Posts Tagged ‘Grècia’
Llàgrimes de cocodril.
Avui ja fa una setmana de la vaga general, tot i així no hi ha hagut ni un sol dia en el que els diaris deixin de parlar de la crema de contenidors i del vandalisme. Per sort, sembla que La Vanguardia ha tret de la portada el foc que tamt sembla que els hi agrada, això si, ens deixa un fantàstic “El BCE demana a Espanya més reformes per a calmar els mercats”…
És ben curiós com quan el mateix foc i les mateixes manifestacions han passat a altres bandes, es tractava d’una revolució pel descontent del poble amb els seus governants despotes, però resulta que això aquí és vandalisme i per a més conya protagonitzat bàsicament per estrangers desestabilitzadors. Aquest és exactament el mateix argument que quan el fan servir a l’Iran ens sembla patètic i digne d’una dictadura desconnectada de la realitat.
No és estrany ni molt menys, del que es tracta és de disfreçar una miqueta les coses, tal i com passa ara amb els fantàstics bons de la Generalitat. El que a qui ens venen com a “bons patriòtics”, una gran inversió i una mesura intel.ligent per a fer calaix, no dubteu que si passes a qualsevol altre banda sería qualificat (amb molt més de seny) com una estafa piramidal de primer ordre, una demostració de l’absoluta bancarrota de la Generalitat i un menyspreu al sentit comú dels ciutadans. Com podem explicar de manera diferent uns bons que es fan per pagar la passada emissió de bons?, i que a més cal anunciar-los per totes bandes per veure si cola, recordeu els anuncis de “Nueva Rumasa”…
Fa un parell de dies un farmaceutic jubilat grec es va suïcidar a la plaça Sintagma, davant mateix del Parlament, allà des de on els seus “representants” el podrien veure. Per deixar ben clar els seus motius va deixar un parell de cartes (una a casa per si un cas…) on explicava els seus motius i el que els hi dessitjava als seus governants.
Com a mínim allà els diaris han tingut la decència de publicar titulars com “Les llàgrimes de cocodril dels polítics grecs”.
Pedro Olalla, paraules des de Atenes.
Hi ha formules que no fallen mai, i n’hi ha una que ens la inculquen a diari de mil maneres diferents, es tracta d’aquella coneguda llei que diu que tothom és responsable de la seva situació econòmica. Per tant si veieu a algú fent cua a una parròquia per rebre els aliments que necessita per viure és perquè s’ho mereix, els que busquen de tot als contenidors també s’ho mereixen (que coi esperen per fer-se uns emprenedors exitosos i abandonar la misèria?) i per últim exemple, els grecs sense cap mena de dubte son a la mateixa situació. tal i com ha dit el gran Duran Lleida: “els grecs son la poma podrida a la cistella europea”.
Aquest és el missatge que molts volen que interioritzem, i per això ens el van repetint fins el cansament. Però no costa massa veure que en el fons es tracta del oli que fa que la maquinaria neolliberal no grinyoli de manera insuportable.
Hem de fer el paper del dimoni a “El exorcista” i dir allò de: “Has visto lo que ha hecho la cerda de tu hija!”, com si la responsabilitat tan sols existís en el que realitza l’acte en qüestió.
I lo fantàstic que els hi va això a molts!, així culpabilitzem als fracassats i exonerem de culpa als multimilionaris, aquests evidentment es mereixen també el que tenen i això ens deixa a la resta sense possibilitats de crítica, doncs perfecte per ells.
Sempre resulta més còmode trobar explicacions senzilles que de passada ens netegin la consciència. Que això deshumanitza?, doncs millor, així acabarem trobant acceptable el que no ho és. Que hi ha més útil per a alguns que la deshumanització dels altres?, segurament res, per això se’n abusa tant.
Això volia ser una introducció a un més que interessant vídeo, però al escriure sovint em passa el mateix que al parlar, m’engresco massa i passo cap a l’excés…
No us perdeu aquest interessant vídeo de 15 minuts on podem gaudir d’un punt de vista diferent sobre la crisi grega i de passada sobre aquesta nociva manera de veure el Món.
Pedro Olalla González de la Vega (Oviedo, 1966) és escriptor, hel·lenista, filòleg, professor, traductor i fotògraf, i en aquests camps desenvolupa la seva activitat professional en col·laboració amb editorials, universitats i institucions culturals de diversos països del món. Des de fa sis anys, manté una intensarelació amb Grècia, país on es va iniciar en l’hel·lenisme i en el qual, el 1994, va fixar la seva residència per dedicar-se a la investigació, la creació i la didàctica.
http://blogs.lne.es/pedro-olalla/
La xerrada de’n Arcadi Oliveras a Olesa de Montserrat.
No tenia massa clar el poder anar a veure la xerrada de’n Arcadi Oliveres a Olesa, però al final tot i trobar-me en mig de la diada de Tots Sants les coses han anat millor del que m’esperava.
Així doncs, sumant les meves ganes d’anar-hi a les costes peticions me’n vaig anar cap a la plaça de l’Ajuntament a les 20:00, per descobrir que la xerrada en realitat es feia a l’auditori municipal que hi ha a pocs metres de la plaça. Un punt positiu pels que la van cedir (suposo que el propi ajuntament), el lloc era perfecte i tothom, uns drets i uns altres asseguts vàrem poder seguir perfectament la xerrada.
En Arcadi és un gran orador, i ens mostra tota la seva destresa amb canvis de ritme, i sobretot combina a la perfecció les mil i una dades interessants que sap amb experiències personals, acudits amb autocrítica, i el seu seny a l’hora de plantejar-nos les qüestions amb una explosiva rauxa contra els responsables de les mil injustícies que patim a diari.
No cal dir que el públic permanentment segueix extasiat el seu discurs, no n’hi ha per menys. No cal compartir tot el seu discurs (jo mateix opino de diferent manera en moltes qüestions), però davant de tanta coherència tan sols podem escoltar, aprendre i recapacitar més endavant.
Potser la part que menys m’ha agradat és el format, això de la “xerrada” queda molt interessant, però a l’hora de la veritat hi ha massa gent al públic que més que preguntes fa monòlegs eterns, divagant en excés i fent baixar el ritme, per no dir matant-lo. Ho sigui que per moments quèiem sota la tristament coneguda síndrome de “Banda Ampla”.
A la sortida de la xerrada tothom es mostrava satisfet, però a la vegada amb aquella coneguda sensació de: “si, tot està fet una merda, els polítics, banquers, multinacionals i militars en general son uns delinqüents, però com podem canviar això?”. Que podem respondre a això?, doncs jo ho tinc ben clar: si a Olesa hi ha 23.000 habitants a aquell auditori potser n’érem un 1% d’aquella xifra, això deixa ben clar que la immensa majoria de la població prefereix Tele5 o el futbol (per esmentar un parell d’obsessions de l’Arcadi) que saber alguna coseta sobre que i perquè som on som.
No ens podem enganyar, hi ha una minoria de persones inquietes i inquisitives, la bona notícia és que aquesta minoria poc a poc va creixent i que avui Grècia parla de referèndum, hi ha esperança, alguna cosa es mou. Per qui encara no hagi mai vist a l’Arcadi, us deixo un parell de vídeos:
..: MadeByMiki :.. 