..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘govern

Les putes i els putes…

with 3 comments

Written by MadeByMiki

2 Abril 2012 at 9:14 pm

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , ,

Desperta!!

with 9 comments

Written by MadeByMiki

14 Mai 2011 at 8:35 am

Els prudents, les veritables víctimes ocultes de la crisi.

with 23 comments

Hi ha poques coses que em semblin més desesperants que la situació d’una bona part de la nostra ciutadania, no estic parlant tal i com s’acostuma a fer habitualment dels desnonats, arruïnats i endeutats de per vida. Aquests tot i la seva desgràcia tenen el seu lloc als medis de comunicació, la seva situació és coneguda i en certa manera utilitzada per totes bandes, se’ls posa com a exemple de la crisi i com a justificant de l’endeutament de totes les nostres institucions.

És ben senzill fer sentir a tothom partícip d’aquella bogeria de l’endeutament, un endeutament que ara no es pot pagar sense uns sacrificis descomunals. Però és molt cansat el sentir mil i una vegades allò de “el govern s’ha endeutat per sobre de les seves possibilitats tal i com ho han fet les famílies”, o “tots hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”. Intencionadament s’oblida que una part més que significativa dels ciutadans ni s’han endeutat per sobre de les seves possibilitats, ni s’han comprat grans cotxes i cases, ni han anat de vacances demanant diners a crèdit per a pagar-les.

Les coses per molt que insisteixin no han anat així, molta gent ha viscut perfectament d’acord amb els seus ingressos, no s’han sobre-endeutat i ara veuen amb desesperació com els hi cau al damunt tota la merda que ells no han ajudat a crear. Ara les retallades i els problemes son per tots, aquests prudents ciutadans no han especulat, no han demanat més del que podien tornar, no han gaudit de luxes innecessaris, però avui viuen amb el malestar de veure com els responsables de la situació actual, els ineptes que van deixar que això passes i els bancs que van estafar de manera premeditada i criminal a milions de ciutadans envejosos i cobdiciosos no tal sols no paguen pel que han fet, sinó que son rescatats amb els diners dels més prudents i sacrificats.

La sobre-taxació dels habitatges, la corrupció generalitzada, les hipoteques al 120%, els swaps, la especulació, la des-regulació, tot això els ha sortit gratis. I a sobre ens hem de callar quan sentim que “tots” hem especulat, ens hem endeutat massa i vivíem per sobre de les nostres possibilitats.

Molts ciutadans anònims i sense gaires coneixements d’economia han gestionat molt millor les seves economies que totes les seves institucions presumptuoses i carregades d’experts que tan sols han demostrat la seva trista ineficàcia. Això si, aquests personatges son els que ens administren la recepta per sortir de la crisi, la cosa te conya.

I desprès d’aquest discurs no me’n puc estar de recomanar-vos un documental, es tracta de “Inside Job”. Aquest indispensable documental ens explica com aquesta crisi que avui patim hauria estat perfectament evitable, però des de els anys 80 se la anat fent créixer de manera premeditada amb una des-regulació que ha resultat criminal pels pobres ciutadans. Aquesta enorme crisi on ningú dimiteix per la seva incompetència, on ningú és empresonat tot i el frau creat. I així anem avui, veient cada dia com el pes de la crisi cau sobre els ciutadans mentre empreses com S&P l’any passat va tenir un increment dels beneficis de un 38%.


Written by MadeByMiki

30 Març 2011 at 8:26 am

El “culebrón” de Ruiz Mateos.

with 10 comments

Negocis i religió.

Negocis i religió.

Suposo que aquests dies tothom ha seguit el fantàstic “culebrón” de la família Ruiz Mateos, cal reconèixer que no li falta gairebé cap ingredient:

  • Família: “Por una vez te pido hagas un acto de humildad y recibas a mis seis hijos varones (inmejorables)”.
  • Falses promeses: “Venderemos hasta nuestras casas si hace falta para no dejar de pagar a un bonista”.
  • Engany: “Quiero también que sepas que mucha de la publicidad y comentarios que de vez en cuando salen en los medios de comunicación, sobre inversiones y puestos de trabajo, forman parte del “marketing” de cara a la opinión pública, pues a la hora de la verdad, si lo analizas bien, cuando llevamos a efecto alguna operación mercantil, es porque recibimos más de lo que invertimos…”.
  • Religió i tradició: ”Que podamos seguir apoyando económicamente a la Iglesia, que sigamos atendiendo a nuestras familias con sosiego y paz…”. “Pese a lo mal que lo estamos pasando por la postura de tu banco quiero que sepas que hemos celebrado una misa en la capilla de mi casa pidiendo por tus intenciones para que consigas tus deseos”.
  • Súpliques a Déu: “Emilio, por favor, ¡no nos dejes caer! Sería horrible. De consecuencias inusitadas y además innecesario”.
  • Odi: “Al líder Fidel Castro le queda poca vida”. “Debes saber que los banqueros sois los más odiados de la sociedad en la que vivimos”.

La veritat és que a aquest serial li falta una mica de sexe, però ja se sap que en Ruiz Mateos és un d’aquells que tan sols el practica amb fins reproductius -per desgràcia nostra-.

Al llegir tot el que s’ha publicat sobre el tema, queden ben clares un parell de coses sobre aquest personatge, la mania de culpabilitzar a altres sobre la seva incompetència empresarial i la facilitat que te per trobar gent disposada a veure’l com a un gran empresari. Encara avui se’l disculpa des de alguns sectors de la premsa ultra-conservadora.

Aquestes coses que ell ha fet, mentir, estafar, fer una gestió desastrosa, endeutar-se massa, arruïnar a un munt de gent… això tan sols se li permet al govern. Per a la resta aquestes coses tenen conseqüències.

Written by MadeByMiki

11 Març 2011 at 9:26 am

La vaga general del 2010.

with 39 comments

Dins de la sempre interessant categoria del post suggerit avui presentem: “La vaga general del 2010”.

Alguna vegada ens van dir (i ens varem creure) que els treballadors tenien una eina suprema, una espècie de arma de destrucció massiva amb la que tot es pot aconseguir, la vaga general.

I aquí estem tots, els sindicats intentant justificar la seva existència i importància, nosaltres fent veure que tenim la clau per tirar enrere la reforma laboral i el govern fent el seu paper, el més fàcil de tots, el ja conegut: “aquesta és una decisió dolorosa, però la prenem per responsabilitat i pel be comú”.

Ja espero amb impaciència l’endemà del dia de la vaga, amb el seu resum per part dels medis i del govern. Jo aposto per un 70% de participació segons els sindicats, un 35% segons el govern i amb un missatge governamental similar a aquest: “El govern respecta molt als treballadors que han anat a la vaga, però la reforma laboral i de les pensions és indispensable per garantir un futur millor per a tots”.

La pitjor part ens la emportarem -com sempre- nosaltres, tant si fem vaga com si no la fem no hi ha cap possibilitat de incidir en res de res. Les vagues i les manifestacions tradicionals son un anacronisme difícil d’entendre avui al segle XXI. Des de fa anys i anys, jo calculo que ens els darrers 20, no hem fet altra cosa que perdre drets i anar enrere lenta però constantment en temes laborals. Les jornades s’han allargat, i la por s’ha anat apoderant del dia a dia dels treballadors.

Els sindicats no han fet els deures, la seva feina hauria de ser la de trobar noves maneres de pressionar als governs de forma efectiva. Però això és molt difícil de fer amb la “panxa plena” a compte del govern, fa anys que no representen a ningú, tot és una pose interessada.

El 1 de maig de 1886 a Chicago es va aconseguir després d’una vaga i revolta que va costar l’execució de 5 obrers anarquistes, es va aconseguir la jornada de 8 hores.

Poc a poc, fins els anys 80 s’ha anat guanyant algun dret per part dels treballadors, però amb la entrada de la política neo-con i la globalització -que anava a ser taaaant bona- no s’ha fet cap cosa que no sigui perdre drets de manera lenta però continuada. Les grans vagues i manifestacions que hi han hagut a tot el món no han servit per res, hi ha més gent que mai fent jornades superiors a les 40 hores, jo mateix ho faig i de manera totalment legal, hi ha també més gent que mai que treballa en festius. La vaga pot solucionar això?.

Ens hem de plantejar que portem anys i anys de retrocés en els nostres drets, i els sindicats sempre miren cap a un altra banda. Costa molt fer vaga contra el govern quan el cos et demana fer vaga contra els sindicats a la vista de la seva ineficàcia i inactivitat.

Us deixo una llista de les darreres 8 vagues generals a Espanya, i una pregunta, han servit per alguna cosa?

* 1985 (24 hores): Convocada per CC.OO. contra la reforma de les pensions.
* 1988 (24 hores): Convocada per CC.OO., UGT i CGT (CNT) Mobilització general pel descontentament amb la política econòmica del Govern socialista de Felipe González davant les contínues reformes en benefici de la patronal
* 1991 (4 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la Guerra del Golf.
* 1992 (8 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 1994 (24 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 2002 (24 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 2003 (24 hores): Convocada per CNT i CGT contra la Guerra d’Irak.
* 2003 (2 hores): Convocada per UGT i algunes federacions de CC.OO. contra la Guerra d’Irak.

Per cert, tot i que potser us semblarà una posició contradictòria, possiblement faré vaga…

Written by MadeByMiki

21 Setembre 2010 at 10:07 pm

Auto regulació del mercat?

with 6 comments

El senyor Stiglitz en acció.

El senyor Stiglitz en acció.

Sovint s’escolten de fons unes veus que diuen: “el govern, el mercat i els bancs hem aprés la lliçó, no tornarem a caure de nou en les mateixes equivocacions”. No m’ho crec, aquí ningú aprèn res, a la que hi ha possibilitat d’obtenir beneficis fàcils, tornem-hi, a especular, mentir i inflar bombolles al preu que sigui. De fet no crec que res hagi canviat perquè res s’ha fet en aquest sentit.

“No és que el sentit de responsabilitat de la comunitat financera respecte a la societat sigui petit: es que és pràcticament nul”, això no es va dir ahir precisament, es tracta d’una frase de l’economista John K. Galbraith i ho va dir el 1929.

Alguna cosa ha canviat des del 1929, doncs si, no ho dubteu, avui els bancs i el mercat estan molt més des-regulats i manen d’una manera dictatorial sobre els ciutadans, poden fer el que vulguin i no els hi cal passar comptes amb ningú que no siguin els seus propis accionistes.

“La política va fracassar al acceptar que els bancs s’autorregulessin, i la política (i els polítics) tornen a fracassar amb estrèpit perquè l’únic que veu la gent, i és poc probable que la gent s’equivoqui, és que els Governs han rescatat a les entitats financeres amb un xec en blanc: milers de milions gastats després han tornat als beneficis, han tornat als bonus i sobre tot comencen a tornar a algunes de les pràctiques que ens varen portar a això: res o gairebé res ha canviat”, això diu ara el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz.

Aquí hem arribat mitjançant les polítiques “lliberals”, “neocons” i tots aquells que ens deien i encara avui ens diuen que: “el mercat ja es regula sol”, “cal deixar fer a les empreses, que així tot anirà millor”. I apa, tots els governs a “lliberalitzar, des-regular i deixar que el mercat faci la seva”. Doncs ja hi som, ja hem vist cap on ens porta això, ara potser cal fer les coses de manera diferent, potser cal canviar-ho tot, exigir responsabilitats i no tornar a caure en el mateix.

No, no n’hem après ni sembla que anem camí de fer-ho. Mig món segueix morint-se de gana, mentre els banquers es jubilen amb milionades a la butxaca. Hi han un munt de guerres i conflictes mentre ens passem el dia parlant de pau i comprensió. Contaminem el planeta a diari i ens netegem les consciències amb mesures per maquillar-ho i no fer res d’efectiu. No, no em crec que en cap sentit es pugui dir que hem après la lliçó i no tornarem a caure en la mateixa trampa, ens falta modèstia per reconèixer la nostra sublim incompetència.

Written by MadeByMiki

4 Mai 2010 at 9:40 am

El canvi de sistema productiu.

with 11 comments

El canvi de sistema econòmic.

El canvi de sistema econòmic.

En una amistosa conversació, tot parlant de política, d’atur i de treball, va sortir el tant famós tema de “el canvi de sistema productiu”. Segur que molts ja heu sentit per part del Govern allò de: “hem de canviar el sistema productiu” o “cal refundar el capitalisme”. El primer problema que ens trobem, és que ningú ens explica exactament de que estan parlant ,quan esmenten aquestes idees mai se’ns explica que signifiquen.

Doncs per fi hi ha algú que posarà “llum i taquígrafs”, com que no trobo a cap bon economista disposat, jo mateix explicaré a que es refereixen amb aquestes misterioses frases.

Som-hi, comencem per “canviar el sistema productiu”: Espanya fa mes de 50 anys que produeix de la mateixa manera i que te el mateix tipus de mercat de treball. I ara que aquest sistema es troba en clar declivi, l’únic que ens saben vendre son idees abstractes i ben sonants com la de “el canvi de sistema productiu”.

La “primera indústria nacional” és i ha estat el turisme, i segueixen la seva estela l’indústria amb baix nivell tecnològic, la construcció d’infraestructures públiques o civils i funcionariat.

Si busquem quines característiques comunes tenen aquests sectors i els seus treballadors ens farem una idea de on som:

  • Baix nivell dels treballadors amb tots aquests sectors.
  • Baixa productivitat i competitivitat.
  • Poca formació.
  • Treballs molt intensius (moltes hores i poc salari).
  • Molta mes oferta de ma d’obra que de llocs de treball.

Amb aquesta “matèria prima” us passo a explicar que és el que farà o mes ben dit ja comença a fer el Govern (que consti que ho fa perquè ja és contra la pared i els números no surten per enlloc!!):

  • Canviar radicalment el sistema de pensions, aquestes aniran fent una transició fins a convertir-se a una espècie de petit subsidi de subsistència i allargant la jubilació molt mes. La cosa ni dóna ni donarà per a mes.
  • Pujada general d’impostos, tant directes com indirectes, el Govern no te ni tindrà suficients recursos econòmics i cal ingressar mes, per tant anem-nos preparant.
  • Reducció de la inversió del Govern en tots els camps.
  • Baixada dels estàndards en sanitat, educació i assistència social en general.
  • La reducció del nivell de vida i una futura menor atenció universal faran el miracle que sembla que els nostres governants tant desitgen: Baixarà l’esperança de vida.

La qüestió és clara, els treballadors poc formats d’aquest país tan sols podem competir a l’estil dels països subdesenvolupats, el FMI ho ha deixat ben clar: “reducció de salaris, flexibilitat laboral, productivitat”, ho sigui que a competir amb Xina i amb les seves armes.

Resum del post:

Algú es pot imaginar que el que no hem solucionat en 50 o 60 anys ho arreglarem en quatre dies???.

Jo no en tinc cap dubte de la resposta, el Govern tampoc, però la diferència és que ells no ens ho diuen. Ens ho van deixant anar progressivament i amb neologismes que no sonen malament del tot.

Mes informació sobre el tema de les jubilacions:

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/131-jubilacion-a-la-carta.html

http://www.minosabe.discoversweb.com.ar/index.php/socioeconomia/133-jubilacion-a-la-carta-ii.html

Written by MadeByMiki

4 febrer 2010 at 10:04 am