Euro-Bullying

Europa te un enemic, l’actual govern grec, i això és lo que demostren a diari els nostres dirigent, ells actuen sense miraments, sempre a les ordres d’Alemanya i sempre amb un objectiu ben clar.  Diuen que el perill és el populisme, l’impagament del deute, la manca d’austeritat, tot el que vulguin… També ens volen fer-nos creure que amb les seves receptes es surt de la crisi i es paga el deute, tot i que els fets han demostrat exactament lo contrari.

  Però la realitat és ben lluny, el veritable poder d’aquesta Europa insensible i venjativa, és, ha estat i serà el fet de poder utilitzar el deute com a arma contra els pobles i els seus governs legitims. Tothom sap que el deute grec és absolutament impagable, per tant la jugada no és veure qui el paga, com que això és impossible de fer, lo realment important és a quí li deixem fer l’impagament, a quí li fem una quita.

Cal perjudicar, enfonsar i humiliar al poble que gosi optar per polítiques diferents, cal eliminar els mals exemples i als que no segueixen al milímetre la veu del amo. Això és exactament el que veiem avui a l’Europa de Merkel, un clar exemple de bullying, els valents i els covards units contra la indefensa i arraconada Grècia, a la que a més de ser la víctima se la fa passar com a responsable del que li estem fent.

Quatre Motors per Europa.

El dilluns 9 de juliol del 2012 el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa en representació d’Artur Mas va marxar cap a Lion. No anava sol, el van acompanyar la Subdirectora General de Relacions Exteriors, Francesca Guardiola i el delegat de la Generalitat a França en Miquel Vila.

No, no van anar a fer turisme, aquestes altes autoritats tenien una missió encomanada: calia anar al traspàs de la presidència de la extremadament important xarxa “Quatre Motors per Europa”.

No em direu que no heu sentit mai que Catalunya és un dels “Quatre Motors per Europa”?. Jo me’n he fet un tip de sentir-ne parlar, però per si un cas us en faré cinc cèntims.

L’any 1988 van passar moltes coses, Convergència i Unió amb en Jordi Pujol al capdavant guanyava per majoria absoluta les seves terceres eleccions al Parlament de Catalunya. I aquell any també va ser l’any en que Catalunya va signar un acord amb les regions de Baden-Württemberg, Llombardia i Roine-Alps, així es va crear la primera xarxa de cooperació transfronterera a Europa, tota una fita més propagandística que altra cosa per a Catalunya.

Torno al passat dilluns 9 de juliol del 2012, on el Secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, en Senen Florensa al seu discurs a Lion afirmava:

• “Els Quatre Motors constitueix una xarxa especial i molt important per Catalunya”.

•  “Cal continuar treballant per continuar sent líders, tal i com ho hem estat aquests 25 anys de trajectòria de la xarxa”.

Si, crec que ja podeu imaginar-vos per on vaig, crec que el discurs va ser equivocat, el que calia és dir la veritat, alguna cosa així com:

• “Dintre d’uns dies Catalunya, motor i locomotora d’Europa demanarà el rescat econòmic a Espanya, un dels vagons de la cua d’Europa”.

• “Potser ens cal replantejar-nos la presència a aquesta xarxa que anomenem: ‘Quatre Motors per Europa’, per tant estem negociant l’ingrés a la futura xarxa ‘El Forigol d’Europa’ amb els nostres companys de Múrcia, València, Grècia i algun altre fitxatge”.

Es veu que l’any 1988 no hi havia espoli fiscal, o potser és que amb 24 anys no hem tingut temps d’esmenar-ho?.

http://www.4motors.eu/?lang=ca

Les grans veritats que hi ha als diaris.

Tots hem sentit un munt de vegades aquella afirmació que diu: “els diaris tan sols diuen mentides”, podríem eixamplar-la una mica més i afegir-hi tots els altres medis de comunicació. Però la veritat, no crec que això sigui cert, més aviat el que es detecta a diari és un esperit manipulador, cliantelista i d’emissor constant de globus sonda.

El que crec és que les notícies dels diaris cal saber interpretar-les, i veritablement això no és senzill. Per començar cal oblidar-nos de la presumpta innocència de les seves informacions, així com també hem de saber detectar aquella notícia veritablement important i totes les totalment prescindibles, el 99% del diari.

Per posar-ho més complicat, les notícies importants podem trobar-les a la portada o com a article curt totalment amagat a les pàgines interiors.

Suposo que el que voleu son alguns exemples per poder donar-me o treure’m la raó, ho sigui que som-hi:

El 9 de juny del 2008, als diaris publicaven una notícia sorprenent: l’ampliació de la jornada laboral a Europa, a partir d’aquell moment és legal el treballar 65 hores setmanals. Aquella notícia clarament ens estava dient cap on anàvem, i de passada desmentia als que ens deien que la crisi no existia o que tot plegat no seria més que una desacceleració temporal. De passada notícies com aquesta ens suggereixen lo evident, que les “altes esferes” saben molt més del que els interessa confessar, i que a nosaltres ens serveixen l’informació quan els hi convé i ben maquillada.

Evidentment escric aquest post pensant en una altra notícia similar, avui podreu veure a tots els diaris una flamant modificació de la llei. Un pas més cap a la dictadura 2.0, la consideració com a delicte greu de tota mena de protesta, fins hi tot la resistència pacífica passarà a considerar-se un delicte greu. Això al país d’Europa amb un percentatge més alt de població reclusa no pot ser casual. En moments com aquests, amb la previsió d’atur que tenim i l’index de pobresa actual tan sols pot voler dir una cosa: si avui estem malament, això no és res pensant amb lo que ens ha de caure ben aviat. Per tant les veritables mesures dels nostres governants no van contra la crisi, més aviat van contra el seu poble i ells ja tenen les seves lleis, les pilotes de goma i les presons esperant-nos i no pensen deixar lloc per a cap mena de protesta o opinió crítica.

Com sempre, tot això tan sols son divagacions meves, ho sigui que no hi ha res que us pugui demostrar. El que tinc clar és que aquest és el camí que ens imposen i que no pensen deixar que ningú se’n surti.

Per cert, un altra notícia interessant, després de demostrar-se que la mort d’un manifestant a Bilbao per un impacte de bola de goma, ja s’han pres mesures al respecte. Evidentment no s’han prohibit les boles de goma com passa a la pràctica totalitat d’Europa, ja han detingut a un parell de manifestants com a culpables dels aldarulls que van “obligar” a la policia a fer servir les punyeteres boles de goma.