..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘indignats

“Tant fill de puta i ni un clatellot he pogut donar…”

with 13 comments

El Facebook és traïdor, els Guàrdies Urbans i Mossos haurien de vigilar més amb el que diuen a les xarxes socials:

 

L’agent de la Guàrdia Urbana, Ferran TF, ha estat expedientat per l’Ajuntament per insultar als indignats, als que qualifica de “perroflautas”, en una conversa a Facebook, segons publica El País.

L’agent va lamentar en la xarxa que “lo mío ha sido como estar en una pastelería y no poder comer ni un trocico de pastel. Tanto hijoputa y ni una colleja he podido dar”. També critica haver vist als Mossos d’Esquadra “hincharse a pegar palos durante seis horas” per sortir “per potes com a nenes” mentre “los guarros” tornaven a la plaça.

El Departament d’Interior de la Generalitat també va obrir una investigació per comprovar si les persones que parlen amb l’urbà són mossos. La conclusió és que cap dels noms que apareixen en la conversa de Facebook correspon a agents de la policia autonòmica, va explicar a el diari un portaveu del Departament d’Interior.

e-noticies.cat

Us deixo unes fotos que m’han passat per que us en feu una idea:

http://www.elpais.com/articulo/espana/he/podido/darles/colleja/elpepiesp/20110531elpepinac_13/Tes

http://politica.e-noticies.cat/els-mossos-van-fugir-cames-ajudeu-me-53682.html

Written by MadeByMiki

31 Mai 2011 at 11:17 am

Daniel Mermet a la Plaça de Catalunya.

with 7 comments

 

Ja fa força dies que no us parlo del «Café Repaire» de “Là-bas si j’y suis” a Barcelona, pels que sou nous a aquest blog al final del post us posaré uns quants links que expliquen qui son i que fan aquest grup de ments crítiques i absolutament obertes a tothom.

Tal com us deia, fa temps que no dic res sobre les trobades, projeccions i debats d’aquest grup. El motiu no és una manca d’interès per la meva banda, més aviat es tracta d’una incompatibilitat d’horaris i una llarga etapa d’excés de feina per la meva banda. Ho sigui que fa temps que no vaig a cap de les seves trobades, i tot i que procuro estar al cas de les seves activitats mai serà el mateix que participar-hi.

Per variar aquest diumenge a les 11 del matí van programar una interessant trobada-debat amb en Daniel Mermet i el seu equip, i mentrestant jo estava treballant a poca distància… “c’est la vie!”. En Daniel és periodista, escriptor, documentalista,  i 

Per sort he rebut força mails explicant el que es va exposar i debatre durant l’hora i mitja llarga que va durar el Café Repaire” dedicat a parlar sobre el moviment d’indignats que hi ha per tota Espanya. Tot i que se’n farà un resum al seu blog, he volgut compartir amb vosaltres les idees més interessants que allà es van debatre.

Cal destacar que hi ha hagut dos tipus d’intervencions: per una banda els que expressaven la seva opinió sobre el moviment del 15M i per l’altra els que parlaven sobre el descontent amb el sistema democràtic que vivim actualment.

Del primer grup, lo més significatiu va ser:

  • Les opinions molt positives de la gent que portava esperant molt de temps un moviment civil com aquest, i se’n alegrava de que per fi aquest hagués pres cos.
  • Gent que encara recordava la repressió franquista i lo molt que ens ha costat arribar on ara som (Seguretat Social, dret al vot universal, etc…).
  • Molts dels que van viure el franquisme recordàven que aquest torna a ser un moment de “encrucijada” semblant i que la policia no tenia que condicionar al poble.
  • Un important número d’avis, alguns en cadira de rodes i sortint de les seves residències havien sortit per animar i veure el moviment en persona.

Del segon grup d’intervencions calia destacar:

  • El descontent amb els privilegis dels polítics i amb la injusta llei electoral, cal destacar que aquests punts son comuns a totes les places, hi ha un consens unànime i indiscutible.
  • Tothom n’estava tip d’uns polítics que no es preocupen dels nostres problemes i es dediquen a discutir sobre coses que no ens interessen.
  • La degeneració que ha provocat que la idea bàsica de la democràcia ja no s’apliqui. Els representants del poble han deixat d’agafar la seva veu.
  • S’ha dit que el poble ha estat molt passiu. Votant al PP o al PSOE sense massa reflexió.
  • Algú demanava que el poble fos més responsable davant les seves decisions polítiques.
  • També s’ha dit que el neoliberalisme és un dels grans culpables de la situació de crisis actual. Que el moviment 15M és una clara presa de consciència política que ens obliga a replantejar-nos tot el sistema.
  • Es creu que aquest 15M possiblement, tingui les conseqüències i efectes que tingui, haurà servit per repolititzar el poble.
  • S’ha afirmat que en part l’èxit del moviment d’indignats es deu, en part, a la clara incorporació de les classes mitges tant tocades per la crisi a la lluita política.
  • S’ha dit que calia “desarmar als mercats” i que la avarícia i cobdícia son a la base d’aquesta crisi del sistema.

Tinc que agrair-li a Sandra tota la seva feina de resum del debat/trobada amb Daniel Mermet, gràcies a ella els que no hi hem anat ens podem fer una idea de com han anat les coses.

 

 

http://labarnasijysuis.over-blog.es/  

https://madebymiki.wordpress.com/2010/06/17/el-%E2%80%9Ccafe-repaire%E2%80%9D-pero-aixo-que-es/ 

https://madebymiki.wordpress.com/2009/12/01/1308/

https://madebymiki.wordpress.com/2009/12/03/la-barna-si-jy-suis-2%c2%aa-part/


Written by MadeByMiki

30 Mai 2011 at 10:46 pm

Sobre la mobilització dels “indignats”.

with 17 comments

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.

No us perdeu el link a l'audio d'aquest crack de la comunicació.


Per començar, em plau dedicar-li aquest post al amic David, autor del gran blog “Calaix de/sastre” que sempre incita a la reflexió, i que al seu fonamentat post “Manis d’indignats” té un punt de vista força diferent al meu però com a mínim interessant.

Pel que puc llegir sembla que els partits polítics segueixen desorientats davant el moviment social dels “indignats”. Els partits tan sols han fet el que fan sempre, aplicar “el manual”, el vell i gastat manual de comportament que fan servir al davant de qualsevol situació. I que diu aquest manual al seu apartat de demandes democràtiques?, segur que aquesta música us sona molt:

  • Als espanyols els hi ha costat molt, fins hi tot la vida a alguns el tenir aquesta democràcia i el dret a vot, aquest sacrifici no ha de ser menyspreuat.

  • Si no estas d’acord amb el que hi ha, vés a votar i així podràs canviar les coses.

  • La culpa del que està passan és de “l’altre” partit, per tant exercint l’alternància democràtica pots canviar les coses.

  • Els partits polítics prenen nota de les queixes de la ciutadania, això ens farà reflexionar sobre la qualitat de la “nostra” democràcia.

  • A aquestes eleccions ens hi juguem tots molt, per això cal que tothom vagi a votar amb més ganes que mai.

Per una vegada tinc la impressió que aquestes buides consignes comencen a no tenir efecte, la part del “manual” que es refereix a la motivació electoral està fallant. Les evidents mentides dels successius governs han acabat han acabat amb la paciència de molts electors. Uns electors que poc a poc se’n han anat adonant de que votin a qui votin hi ha uns pilars que mai seran tocats, i aquests mateixor pilars son els que lentament van ofegant als ciutadans.

Molts d’aquests ciutadans avui s’informen ja d’una manera més lliure i democràtica, ja no son aquelles ovelles que s’empassaven tota la porqueria que sortia pels diferents telediaris. Avui molts ja decideixen quines notícies son les que els interessen i de quines cal prescindir. És més, ningú pot evitar que la informació vagi per víes tangencials i es transmeti de forma viral i totalment incontrolable pel govern.

Avui sabem perfectament que és el que els hi fa mal de veritat, els hi fa molt de mal sentir el que ara es diu a les places de moltes ciutats, allò de : “Dieu-nos la veritat”!, “Volem una democràcia real”, “No els votis”…

Aquests ciutadans el que demanen és una democràcia de millor qualitat, que la sobirania torni al poble. El fet d’estar en contra del bipartidisme no els converteix en apolítics, de fet per primera vegada en mig d’aquesta lamentable campanya electoral hi ha algú que parla de política.

El sol fet de que hi hagi força gent que es trobi a una plaça per xerrar, debatre i compartir uns recursos és positiu, o estarien millor veient el “Sálvame de Luxe”?. Els que fa temps parlaven de desgana i manca d’implicació no és just que avui critiquin a aquells que com a mínim tenen l’esma de queixar-se.

Per altra banda cal reconeixer que aquestes mobilitzacions arriben molt tard, que hi ha una gran dispersió d’idees, que molta gent no es sent representada, que el moviment ha estat massa mimètic… Tot el que vulgueu, però el que no podem fer és passar-nos la vida criticant a tothom perquè aquí no es queixa ningú i ara possar-nos a despotricar de la gent que es queixa.

Anem-nos tots entrenant, perquè hi ha indignació per llarg, d’això és de lo únic que estic totalment segur.

El link que he promés al principi,en César Vidal acusant als manifestants d’estar  entrenats per etarres :

http://fonoteca.esradio.fm/2011-05-18/editorial-de-cesar-vidal-la-banda-de-la-porra-28129.html

I una mica de informació des de fora:

http://online.wsj.com/article/SB10001424052748704281504576331280001740702.html?mod=WSJEurope_hpp_MIDDLETopStories