..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘individualisme

Adam Curtis, “el segle del individualisme”

with 14 comments

Ja sabeu de la meva afició pels documentals, avui toca recomanar la sèrie de documentals més imprescindible del enorme Adam Curtis. Aquest documentalista anglès va treballar com a productor, escriptor, director i narrador. Ha estat professor a Oxford i actualment treballa per a la BBC.

El primer que ens sorprèn és la temàtica dels seus documentals, ja que parlen de geopolítica moderna i contemporània. S’esforça molt per fer-nos entendre el com i el perquè de les qüestions més interessants que vivim i veiem a diari, el seu objectiu és fer-nos conèixer molt millor el món on vivim.

Avui em centraré tan sols en la sèrie de documentals més famosa que ha creat: “The century of self”, aquesta sèrie consta de quatre llargs documentals que ben segur devorareu un darrera l’altre per després tornar a començar.

Us en faig un petit resum i us deixo el link per veure’ls en versió original amb subtítols:

1. Maquinas Felices”: Bàsicament es tracta de la vida i miracles d’Edward Bernays, cosí de Sigmund Freud, visionari i gran manipulador de masses. Va aprofitar els coneixements i estudis del seu oncle per crear un nou sistema de societat de consum. Aquest capítol és imprescindible, extens i revelador de l’estil i la enorme tècnica, coneixements i habilitat comunicativa d’Adam Curtis.

2. Ingenieria del consentimiento”: A aquest capítol ens explica com després de la Segona Guerra Mundial, els vencedors van fer servir els estudis de Freud per manipular el inconscient de les masses. Se’ns explica com els governs i les empreses gestionen i controlen les ments dels seus ciutadans.

3. Hay un policía dentro de todos nuestros jefes: debe ser destruido”: En Wilheim Reich, deixeble de Freud junt a les empreses dels EEUU va ajudar a crear un món individualista.

4. Ocho personas bebiendo vino en Kettering”: Una brillant crítica als polítics d’esquerres occidentals i la seva manera d’entendre la democràcia i el tracte cap al seu electorat. La devaluació total de la política i la democràcia.

Ja podeu vigilar amb aquests documentals, us puc dir per experiència que creen addicció i us ocuparan moltes hores.

Aquí en teniu una mostra, segur que si després d’aquest documental de 1 hora en voleu més sabreu on trobar-los…

http://video.google.com/videoplay?docid=7189292447633419431#

…però per si un cas aquí us deixo un altre link:

http://www.nodo50.org/rebeldemule/foro/viewtopic.php?f=4&t=3498


Per cert, missatge en clau: els interessats ja m’entendreu, les vostres preguntes ja son a Beirut.

Written by MadeByMiki

2 Desembre 2010 at 11:39 pm

Democràcia i llibertat?

with 15 comments

Torno de nou a l’apartat del post dedicat, per en aquesta ocasió dedicar-lo al blog “La Rosa de Sang”. Miraré de donar resposta a un comentari del seu autor on em demanava -casi res- quin tipus de democràcia volia. Davant la meva persistent crítica al sistema actual i la meva intenció d’abstenir-me a l’hora de votar, sempre rebo les mateixes preguntes que crec que son més aviat retòriques, ja que a poca gent li interessa veritablement la opinió dels altres, normalment el que interessa és la pròpia i la manera de mantenir-la a perpetuïtat. Així docs som-hi amb el post dedicat d’avui:

Per canviar un sistema que repudies el primer -i potser lo únic- que cal és identificar els seus defectes,les seves mancances i els seus excessos ocults, que sovint queden amagats sota la normalitat amb la que acceptem qüestions que son -si te les mires amb atenció- totalment inacceptables.

  • Hi ha molts tipus de llibertat, i molts nivells, per tant sempre es pot optar per una llibertat totalment limitada, i això és el que avui estem patint. Els nostres governs capitalistes han optat per una llibertat dels individus, i tota la política que avui es fa va orientada a incrementar aquesta idea.
  • Per justícia i humanitat caldria primar la llibertat del grup, del conjunt de totes les persones, però això seria un tipus de govern massa solidari i aniria contra les bases que avui imperen a tots els països occidentals (i no tan occidentals). Per la subsistència d’un món capitalista, consumista i neo-conservador ens obliguen a acceptar aquestes premisses i no hi ha opció a canviar-les anant a votar:
  • La llibertat individual passa per sobre dels interessos del grup. Els governs defendran aquesta llibertat sempre pel seu interès de crear un món més insolidari, competitiu i aïllat.
  • Aquest sistema permet un control molt més senzill de la població, ja que cada vegada les persones es veuen més com a individus que com a grup i per tant acabaran prioritzant els seus interessos per davant dels del col·lectiu. Això ha fet minvar l’empatia i la solidaritat, a la vegada que es tendeix cap el despotisme i la tirania global, això si, en nom de la llibertat.
  • Hi ha una promoció d’idees com el “darwinisme econòmic o social”. Les idees asocials son ben vistes, per exemple s’indueix a fer pensar a la gent: “si ets pobre és perquè t’ho mereixes”, “si una empresa pública no dóna diners cal privatitzar-la”, o una de ben actual “si els estrangers no tenen feina, que se’n vagin” es prescindeix de tota idea d’utilitat social, tot es basa en l’èxit econòmic i personal.
  • Es criminalitzen o ridiculitzen totes les idees que difereixen d’aquests valors. És més, si no s’accepta aquesta “llibertat limitada” aquesta es imposada per la força, no es poden acceptar alternatives a la “nostra veritat”. Tan sols hi ha un camí permès: privatitzar, individualitzar i crear un món global totalment homogeni.
  • Els sistemes democràtics no garanteixen per si sols la democràcia. Espanya és un bon exemple, ens volen fer creure que som una monarquia democràtica -dos termes absolutament oposats- i que anant a votar cada dos o quatre anys a “això” ja és una democràcia.
  • Des de fa anys el nou ordre polític que ha sortit de la globalització tan sols pretén protegir als seus ciutadans i defensar les seves llibertats, procurant la igual llibertat, ja que la felicitat i la igualtat en altres àmbits són assumptes completament voluntaris i de responsabilitat individual. Això és el que anomenem “llibertat negativa” i és el concepte de llibertat que impera i al que t’has d’adaptar a la força. Tant la dreta com l’esquerra han adoptat aquest concepte llibertat tant restrictiu com a única opció.
  • Tots els partits amb opcions a tenir representació parlen de creixement, creixement sostenible o altres conceptes matemàticament impossibles. No podem seguir tractant al planeta com a un enemic o espoliar els seus recursos de manera irracional. La única opció viable és orientar-nos cap a un decreixement voluntari i progressiu.

Respecte a l’abstencionisme, tan sols puc afirmar que és una opció perfectament vàlida i que en general -per qui no ho sàpiga- té una clara lectura política. El missatge d’una gran abstenció com la que ha passat a Atenes, amb un fantàstic 58% és: deslegitimar les eleccions en protesta per una classe política que no representa al poble i que és al servei d’interessos poderosos i ocults.

Written by MadeByMiki

13 Novembre 2010 at 12:12 am