..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Grècia

Euro-Bullying

with 4 comments

Europa te un enemic, l’actual govern grec, i això és lo que demostren a diari els nostres dirigent, ells actuen sense miraments, sempre a les ordres d’Alemanya i sempre amb un objectiu ben clar.  Diuen que el perill és el populisme, l’impagament del deute, la manca d’austeritat, tot el que vulguin… També ens volen fer-nos creure que amb les seves receptes es surt de la crisi i es paga el deute, tot i que els fets han demostrat exactament lo contrari.

  Però la realitat és ben lluny, el veritable poder d’aquesta Europa insensible i venjativa, és, ha estat i serà el fet de poder utilitzar el deute com a arma contra els pobles i els seus governs legitims. Tothom sap que el deute grec és absolutament impagable, per tant la jugada no és veure qui el paga, com que això és impossible de fer, lo realment important és a quí li deixem fer l’impagament, a quí li fem una quita.

Cal perjudicar, enfonsar i humiliar al poble que gosi optar per polítiques diferents, cal eliminar els mals exemples i als que no segueixen al milímetre la veu del amo. Això és exactament el que veiem avui a l’Europa de Merkel, un clar exemple de bullying, els valents i els covards units contra la indefensa i arraconada Grècia, a la que a més de ser la víctima se la fa passar com a responsable del que li estem fent.

Anuncis

Written by MadeByMiki

4 Juliol 2015 at 9:41 pm

Arxivat a Política

Tagged with , , , ,

Mentides poc arriscades.

with 6 comments

https://i1.wp.com/blogs.lainformacion.com/treintaymuchos/files/2012/07/photaki588496_0.8mb-300x200.jpg

Mentides gratis.

Ara que ens inunden amb optimisme. Ara que segons ells les estadístiques ens fan costat. Ara que sembla que per primera vegada fins i tot es creguin les seves afirmacions. Ara, és el moment de recordar algunes coses.
La taxa d’atur juvenil a Espanya és d’un 57%, quatre punts per sobre del de Grècia. Som líders absoluts i en cap moment hem deixat de ser-ho.
L’atur que pateixen a Romania és d’un 7,5% , i no crec que per això es pugui considerar que aquell país viu un gran moment (tot i  que crec pertinent ara mateix comparar-nos amb Romania). Potser aquest serà el nostre camí, el de baixar l’atur a costa de l’emigració massiva dels que puguin fer-ho.
Ens parlen de recuperació, de sortida de la crisi, de moltes coses, però ningú ens vol dir quin país tindrem dintre de 5 o 10 anys. Potser és perquè es vol evitar el dir la veritat, que ens han empobrit descaradament i que l’estat del benestar ha estat finiquitat per sempre més.
Les mesures econòmiques que s’apliquen són les de l’escola de Chicago, el liberalisme econòmic. La seva principal premissa és la d’afavorir als més privilegiats, suposant que la seva riquesa anirà filtrant-se cap a les classes menys afavorides. El que sempre passa amb aquestes polítiques, tal com ja hem vist, és un enorme  augment de la desigualtat.
De la política econòmica keynesiana o qualsevol altra derivada seva, ni se’n vol parlar. Potser és perquè la seva principal intenció és la d’afavorir les classes més populars. Estem a les antípodes d’aquesta política i la seva preocupació social.
El darrer exemple el tenim amb les xifres de la EPA. Unes xifres que poden semblar bones sempre que ens oblidem del dramàtic descens de la Població Activa,  de la qualitat del treball creat, dels ‘nous’  mini salaris o del brutal increment del format del contracte a mitja jornada.  Per cert,  si teniu un mínim d’experiència en això de canviar de treball,  sabreu  que vol dir això de la mitja jornada… 
Els signes de recuperació que alguns veuen, o són pura cuina estadística, o lo que encara és pitjor, una mentida més. Una mentida que a la llarga  es maquillarà convenientment, i com les altres amb què ens han anat marejant durant anys i panys,  els hi sortirà gratis.

Written by MadeByMiki

27 gener 2014 at 9:39 am

Arxivat a Uncategorized

Tagged with , , , , ,

Democràcia light.

with 3 comments

Aquest cap de setmana tornarem a assistir a una nova demostració, per si encara no ens en hem adonat, serà l’enèsima demostració de que la democràcia no combina massa bé amb el règim capitalista-consumista que impera a la nostra societat.

L’ùnica versió acceptada de democràcia és la que no qüestiona de cap manera “les regles del joc”, una democràcia subordinada i agenollada, una democràcia light, descafeïnada. La prova d’això la tenim a diari, però la força de la costum i dels mitjans de comunicació no ens deixa veure-ho amb tota la nitidesa.

Aquest cap de setmana en tornarem a viure un nou episodi amb les eleccions gregues, on ens han deixat ben clar que la democràcia està molt bé però sense excessos. Que és això de que pugui guanyar les eleccions un partit que no està sotmès al 100% als dictats dels mercats?, però que ens hem cregut que som?, ciutadans lliures?.

Coi de grecs, que s’han cregut que son?, les coses es fan com a Espanya, on la decisió més transcendent des de la transició s’ha fet totalment a l’esquena dels ciutadans, això sí, com sempre “pel seu bé”. Aquest govern ha decidit a la brava demanar diners a Europa, un país que no pot pagar els deutes que avui té, ha decidit endeutat-se més i endeutar les futures generacions.

No podem pagar el nostres deutes i demanem més diners a crèdit per acabar ben aviat demanant-ne molts més i fer així una pilota ben grossa. Doncs res, felicitats, felicitats a tots plegats, als que creuen que viuen en democràcia i felicitats també als que decideixen per nosaltres. Com diuen a “La competència”, et felicito fill!!.

Written by MadeByMiki

17 Juny 2012 at 12:50 pm

Llàgrimes de cocodril.

with 4 comments

Avui ja fa una setmana de la vaga general, tot i així no hi ha hagut ni un sol dia en el que els diaris deixin de parlar de la crema de contenidors i del vandalisme. Per sort, sembla que La Vanguardia ha tret de la portada el foc que tamt sembla que els hi agrada, això si, ens deixa un fantàstic “El BCE demana a Espanya més reformes per a calmar els mercats”…

És ben curiós com quan el mateix foc i les mateixes manifestacions han passat a altres bandes, es tractava d’una revolució pel descontent del poble amb els seus governants despotes, però resulta que això aquí és vandalisme i per a més conya protagonitzat bàsicament per estrangers desestabilitzadors. Aquest és exactament el mateix argument que quan el fan servir a l’Iran ens sembla patètic i digne d’una dictadura desconnectada de la realitat.

No és estrany ni molt menys, del que es tracta és de disfreçar una miqueta les coses, tal i com passa ara amb els fantàstics bons de la Generalitat. El que a qui ens venen com a “bons patriòtics”, una gran inversió i una mesura intel.ligent per a fer calaix, no dubteu que si passes a qualsevol altre banda sería qualificat (amb molt més de seny) com una estafa piramidal de primer ordre, una demostració de l’absoluta bancarrota de la Generalitat i un menyspreu al sentit comú dels ciutadans. Com podem explicar de manera diferent uns bons que es fan per pagar la passada emissió de bons?, i que a més cal anunciar-los per totes bandes per veure si cola, recordeu els anuncis de “Nueva Rumasa”…

Fa un parell de dies un farmaceutic jubilat grec es va suïcidar a la plaça Sintagma, davant mateix del Parlament, allà des de on els seus “representants” el podrien veure. Per deixar ben clar els seus motius va deixar un parell de cartes (una a casa per si un cas…) on explicava els seus motius i el que els hi dessitjava als seus governants.

Com a mínim allà els diaris han tingut la decència de publicar titulars com “Les llàgrimes de cocodril dels polítics grecs”.

Written by MadeByMiki

7 Abril 2012 at 3:52 pm

Pedro Olalla, paraules des de Atenes.

with 11 comments

Hi ha formules que no fallen mai, i n’hi ha una que ens la inculquen a diari de mil maneres diferents, es tracta d’aquella coneguda llei que diu que tothom és responsable de la seva situació econòmica. Per tant si veieu a algú fent cua a una parròquia per rebre els aliments que necessita per viure és perquè s’ho mereix, els que busquen de tot als contenidors també s’ho mereixen (que coi esperen per fer-se uns emprenedors exitosos i abandonar la misèria?) i per últim exemple, els grecs sense cap mena de dubte son a la mateixa situació. tal i com ha dit el gran Duran Lleida: “els grecs son la poma podrida a la cistella europea”.

Aquest és el missatge  que molts volen que interioritzem, i per això ens el van repetint fins el cansament. Però no costa massa veure que en el fons es tracta del oli que fa que la maquinaria neolliberal no grinyoli de manera insuportable.

Hem de fer el paper del dimoni a “El exorcista” i dir allò de: “Has visto lo que ha hecho la cerda de tu hija!”, com si la responsabilitat tan sols existís en el que realitza l’acte en qüestió.

I lo fantàstic que els hi va això a molts!, així culpabilitzem als fracassats i exonerem de culpa als multimilionaris, aquests evidentment es mereixen també el que tenen i això ens deixa a la resta sense possibilitats de crítica, doncs perfecte per ells.

Sempre resulta més còmode trobar explicacions senzilles que de passada ens netegin la consciència. Que això deshumanitza?, doncs millor, així acabarem trobant acceptable el que no ho és. Que hi ha més útil per a alguns que la deshumanització dels altres?, segurament res, per això se’n abusa tant.

Això volia ser una introducció a un més que interessant vídeo, però al escriure sovint em passa el mateix que al parlar, m’engresco massa i passo cap a l’excés…

No us perdeu aquest interessant vídeo de 15 minuts on podem gaudir d’un punt de vista diferent sobre la crisi grega i de passada sobre aquesta nociva manera de veure el Món.

Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, 1966) és escriptor, hel·lenista, filòleg, professor, traductor i fotògraf, i en aquests camps desenvolupa la seva activitat professional en col·laboració amb editorials, universitats i institucions culturals de diversos països del món. Des de fa sis anys, manté una intensarelació amb Grècia, país on es va iniciar en l’hel·lenisme i en el qual, el 1994, va fixar la seva residència per dedicar-se a la investigació, la creació i la didàctica.

http://blogs.lne.es/pedro-olalla/

http://www.pedroolalla.com/

 

 

 

Written by MadeByMiki

7 Novembre 2011 at 9:39 am

La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.

with 6 comments

No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.

Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.

En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la  perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.

No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.

Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns,  divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.

A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de:  “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.

No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos:

Written by MadeByMiki

2 Novembre 2011 at 9:20 am

La crisi i la mort.

with 9 comments

Hi ha moltes pistes que ens fan obtenir una mesura justa del drama que estan passant molts ciutadans a l’Europa més afectada per l’atur i la crisi. Una d’elles, sense cap mena de dubte és l’increment de les taxes de suïcidi.

Aquesta crisi sembla que canvia moltes coses que creiem inamovibles, amb l’atur massiu i l’eliminació de molts de suports bàsics pels més desprotegits, per primera vegada hi ha més defuncions per suïcidi que per accidents de trànsit. I pel que sembla, respecte a aquest fet les autoritats no pensen fer res, potser és perquè saben que son responsables indirectes d’aquest fet.

Els països més afectats per aquesta nova plaga son Grècia, Irlanda i Espanya. A aquests països van baixant els accidents de trànsit i les seves conseqüències, suposo que en gran part per la baixada del transport de les mercaderies i per una menor mobilitat dels vehicles particulars amb la reducció d’ingressos i l’augment dels preus de la benzina.

En David Stuckler, sociòleg de la Universitat de Cambridge, en Martin McKee de la Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, i Sanjay Basu de la Universitat de Califòrnia han publicat un estudi on posen de manifest aquest enorme problema.

Entre les moltes conclusions que treuen destaco aquestes: “Estem observant una crisi humana”. “Les dades revelen la velocitat de les conseqüències de la crisi financera sobre la salud”, “els suïcidis tan sols son la punta del iceberg si parlem de problemes de salud mental”, “un increment a Grècia de més d’un 17% en suïcidis és esfereïdor i vol dir alguna cosa”…

Que fàcil és trobar a les víctimes d’aquesta crisi, i que complicat sembla fer el mateix amb els responsables. De fet és ben curiós que mentre ens volen fer sentir a tots com a culpables d’aquesta situació, els estudis sobre l’increment de suïcidis a Europa son ben selectius, i ens mostren clarament que aquests es donen a un sector ben concret i a certs països. No sembla que ni els molts senyors “Millets i Montulls”, ni cap els seus nombrosos amics de tot l’arc parlamentari als que tenen agafats per les parts toves corrin cap perill de caure en tentacions auto-destructives… 

Written by MadeByMiki

19 Juliol 2011 at 9:57 am