..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘globalització

La globalització en poques paraules.

with 14 comments

I mira que porto temps llegint i parlant de la globalització (sempre des de un punt de vista crític), però fins avui no havia trobat una descripció curta i clara que ens aclareixi el tema. A partir d’aquesta descripció tan sols cal suposar cap on ens està portant la globalització.

LA GLOBALITZACIÓ ÉS:

  • Produir on sigui més econòmic.
  • Vendre on sigui més car.
  • Tributar on es paguin menys impostos.

Tret d’aquest fantàstic post:

http://realidadeconomica.es/15-ideas-basicas-sobre-economia-que-todos-deberiamos-conocer/

Bonus track, una frase memorable del mateix blog:

Anuncis

Written by MadeByMiki

18 Març 2012 at 8:35 pm

La gran preocupació del Rei (a part de mantenir-se a la poltrona).

with 17 comments

El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.

El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.

Hi ha gent mal pensada que creu que a la Corona espanyola no li amoïnen gens ni mica els problemes i patiments de la societat espanyola en aquests moment de crisi. No és així, com a demostrat el patriarca Joan Carles I, de la “gran professional” Sofía de moment no en sabem res, i de la resta de la saga tampoc, suposo que tal i com va dir fa temps la futura reina Letizia en aquests moments estàn treballant intensament per Espanya i això no els hi dona temps per a res més.

Però lo important és que Joan Carles I per fí ha parlat, ara tenim unes declaracions del monarca en referència directa a les manifestacions i acampades que encara hi ha per tota Espanya. I que ha dit?, doncs ha fet una crida a donar un “urgente empuje al empleo juvenil” i per això demana aunar el esfuerzo de los agentes sociales y el conjunto de la sociedad, dentro de un marco de modernización del sistema productivo.

I tot això no ho ha demanat a qualsevol lloc, ha triat la seva presència a la clausura de la XXVIII Assambles de Socis del Instituto de la Empresa Familiar, més coneguda com a IEF.

A aquesta trobada també hi era el Secretari d’Estat d’Economia, en José Manuel Campa que va afirmar allò tan original de “el ajuste de la economia no va a ser facil” (us imagineu per qui no serà fàcil?) i va seguir afegint “la débil situación laboral debe obligar a seguir por la senda reformista” (segur que us podeu fer una idea de a qui li tocarà fer aquesta tortuosa senda).

L’IEF, és una organització sense ànim de lucre que agrupa un centenar d’empreses familiars espanyoles amb una facturació mitja per companyia de més de 1000 milions d’euros anuals. Aquesta organització és la interlocutora de la gran empresa d’origen familiar devant les administracions, institucions, medis de comunicació i societat. Entre totes aquestes empreses tenen més d’un 17% del PIB espanyol i més de 825.000 treballadors directes, molts d’ells als cinc continents. Ho sigui que estem parlant d’un lobby de pressió, un descomunal lobby de pressió que presideix en Isaak Andic, el segon home més ric d’Espanya i cap de Mango, a qui fa temps ja vaig dedicar un post.

Estem parlant del lobby que representa a empreses com Inditex, Ferrovial, Acciona, Puig, Planeta, Mercadona,Mango, Barceló, Catalana Occidente… ho sigui una gent molt amiga de Juan Carlos I, i també molt amics dels que ens manen com en José Manuel Campa. De qui no son tan amics és dels treballadors i de la resta de la societat, ja que com ja haureu imaginat o notat a la vostra pell totes les seves propostes van orientades a fotre a quí menys té i a qui menys es pot defendre, com us pensàveu que aquests fan els diners?, doncs amb propostes com aquestes:

  • Fer que les inversions que facin les companyies amb els seus beneficis siguin excloses de tota mena de impostos.
  • Ampliar l’edat de la jubilació, i vincular la pensió a cobrar a tota la vida laboral del treballador.
  • Baixar el tipus general de l’impost de Societats.
  • Caldria que el govern donés subvencions o ajuts fiscals per promoure la contractació de joves, amb una excensió complerta de les cotitzacions a la Seguretat Social durant dos anys.
  • Fer disminuir l’absentisme laboral, es tractaria de eliminar les baixes que no siguin absolutament necessàries.
  • El propi Isak Andic proposa que en la mesura de lo possible, la remuneració dels treballadors sigui “variable”, i que s’iguali el estatus dels nous funcionaria al de la empresa privada.
  • Abaratir al màxim el treball juvenil amb un contracte fet a mida, sense pagar la S.S. Tal i com deia abans però a més amb un salari fora de cap conveni, un salari que es podria pactar entre el jove i l’empresari.

Recordo perfectament quan es va començar a parlar de la globalització econòmica i els seus futurs efectes. Respecte a les multinacionals i a la deslocalització d’empreses, he de reconèixer que tots aquells que deien que els treballadors del tercer món s’acabarien tenint les mateixes condicions laborals que nosaltres estaven en lo cert. El problema és que algú brillantment, se’n ha adonat que per a les empreses és molt més pràctic que passem nosaltres al tercer món en temes laborals, i la caiguda de drets i salaris sembla no tenir límit.

Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”.

Articles relacionats: 
https://madebymiki.wordpress.com/2010/11/26/mango-una-marca-o-una-declaracio-dintencions/

http://borradorniloco.blogspot.com/2010/10/carta-de-un-funcionario-isak-andic_26.html


La doctrina del shock, Naomi Klein.

with 18 comments

Ja fa uns dies vaig rebre un mail d’en Jordi!, aquell col·laborador de luxe que de tant en tant ens regala posts d’alta volada. Sabent la meva addicció als documentals socials en Jordi me’n suggeria un, es tracta de “La doctrina del shock” basat en el llibre de la activista canadenca Naomi Klein.

M’ha costat uns dies trobar-lo en versió íntegra i amb uns subtítols de qualitat, (el meu nivell d’anglès no em permet veure’l en V.O.), i com acostuma a passar amb la majoria de coses que costen molt, ha valgut la pena.

Anem a lo veritablement important, aquest documental fa una precisa dissecció dels mètodes aplicats per les potències occidentals per imposar el lliure mercat a molts països. Evidentment el saqueig, la privatització salvatge i les reformes financeres. Aquestes mesures no es poden aplicar a la població “per les bones”, per tant calia aplicar-li al poble “La doctrina del shock”, varis sistemes molt estudiats i que en principi ens passen per alt.

El documental aprofundeix en els orígens intel·lectuals del capitalisme més salvatge, aquí trobem al gran ideòleg d’aquest tipus de política econòmica, el Premi Nobel d’Economia Milton Friedman. Això ens farà viatjar per diferents escenaris de tot el món on s’han aplicat aquestes teories neoliberals.

És molt interessant veure com els anys van passant i aquests mètodes cada vegada s’apliquen més i “millor”. Prefereixo que els que esteu interessats en els entrellats de la geopolítica mundial des de un punt de vista altermundista, mireu el documental i en traieu les vostres pròpies conclusions. El que us puc assegurar és que aquest documental m’ha fet viure una de les immersions més profundes que recordo. Tot i així els darrers cinc minuts son veritablement prescindibles, es tracta de la apologia del poder transformador d’Obama, sincerament crec que els anys no li han donat la raó i la decepció ha estat enorme.

Aquí teniu el documental íntegre en V.O.S.:

Actualització important!!

Feu-vos un favor i aneu al blog de Kuka, allà hi trobareu una visió molt diferent del documental i les seves contradiccions al post:

Quin és el gat amagat al “The shock doctrine”!?

http://kukarosello.wordpress.com/2011/01/25/quin-es-el-gat-amagat-al-the-shock-doctrine/

Written by MadeByMiki

23 gener 2011 at 2:55 pm

“Mango”, una marca o una declaració d’intencions?

with 20 comments

Alguns diaris parlen avui del nomenament de tres nous vicepresidents del Banc de Sabadell, es tracta d’en Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano (entitat que ara ha passat a mans del Banc de Sabadell), José Manuel Lara Bosch, aquest potser us sona, és el president del Grupo Planeta i de Antena 3, i per acabar Isak Andic Ermay, potser no tant conegut però segur que us sona una mica la empresa que presideix: “Mango”, també és president del “Instituto de la Empresa Familiar”.

Em centraré en Isak Andic, el misteriós president de “Mango”, va néixer a Istanbul fa 55 anys, és d’origen jueu sefardita i molt recelós de la seva vida privada. No és d’estranyar que fins fa 3 anys no es deixés fotografiar i la seva cara era una incògnita. Posseeix més de 2.000 milions d’euros, deu societats d’inversió valorades en 240 milions més, i es calcula que disposa de la segona fortuna més gran d’Espanya. Ah!, i se’m oblidava, el 5% del Banc de Sabadell és directament seu.

La seva família es va afincar a Catalunya quan ell tenia 16 anys, i als 17 “diu la llegenda”, que al tornar d’unes vacances va començar al negoci de la moda al vendre un parell de camíses a uns amics pel doble del que li havien costat, 900 pessetes.

La veritat és que el negoci seriós va començar l’any 1980, quan Isak i el seu germà Nahman tenien un magatzem on es dedicaven a fer de majoristes de roba, bàsicament abrics brodats a l’Afganistan que venien per les seves primeres botigues a Barcelona. El 1984 ja va obrir la seva primera botiga al Passeig de Gràcia. Ho sigui que van ser pioners de la globalització tèxtil i la invasió de roba barata del tercer món (roba barata en origen, però no tant pel comprador final), van ser pioners en això tal i com ho han estat en el disseny local i la fabricació externalitzada a països del tercer món.

En Isak a fet el que tenia que fer per ser un empresari d’èxit, el seu balanç és espectacular, a part dels seus ingressos avui té unes 1000 botigues en més de 80 països, el centre de disseny tèxtil més gran d’Europa amb 14.000 metres quadrats i unes vendes que superen els 1200 milions d’euros anuals.

El nostre sistema està fet per a premiar a grans triomfadors com l’Isak, i fer-los servir d’exemple per a nous emprenedors, però algú s’ha parat realment a mirar aquests imperis de manera crítica?, quants “Isaks” podem tenir?, és bona per a nosaltres la deslocalització que sistemàticament practiquen?, no son empreses com aquesta les que han fet tant de mal al tèxtil a Catalunya?, no és immoral fer treballar a empleats de països pobres a preus i condicions de misèria?, quantes petites botigues acaben tancant per la competència i pressió d’aquests monstres?.

Si tenim en compte aquestes característiques que comparteixen totes les grans empreses trans-nacionals, son realment tant bones com ens diuen?, potser generen més inconvenients que avantatges a la nostra societat.

En Isak sempre ha declarat que la passió, la disciplina i la il·lusió son la base de la seva manera de ser, no ho dubto, el seu èxit té molt de mèrit, però la veritat és que crec que aquests triomfadors son un veritable perill per a la nostra societat, creen un model a seguir altament antisocial i totalment insostenible, s’aprofiten del que sigui per enriquir-se i no contribueixen a fer d’aquest món un lloc millor.

No tinc res personal contra l’Isak Antic, ni contra la seva empresa “Mango”, però si contra aquest model de negoci que practiquen tant ells com Inditex, Ikea, Apple, Nike… i la majoria de multinacionals que basen el seu èxit en la circulació lliure del diner i l’aprofitament de la mà d’obra barata i sense drets. Hi ha coses que haurien de ser delicte o com a mínim pagar grans impostos per la seva manca de consciència social.

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2010 at 9:59 pm

Feliç 1984 a tots!!

with 14 comments

Lliure pensament = terrorisme.

Lliure pensament = terrorisme.

Tot seguint el fil d’un enllaç que m’ha enviat Jordi, de “Despiertos” (si noi, per mi sempre seràs “el Jordi de “Despiertos”, que hi farem…), passo a compartir amb vosaltres una important notícia, tant important que ha estat miserablement silenciada pels medis.

Doncs resulta que gràcies a la ONG http://www.statewatch.org ha sortit a la llum un misteriós document que ha estat anomenat “document 8570/10”, que va ser aprovat el passat 26 d’abril pel Consell de l’Unió Europea.

Es tracta d’un programa de vigilància i recopilació sistemàtica de dades personals de persones sospitoses de ser radicals, i al punt de mira hi ha aquestes ideologies: extrema esquerra, extrema dreta, nacionalistes, religiosos i anti-globalització.

Radical Islam!!!!!

Islamistes Radicals!!!!!

Naturalment tot això es farà com a una mesura de prevenció contra el terrorisme, aquella paraula màgica que fa que tot estigui permès. Per tant, seguim endavant amb el procés d’americanització d’Europa, això si que és una globalització de debò.

Amb l’excusa de la prevenció del terrorisme el que es farà és atacar a tots els que tinguin punts de vista diferents als “autoritzats”, aquests seran considerats com a difusors de missatges radicals.

Queda ben clar que les enormes retallades socials que patim no venen soles, també es retalla la llibertat amb tots els seus aspectes, especialment les llibertats socials i d’expressió. Cal reforçar el pensament únic.

Lluny d’espantar-nos i portar-nos cap a l’autocensura, hem de ser positius. El missatge és clar, els medis lliures, la llibertat de pensament i les idees noves els hi fan molta por, i això és el que veiem darrere aquestes formes de coacció. El fet de que hi hagi medis fora del seu control i donant una visió “no oficial” els deu posar molt neguitosos. Amb això passa com amb Linux, tan sols és un 1’20% del pastís, però en el fons és un exemple perillós i va creixent lentament.

Nacionalistes radicals.

Nacionalistes radicals.

El coneixement ens farà lliures, però el coneixement no és a un sol lloc ni és fàcil d’obtenir, cal cercar, analitzar, comparar i aprendre. Com que això és una tasca massa pesada sempre hi ha algú que et vol “facilitar” les coses i donar-te la informació ben cuinadeta, treballada i seleccionada, el problema és que no tots el volem aquest menú, alguns preferim anar a la carta, la llibertat de pensament.

Espero que molts d’aquests cercadors de radicals passin per aquest blog, i si deixen algun comentari millor que millor, que els bloggers som addictes a les visites. I si pot ser voldria saber a quina categoria estic, que de vegades no m’ubico massa be.

Aquesta notícia demostra que fa anys que no cal celebrar l’any nou, portem dècades ancorats al 1984.

“Dins d’una època d’engany universal, dir la veritat constitueix un acte revolucionari”

George Orwell.

http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st08/st08570.es10.pdf

http://www.statewatch.org/news/2010/apr/eu-council-rad-instrument-7984-add1-10.pdf

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article16311

Written by MadeByMiki

28 Juny 2010 at 9:49 am

Economistes sospitosos.

with 6 comments

Avui a diari podem llegir, escoltar per la ràdio o veure per la tele tota una enorme col·lecció d’economistes, que ens descriuen fantàsticament els mil problemes de la nostra economia. Tots son molt crítics amb el que ha passat els darrers anys, tots diuen que ja porten temps amb aquest discurs, tots preveuen un futur molt dur i tots ens diuen les mateixes obvietats.

Ara no recordo quin economista va dir una gran i encertada frase: “Tothom hauria de saber economia, bàsicament perquè els economistes no t’enganyin”. I això és el que estan fent, ens estan enganyant. Hi ha una gran demanda d’informació sobre economia, i una necessitat de saber el “que, qui i com” i els encarregats d’explicar això, per norma general, son els mateixos que fa un parell d’anys no havien previst aquesta “turmenta perfecta” de l’economia.

Ara tan sols fa un parell o tres anys, quan escoltava pel “Versió RAC1” a Santiago Niño Becerra, i jo pensava: “això és molt lògic, aquest senyor està dient coses terribles però totalment coherents”. Aleshores feia un tomb pel “google” a veure qui recolzava aquestes afirmacions i la veritat és que era molt escassa la gent que preveia alguna cosa semblant a això.

Havia algun economista proper a la filosofia anti-sistèma o altermundista que ja parlava de la “perfect storm” que s’anava gestant dia a dia, però els qui més ho veien a venir eren els activistes pel decreixement, els contraris a la globalització i els que parlaven d’una cosa estranya anomenada “peak oil”, que curiosament al aprofundir resultava d’una lògica inqüestionable.

Tots aquests predicaven un parell de coses matemàticament indiscutibles, que no es pot créixer eternament i que els recursos no son inesgotables. Amb aquestes senzilles premisses quedava clar cap a on anàvem de manera inexorable. Potser el problema, és que a tots aquests grups se’ls havia primer ignorat i desprès criminalitzat durant anys des de uns medis de comunicació, que casualment son propietat de les grans empreses interessades en seguir sempre igual i no disposades a permetre cap tipus de veu crítica que trenqui el pensament únic.

Per a mi, tots aquests economistes oportunistes que ens diuen el que els hi és

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

dictat, el que molts volen sentir i que difonen la veritat que convé a uns pocs, tenen credibilitat zero. Ells segueixen sent tant autistes ara com fa un parell d’anys, l’únic que fan és adaptar-se a les situacions i a les opinions majoritàries. Ens cal gent valenta i amb idees i propostes diferents, on és l’esperit crític?. Vull un economista o un polític que digui la veritat, i s’atreveixi a dir que molta gent a Seattle l’any 1999 ja va preveure cap on anirien les coses i que no se’ls va fer cap cas perquè aquí a l’escala de prioritats els interessos d’uns pocs passen per damunt de la majoria.

Written by MadeByMiki

16 Juny 2010 at 12:13 am

La “Tasa Tobin” de nou rebutjada al Parlament.

with 4 comments

Attac.

Attac.

Ben segur que els nostres mal pagats polítics tenien feina a un altre banda. No se sap on eren, però aquest dimarts 16 de febrer per la tarda, al Parlament, hi havia molt poca afluència.

En Joan Herrera, diputat d’ICV, va demanar la presa en consideració d’una proposició de llei, una proposició de llei que ja porta 10 anys de retard. Hi ha tot un moviment social darrere aquesta idea. ATTAC, possiblement el moviment internacional mes ignorat i silenciat, son la principal organització anti-sistema a nivell mundial. La seva actitud i orientació son hi han estat manifestar-se, informar, educar de manera lliure i gratuïta. Son cèlebres les seves conferències, cursos i trobades vàries.

I tornant al Parlament, potser heu sentit a parlar de la “Tasa Tobin”, d’això tractava el discurs, es parlava sobre “La creació d’un impost sobre les operacions de canvi de divises, bitllets de banc i monedes”.

Aquesta és l’idea amb la que es va fundar ja fa 10 anys l’organització ATTAC, el seu objectiu era posar un impost a la lliure circulació de capitals per lluitar contra l’explotació i l’especulació, i establir un control autèntic o suprimir els “paradisos fiscals”. On anirem a parar!, això en un món que anava a mes, era ser anti-sistema, anti-globalització i anti-capitalista.

L’especulació i la deslocalització havia estat la base del espectacular creixement sostingut de l’economia els últims 25 anys, i ara venien aquests indocumentats i deien que aquesta manera de funcionar ens abocava cap el desastre i que era insostenible, que calia fer alguna cosa, que l’especulació era un delicte social, que la gent s’havia endeutat massa, que els bancs guanyaven massa diners amb sistemes opacs i que això ens portava cap a una enorme crisi i que ho acabaríem pagant car.

La proposició va ser recolzada i presentada pels grups minoritaris: ERC, ICV, IU, Grup Basc i BNGa. I naturalment va ser rebutjada per CiU, PP i PSOE. En Jaime García-Legaz del PP, va ser el ponent mes clar repudiant la “Tasa Tobin”, va defendre la globalització i la llibertat de moviment de capitals. Per la banda del PSOE, el diputat José Javier Lasarte va actuar com s’esperava, va fer allò que fan tant be al seu partit, la bonica feina de “trilero”, dir una cosa i fer-ne un altre, una classe magistral.

De fet, el 2004 ja es va presentar la mateixa moció amb els mateixos resultats, era impossible que aquesta vegada el resultat fos diferent. Però d’això es tracta, uns presenten una moció que saben que no s’aprovarà però que els farà quedar com a molt “progres” i els altres ho revoquen per convicció o de manera sibil·lina. És el joc de la política, l’esperit i l’essència de la nostra democràcia, la missió és “marcar perfil”.


http://www.attac-catalunya.org/

http://www.attac.es/

Written by MadeByMiki

22 febrer 2010 at 12:48 pm