Al país del “trapicheo” un lladre és el rei.

Hi ha notícies que clarifiquen les coses, si és que això cal a aquestes alçades de la pel·lícula. Els de sempre, ho sigui PSOE, PP, CiU i PNV s’han tornat a posar d’acord amb una cosa, i quan això passa és perquè es tracta d’un assumpte important, com a mínim per a ells.

Resulta que el Plè del Congrés dels Diputats (així, amb majúscules per a destacar la seva importància) ha demostrat a qui serveix, tan sols ha calgut una proposta d’ICV que plantejaba unes iniciatives per a “posar l’economia al servei de les persones” per crear la unió del front abans esmentat, si el de PSOE, PP, CiU i PNV s’han oposat a actuar contra les 659 grans fortunes espanyoles sense declarar que van ser localitzades a Suïssa i fer públic el llistat dels denunciats.

L’autora de la proposta ha esta la diputada de ICV Núria Buenaventura, aquesta bona senyora pretenia que la lluita contra el frau tributari afectés a tothom per igual, i lluitar contra la impunitat de molts. La idea és bona, però pel que sembla és irrealitzable perquè “els nostres representants” tan sols volen que paguin impostos alguns, concretament els de sempre, que com que ja hi estem acostumats no ens vindrà d’aquí.

Si a aquesta notícia li sumem l’escandalosa “nova oferta” de blanqueig de diners que ha fet el govern, n’hi ha per enviar-ho tot a la merda. Que ara els que tenen diner negre puguin blanquejar aquests diners pagant per la part que vulguin, obtinguin la promesa de no ser inspeccionats de cap manera, i tot el diner negre anterior al 2008 sigui blanquejat gratis és el no va més de les ofertes.

Si els que prediquen allò tant conegut i nostre de: “tu el seu lloc faries lo mateix”, necessitaven alguna cosa per a justificar-se ja ho tenen, de part del govern i per escrit. Mentrestant per a tots els altres això és certificat del que ja sabíem des de fa un munt de temps, som uns imbècils, a aquesta merda de país tan sols van bé els que estafen, especulen, menteixen i exploten als altres… ho sigui allò que aquí es coneix tristament com a “espavilats” i per altres senzillament son lladres.

De lladres, mentiders i recaptadors d’impostos.

Jap, El Punt Avui (25.11.2011).

Hi ha poca gent que generi més menyspreu que els recaptadors d’impostos, precisament no és una figura que caigui simpàtica. Tots recordem històries clàssiques on aquests maleïts personatges saquegen als pobres per enriquir als seus amos sense cap mena de mesura. Ja se sap, els recaptadors d’impostos fan el que han de fer, sense parar-se a raonar amb ningú, ells seguien i aplicaven les normes, que per això hi eren.

Clar que aquestes coses passaven abans, ara res és com era, som al segle XXI, hem evolucionat i tot ha canviat molt. Ara, pràcticament no paguem impostos, actualment gaudim pagant el “cèntim sanitari” (que resulta que és molt més d’un cèntim…) al posar combustible als nostres vehicles, també tenim el “tiquet moderador” i paguem un euro més per cada producte farmacèutic, a això li sumarem ara mateix el “tiquet moderador” espanyol (perquè després ens diguin que no en som de moderats…), també es racionalitzarà (es veu que fins ara era irracional…) l’IVA i això com sempre vol dir que pagarem molt més per gairebé tot.

Però potser lo millor de tot és que la totalment despreciable feina de recaptadors d’impostos ha estat totalment remodelada i perfeccionada, ara la fan els farmacèutics, els comerciants, els treballadors dels peatges, les benzineres, el frankfurt de la cantonada… tota aquesta gent i molta més és la que de manera desinteressada i obligada és la que fa de recaptadors d’impostos pels nostres amos. Tot molt ben estudiat, així l’odi del ciutadà no es concentra en qui hauria de fer-ho, i seguim fent allò que portem tan de temps fent, barallant-nos entre nosaltres sense veure-hi més enllà. No hi ha dubte que en Robin Hood ho tenia molt més fàcil, avui s’hauria tornat boig i de passada l’haurien acusat de terrorista anti-sistema, però allò era un conte i el que passa avui n’és un altre…

Artur Mas, el governant valent.

Artur Mas arribant a la feina en transport públic.

Encara no eren les tres de la tarda, i ahir vaig poder sentir al nostre president explicant-nos la nova tanda de retallades. La veritat és que em costa molt descriure el que vaig sentir al escoltar els valents plantejaments d’aquest gran polític.

Us penseu que és fàcil sortir i explicar-li al poble aquell paquet de mesures?. Doncs no, no ha de ser gens senzill pujar el transport públic i l’aigua i voler vendre això com una mesura de solidaritat per a sortir de la crisi.

Anar directament a pels productes bàsics té molt de mèrit, és més, crec que hauríem d’aprofundir en aquest camp i posar noves taxes al pa, la llet, la sal, l’oli, l’electricitat, el gas… hi ha tant de camp per recórrer, hi ha tant camí per fer…

Benvolguts patriotes, us animo a tots a passar de la dutxa al bany diari, Catalunya (i la A.C.A.) us necessita. És més, no estaria malament que les classes altes d’aquesta societat féssin un esforç i deixessin aparcats els seus cotxes per baixar al metro, allà ens trobaran a la resta de la societat col.laborant amb les nostres T-10 al sosteniment de l’economia catalana.
Espero amb il.lusió la tanda de pujades que aviat ens arribarà des de el nou govern del PP, friso per veure fins on arribarà l’IVA… serà al 21%?. El camí ja està marcat, Artur Mas va el primer obrint pas i deixant les fites perquè en Mariano no es perdi i ho tingui tot més fàcil.
Apa doncs, com diuen per moltes bandes: “disfruten de lo votado”, per si algú en tenia dubtes avui ja podem fer-nos una idea de qui ha de pagar la crisi.

Aquestes son les dues línies de la proposta convergent, parlar del pacte fiscal com a gran solució i excusa (sempre va be tenir un culpable a prop) per portar a terme mil i una retallades “universals”. Tots sabem que les mesures “universals” son dures pels més desafavorits i pràcticament imperceptibles pels que més tenen.

Us deixo, que tinc que anar a escoltar RAC1* i veure com entrevisten [bàsicament li llepen el cul] al portaveu del Govern Francesc Homs.

Merda!, ja m’han superat a RAC1, acaben de dir que en Mas amb aquestes mesures és a l’alçada d’un autèntic estadista, a l’alçada de’n Winston Churchill!!. No hi ha qui els superi, “sang, suor i llàgrimes”, i tot, tot i tot pels més desafavorits.