..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘FMI

Jocs de mans a Portugal, il·lusionisme a Espanya.

with 23 comments

Fa 28 anys, en un no tan llunyà 1983 l’economia Portuguesa ja va ser intervinguda pel FMI, pel que sembla aquesta intervenció no ha tingut efectes positius a llarg termini, ja que avui tornen a ser de nou a l’estacada.

Pel que sembla alguna de les mesures aplicades aleshores es tornaran a provar de nou, de moment la que sembla amb més números és la de pagar les pagues extraordinàries dels funcionaris amb Deute del Tresor.

Al fer això es produeix un joc de mans espectacular, per una banda l’estat col·loca el deute que no pot vendre als seus funcionaris i per l’altra s’estalvia un munt de diner líquid que possiblement no té. Evidentment per fer això cal collar una mica més als funcionaris per evitar que protestin i acceptin aquest tipus de pagament, però això segur que no serà massa difícil, amb una mica de pressió i una mica de patriotisme barat segur que acaben cedint…

És absolutament sorprenent el veure com l’estat por fer tota mena de trampes amb els seus súbdits, sembla que tenen via lliure per fer tota la enginyeria financera que els hi sembli, i a més, tal i com ha passat tant a Grècia i Portugal (i suposo que deu passar a totes bandes) es permeten maquillar (o podríem dir manipular) les dades econòmiques sense cap mena de control ni posterior assumpció de responsabilitat ni política ni penal.

I que coi està passant amb Espanya?, doncs crec que tal i com es comenta per moltes bandes [una cordial salutació a www.ecolnomia.tk], Grècia, Irlanda i Portugal han estat intervinguts de manera visible i pública, però com que la economia espanyola és massa gran aquí el que s’ha fet és una intervenció “de facto” però sense anunciar-ho als quatre vents per intentar amagar una caiguda estrepitosa i insostenible per a la Unió Europea. Dit d’un altra manera n’estic ben segur que portem un munt de temps vigilats i dirigits des de fora però fent veure allò tant ibèric de “tranqui, que yo controlo”.

Written by MadeByMiki

28 Abril 2011 at 9:27 pm

El manual d’instruccions.

with 8 comments

Llegir el manual d’instruccions, sovint és de covards, i en determinades ocasions resulta estúpid i perillós. Això és el que li ha passat a Irlanda, el “tigre celta”, allà el seu etern govern conservador i els seus economistes porten anys aplicant el que diuen els manuals d’economia. Això en situacions normals pot ser útil, però tots sabem que la situació econòmica mundial és de tot menys normal, per tant els països estan obligats a ser creatius o seguir el camí d’Irlanda.

Curiosament tot el que porta fent Irlanda durant anys, és allò que ara tots els partits (especialment els conservadors) diuen que és la recepta per sortir de la crisi. Clar, com que als manuals d’economia, el FMI, el BCE, els economistes (tret de petites excepcions militants).

  • Tots diuen que cal baixar els impostos sobre el capital, doncs a Irlanda els tenen més baixos que enlloc, un 12,5% a una Europa on el pro-mig és d’un 24%.
  • Com que diuen que cal rebaixar la despesa pública, ells també tenen l’index més Baix, un 18% del PIB mentre a Europa és d’un 28%.
  • Que el manual diu que cal privatitzar? Doncs a Irlanda s’han privatitzat de manera massiva centres educatius, escoles, centres sanitaris i se’ls ha subsidiat (concertat en diríem aquí per dissimular…).
  • Que cal des-regular el mercat del treball?, doncs a Irlanda és el lloc d’Europa on costa menys despatxar a un treballador. Que cal cuidar a la banca?, doncs aquesta és ajudada per l’estat tant com sigui necessari.

Irlanda ha seguit com ningú el manual, des de l’inici de la crisi, cap el 2007 ha fet exactament tot el que allà posava, i quan tenia dubtes seguia amb exactitud el que li deien des de el FMI i el BCE. Per qui no ho sàpiga, van reduir un 20% el salari dels funcionaris, un 10% les prestacions socials, la despesa sanitària i en educació, s’ha privatitzat tot lo “privatitzable” i com no podia ser d’altra manera es van garantir els dipòsits dels bancs per donar més confiança al poble, aquell poble sempre malpensat i que no creu en els seus governants. Tal i com deia el ex-president del barça Josep Lluís Nuñez “Al soci no se li pot enganyar!!”, quan volia dir “Al soci no se’l pot enganyar… més!!”.

Aquest és el manual que ha seguit Irlanda abans d’estimbar-se, aquests és el manual que ens diuen i diran que hem de seguir per sortir de la crisi. És evident que això funcionava l’any 2000, però en aquell moment qualsevol cosa hauria funcionat, és més, aquest tipus de polítiques son les que han reforçat la crisi que patim.

La gràcia de tot plegat és que quan els països creixien i creixien ningú es preguntava seriosament cap a on anàvem, la poca crítica que hi havia a aquell tipus de creixement era ridiculitzat constantment. Als que avisaven dels problemes que més endavant podríem patir se’ls hi ensenyava el manual, l’únic manual que hi ha, el neoliberal, el que apliquen els que es diuen de dretes amb eufòria i els que es diuen d’esquerres amb el nas tapat. Doncs ja ens hi podem anar posant bé, que com a mínim tenim una cosa segura: amb aquest manual sabem perfectament cap on anem, més o menys tenim clar que ens en anem a la merda.

Aprofito per suggerir-vos un gran article per aprofundir més en el que podríem anomenar “la qüestió irlandesa”, és molt educatiu:

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/258-irlanda-mentiras-arriesgadas.html


Written by MadeByMiki

25 Novembre 2010 at 9:48 am

Intervenció ?…, que vol dir això ?.

with 16 comments

F.M.I.

F.M.I.

Per totes bandes surten veus dient que “Espanya està amenaçada per una intervenció”, que possiblement seguirem els passos de Grècia i tornarem al nostre club de sempre. El club de “les tres potències europees”: Grècia, Portugal i Espanya, aquelles tres potències que han protagonitzat tants i tants acudits.

Fins hi tot sovint ens ho prenem a conya, i això deu ser per la manca d’informació sobre el que ens pot venir al damunt… Ser intervinguts significa vàries coses, però per començar us explicaré les normes bàsiques i ineludibles de tota intervenció:

1.Devaluació de la moneda nacional, i en cas de que seguim a l’euro el que es devaluarà de manera extrema son els nostres salaris, com a mínim de cop un 20%.


2.Acomiadament massiu de funcionaris. Aquí no val res allò del “treball assegurat de per vida”, molts funcionaris perdran el seu lloc de treball.


3.Increment de les tasses d’interès, això en una economia comú no se massa com funcionarà…


4.Restricció del crèdit, i molt més enllà del que ja patim (o pateixen, que jo no en vull de crèdit per res).


5. Eliminació massiva de subvencions, fins hi tot de les que es fan servir per abaratir productes de consum bàsic.


6.Augment de les tarifes fixes en tots els serveis que depenen de l’estat.


7.Privatització d’empreses i serveis públics, ho sigui allò que li diuen “aprimar l’estat”, pa per avui i gana per demà. Tot i que a Espanya poca cosa queda per privatitzar…


Tot el que hi ha a la llista es podria resumir fàcilment en una paraula: empobriment. Es tracta de la coneguda “teràpia de shock”, aquella dutxa freda que sempre practica el FMI als països que s’han apartat massa “del camí”. En un moment et fan passar del primer món a la precarietat, i augmenta de manera exponencial les diferències entre classes.

En certa manera, les mesures que ja s’han aplicat van totes en aquesta direcció. Sembla que l’objectiu ja està marcat però el trajecte l’estem fent per etapes. Ens diran: “no hi ha alternativa, aquest és l’únic model possible”,”cal que fem un esforç tots plegats”, “això era totalment imprevisible”… les mentides de sempre, tot fet a mida per robar-nos i a sobre dir-nos que ho fan per nosaltres.

Aquí on som ara no hi hem arribat de manera espontània, algú ens hi ha portat, hi ha un munt d’incompetents que ara per mantenir el seu cul a la cadira ens fan pagar les seves cagades monumentals i reincidents.

Les següents frase s’han extret del llibre d’Ernesto Tenembaum “Enemigos”. Les frases son de’n Claudio Loser, l’encarregat del Fons Monetari Internacional per Amèrica Llatina entre 1994 y 2002:

  1. – “A partir de mediados del siglo pasado, los norteamericanos vieron limitada su capacidad para enviar marines a estabilizar otros países. Muchas veces, sentí que el FMI cumplía ese rol.”
  2. – “Por su nivel de verticalismo y cohesión, el Fondo Monetario Internacional se puede comparar perfectamente al viejo Partido Comunista o a cualquier ejército.”
  3. – “En la historia de la deuda externa argentina ha habido un gran robo.”
  4. – “Pecamos por arrogantes. Muchas veces, involuntariamente, impulsamos medidas que terminaron en hechos de corrupción.”

Un post molt educatiu que cal veure:

http://los3chiflados.blogspot.com/2009/07/el-fmi-no-es-una-opcion.html

Written by MadeByMiki

14 Juny 2010 at 11:12 pm