..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Grècia

La crisi i la mort.

with 9 comments

Hi ha moltes pistes que ens fan obtenir una mesura justa del drama que estan passant molts ciutadans a l’Europa més afectada per l’atur i la crisi. Una d’elles, sense cap mena de dubte és l’increment de les taxes de suïcidi.

Aquesta crisi sembla que canvia moltes coses que creiem inamovibles, amb l’atur massiu i l’eliminació de molts de suports bàsics pels més desprotegits, per primera vegada hi ha més defuncions per suïcidi que per accidents de trànsit. I pel que sembla, respecte a aquest fet les autoritats no pensen fer res, potser és perquè saben que son responsables indirectes d’aquest fet.

Els països més afectats per aquesta nova plaga son Grècia, Irlanda i Espanya. A aquests països van baixant els accidents de trànsit i les seves conseqüències, suposo que en gran part per la baixada del transport de les mercaderies i per una menor mobilitat dels vehicles particulars amb la reducció d’ingressos i l’augment dels preus de la benzina.

En David Stuckler, sociòleg de la Universitat de Cambridge, en Martin McKee de la Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, i Sanjay Basu de la Universitat de Califòrnia han publicat un estudi on posen de manifest aquest enorme problema.

Entre les moltes conclusions que treuen destaco aquestes: “Estem observant una crisi humana”. “Les dades revelen la velocitat de les conseqüències de la crisi financera sobre la salud”, “els suïcidis tan sols son la punta del iceberg si parlem de problemes de salud mental”, “un increment a Grècia de més d’un 17% en suïcidis és esfereïdor i vol dir alguna cosa”…

Que fàcil és trobar a les víctimes d’aquesta crisi, i que complicat sembla fer el mateix amb els responsables. De fet és ben curiós que mentre ens volen fer sentir a tots com a culpables d’aquesta situació, els estudis sobre l’increment de suïcidis a Europa son ben selectius, i ens mostren clarament que aquests es donen a un sector ben concret i a certs països. No sembla que ni els molts senyors “Millets i Montulls”, ni cap els seus nombrosos amics de tot l’arc parlamentari als que tenen agafats per les parts toves corrin cap perill de caure en tentacions auto-destructives… 

Written by MadeByMiki

19 Juliol 2011 at 9:57 am

Els grecs estan en plena retallada social, però estan ben armats.

with 11 comments

Una de les inversions dels grecs, els submarins alemanys.

Una de les inversions dels grecs, els submarins alemanys.

Hi ha dades que haurien de ser portada a tots els medis, però potser no ens cal saber coses que distorsionin aquest discurs oficial tan homogeni que rebem a diari.

No cal ocultar aquestes dades, tan sols es tracta de no esmentar-les als medis que consumeix la majoria, amb això ja és com si no existissin.

La setmana passada em va sorprendre molt una d’aquestes dades increïbles, resulta que el govern grec gasta un 10% més en armes (defensa li diuen…) que en educació. De fet porta anys i panys fent el mateix i no sembla que a ningú li importi gens aquesta circumstància. A l’hora de fer retallades, la quarta nació que més armament importa del món no vol perdre aquest lloc, així com a mínim son els quarts en alguna cosa. La despesa per capita en educació els col·loca en una trista posició, la 105 mundial i baixant, però a qui li importa la educació?.

Alguns suposo que pensareu que es tracta de armar-se per la por als turcs, però resulta que Turquia fa anys que redueix el seu arsenal i la seva despesa en armes. És més, l’any passat li va proposar a Grècia una reducció conjunta d’un 20% de l’armament que de cap manera va ser acceptada pel govern grec.

El periodista francès Jean-Louis Denier va descobrir com mentre els EEUU, França i Alemanya li demanen esforços en les retallades socials al govern grec van fent calaix amb entre altres despeses: 3.000 milions de dòlars en helicòpters francesos, 2.000 milions en avions de guerra dels EEUU, 2.000 milions més per comprar avions Mirage francesos, 5.000 milions pels sempre útils submarins alemanys, i així van fent “invertint” els diners dels rescats en compres d’armes als “rescatadors”.

Quines son les prioritats dels nostres governs?.

Tenen alguna cosa a veure aquestes prioritats amb les del seu poble?.

Amb quina cara li demanes austeritat extrema a un país mentre li vas venent més i més armes?.

http://globedia.com/adivinen-quiebra-cuarto-importador-armas

http://coop57.blogspot.com/2011/06/obligan-grecia-aplicar-recortes.html

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=131283

Written by MadeByMiki

4 Juliol 2011 at 10:38 pm

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

with 13 comments

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada