..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Generalitat

Santi Vila

with 3 comments

El senyor Santi Vila,  és un Conseller de la Generalitat jove, molt jove,  sense cap mena de dubte la seva carrera política ha estat meteòrica. Aquest senyor,  trenca certs tabús a Convergència Democràtica de Catalunya,  és gai,  li agraden els toros,  i acostuma a parlar molt clar i directe.
Tot això li ho valoro,  no coincidim amb pràcticament  res,  però m’agrada la gent  amb personalitat i contradictòria en certa manera.  Massa sovint  ens veiem fabricant una coherència artificial per tal de quadrar amb el que s’espera de nosaltres.
En Santi Vila és ara mateix el Conseller de Territori i Sostenibilitat,  un Conseller de la branca més liberal de CDC.

A ell li toca tocar temes d’especial impacte social,  com el transport públic. En Santi Vila,  amb la seva manera directa i clara de dir les coses,  no ha tingut cap problema en dir-nos que el preu del transport públic encara ha pujat poc.  Que l’usuari ha d’assumir més part del cost del servei,  que els números no li surten.  Suposo que tampoc li deuen sortir els de la sanitat o altres serveis i inversions bàsiques per a la ciutadania.
A mi tampoc em surten els seus números,  crec que cobra massa,  que els 110.000€ anuals són massa diners,  i ens suposen una despesa excessiva.  A més,  veig molt difícil que un senyor de 40 anys amb un BMW,  dos pisos en propietat,  i un salari com aquest,  pugui o tingui ganes d’entendre,  que signifiquen 100€ al mes de transport públic per un estudiant o un “working poor” com els que circulem pels “seu” tren,  (que no pel seu tren de vida).
I el que més em fot,  encara que sembli mentida,  és el fet de llegir la seva declaració de béns al seu interessant blog,  i que després de sincerar-se per obligació ens digui alló tan bonic de “ja veus com ens hem de veure”.  Queda clar que en Santi Vila es creu superior a tots nosaltres,  o potser ho és?.

Written by MadeByMiki

3 febrer 2014 at 8:41 am

*Ereccions generals 2012.

with 8 comments

Ahir va ser un gran dia, a un mes de Nadal els catalans han anat a votar de manera massiva, i això és l’únic que els medis mostren per igual. Els medis majoritàriament ens mostren una foto del que consideren una derrota sense precedents. Uns ho fan perquè el seu protegit (o potser amo) no ha tret el resultat que volien, i uns altres per seguir cagant-la amb les sumes i optant per seguir mentint de manera compulsiva (perquè no fer-ho?, si fins ara els hi ha anat prou bé).

Ho sigui, que la foto que han deixat les eleccions no ha estat la desitjada pels que manen de veritat a Catalunya ni a Espanya. No els hi pot agradar de cap manera que al contrari que a Galícia aquí s’hagi castigat una mica al que maltracta al poble. Tampoc els hi pot agradar gens que tot i la participació i la manipulació diària els sobiranistes son una clara majoria, i no en les proporcions que havien dissenyat. Tampoc pot ser ben vista la poteta que han posat al parlament aquests assemblearis de la CUP, un partit petit però que pot fer molta nosa i ser un “mal exemple”.

El que no cal és enganyar-nos massa, que això ja ho fan prou la majoria de partits. Sigui com sigui CiU ha tret uns resultats que el mantenen a una distància enorme dels segons. El PP i el PSC han sabut acollonir a molta gent i treure uns resultats acceptables. El paper de ICV ha estat digne, però no ha sabut capitalitzar el descontent, sembla que no acaben de saber vendre el seu producte, cosa que els de C’s fan d’una manera exemplar, i ara ja son un partit a tenir en compte.

Però les grans alegries venen per un altra banda, que els Pirates tinguin més vots que UpyD, i que el projecte de PxC no s’hagi consolidat son per a mi un parell de notícies molt bones.

Per cert, el que queda clar és que si algú vol tenir una imatge mínimament objectiva del que ahir va passar, més val que faci un cop d’ull a la premsa estrangera. Aquí els medis es dediquen en la seva majoria a vendre la seva realitat sense miraments.

Tal i com es va demostrar el fatídic 11-M les coses es veuen millor des de la distància…

http://www.businessinsider.com/catalan-election-2012-11#ixzz2DIAuPVTU

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2012 at 9:38 am

Llàgrimes de cocodril.

with 4 comments

Avui ja fa una setmana de la vaga general, tot i així no hi ha hagut ni un sol dia en el que els diaris deixin de parlar de la crema de contenidors i del vandalisme. Per sort, sembla que La Vanguardia ha tret de la portada el foc que tamt sembla que els hi agrada, això si, ens deixa un fantàstic “El BCE demana a Espanya més reformes per a calmar els mercats”…

És ben curiós com quan el mateix foc i les mateixes manifestacions han passat a altres bandes, es tractava d’una revolució pel descontent del poble amb els seus governants despotes, però resulta que això aquí és vandalisme i per a més conya protagonitzat bàsicament per estrangers desestabilitzadors. Aquest és exactament el mateix argument que quan el fan servir a l’Iran ens sembla patètic i digne d’una dictadura desconnectada de la realitat.

No és estrany ni molt menys, del que es tracta és de disfreçar una miqueta les coses, tal i com passa ara amb els fantàstics bons de la Generalitat. El que a qui ens venen com a “bons patriòtics”, una gran inversió i una mesura intel.ligent per a fer calaix, no dubteu que si passes a qualsevol altre banda sería qualificat (amb molt més de seny) com una estafa piramidal de primer ordre, una demostració de l’absoluta bancarrota de la Generalitat i un menyspreu al sentit comú dels ciutadans. Com podem explicar de manera diferent uns bons que es fan per pagar la passada emissió de bons?, i que a més cal anunciar-los per totes bandes per veure si cola, recordeu els anuncis de “Nueva Rumasa”…

Fa un parell de dies un farmaceutic jubilat grec es va suïcidar a la plaça Sintagma, davant mateix del Parlament, allà des de on els seus “representants” el podrien veure. Per deixar ben clar els seus motius va deixar un parell de cartes (una a casa per si un cas…) on explicava els seus motius i el que els hi dessitjava als seus governants.

Com a mínim allà els diaris han tingut la decència de publicar titulars com “Les llàgrimes de cocodril dels polítics grecs”.

Written by MadeByMiki

7 Abril 2012 at 3:52 pm