Posts Tagged ‘immobiliaria’
Caixa Catalunya, la immobiliària de tots.
El que veieu aquí no és un foto-muntatge, és la pura i trista veritat. “La Caixa de Catalunya” no en sap que fer de tants i tants pisos provinents d’impagats.
La propaganda que rebo de la Caixa de Catalunya (ara se’ls hauria d’anomenar Caixa de Catalunya, Tarragona i Manresa), deixa poc lloc a la imaginació,es veu ben clar que de diners no en tenen (això ho deixa ben clar el recent test de stress bancari), però pel que respecta als pisos van sobrats o més aviat no saben que fer-ne.
Mai s’havia vist unes condicions semblants a una caixa o banc, “paga el que vulguis durant tres anys”, “si canvies de idea ens el tornes” o “lloga un pis a Barcelona per 400 euros al mes”. Seria interessant que aquestes condicions tinguessin caràcter retroactiu, la gent si acolliria en massa.
De moltes caixes i especialment d’aquesta tan sols em faig un parell de preguntes:
- Aquest enorme stock d’immobles que tenen, de quina manera surt valorat als balanços?, a preu de taxació o a preu actual per fer quadrar els comptes?.
- Primer va ser intentar llogar-los, ara vendre a preu de saldo, quin serà el proper pas?.
Resum del programa Singulars, amb Marc Vidal i Santiago Niño.
Per qui no va veure el programa “Singulars”, de Jaume Barberà, aquí us deixo un resum i el programa integre. Sincerament, crec que aquests dos economistes son una veu critica que cal escoltar. A partir d’aquí cadascú opini com vulgui, no cal ser un integrista, tan sols és bo escoltar i pensar per un mateix.
Santiago Niño.
Santiago Niño Becerra:
1. La crisi encara no ha començat, començarà aquests propers juny, juliol, agost, setembre.
2. Això es pagarà, tot s’acaba pagant, però com?, Espanya no té petroli ni matèries primes.
3. Espanya ha crescut amb un model que està esgotat i que no te recanvi.
4. La caiguda forta de PIB serà l’any vinent, entre el 2009 i el 2012 tindrem una caiguda d’un 15% del PIB.
5. Respecte l’atur, aquestes son les previsions: 2010 un 22%, 2011 un 25%, 2012 un 30%, 2013 un 26%, 2014 un 24%. Això és atur africà, si no creixem un 2,5% no serem capaços de crear llocs de treball. Tot això provocarà una deflació en el seu moment culminant, el 2011 d’un 6%.
6. O ningú és culpable o es que ho som tots. La situació ens a portat a un excés de crèdit per la necessitat de créixer.
7. A l’any 1996 el deute privada era d’un 65% del PIB, ara és d’un 220%.
8. Una solució: Necessitem més experts i menys polítics per coordinar mesures per avançar, i treure a la llum tota la porqueria que hi ha als bancs.
9. En el futur Espanya no baixarà d’un 15%.
10. Qui tingui deute, que el redueixi o si pot que el cancel·li.
11. De cap manera és el moment de comprar un pis, el 2011, 2012 els pisos seran molt més barats.
12. Si tingues molts diners no els portaria al banc.
13. La contaminació baixarà, anirem cap a una etapa de més eficiència.
Marc Vidal.
Marc Vidal:
1. La crisi ja ha començat, però el pitjor encara no ha arribat. Espanya a de col·locar aquest any 223.000 milions d’euros en deute pública (un 23% del PIB) que tenen venciment aquest any.
2. Cada cop costa més arribar a final de mes, l’estructura fiscal d’Espanya fa que molt pocs paguin molt. I es persegueix a l’autònom, i no al que defrauda.
3. S’han destruït en dos anys, 140.000 empreses (7000 d’elles eren grans empreses). Es impossible aixecar cap amb aquesta situació.
4. Hi ha responsables de la crisi, n’hi ha en el món financer, polític, empresarial, periodístic, personal…
5. Aquests responsables, ara son els que ens diuen que ja ens en hem sortit. Els medis de comunicació estan intervinguts i ens van manipulant dient-nos que aviat tornarem a estar com abans. Algú ha deixat diners a gent a la que no se l’havia avisat de on es posaven al demanar diners.
6. Una solució: Cal intervenir entitats financeres o deixar que algunes caiguin. Cal començar a treballar en noves tecnologies.
7. Hi ha pobres de solemnitat que no saben que ho son, viuen al dia creien que son rics.
8. Ens interessa passar a un tipus fixe.
9. No es el moment de comprar un habitatge. Lo millor és no comprar, anar de lloguer.
10. Estic en contra dels ajuts a l’automòbil.
11. Només que caigui una entitat mitjana aquí no aguanta res, per molt garantits que diguin que estan els diposits.
12. No ens hem de creure els que ens diuen, a la tardor tot anirà a pitjor.
Aquí teniu el programa integre, via youtube:
Post sobre això al blog de’n Marc Vidal:
Polaris World, el paradís del golf.
Polaris World.
“Polaris World”, no se si us en recordeu, és una espècie de rèplica murciana de “Marina D’or”. Ara fa uns anys, el ex-futbolista i entrenador murcià Antonio Camacho, era l’encarregat de promocionar aquesta altra “ciudad de vacaciones”.
Era el turisme de “sol i platja” portat a l’extrem més radical, un complexe gegant amb apartaments, casetes i camps de golf que serien regats amb l’aigua de l’Ebre. És la “cara vacacional” de la bombolla immobiliària.
Que se’n ha fet de “Polaris World”?, doncs ara mateix és a 7 dies del concurs d’acreedors, allò que abans coneixíem com a “suspensió de pagaments” o “fallida”. Son a la recta final de un llarg camí que els ha portat on son ara:
- Deute total: 1.263 milions d’euros.
- Entitats “enganxades”: Bancaja, amb un 50% del deute, Caja Múrcia amb un 10% més i Banco Popular, Caja Ahorros del Mediterráneo, i varis bancs estrangers.
- Estan refinançant tot el que poden, però de moment encara no se’n surten.
- 35 milions de metres quadrats de terreny adquirits a la província de Múrcia.
- El president de “Polaris World” i el seu ex-director financer estan imputats per corrupció urbanística, malversació de fons públics, prevaricació…
“Polaris World”, es troba en una situació més delicada que “Marina D’or”, i això és dir molt. Però qui se’n sorprèn ara d’això?, tot plegat era una aposta molt arriscada, res de nou, senzillament el que es porta fent a Espanya des de fa infinitat de temps. Com deia abans, es tracta d’una evolució, un pas més en el camí de la destrucció impune de la costa, l’especulació i el turisme com a gran indústria i generador “etern” de PIB.
Quan l’any 1992 pujava amb cotxe des de Andalusia, anant pel litoral camí de Múrcia ja em va alarmar el veure la auto-anunciada com a “autovia del golf”. Ho sigui que en zona mediterrània seca i dura podies veure camps i camps de gespa verda que no entenia com es regaven.
No se com però mes endavant al sentir parlar del PHN (Plán Hidrológico Nacional), em van venir a la memòria aquells camps de golf, “Polaris World”, ”Marina D’or”, els xalets i apartaments amuntegats per la costa, i tots els desastres que ens esperaven si aquella aigua s’ajuntava amb la “dictadura del totxo” que ha imperat a aquest país durant anys i panys. De fet els plans eren construir 450.000 apartaments i xalets a aquella zona.
Que se’n deu haver fet d’aquells cotxes de “seguretat” se “Polaris World”?. Anaven voltant dins d’aquell enorme recinte, controlat per garites amb vigilants i tot ben enreixat donant sensació de llei i ordre als “nous rics”. Ara el que impera és la decadència, les esquerdes i la sensació tant coneguda de: “no, si jo ja ho deia que això no acabaria bé…”.
Avui aquell enorme “resort” situat a més de 9 kilòmetres de la platja (això no ho deien a la publicitat…) te l’aspecte d’una ciutat fantasma, les reixes que separaven “l’exclusivitat del lloc” de la resta dels mortals ara li donen un aspecte de presó. Son lluny de totes bandes i sense serveis ni comerç.
Una familia feliç a can Polaris.
És molt meritori haver fet d’un tros de terra erma, sense aigua, lluny del Món un lloc on la gent ha “invertit”. Cal felicitar als venedors, polítics, a Camacho, aquella imatge d’un “nou ric” jugant al golf, amb una caseta, un cotxe de luxe, una família perfecte i envoltat de veïns com ell al final va funcionar.
Per tant, espero que “Polaris World” se’n vagi a la merda, es declari en fallida i quedi com a monument a l’estupidesa, manca de
respecte per la natura i especulació i corrupció salvatge que ha imperat a aquest país durant dècades. Podria ser el “Belchite” particular de la bombolla immobiliària, perquè ningú se’n oblidi dels desastres que s’han perpetrat amb la complicitat i col·laboració dels nostres polítics. Potser així algun dia m’animaria a anar-hi.
..: MadeByMiki :.. 