..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Islàndia

Gemma Saura

with 7 comments

Ja fa uns dies de la darrera entrevista a un corresponsal de “La Vanguardia”, potser ja toca tornar a fer una entrevista a una d’aquestes persones de la “primera línia”.

En Plàcid Garcia-Planas, abans de marxar cap a Líbia (gairebé cada dia és a una ciutat diferent Tobruq, Briqa, Bengasi…) em va suggerir una entrevista, es tracta la jove periodista Gemma Saura (Barcelona 1981). Va ser llicenciada en periodisme i graduada en Estudis Internacionals per la UAB.

Gemma és redactora de la secció Internacional de “La Vanguardia” des de 2006, ha estat enviada especial a la crisi d’Islàndia del 2008, l’any següent va ser enviada a les eleccions de Sud-àfrica, i més endavant a Suïssa per informar bàsicament sobre “la crisi dels minarets”. Actualment és la enviada especial a “El Caire”, Egipte.

Ho sigui que ja ho sabeu, tenim a l’abast de la mà un testimoni directe de una periodista que ha viscut la caiguda del règim de Mubarak i la nacionalització dels bancs a Islàndia.

Si voleu fer-li preguntes, ja ho sabeu, tan sols cal que com sempre envieu un comentari i més endavant se li faran arribar a Gemma Saura. Aquesta vegada trigaré una mica en la publicació de la entrevista, com a mínim he de espera que en Plàcid torni de Tobruq, i això suposo que no té una data exacta.

Per tant, a preguntar i paciència, que tot s’anirà fent…

Per anar fent boca:

http://www.lavanguardia.es/internacional/20110226/54120008257/el-gobierno-se-olvido-de-nosotros.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/20110225/54119840812/salvaron-las-piedras-pero-y-los-nubios.html

http://www.lavanguardia.es/internacional/20110224/54118787301/ellos-se-forraban-nosotros-mirabamos.html

Written by MadeByMiki

4 Març 2011 at 9:27 am

Julian Assange, un hacker massa emprenyador.

with 11 comments

En Julian Assange, jo si fos ell em tenyiria...

En Julian Assange, jo si fos ell em tenyiria...

En Julian Assange és un d’aquells personatges mítics, la seva imatge extremadament esblanqueïda, suggereix que a ell el Sol no ha visitat mai i s’ha passat la vida davant d’ordinadors. En Julian és un ferm defensor de la llibertat a internet i d’internet com a medi per a comunicar la veritat. Aquest hacker, programador, promotor del software lliure i periodista incòmode, és avui al punt de mira dels serveis d’intel·ligència dels EEUU, i no per felicitar-lo precisament.

Si ara fa un any va guanyar el premi “Amnistia Internacional dels medis Britànics” per una investigació sobre els assassinats extrajudicials a Kenia, avui el busquen per tot el món per posar-lo “fora de circulació”.

Aquest activista australià obsessionat amb la lluita contra la censura va fundar el 2006 el lloc web Wikileaks, un lloc on tothom pot de manera anònima publicar documents classificats, reservats, censurats o secrets. Per a ells lo realment important son els documents, les fonts de les filtracions els hi son completament indiferents.

Julian Assange deia alarmat que Wikileaks ha publicat més documents classificats que tota la premsa mundial junta, i això demostra lo alarmant del estat de la resta de medis de comunicació.

“Com és que un equip de cinc persones ha arribat a mostrar-li al públic més informació compromesa que tota la resta de la premsa mundial? És una vergonya.”

Des de bon principi wikileaks ha rebut una enorme quantitat (1,2 milions) d’informes reservats bàsicament de països dictatorials, però els problemes seriosos li han vingut al posar a l’abast de tothom documents i vídeos d’assassinats de civils indefensos per part del exercit dels EEUU.

Bon tret, felicitats assassins!!

Bon tret, felicitats assassins!!

El que va començar com un joc de hackers adolescents que van fundar el grup “Subversius Internacionals”, s’ha anat complicant amb un Wikileaks que recentment ha publicat les imatges més brutals i comprometedores pels EEUU, la matança de 12 civils indefensos a l’Iraq entre ells dos reporters de l’agència Reuters. Evidentment es tracta d’un document militar classificat que avui ja ha donat la volta al món i fins hi tot està penjat al youtube amb milions de visualitzacions.

En Julian encara va més lluny i aquest dijous penjarà un nou video d’un bombardeig a una aldea afgana realitzat al 2009, allà vàren morir 140 civils. Pel que sembla, segons els militars americans el document ha estat filtrat per en Bradley Mannig, un noi de 22 anys del servei d’intel·ligència militar acusat de filtrar 260.000 documents sensibles. Naturalment, aquesta informació compromet molt la posició dels EEUU i ja ha definit a Wikileaks com a una gran amenaça “pels interessos dels EEUU”. Naturalment Wikileaks mai explica quines son les seves fonts, la confidencialitat és la base del seu treball.

Avui en Julian Assange s’amaga amb els seus companys a algun lloc d’Islàndia, la diputada Marietje Schaake i la legislació islandesa s’han convertit en els darrers protectors de la llibertat d’expressió a tot el món. A en Julian li cal ser molt caut, el mateix Daniel Ellsberg, famós per filtrar al 1971 documentació compromesa del Pentàgon sobre la guerra del Vietnam, l’ha avisat: “és millor que t’allunyis dels EEUU, la teva vida corre perill”.

Ara cal mantenir-nos alerta amb el que passarà amb aquest cas. En principi aquesta setmana es filtra el vídeo de la matança de civils, però no podem descartar que en Julian o algun dels seus companys pateixin algun “accident domestic”, estarem al cas.

http://media.ccc.de/browse/congress/2009/26c3-3567-en-wikileaks_release_10.html
http://www.wikileaks.org/wiki/Wikileaks/es
http://www.smh.com.au/technology/technology-news/the-secret-life-of-wikileaks-founder-julian-assange-20100521-w1um.html

Written by MadeByMiki

23 Juny 2010 at 9:29 am

Islandia torna a mirar cap el mar.

with 3 comments

Llegeixo avui al Wall Street Journal (que be que queda), que el conte de fades on vivien els bancs islandesos des de el 2001quan van ser privatitzats s’ha acabat. Els anys 60, la gent pagava les seves cases en tres anys, però en els últims cinc anys la població s’ha endeutat exageradament (tot sigui per enriquir els banquers) creant una bombolla immobiliaria de retruc ha provocat una inflació del 14% i al esclatar la bombolla (el passat hivern), els bancs van deixar de concedir crèdits per manca de líquid i al final el que ja sabem, un chrash bancari, molta gent que es creia milionària arruïnada i l’estat en bancarrota.

En un discurs de  la setmana passada, el primer ministre va dir als deus paisans que tindrien que tornar als recursos de la terra i el mar (això es un primer ministre!).

Per tant després de molts anys Islàndia mira cap el mar, molts hauran de tornar a treballar de pescadors o de grangers. Ara els islandesos ja saben que els seus pares eren mes rics que ells perquè podien pagar una casa en tres anys.

Written by MadeByMiki

10 Octubre 2008 at 6:57 am

Arxivat a Economia, Política, Premsa

Tagged with , , , ,