El dret a l’oblid digital.

Els nostres drets perillen quan col·lisionen amb els de les grans empreses o directament amb els seus interessos comercials. I ara mateix això és el que està passant amb el dret a l’oblid a Internet.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a la seva darrera sentencia obliga a Google a desindexar els enllaços que perjudiquin o facin mal a l’honor dels demandants. Ara es podrà exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació o oposició a Google en teoria. Perquè Google no s’hi posa precisament de cara, i tot i que se la obliga a estudiar i resoldre els casos que se li plantegin en un màxim de 10 dies, la multinacional no vol acatar la sentencia i farà tot lo possible per seguir com fins ara, ho sigui posant per davant la seva llibertat d’expressió i oblidant-se del dret a la privacitat i a l’honor de les persones.

Google es vol oposar a la sentencia europea amb l’excusa de sempre, aquella que a ells els hi convé. La de saltar-se les «normatives locals» i emparar-se en les dels Estats Units de manera global. Però sembla que aquesta vegada no se’n sortirà. Certament aquí hi ha un conflicte difícil de resoldre, i s’hi poden barrejar les sol·licituds de censura a la xarxa per part de qualsevol dictadura repressiva per posar un exemple, amb el lògic dret de les persones a eliminar informacions imatges o vídeos que els hi facin mal moralment.

Internet ha estat des de sempre una selva d’impunitat i llibertat amb el sentit més extrem, així l’hem gaudit molts, així ens agrada que sigui a la majoria. Però cal que això d’una manera o altra es supediti a certs drets bàsics de les persones, en propers posts miraré d’exemplificar-ho de la millor manera possible.

El gir a l’esquerra d’Obama i els idealistes.

Certament ja ens deien fa cinc anys que Obama representava l’opció d’esquerres als Estats Units. I en ser escollit president el Món va ser una festa, el canvi i l’esperança s’havien fet realitat a la més gran democràcia del planeta.

El que pocs suposaven és que aquest nou gir cap a l’esquerra de la política dels Estats Units no era tal, o potser era massa i s’havia passat del neo-feixisme habitual a una deriva comunista-estaliniana, que per cert costa molt de diferenciar de l’anterior manera de fer i d’entendre la política.

Per a la nostra desesperació, els fets ens han donat la raó a aquells que defensàvem que tant fa a qui votis, que de fet sempre manen els mateixos.

Ha passat el que tenia que passar, i l’idealista Edward Snowden, un jove que va entrar a la CIA per defensar la pàtria, a patit allò que patim tots al anar a treballar cada dia. A que em refereixo?, doncs que l’arquitecte de seguida se’n adona que la seva feina té poc a veure amb allò que ha estudiat,. El professor veu que se li demana el fer de pare de nens malcriats. El policia recapta impostos i ha de controlar els seus conciutadans. El polític ha de servir a uns interessos i no als ciutadans que el voten. El paleta maquilla amb la seva feina la mala construcció.

Això tots ho sabem i ho practiquem al nostre dia a dia, sense fer gaire soroll, però sabent que tot, absolutament tot s’aguanta amb pinces i que rere una capa de mentida pietosa el que realment hi ha és la és la trista realitat.

I va en Edward i ens diu que allò que deia Obama d’eliminar les escoltes il·legals al final no s’ha complert. Sincerament, si algú es va creure a Obama que s’ho faci mirar, si algú creu que això és democràcia i que decidim alguna cosa, que deixi aquest Món de fantasia i torni a la realitat, es farà un favor a ell mateix.

En Richard M. Stallman porta anys i panys lluitant per la llibertat personal i avisant-nos sobre aquestes qüestions, per això és tractat de paranoic per a molts. Que hi farem, potser els paranoics son els únics que ens diuen la veritat mentre la resta es dediquen a vendre’ns les mentides que volem sentir.

Avui en Julian Assange, de WikiLeaks, fa un any que viu tancat dins de l’ambaixada d’Equador a Londres. Surt ben car ser idealista a aquesta “democràcia” actual…

Steve Ballmer, penseu en ell quan feu servir Windows.

Steve Ballmer el més famós dels CEO de Microsoft, s’ha afegit a la llarga i sospitosa llista de personatges que ataquen el sistema operatiu Android. En certa manera puc entendre que ho facin des de Apple (aquella empresa que va començar copiant el nom i el logo de “Apple Records” però que s’emprenya molt quan els altres fan lo mateix), però Microsoft?, el gran perdedor de la batalla dels mòbils i tablets fa el ridícul al criticar el sistema de Google.

Doncs en Steve Ballmer ha afirmat en una conferència a San Francisco (California) que: “Cal ser un cientific en informàtica per fer servir Android”.

Naturalment en Ballmer es deu a la seva empresa, i cal que vengui el seu sistema Windows Phone, o com a mínim fer que algú en parli, ja que la seva quota de mercat és ridícula, i encara més si tenim en compte el seu absolut domini per no dir monopoli en el camp dels ordinadors portàtils i de sobretaula.

L’amic Ballmer també ha gosat a criticar l’altre gran rival que se li menja el mercat, segons ell el iPhone t’obliga a “navegar per un mar d’icones per a fer qualsevol cosa”, evidentment tot això i molt més queda superat pel seu sistema.

Mentre Android ha significat el gran éxit i popularització de Linux, Windows Phone  és tot un desconegut que ha de pactar i pagar per obtenir dispositius que l’equipin tal i com ha passat amb la decadent Nokia. Cal destacar que el primer dispositiu mòbil parit per aquestes dues empreses portarà el  encertat nom de “Nokia Lumia” que en castellà significa “Nokia Puta”, més que un nom és tota una declaració de principis.

Apple mana entre els tablets de gama alta amb els seus iPhone i iPad ,i Android té pràcticament copat tot el mercat de telèfons i tablets de gama mitja i baixa. Poc forat li queda a Windows per ocupar, per tant, els hi toca el no saber perdre i seguir despotricant dels altres.

Us deixo un recull de frases pronunciades per en Steve Ballmer, que  més que el director executiu de Microsoft sovint sembla del “Club de la comèdia”:

– Linux és una joguina (2001)

-Cal reutilitzar i no inventar (2004)

– Linux viola 275 patents (2006)

– No, no faig servir un iPod. Tampoc els meus fills. Els meus fills, en molts aspectes estan tan malcriats com molts altres nens, però com a mínim amb això no els hi he rentat el cervell: ano feu servir Google i tampoc un iPod.

– La comunitat que desenvolupa software lliure son una nova classe de comunistes.

– Si Google deixa a Android com a lliure i gratuït, no entenc la seva estratègia.

———————————————————————————

Una gran interpretació:

Adorant a la secta: