..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘govern

El “culebrón” de Ruiz Mateos.

with 10 comments

Negocis i religió.

Negocis i religió.

Suposo que aquests dies tothom ha seguit el fantàstic “culebrón” de la família Ruiz Mateos, cal reconèixer que no li falta gairebé cap ingredient:

  • Família: “Por una vez te pido hagas un acto de humildad y recibas a mis seis hijos varones (inmejorables)”.
  • Falses promeses: “Venderemos hasta nuestras casas si hace falta para no dejar de pagar a un bonista”.
  • Engany: “Quiero también que sepas que mucha de la publicidad y comentarios que de vez en cuando salen en los medios de comunicación, sobre inversiones y puestos de trabajo, forman parte del “marketing” de cara a la opinión pública, pues a la hora de la verdad, si lo analizas bien, cuando llevamos a efecto alguna operación mercantil, es porque recibimos más de lo que invertimos…”.
  • Religió i tradició: ”Que podamos seguir apoyando económicamente a la Iglesia, que sigamos atendiendo a nuestras familias con sosiego y paz…”. “Pese a lo mal que lo estamos pasando por la postura de tu banco quiero que sepas que hemos celebrado una misa en la capilla de mi casa pidiendo por tus intenciones para que consigas tus deseos”.
  • Súpliques a Déu: “Emilio, por favor, ¡no nos dejes caer! Sería horrible. De consecuencias inusitadas y además innecesario”.
  • Odi: “Al líder Fidel Castro le queda poca vida”. “Debes saber que los banqueros sois los más odiados de la sociedad en la que vivimos”.

La veritat és que a aquest serial li falta una mica de sexe, però ja se sap que en Ruiz Mateos és un d’aquells que tan sols el practica amb fins reproductius -per desgràcia nostra-.

Al llegir tot el que s’ha publicat sobre el tema, queden ben clares un parell de coses sobre aquest personatge, la mania de culpabilitzar a altres sobre la seva incompetència empresarial i la facilitat que te per trobar gent disposada a veure’l com a un gran empresari. Encara avui se’l disculpa des de alguns sectors de la premsa ultra-conservadora.

Aquestes coses que ell ha fet, mentir, estafar, fer una gestió desastrosa, endeutar-se massa, arruïnar a un munt de gent… això tan sols se li permet al govern. Per a la resta aquestes coses tenen conseqüències.

Written by MadeByMiki

11 Març 2011 at 9:26 am

La vaga general del 2010.

with 39 comments

Dins de la sempre interessant categoria del post suggerit avui presentem: “La vaga general del 2010”.

Alguna vegada ens van dir (i ens varem creure) que els treballadors tenien una eina suprema, una espècie de arma de destrucció massiva amb la que tot es pot aconseguir, la vaga general.

I aquí estem tots, els sindicats intentant justificar la seva existència i importància, nosaltres fent veure que tenim la clau per tirar enrere la reforma laboral i el govern fent el seu paper, el més fàcil de tots, el ja conegut: “aquesta és una decisió dolorosa, però la prenem per responsabilitat i pel be comú”.

Ja espero amb impaciència l’endemà del dia de la vaga, amb el seu resum per part dels medis i del govern. Jo aposto per un 70% de participació segons els sindicats, un 35% segons el govern i amb un missatge governamental similar a aquest: “El govern respecta molt als treballadors que han anat a la vaga, però la reforma laboral i de les pensions és indispensable per garantir un futur millor per a tots”.

La pitjor part ens la emportarem -com sempre- nosaltres, tant si fem vaga com si no la fem no hi ha cap possibilitat de incidir en res de res. Les vagues i les manifestacions tradicionals son un anacronisme difícil d’entendre avui al segle XXI. Des de fa anys i anys, jo calculo que ens els darrers 20, no hem fet altra cosa que perdre drets i anar enrere lenta però constantment en temes laborals. Les jornades s’han allargat, i la por s’ha anat apoderant del dia a dia dels treballadors.

Els sindicats no han fet els deures, la seva feina hauria de ser la de trobar noves maneres de pressionar als governs de forma efectiva. Però això és molt difícil de fer amb la “panxa plena” a compte del govern, fa anys que no representen a ningú, tot és una pose interessada.

El 1 de maig de 1886 a Chicago es va aconseguir després d’una vaga i revolta que va costar l’execució de 5 obrers anarquistes, es va aconseguir la jornada de 8 hores.

Poc a poc, fins els anys 80 s’ha anat guanyant algun dret per part dels treballadors, però amb la entrada de la política neo-con i la globalització -que anava a ser taaaant bona- no s’ha fet cap cosa que no sigui perdre drets de manera lenta però continuada. Les grans vagues i manifestacions que hi han hagut a tot el món no han servit per res, hi ha més gent que mai fent jornades superiors a les 40 hores, jo mateix ho faig i de manera totalment legal, hi ha també més gent que mai que treballa en festius. La vaga pot solucionar això?.

Ens hem de plantejar que portem anys i anys de retrocés en els nostres drets, i els sindicats sempre miren cap a un altra banda. Costa molt fer vaga contra el govern quan el cos et demana fer vaga contra els sindicats a la vista de la seva ineficàcia i inactivitat.

Us deixo una llista de les darreres 8 vagues generals a Espanya, i una pregunta, han servit per alguna cosa?

* 1985 (24 hores): Convocada per CC.OO. contra la reforma de les pensions.
* 1988 (24 hores): Convocada per CC.OO., UGT i CGT (CNT) Mobilització general pel descontentament amb la política econòmica del Govern socialista de Felipe González davant les contínues reformes en benefici de la patronal
* 1991 (4 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la Guerra del Golf.
* 1992 (8 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 1994 (24 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 2002 (24 hores): Convocada per CC.OO. i UGT contra la reforma laboral.
* 2003 (24 hores): Convocada per CNT i CGT contra la Guerra d’Irak.
* 2003 (2 hores): Convocada per UGT i algunes federacions de CC.OO. contra la Guerra d’Irak.

Per cert, tot i que potser us semblarà una posició contradictòria, possiblement faré vaga…

Written by MadeByMiki

21 Setembre 2010 at 10:07 pm

Auto regulació del mercat?

with 6 comments

El senyor Stiglitz en acció.

El senyor Stiglitz en acció.

Sovint s’escolten de fons unes veus que diuen: “el govern, el mercat i els bancs hem aprés la lliçó, no tornarem a caure de nou en les mateixes equivocacions”. No m’ho crec, aquí ningú aprèn res, a la que hi ha possibilitat d’obtenir beneficis fàcils, tornem-hi, a especular, mentir i inflar bombolles al preu que sigui. De fet no crec que res hagi canviat perquè res s’ha fet en aquest sentit.

“No és que el sentit de responsabilitat de la comunitat financera respecte a la societat sigui petit: es que és pràcticament nul”, això no es va dir ahir precisament, es tracta d’una frase de l’economista John K. Galbraith i ho va dir el 1929.

Alguna cosa ha canviat des del 1929, doncs si, no ho dubteu, avui els bancs i el mercat estan molt més des-regulats i manen d’una manera dictatorial sobre els ciutadans, poden fer el que vulguin i no els hi cal passar comptes amb ningú que no siguin els seus propis accionistes.

“La política va fracassar al acceptar que els bancs s’autorregulessin, i la política (i els polítics) tornen a fracassar amb estrèpit perquè l’únic que veu la gent, i és poc probable que la gent s’equivoqui, és que els Governs han rescatat a les entitats financeres amb un xec en blanc: milers de milions gastats després han tornat als beneficis, han tornat als bonus i sobre tot comencen a tornar a algunes de les pràctiques que ens varen portar a això: res o gairebé res ha canviat”, això diu ara el premi Nobel d’Economia Joseph Stiglitz.

Aquí hem arribat mitjançant les polítiques “lliberals”, “neocons” i tots aquells que ens deien i encara avui ens diuen que: “el mercat ja es regula sol”, “cal deixar fer a les empreses, que així tot anirà millor”. I apa, tots els governs a “lliberalitzar, des-regular i deixar que el mercat faci la seva”. Doncs ja hi som, ja hem vist cap on ens porta això, ara potser cal fer les coses de manera diferent, potser cal canviar-ho tot, exigir responsabilitats i no tornar a caure en el mateix.

No, no n’hem après ni sembla que anem camí de fer-ho. Mig món segueix morint-se de gana, mentre els banquers es jubilen amb milionades a la butxaca. Hi han un munt de guerres i conflictes mentre ens passem el dia parlant de pau i comprensió. Contaminem el planeta a diari i ens netegem les consciències amb mesures per maquillar-ho i no fer res d’efectiu. No, no em crec que en cap sentit es pugui dir que hem après la lliçó i no tornarem a caure en la mateixa trampa, ens falta modèstia per reconèixer la nostra sublim incompetència.

Written by MadeByMiki

4 Mai 2010 at 9:40 am