..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘globalització

“Mango”, una marca o una declaració d’intencions?

with 20 comments

Alguns diaris parlen avui del nomenament de tres nous vicepresidents del Banc de Sabadell, es tracta d’en Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano (entitat que ara ha passat a mans del Banc de Sabadell), José Manuel Lara Bosch, aquest potser us sona, és el president del Grupo Planeta i de Antena 3, i per acabar Isak Andic Ermay, potser no tant conegut però segur que us sona una mica la empresa que presideix: “Mango”, també és president del “Instituto de la Empresa Familiar”.

Em centraré en Isak Andic, el misteriós president de “Mango”, va néixer a Istanbul fa 55 anys, és d’origen jueu sefardita i molt recelós de la seva vida privada. No és d’estranyar que fins fa 3 anys no es deixés fotografiar i la seva cara era una incògnita. Posseeix més de 2.000 milions d’euros, deu societats d’inversió valorades en 240 milions més, i es calcula que disposa de la segona fortuna més gran d’Espanya. Ah!, i se’m oblidava, el 5% del Banc de Sabadell és directament seu.

La seva família es va afincar a Catalunya quan ell tenia 16 anys, i als 17 “diu la llegenda”, que al tornar d’unes vacances va començar al negoci de la moda al vendre un parell de camíses a uns amics pel doble del que li havien costat, 900 pessetes.

La veritat és que el negoci seriós va començar l’any 1980, quan Isak i el seu germà Nahman tenien un magatzem on es dedicaven a fer de majoristes de roba, bàsicament abrics brodats a l’Afganistan que venien per les seves primeres botigues a Barcelona. El 1984 ja va obrir la seva primera botiga al Passeig de Gràcia. Ho sigui que van ser pioners de la globalització tèxtil i la invasió de roba barata del tercer món (roba barata en origen, però no tant pel comprador final), van ser pioners en això tal i com ho han estat en el disseny local i la fabricació externalitzada a països del tercer món.

En Isak a fet el que tenia que fer per ser un empresari d’èxit, el seu balanç és espectacular, a part dels seus ingressos avui té unes 1000 botigues en més de 80 països, el centre de disseny tèxtil més gran d’Europa amb 14.000 metres quadrats i unes vendes que superen els 1200 milions d’euros anuals.

El nostre sistema està fet per a premiar a grans triomfadors com l’Isak, i fer-los servir d’exemple per a nous emprenedors, però algú s’ha parat realment a mirar aquests imperis de manera crítica?, quants “Isaks” podem tenir?, és bona per a nosaltres la deslocalització que sistemàticament practiquen?, no son empreses com aquesta les que han fet tant de mal al tèxtil a Catalunya?, no és immoral fer treballar a empleats de països pobres a preus i condicions de misèria?, quantes petites botigues acaben tancant per la competència i pressió d’aquests monstres?.

Si tenim en compte aquestes característiques que comparteixen totes les grans empreses trans-nacionals, son realment tant bones com ens diuen?, potser generen més inconvenients que avantatges a la nostra societat.

En Isak sempre ha declarat que la passió, la disciplina i la il·lusió son la base de la seva manera de ser, no ho dubto, el seu èxit té molt de mèrit, però la veritat és que crec que aquests triomfadors son un veritable perill per a la nostra societat, creen un model a seguir altament antisocial i totalment insostenible, s’aprofiten del que sigui per enriquir-se i no contribueixen a fer d’aquest món un lloc millor.

No tinc res personal contra l’Isak Antic, ni contra la seva empresa “Mango”, però si contra aquest model de negoci que practiquen tant ells com Inditex, Ikea, Apple, Nike… i la majoria de multinacionals que basen el seu èxit en la circulació lliure del diner i l’aprofitament de la mà d’obra barata i sense drets. Hi ha coses que haurien de ser delicte o com a mínim pagar grans impostos per la seva manca de consciència social.

Written by MadeByMiki

26 Novembre 2010 at 9:59 pm

Feliç 1984 a tots!!

with 14 comments

Lliure pensament = terrorisme.

Lliure pensament = terrorisme.

Tot seguint el fil d’un enllaç que m’ha enviat Jordi, de “Despiertos” (si noi, per mi sempre seràs “el Jordi de “Despiertos”, que hi farem…), passo a compartir amb vosaltres una important notícia, tant important que ha estat miserablement silenciada pels medis.

Doncs resulta que gràcies a la ONG http://www.statewatch.org ha sortit a la llum un misteriós document que ha estat anomenat “document 8570/10”, que va ser aprovat el passat 26 d’abril pel Consell de l’Unió Europea.

Es tracta d’un programa de vigilància i recopilació sistemàtica de dades personals de persones sospitoses de ser radicals, i al punt de mira hi ha aquestes ideologies: extrema esquerra, extrema dreta, nacionalistes, religiosos i anti-globalització.

Radical Islam!!!!!

Islamistes Radicals!!!!!

Naturalment tot això es farà com a una mesura de prevenció contra el terrorisme, aquella paraula màgica que fa que tot estigui permès. Per tant, seguim endavant amb el procés d’americanització d’Europa, això si que és una globalització de debò.

Amb l’excusa de la prevenció del terrorisme el que es farà és atacar a tots els que tinguin punts de vista diferents als “autoritzats”, aquests seran considerats com a difusors de missatges radicals.

Queda ben clar que les enormes retallades socials que patim no venen soles, també es retalla la llibertat amb tots els seus aspectes, especialment les llibertats socials i d’expressió. Cal reforçar el pensament únic.

Lluny d’espantar-nos i portar-nos cap a l’autocensura, hem de ser positius. El missatge és clar, els medis lliures, la llibertat de pensament i les idees noves els hi fan molta por, i això és el que veiem darrere aquestes formes de coacció. El fet de que hi hagi medis fora del seu control i donant una visió “no oficial” els deu posar molt neguitosos. Amb això passa com amb Linux, tan sols és un 1’20% del pastís, però en el fons és un exemple perillós i va creixent lentament.

Nacionalistes radicals.

Nacionalistes radicals.

El coneixement ens farà lliures, però el coneixement no és a un sol lloc ni és fàcil d’obtenir, cal cercar, analitzar, comparar i aprendre. Com que això és una tasca massa pesada sempre hi ha algú que et vol “facilitar” les coses i donar-te la informació ben cuinadeta, treballada i seleccionada, el problema és que no tots el volem aquest menú, alguns preferim anar a la carta, la llibertat de pensament.

Espero que molts d’aquests cercadors de radicals passin per aquest blog, i si deixen algun comentari millor que millor, que els bloggers som addictes a les visites. I si pot ser voldria saber a quina categoria estic, que de vegades no m’ubico massa be.

Aquesta notícia demostra que fa anys que no cal celebrar l’any nou, portem dècades ancorats al 1984.

“Dins d’una època d’engany universal, dir la veritat constitueix un acte revolucionari”

George Orwell.

http://register.consilium.europa.eu/pdf/es/10/st08/st08570.es10.pdf

http://www.statewatch.org/news/2010/apr/eu-council-rad-instrument-7984-add1-10.pdf

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article16311

Written by MadeByMiki

28 Juny 2010 at 9:49 am

Economistes sospitosos.

with 6 comments

Avui a diari podem llegir, escoltar per la ràdio o veure per la tele tota una enorme col·lecció d’economistes, que ens descriuen fantàsticament els mil problemes de la nostra economia. Tots son molt crítics amb el que ha passat els darrers anys, tots diuen que ja porten temps amb aquest discurs, tots preveuen un futur molt dur i tots ens diuen les mateixes obvietats.

Ara no recordo quin economista va dir una gran i encertada frase: “Tothom hauria de saber economia, bàsicament perquè els economistes no t’enganyin”. I això és el que estan fent, ens estan enganyant. Hi ha una gran demanda d’informació sobre economia, i una necessitat de saber el “que, qui i com” i els encarregats d’explicar això, per norma general, son els mateixos que fa un parell d’anys no havien previst aquesta “turmenta perfecta” de l’economia.

Ara tan sols fa un parell o tres anys, quan escoltava pel “Versió RAC1” a Santiago Niño Becerra, i jo pensava: “això és molt lògic, aquest senyor està dient coses terribles però totalment coherents”. Aleshores feia un tomb pel “google” a veure qui recolzava aquestes afirmacions i la veritat és que era molt escassa la gent que preveia alguna cosa semblant a això.

Havia algun economista proper a la filosofia anti-sistèma o altermundista que ja parlava de la “perfect storm” que s’anava gestant dia a dia, però els qui més ho veien a venir eren els activistes pel decreixement, els contraris a la globalització i els que parlaven d’una cosa estranya anomenada “peak oil”, que curiosament al aprofundir resultava d’una lògica inqüestionable.

Tots aquests predicaven un parell de coses matemàticament indiscutibles, que no es pot créixer eternament i que els recursos no son inesgotables. Amb aquestes senzilles premisses quedava clar cap a on anàvem de manera inexorable. Potser el problema, és que a tots aquests grups se’ls havia primer ignorat i desprès criminalitzat durant anys des de uns medis de comunicació, que casualment son propietat de les grans empreses interessades en seguir sempre igual i no disposades a permetre cap tipus de veu crítica que trenqui el pensament únic.

Per a mi, tots aquests economistes oportunistes que ens diuen el que els hi és

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

Gas de pebre del WTO contra la veritat, Seattle 1999.

dictat, el que molts volen sentir i que difonen la veritat que convé a uns pocs, tenen credibilitat zero. Ells segueixen sent tant autistes ara com fa un parell d’anys, l’únic que fan és adaptar-se a les situacions i a les opinions majoritàries. Ens cal gent valenta i amb idees i propostes diferents, on és l’esperit crític?. Vull un economista o un polític que digui la veritat, i s’atreveixi a dir que molta gent a Seattle l’any 1999 ja va preveure cap on anirien les coses i que no se’ls va fer cap cas perquè aquí a l’escala de prioritats els interessos d’uns pocs passen per damunt de la majoria.

Written by MadeByMiki

16 Juny 2010 at 12:13 am