..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘informació

John Pilger, “la guerra que vostè no veu”.

with 15 comments

Ja fa força temps que no parlo de cap documental, ho sigui que avui ja toca tractar sobre el prolífic documentalista australià John Pilger. En John porta més de 50 anys de carrera periodística, ha estat corresponsal a multitud de guerres i això l’ha impulsat a intentar comunicar allò que ell ha viscut en primera persona. Ha produït 56 documentals per a la televisió, un parell més orientats al cinema (el darrer va inclòs integre a aquest post) i ha escrit un munt de llibres.

Si en Thomas Jefferson va dir “La informació lliure és la moneda de canvi de la democràcia” en John Pilger és autor d’una altra sentència intel·ligent “Jo sé quan Bush menteix, se li mouen els llavis”, potser amb això us podreu fer una idea de quin tipus de personatge és i quina ideologia professa.

Al documental que avui us presento, “La guerra que vostè no veu”, hi trobareu molta informació sobre el món on vivim i el tracte periodístic que se li dóna, de fet aquesta és la qüestió, quina és la informació que rebem i quina intenció oculta porta.

La veritat, en John Pilger a aquest documental fa la crítica més àcida i punyent al periodisme occidental i les seves servituds. És un veritable plaer veure les cares de pànic de molts periodistes i polítics entrevistats davant les preguntes incòmodes de’n John.

Aquest documental és molt dur, quedeu avisats els més sensibles, el seu contingut és en el fons i en la forma absolutament esgarrifós. Tot i així, val la pena veure’l i sortir-ne una mica tocat però amb una nova perspectiva.

Per cert, l’accent anglès amb el que parla en John és sensacional, em fa molta gràcia…

Chávez=Pinochet?

with 10 comments

Intentar tenir informació fiable sobre Venezuela [el corrector em diu que posi Veneçuela, però no ho faré] és impossible a Espanya i per descomptat a Europa, Estats Units i països aliats.

Sobre Venezuela tan sols sabem anècdotes, notícies tendencioses i tot el que ens diuen de manera uniforme la immensa majoria de medis informatius europeus. Naturalment si vas per “l’altra banda” (costa trobar-la, però hi és), la informació també és garbellada i poc crítica amb Hugo Chávez, això ho deuen patir a Venezuela on les informacions son controlades i censurades en certa mesura.

Però i aquí?, passa alguna cosa semblant?. Doncs clarament si, la visió que se li ha donat de manera interessada als països occidentals és totalment censurada i tendenciosa, una clara prova d’això és que la percepció actual que es te sobre el govern d’Hugo Chávez és majoritàriament el d’una dictadura, i s’associa Chávez amb Videla o Pinochet quan poc o res els fan comparables.

La premsa espanyola de manera unànime va recolzar el cop d’estat que la dreta amb un clar recolzament exterior (ja sabeu per on vaig), va organitzar el 2002.  Tots els diaris es varen posicionar contra el govern de Chávez, era una de les poques vegades (o potser no tan poques…) que de “La razón” fins arribar a “El País” tots deien el mateix, els editorials eren unànimes, tots contra Chavez. Feu una ullada a l’editorial de “El País” que va ser titulada “El golpe a un caudillo”, a veure que us sembla:

http://www.elpais.com/articulo/opinion/VENEZUELA/Golpe/caudillo/elpepiopi/20020413elpepiopi_2/Tes

Curiosament, Álvaro Uribe el president de Colòmbia no te tant mala premsa com Chávez. Suposo que el senyor Uribe és més favorable a les empreses transnacionals i la seva amistat i gregarisme amb els governs occidentals el converteixen automàticament en demòcrata. Tant fa que tingui més diputats a la presó que al parlament o les seves demostrades relacions amb els grups paramilitars. Ell és “one of us” o dit d’un altra manera allò tant famós de: “Si, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta”, i la dotzena de corporacions de la informació que monopolitzen els medis a tot el món [fa més de 30 anys que ho avisa en Jerry Mander] seguiran apostant pels seus aliats sense por, no hi ha ningú amb capacitat real de rèplica o poder per modificar la percepció dels “informats”.

El escriptor i professor de Filosofia de la Universidad Complutense de Madrid Fernández Liria fa uns dies a una entrevista deia una veritat dolorosa que comparteixo plenament: “A Europa hi ha molta censura però no es nota, les corporacions econòmiques propietàries dels medis tan sols contracten a periodistes que diguin el que a ells els interessa. Per això molts periodistes compromesos acaben a l’atur i treballant en medis alternatius sense cobrar, almenys allà poden dir la veritat”.

Tot això converteix a Hugo Chávez en un heroi?, doncs no, naturalment el que cal és ser més justos i neutrals. Hem de demanar un tracte just a la premsa o no fer-ne massa cas del que escriuen. Qui se’n recorda avui d’Hondures?, o potser és preferible per alguns seguir parlant de Venezuela?

Written by MadeByMiki

6 Setembre 2010 at 8:58 am