..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘indignats

Indignat amb els que s’indignen amb els indignats.

with 13 comments

Bernardovergara.com

Bernardovergara.com

Al final del post us deixo la declaració conjunta de tots els partits, sí, aquesta vegada s’han posat tots d’acord. Jo creia que això tan sols passava al votar els augments dels seus salaris!, és sorprenent el trobar-nos amb tanta unanimitat.

Quina sorpresa tan agradable la que vàrem poder viure ahir, costa molt trobar gent amb tantes ganes de treballar. Cal reconèixer que els nostres parlamentaris van fer un gran esforç per anar a treballar, uns per terra i els altres per aire, però tots a la feina, a salvar la nació catalana.

No en van tenir prou amb la seva tasca habitual, els nostres incansables diputats fins hi tot van trobar temps per fer una declaració conjunta. No és estrany que es passessin tot el dia al Parlament i sortissin tan tard, trobo que encara cobren massa poc…

Manel Fontdevila a Público.

Manel Fontdevila a Público.

També és fantàstica la feina dels Mossos d’Esquadra, especialment de la Brimo, la “Brigada Mòbil” per a tots coneguts com a anti-disturbis. Aquesta gent també mereix un monument, ahir tampoc tenien hora per plegar, fins que hi ha feina allà son a plena dedicació i al servei dels seus amos. Fins hi tot, si convè, no tenen problema en disfressar-se de violents i infiltrar-se entre aquella massa de indesitjables bruts que protesten. Que fariem sense ells, és bonic veure’ls tots juntets provocant als seus companys de la Brimo per que la festa no defalleixi, quina interpretació!, digna del Institut del Teatre, aquesta no és la seva feina però la fan amb tantes ganes que… si, aquests també cobren massa poc per la feina que fan.

És ben clar que alguns dels que es manifesten tan sols i son per la gresca, però de quin percentatge parlem?, son una clara minoria. També hi ha molts dels Indignats que no tenen gaire clar quines son les seves motivacions, però no ens passa això a molts al nostre dia a dia?.

  • Tots els manifestants que sortien a protestar contra la intervenció espanyola a la guerra d’Irak eren tots experts en política internacional?.

  • Tots els que sortien a manifestar-se a favor de l’Estatut d’Autonomia i del dret a decidir sabien exactament el que volien?

Com sempre n’hi ha que cal que demostrin moltes més coses que uns altres, i potser pecarè de demagog, però ahir em preocupaven més i sentia com a més propers als molts (potser més de 100 cada dia…) que passen cada dia pel contenidor d’escombreries del davant de la meva feina a remenar i buscar “alguna cosa” que dels nostres “representants”. Crec que som molts els que no ens sentim representats per ningú i encara menys per aquests senyors, als que no cal ni marcar amb creus ni agredir, però que és bo que d’una manera o altra connectin amb la realitat del “seu” poble.

 Llegiu aquest fantàstic article de Antón Losada Professor de Ciències Polítiques de la Universidad de Santiago de Compostela:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/mas-lecciones-democracia-1044155

Si us ve de gust i encara no l’heu vist mireu-vos aquest vídeo: 

 

Declaració conjunta del president de la Generalitat, de la presidenta i la mesa del Parlament, dels presidents i portaveus dels grups parlamentaris que configuren el Parlament de Catalunya.

El Parlament de Catalunya, la institució que representa el poble català, és l’expressió de la voluntat popular manifestada a les urnes i està al servei de les llibertats i dels valors democràtics i de convivència en un estat de dret.

Per això, rebutgem rotundament les agressions i les coaccions que han sofert els representants del poble català, els treballadors de la institució i els representants dels mitjans de comunicació, i també rebutgem l’intent d’aturar el Parlament, amb el benentès que, fidels a la democràcia, entenem que no pot acceptar-se de cap de les maneres que res ni ningú pugui aturar el treball d’un parlament democràtic com el nostre i les sessions que hi estiguin convocades.

Volem agrair la feina de totes aquelles persones que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible el desenvolupament del ple, treballadors, mitjans de comunicació social i especialment l’esforç de les forces i cossos de seguretat per tal de garantir la integritat de les persones que havien d’accedir al palau del Parlament.

I, finalment, la democràcia garanteix que es puguin defensar plantejaments ciutadans d’acord i de discrepància política dins i fora del Parlament, però mai des de la coerció i la violència.

Debtocracy no és un documental més. + BONUS: Carta pels Diputats/des

with 13 comments

No sé com dir-vos això, tinc la impressió que a aquestes alçades molts n’esteu tips de mí i dels documentals que us suggereixo. Però que voleu que hi faci?, hi ha tans documentals fantàstics que no me’n puc estar de recomanar-vos aquesta nova joia: “Debtocracy”, un documental grec de 74 minuts que s’esforça a fer-nos entendre el que hi ha darrere la “crisi grega”.

Possiblement aquest documental és una de les obres més rotundament anti-sistema que mai hagi vist, aporta tot el que necessitem per a comprendre on és avui Grècia i els motius d’aquesta situació. Un grup d’intel·lectuals encapçalats per Eric Toussaint, en Costas Lapavitsas i en David Harley fan una dissecció minuciosa del endeutament públic grec, un endeutament que es preveu que l’any vinent arribi al 160% del PIB.

Potser la part més instructiva del documental, és la que ens parla de com l’Ecuador de Rafael Correa davant les pressions i ordres del FMI i el Banc Mundial, va reaccionar expulsant els representants d’aquestes institucions i posant les necessitats del seu poble com a prioritat absoluta. Prefereixo no explicar les intel·ligent estratègies que va fer servir en Rafael Correa per sortir-se’n, val la pena que ho veieu al documental.

Una altra part sensacional és la que dediquen a explicar com els Estats Units porten més de 120 anys sense pagar els seus deutes, i com s’ho han fet per evitar que altres països no facin el mateix, tornaré a dir-vos allò que dic sovint: és un documental imprescindible, és necessari tenir una visió més gran del que està passant a Grècia, nosaltres també som a la perifèria d’Europa i molt del que veureu és perfectament aplicable a Espanya.

El documental sencer i subtitulat en castellà:

Carta per enviar als i les diputats/des  

Senyors/es diputats/des,

Ens dirigim al vostre grup parlamentari per manifestar el següent:

Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s’estan produint. No és l’únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.

Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d’altra manera, era massa el que estàvem aguantant.

Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S’està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d’urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d’austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s’han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l’impost de successions.

Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d’indignació, sinó d’alarma: d’ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l’atur es manté en xifres històriques s’aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.

Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d’aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l’article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l’hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.

Entenem que les eleccions i el vot no poden un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!

Atentament,

Una persona indignada



Hi ha coses que no ens volen dir gaire…

with 15 comments

No costa gaire treure conclusions sobre la manca d’informació que patim sobre el que està passant a Grecia. Sembla que els nostres medis no tenen gaire interès en explicar com centenars de milers de grecs porten 14 dies protestant de manera massiva. Les protestes s’han centralitzat tant a la plaça Syntagma com a un altre lloc on fan més mal: el Parlament, que ha estat totalment bloquejat (amb els diputats dintre) un parell de dies.

És molt curiós comprovar com mentre els medis de mig món destaquen aquestes mobilitzacions i la seva relació amb el 15M espanyol. Aquí no es parla gaire de Grècia, sobretot perquè ja estan aconseguint coses del seu govern. De moment en Papandreou ja es planteja fer un referèndum posant sobre la taula les últimes mesures d’austeritat proposades per la UE i el FMI. Però això no sembla ser notícia pels medis espanyols, suposo que la salut de l’Ortega Cano ens ha de preocupar més.

Tal i com he pogut llegir a www.radiocable.com aquí teniu alguns exemples del que es diu pels medis internacionals de la crisi grega:

Washington Post: “Inacabables retallades han portat a una reacció pública en contra, amb desenes de milers de grecs inundant les places de ciutats de tot el país. El diumenge, quan portaven 12 dies consecutius de protestes inspirades per les manifestacions que han tingut lloc a Espanya, es va viure la més gran de totes les trobades. Més de 60.000 persones (segons la policia) es van reunir a la plaça Syntagma de la capital”.

Wall Street Journal:“El primer ministre George Papandreou, va dir el dilluns que podría considerar la celebració de un referèndum sobre la agenda de reformes del govern, si cal. Les mesures junt a altres reformes i privatitzacions han alimentat la oposició de la opinió pública, els sindicats i inclús gent de dins del govern”. 

BBC: “Una immensa manifestació grega contra les mesures d’austeritat” que ha posat en problemes al govern de Papandreou “obligat a imposar dures mesures como a condició per a rebre el rescat europeu. Però els problemes econòmics han provocat amplies protestes -la darrera inspirada per les masives acampades motades a Espanya el mes passat, on l’atur ha arribat a nivells rècord. Els manifestants grecs s’auto-anomenen “Ciutadans indignats”, una etiqueta agafada prestada del moviment homònim espanyol.

The Guardian: “Amb les protestes dividint el seu propi partit i desenes de milers de ciutadans al carrer, el primer ministre de Grècia, George Papandreou, aprovar la nova onada d’austeritat. La oposició pública es tal, que el diumenge 80.000 manifestants es van reunir a la plaça Syntagma, per denunciar la nova ona d’austeritat. “Si fem el que ens demanen aquestes institucions, ja no hi haurà Grècia” diu una manifestant”.

Les noticies es segueixen repetint per totes bandes, ho deixo per no fer-me pesat, però no us sembla que aquí se’ns silencia o dissimula aquesta realitat?. Segur que ho deuen fer pel nostre interès.