..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘frança

Petits incidents sense importància.

with 11 comments

Marcoule?, Marcoule?, de que em sona Marcoule?… és veritat, ara ho recordo, allà a Marcoule a la extremadament nuclearitzada França ara fa més o menys un parell de mesos va passar un incident sense importància. Va ser un petit incident que no podem ni anomenar “incident nuclear”, total si va ser un accident de nivell 1, el més baix que hi ha a l’escala INES. No sé com amb tan poca importància va arribar a ser notícia, n’hi ha que son alarmistes i tot el que sigui parlar malament de la més que neta i segura energia nuclear els hi agrada, coi de fanàtics!.

De fet els estats estan aquí per a cuidar-nos i no se’ls hi acudiria mai mentir-nos o minimitzar malintencionadament qualsevol fet que ens pugui afectar. A ningú se li pot acudir que l’estat menteixi per defendre a l’empresa elèctrica EDF a costa de mentir-nos a nosaltres. Unes empreses energètiques com Endesa, que son tan bones que fan cistelles de bàsquet pels nens avorrits, que sempre ens donen “idees per estalviar energia”, si el món avui és un lloc idílic no ho dubteu, això és gràcies a tota aquesta gent que es preocupa per nosaltres.

És més, per que quedi ben clar, ahir a alguns diaris, no tots, que tampoc cal, podíem veure com se li dedicaven quatre línies d’alguna pàgina interior a una qüestió sense cap mena d’importància. Resulta que aquell petit incident d’aquella petita empresa industrial (tampoc cal dir-li nuclear, que sempre estem estigmatitzant!) de Marcoule, ara se’n han adonat que, tampoc era tan petit.

No té cap mena d’importància, però un parell de mesos més tard han vist que el nivell de radioactivitat provocat per l’accident no va ser el que van dir, va ser lleugerament superior a lo declarat, més o menys unes 500 vegades superior. No patiu, evidentment això no va suposar cap problema per a ningú, és més l’únic hospitalitzat que hi ha no pateix cap mena de contaminació radioactiva.

Ara a l’accident se li ha canviat el nom, se’l ha declarat “accident industrial greu”, abans quan parlaves amb un paleta sovint et deia que ell era “empresario de la construcción” avui els petits incidents nuclears son accidents industrials greus. No hi ha problema, tant fa que siguin 500 com 5000 o 50000 vegades més gran l’importància de l’accident, el que no falla gairebé mai és el resultat final, si ja el coneixeu, com sempre: si no hi ha una pila de morts que no deixi veure el Sol, “no hi ha cap mena d’afectació per a la població”.

De fet la Direcció General de Protecció Civil (DGPC) de la Generalitat va activar la prealerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) per l’explosió  de Marcoule el dia 12 de setembre, i va quedar desactivada l’endemà mateix… 

Us deixo una cançó dedicada a les nostres exemplars i netes empreses energètiques i als governs que sempre tenim al nostre servei:

 

Written by MadeByMiki

4 Novembre 2011 at 9:04 am

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

with 13 comments

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada



Una Barcelona més activa.

with 10 comments

Properament a les seves pantalles...

Properament a les seves pantalles...

Aquest passat diumenge (ahir) a Barcelona va ser un dia de mobilitzacions i d’una certa provocació social. Mentre a la Plaça de Catalunya els indignats (amb molts menys efectius que la setmana passada) feien un munt d’activitats, debats i conferències. Allà estàvem els AGM de “La Barna si j’y suis”, fent una xerrada precisament sobre el moviment del 15M i la seva repercusió internacional, sobretot pel que respecta a França. L’ambient era gairebé d’eufòria, diumenge passat es va grabar la trobada amb Daniel Mermet i aquesta va ser emesa i comentada a tota França, el primer “Café Repaire” de fora de França va ser reconegut i donat a conèixer de la millor manera possible.

Així docs, va quedar clar que una de les motivacions de “La Barna si j’y suis”, era el fer de connexió entre el que està passant a Barcelona i Catalunya, com ho estem visquent en primera persona i que n’expliquem fora.

El fet de ser un dels pocs catalans del grup és molt enriquidor, és molt interessant veure-ho tot des de un punt de vista molt diferent, els referents seus i els meus son uns altres i això fa que tot sigui ben curiós.

El seu nivell de politització i participació en general, és molt més gran que el meu. Mentre jo assisteixo a molt poques trobades com la d’ahir, molts d’ells venien de la manifestació contra les nuclears que va acabar davant la seu de Endesa. Pel que em van dir van ser més de cinc mil participants, el que no es pot considerar ni un gran éxit ni un fracás total…

I la darrera mobilització que vaig veure va ser la més espectacular, mentre erem xerrant a la Plaça de Catalunya un enorme escàndol venia de les rambles, i sorpresa!, un grup força gran de ciutadans despullats o mig despullats feien una espècie de desfilada festiva i provocativa infringint de manera evident les noves normatives municipals que controlen com s’ha d’anar pel carrer.

Els que diuen que aquestes coses fan mal al turisme no saben el que es diuen. Si jo fos un turista ahir al cor de Barcelona me’n hauria emportat una impressió molt millor que ara fa un mes. La nostra societat sembla avui una mica més viva, participativa i espontània. A la ràdio que escolto (RAC1), deien que era una protesta dels indignats, però no va ser així, aquella gent ni tan sols va entrar a la plaça i van enfilar Passeig de Gràcia amunt.

Per cert, tot i això, crec que ja és hora de marxar de la Plaça de Catalunya i fer unes protestes més imaginatives. Per això estic molt d’acord amb el que avui s’ha decidit a la plaça, espero que tot plegat serveixi per fer un pas més enllà i no desgastar-se en acampades eternes.

 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/article-cafe-repaire-17-pla-a-catalunya-75691191.html 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/