..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Intereconomia

Coses de les dretes…

with 11 comments

Sovint el cap de setmana mentre vaig cap a la feina amb cotxe, escolto Intereconomia a la ràdio. A aquella hora, de dos quarts de nou del matí fins a les nou fan un programa on “informen” de la situació econòmica d’Espanya, i això sovint té molta conya, sobretot si t’ho escoltes des de una certa distància ideològica.

Aquest dissabte mateix el que explicaven era lo de sempre, que si la prima de risc, que si les eleccions gregues… de fet durant més de mitja hora van tenir el mèrit de parlar de l’economia espanyola sense esmentar per res a Rajoy, el PP, Montoro, Cospedal o de Guindos. Sembla fàcil, però no ho és, el fet de passar-te més de mitja hora parlant de Grècia, Egipte, Alemanya, França, Portugal, els Estats Units i els seus polítics i tan sols parlar d’Espanya per a destacar lo malament que ho han fet els socialistes, l’herència que han deixat i despotricar sobre Rubalcaba és clarament un acte de desinformació difícil de superar.

A la tornada cap a casa, més o menys el mateix, rebo una altra andanada propagandística barrejada amb grans dosis de promoció de les bondats de l’església catòlica i la seva contribució impagable al benestar de les persones.

Total que arribo a casa i em trobo amb un altre exemple de la pluralitat d’aquesta dreta, a casa ha arribat el programa de la Festa Major d’Olesa (força trist per cert…) i amb el programa també hem rebut una revisteta municipal d’aquelles que t’expliquen el que ha fet l’ajuntament durant el darrer any i deixen un espai per a l’opinió de tots els partits amb representació a l’ajuntament. Aquí destaca amb força el PP, mentre tots els partits es dediquen a dir alguna cosa del poble i a criticar-se mutuament, el PP és el més trencador, per començar el seu escrit és en castellà, ben fet, així tothom t’entén i no parla del poble, ni dels seus partits, ni de la Festa Major, el PP va cap a les coses que realment importen, ho he fotografiat perquè crec que realment és tot un exemple de sensibilitat respecte al seu municipi i els seus votants.

Written by MadeByMiki

18 Juny 2012 at 10:38 pm

Anarcocapitalisme.

with 7 comments


Anarcocapitalisme.

Des de fa força temps, penso que l’anarquia i el capitalisme son dues filosofies perfectament compatibles. Sempre hi ha un punt on els lliberals més extremistes i els anarquistes convergeixen, es tracta del desig de menys i menys estat fins eliminar-lo. El clàssic “mort a l’estat” anarquista troba uns aliats molt ferotges allà, on ningú s’ho esperaria, al fons a la dreta.

Sovint quan escoltes o llegeixes a neo-cons (a ells els hi agrada molt més ser anomenats com a lliberals), com posem per cas a en Sala-Martín, notes perfectament aquesta íntima connexió amb el món llibertari. Suposo que a aquests economistes no els hi deu agradar gaire ser considerats “anarcocapitalistes”, potser el prefixe “anarco” té unes reminiscències massa obreres, però en lo filosòfic coincideixen.

Davant de la debilitat actual de l’anarquisme d’esquerres, hi ha aquest fort ressorgir de l’anarquisme de mercat. Sota la seva mirada avui els governs van gradualment desballestant els serveis socials, els drets adquirits i tot el que recordi a un estat fort.

Avui es mina un estat que mai tornarà a recuperar ni la seva força ni la seva representativitat. Anem (o potser ja hem arribat) cap a un món totalment desregulat on cada persona és amo de si mateix i ningú te dret a representar-lo.

La ideologia lliberal-llibertaria proposa que per superar la situació actual, que ningú ni cap propietat legítimament adquirides hauria de pagar impostos de cap mena, això seria com ser víctimes de robatori. Pels anarcocapitalistes l’estat és vist com a un monopoli coercitiu que obté els seus ingressos mitjançant l’agressió legal, per tant cal abolir-lo. El capitalisme pur és per tant l’expressió més viva d’un tipus d’anarquisme molt adaptat als temps actuals.

Els anarcocapitalistes acostumen a tenir posicions molt properes a les dels anarquistes o militants d’esquerres. Un dels seus veterans seguidors, és en Ron Paul (Ronald Ernest Paul).  Aquest congressista republicà dels EEUU és un defensor radical de la constitució americana.

Als EEUU és admirat tant per extremistes de dretes com d’esquerres. És l’únic republicà que va votar contra la guerra d’Iraq i contra el “PATRIOT Act”. Defensa el lliure comerç, la llibertat individual i el no intervencionisme dels governs. També critica durament la Reserva Federal i l’actual diner “fiat”. Com podeu veure gran part d’això seria signat perfectament per anarquistes o marxistes.

Per norma general, tot el que acaba fent referència a l’Institut Ludwig Von Mises, l’Escola austríaca d’economia, la Foundation for Economic Education, Ron Paul (ja n’he parlat abans) i Friedrich Hayek (premi Nobel d’economia 1974) pot ser considerat com a anarcocapitalista o lliberal-llibertari.

Suposo que ara pensareu que aquest moviment és molt estrany o minoritari, però si us hi fixeu bé en trobareu exemples molt propers. Des de el meu punt de vista, practiquen i promouen aquesta corrent de diverses maneres: el “Instituto Juan de Mariana”, “Libertad Digital”, “Intereconomía”, “FAES”, tot el conglomerat d’aquesta dreta tant bel·ligerant i que darrerament té tant de seguiment popular.

Aquest post ha nascut gràcies a la inspiració sobrevinguda després de llegir un brutal article suggerit per (com no podria ser d’altra manera) en Jordi, de “Despiertos”. Llegiu l’article i veureu una demostració clara de anarcocapitalisme extrem.

http://www.libertaddigital.com/economia/y-si-colapsa-la-deuda-publica-hiperinflacion-ley-marcial-y-guerras-1276393856/

Links interessants:

Un   anarcocapitalista.

Un anarcocapitalista.

http://www.liberalismo.org/

http://anarco.org/

http://www.anarcocapitalista.com/