, en asuntos de otros países, y sobre todo si estos países tienen relaciones con ellos.
El principio común de “ir contra Occidente”, que podríamos prejuiciar, ni Rusia ni China lo pondrán por encima de sus intereses.

¿Que queda en la Rusia actual de aquella superpotencia comunista?

Bueno, mantiene aquello por lo que sigue siendo uno de los centros sensibles del mundo: sigue siendo la segunda gran potencia nuclear, aunque sin el enfrentamiento de la guerra fría que lo convertía en temido y peligroso. En los últimos años, gracias al crecimiento económico, Putin y Medvédev han intentado recuperar algo del poder de aquella superpotencia, aumentando el poder militar allí donde se podía. Un ejemplo es que ha empezado a enviar naves de guerra a sus bases militares en Siria.

Aparte de eso, Rusia sigue siendo el país más grande del mundo, un país con inmensos recursos naturales, y un extenso mercado para el mundo comecial globalizado aún sin conquistar.

Gràcies com sempre als comentaristes més participatius per a les seves preguntes:

(1) Arqueòleg

(2) Reflexionem-hi

(3) Montse

(4) Tomàs

AVE, el teu tren (o potser “el seu”…).

with 3 comments

És molt difícil fer pitjor les coses quan parlem d’infraestructures, especialment en el cas del AVE. El Tribunal de Comptes de la Unió Europea critica el disseny radial de la xarxa de trens d’alta velocitat espanyola. Si tenim en compte que gran part d’aquest projecte s’ha finançat amb fons europeus, potser caldria anar més enllà de les crítiques.

Molt mal informats deuen estar a Europa si encara no saben com es fan i s’han fet sempre les coses a Espanya. Aquí tant dretes com esquerres estan ben d’acord, lo important és reforçar la influència de Madrid i separar com sigui comunitats que podrien fer-li ombra o sentir-se massa autosuficients. Amb aquestes coses sempre estan d’acord dretes i esquerres.

Te conya que ara a Europa se’n adonin de que el AVE espanyol no es basa en un estudi real de fluxos de trànsit, i es sorprenguin de que es fa per qüestions purament polítiques. Però de que es queixen ara?, la priorització de línies com Madrid-Valladolid, Madrid-Logroño per davant d’un eix que uneixi les comunitats mediterrànies és un fet purament polític.

Els diners europeus s’han destinat en més d’un 40% a les comunicacions amb Madrid, però això fa més de 20 anys que això es fa amb capital europeu i tota la vida amb els pressupostos espanyols. De fet la gran idea d’unir tots les capitals espanyoles amb AVE, és absolutament ineficient i estúpida, i que Espanya tingui més quilòmetres d’alta velocitat que cap altre país europeu diu molt de com es gasten i s’han gastat els diners sempre aquí.

Ja ho diu en Zapatero: “España es un gran país y sólo un gran país puede ser capaz de ponerse a la cabeza en el mundo en alta velocidad. Y sólo un país con visión de futuro es capaz de hacer una transformación ferroviaria como la nuestra y capaz de tener en marcha una inversión de alta velocidad de 64.000 millones de euros: una inversión que es una apuesta de estabilidad para el futuro”.

Aquesta és la Espanya que volen els nostres governants, les necessitats queden a un segon pla, lo veritablement important és el “pelotazo” i la “España radial“. Si a Catalunya haguéssim tingut un mínim d’orgull per no dir vergonya, l’any 1992 hauríem dit “NO al AVE!” i demanat que aquesta inversió fos per fer una xarxa de rodalies de primera. Però per desgràcia els nostres polítics no son tan diferents als seus, per no dir que son exactament iguals.

Written by MadeByMiki

20 Desembre 2010 at 9:45 am

Qui hi guanya amb la crisi?

with 19 comments

Avui, quan podem escoltar a la senyora Mar Serna insinuar que l’atur continuarà el mes vinent en clar augment, però no tothom viu en recessió, no tothom pateix aquesta crisi.

 

La situació és ara molt curiosa, segons ens diu des de fa mesos el “Financial Times”, els beneficis d’algunes empreses han pujat més d’un 100%, de fet van molt millor que abans de la crisi. De quines empreses? us preguntareu amb un gran interes -ja que se’ns diu fins al cansament que tots patim la crisi-, doncs casualment les empreses que acumulen tots els beneficis son les grans empreses, la petita i mitjana empresa segueix en caiguda lliure i naturalment, la gran massa de treballadors els acompanyem agafats de la ma.

 

Com s’ho ha fet la gran empresa per acumular beneficis?, doncs fàcil, se’ls hi ha posat molt fàcil la seva feina. Per començar, tots sabem que qui veritablement paga impostos és l’assalariat, seguit del petit empresari i els autònoms. Tot al contrari que les grans empreses, elles sovint son les més beneficiades pel sistema i acaben pagant pocs impostos, elles tenen moltes eines per beneficiar-se de la crisi, i les fan servir:

 

  • Tenen la capacitat de fer xantatge a l’estat -recordem aquí la mítica SEAT i les seves negociacions quan les coses no els hi funcionen- i evidentment se’n aprofiten tant com volen per obtenir tracte de favor en molts aspectes.

  • Han fet fora molts treballadors per via directa o amb pre-jubilacions de manera senzilla i generant poca despesa per l’empresa.

  • Amb la crisi gaudeixen de tot tipus de beneficis fiscals i amb la reforma laboral se’ls ha cobert les esquenes.

  • Han fet servir la por dels treballadors a perdre la feina per fer-los treballar molt més, per menys diners i amb una producció superior. Evidentment avui pràcticament no hi ha baixes laborals.

 

Queda ben clar doncs que mentre els treballadors van perdent drets a marxes forçades, les grans empreses multipliquen els seus beneficis sense revertir-los a la societat ni repartir cap tipus de beneficis entre els seus treballadors.

 

La pregunta que molts ens fem és: i el govern a que es dedica mentre això passa?. La resposta és molt trista, molt trista pels pobres treballadors, el que fan és donar tot tipus de beneficis fiscals a les empreses sense exigir res a canvi, el mateix que va fer amb els bancs i que tants bons resultats ha donat… des de el punt de vista dels bancs naturalment.

 

Hi ha un fantàstic article de’n Ignácio Escolar -ja voldría jo tenir tant de talent- on qüestions com aquesta i altres queden al descobert, entre altres coses ens explica la gran paradoxa espanyola: el país amb salaris més baixos d’Europa pels treballadors i amb els alts directius  més ben pagats de l’Unió Europea.

Feu una ullada a: http://www.escolar.net/MT/archives/2010/10/los-datos-duros.html

Written by MadeByMiki

17 Octubre 2010 at 8:32 am

Feliç 1984 a tots!!

with 14 comments

Lliure pensament = terrorisme.

Lliure pensament = terrorisme.

Tot seguint el fil d’un enllaç que m’ha enviat Jordi, de “Despiertos” (si noi, per mi sempre seràs “el Jordi de “Despiertos”, que hi farem…), passo a compartir amb vosaltres una important notícia, tant important que ha estat miserablement silenciada pels medis.

Doncs resulta que gràcies a la ONG http://www.statewatch.org ha sortit a la llum un misteriós document que ha estat anomenat “document 8570/10”, que va ser aprovat el passat 26 d’abril pel Consell de l’Unió Europea.

Es tracta d’un programa de vigilància i recopilació sistemàtica de dades personals de persones sospitoses de ser radicals, i al punt de mira hi ha aquestes ideologies: extrema esquerra, extrema dreta, nacionalistes, religiosos i anti-globalització.

Radical Islam!!!!!

Islamistes Radicals!!!!!

Naturalment tot això es farà com a una mesura de prevenció contra el terrorisme, aquella paraula màgica que fa que tot estigui permès. Per tant, seguim endavant amb el procés d’americanització d’Europa, això si que és una globalització de debò.

Amb l’excusa de la prevenció del terrorisme el que es farà és atacar a tots els que tinguin punts de vista diferents als “autoritzats”, aquests seran considerats com a difusors de missatges radicals.

Queda ben clar que les enormes retallades socials que patim no venen soles, també es retalla la llibertat amb tots els seus aspectes, especialment les llibertats socials i d’expressió. Cal reforçar el pensament únic.

Lluny d’espantar-nos i portar-nos cap a l’autocensura, hem de ser positius. El missatge és clar, els medis lliures, la llibertat de pensament i les idees noves els hi fan molta por, i això és el que veiem darrere aquestes formes de coacció. El fet de que hi hagi medis fora del seu control i donant una visió “no oficial” els deu posar molt neguitosos. Amb això passa com amb Linux, tan sols és un 1’20% del pastís, però en el fons és un exemple perillós i va creixent lentament.

Nacionalistes radicals.

Nacionalistes radicals.

El coneixement ens farà lliures, però el coneixement no és a un sol lloc ni és fàcil d’obtenir, cal cercar, analitzar, comparar i aprendre. Com que això és una tasca massa pesada sempre hi ha algú que et vol “facilitar” les coses i donar-te la informació ben cuinadeta, treballada i seleccionada, el problema és que no tots el volem aquest menú, alguns preferim anar a la carta, la llibertat de pensament.

Espero que molts d’aquests cercadors de radicals passin per aquest blog, i si deixen algun comentari millor que millor, que els bloggers som addictes a les visites. I si pot ser voldria saber a quina categoria estic, que de vegades no m’ubico massa be.

Aquesta notícia demostra que fa anys que no cal celebrar l’any nou, portem dècades ancorats al 1984.

“Dins d’una època d’engany universal, dir la veritat constitueix un acte revolucionari”

George Orwell.

http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st08/st08570.es10.pdf

http://www.statewatch.org/news/2010/apr/eu-council-rad-instrument-7984-add1-10.pdf

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article16311

Written by MadeByMiki

28 Juny 2010 at 9:49 am