..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘FGC

No, no soc un usuari habitual.

with 8 comments

Imatge

Ara fa un grapat d’anys, uns sis aproximadament, vaig fer uns importants canvis laborals i vitals. Una de les coses que vàren canviar  totalment va ser la meva relació amb el transport públic, del que vaig passar d’observador a usuari diari.
Durant aquests anys he passat de la RENFE i el Metro diari, als FGC i Metro diaris. De l’hora de viatge a les dues hores diaries. De les obres del AVE a l’eliminació de trens per baixa ocupació de passatgers (el nou AVE Barcelona-París té una ocupació més baixa que la exigida com a mínima als FGC). També he passat del MP3 i el bloc de notes a la tablet. Del 20 minutos i el Que gratuits, a la misteriosa Vanguardia als seients dels trens…

Però el canvi més inquietant que he patit és sense cap mena de dubte és el tarifari i el de categoria com a usuari dels transports públics. Resulta que segons diuen ara els de TMB i el  conseller de Territori i Sostenibilitat, en Santi Vila, “l’augment de les tarifes podria oscil·lar entre un 3 i un 4% i els més afectats en seran turistes i viatgers ocasionals.”

Així doncs ja no soc un usuari habitual dels seus serveis. Es veu que ells premien els usuaris habituals amb una congelació de preus, i els usuaris ocasionals com jo mateix, aquells que tan sols fem servir els seus serveis unes 600 vegades a l’any som castigats amb una puja aquest any de més del 8%. Realment és una putada ser un usuari ocasional, potser hauré d’agafar més sovint el transport públic, ja que tot i passar-m’hi mitja vida sembla que per a ells això encara no és suficient.

Per cert, feliç 2014 😉

Written by MadeByMiki

1 gener 2014 at 8:25 pm

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , ,

La Vanguardia, líders en tot!

with 10 comments

Quina gràcia, son les 7:01 del matí, com sempre acabo d’entrar al bus, a recollir la meva “La Vanguardia” gratuita i la portada te conya… resulta que “La Vanguardia” és el diari líder a Catalunya.

Es veu que venen gairebé 200.000 exemplars a diari que son llegits per unes 800.000 persones. Això demostra el poder dels diaris que hi ha als bars i biblioteques, tot i així em costen de creure aquestes xifres.

Deixant a part, que n’estic ben segur de que com sempre passa, avui com a les eleccions gairebé “tots guanyen”. La pregunta és obvia: quants diaris “regala” a diari “La Vanguardia”?.

És ben conegut que a moltes estacions de la Renfe i dels FGC es regala aquest diari, a moltes línies d’autobusos passa el mateix… som molts els que ens preguntem: i això qui ho paga?, molts creiem saber la resposta, i aquesta apunta cap a la Plaça de St. Jaume, però això potser tan sols son especulacions d’una ment malalta…

Written by MadeByMiki

2 Desembre 2011 at 8:54 am

Tot buscant lloc al tren…

with 19 comments

Cada dia a les 7:15h del matí agafo el tren per anar a treballar, aquest és un dels moments que tinc per escriure els posts mentre escolto música. Ja son quatre anys de un trajecte diari amb una durada d’una hora, si, una hora per fer uns 30 quilòmetres, això dóna per a molts posts…

Durant aquests quatre anys, a part de fer posts el que faig és observar a la gent, com son, que fan durant el viatge, que llegeixen, que hi farem, soc curiós de mena.

Els combois de trens dels FCG, pels que no en tingueu constància, son de tres vagons i s’omplen amb una facilitat increïble, de fet a la que som a mig camí no queda cap lloc per seure i els que pugen a partir de Can Ros o Sant Vicenç dels Horts es passen mitja hora drets.

Son vàries les coses que han anat canviant durant aquests quatre anys, però la que més em sorprèn és la quantitat de gent que va beguda a aquelles hores del matí. No parlo dels caps de setmana, el problema és a diari. Tampoc és gent problemàtica, tan sols fan una pudor molt desagradable a “alcohol suat” que costa molt de suportar a aquestes hores del matí, no tinc altra manera de definir-lo. Ho he provat tot, i estadísticament he comprovat que a l’únic vagó on tinc possibilitats de no compartir seient i pudors desagradables és el del mig, tot i que allà sovint comparteixo el viatge amb un parell que em fan duplicar les meves “sensacions pituïtàries”.

És com un joc on l’alcohol em persegueix i jo no puc abaixar mai la guàrdia, la setmana passada després d’un plàcid viatge, em vaig relaxar i mentre pujava al metro van sonar els xiulets de les portes, i en aquell moment van entrar atrafegadament un grup de dues parelles amb llaunes de cervesa a les mans i evidentment mamats. I sí, va passar el que tenia que passar, una pluja de cervesa matinal va caure sobre mi, l’alcohol que em perseguia m’havia enxampat a l’últim moment.

Vaig començar el dia amb aquesta bonica conversació:

Jo: “Ostia puta, vigila joder!!”

Paio mamat: “Perdona, perdona, no se cómo compensarte…”

Jo: “Aparta y déjame salir, con eso tengo bastante”

Així no es comença el dia, però és el que passa quan l’alcohol et persegueix i tu no ets prou ràpid.

Written by MadeByMiki

11 Abril 2011 at 8:48 am