..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Japó

“Este no nos interesa”

with 20 comments

Avui he pogut escoltar al “Versió Rac1”, diversos catalans residents al Japó molt ofesos pel tracte sensacionalista que es dóna aquí de la tragèdia humanitària que pateixen. Resulta que han rebut un tracte vergonyós per part dels medis espanyols. Un dels exemples que han donat és increïble, algun d’ells al rebre una trucada de Tele5 preguntant com vivien aquells moments de crisi a Tòquio responia que “amb total normalitat” i seguidament sentia com el seu interlocutor i algun company deien “este no nos interesa”.

És evident que la situació a una gran zona del Japó és terrible, que el que pot passar a la central nuclear de Fukushima i a la seva zona d’influència pot ser dramàtic, però no per això cal caure en un periodisme inhumà i que tan sols busca la pornografia emocional.

Aquí us deixo la carta oberta que han redactat un grup de ciutadans espanyols residents a Tòquio al respecte.

Carta pública als medis.

Aquest missatge ha estat enviat a diversos medis de premsa escrita, televisió i ràdio espanyols per part de diversos espanyols residents al Japó.

Som un grup d’espanyols que actualment està vivint a Japó, ens hem proposat escriure aquesta carta pública als medis amb la intenció de criticar la forma en que el periodisme està tractant les notícies sobre el terratrèmol, el tsunami i els posteriors problemes en la central nuclear de Fukushima i Japó en general.

Multitud de medis estan transmetent una situació d’inseguretat que no es correspon amb la realitat a ciutats com Tòquio. El govern està informant els ciutadans sobre el que succeeix a la central nuclear de Fukushima les 24 hores del dia i, segons aquesta informació, no hi ha cap perill immediat. Afegint, ja sigui dit, que hem hagut de apanyar pel nostre compte i informar-nos els uns als altres entre els espanyols i amb gent d’altres països de parla hispana ja que la nostra pròpia Ambaixada Espanyola semblava no estar en “servei”.

Per culpa d’aquesta desinformació i exageració, molta gent (entre elles, sobretot les nostres famílies), està preocupada de manera innecessària pel que està passant al Japó.

Amb aquesta carta, volem enviar un missatge al periodisme a Espanya perquè deixin el sensacionalisme de banda i informin adequadament fent servir únicament informació contrastada.

Atentament:

– Amadeu Branera
– David García
– David Lozano Lopez
– Diego Gonzalez
– Nuria Galán
– Mireia Moreno
– Jordi Olaria
– David Solanes
– Ana Sora Sangüesa
– Silvia Gummà
– Marc Bernabé
– José Ramón Pastor
– Miguel Ángel Ibáñez Muñoz
– Guillermo Navarro Romero
– David García Vázquez
– Diego Boscá
– Beatriz Prieto
– Adrián Navarro
– Pablo García-Lluis Ramírez
– Ruben Freixas Garcia
– Daniel Marcos Perujo
– Roger Civit Contra
– Gabriel González Maurazos
– David Gonzalez Gutierrez

http://www.nipobloc.com/2011/03/carta-abierta-los-medios-espanoles.html

Written by MadeByMiki

17 Març 2011 at 11:18 pm

TEPCO, una companyia respectuosa amb el medi ambient.

with 26 comments

La propera vegada que us expliquin allò de: “és bo des-regular i liberalitzar al màxim”, “amb menys intervenció de l’estat les coses funcionen millor”, “cal deixar que la empresa privada faci la seva feina”, doncs la propera vegada que sentiu coses semblants recordeu a TEPCO.

TEPCO és la empresa responsable de la central nuclear de Fukushima que actualment està provocant l’apocalipsi nuclear que avui es pateix al Japó. Aquesta empresa ha estat sospitosa de 29 casos de falsificació de documents, la central nuclear ja havia tingut que ser paralitzada alguna vegada per motius de seguretat, però tot això era minimitzat i ocultat pels seus directius.

 

Aquesta central nuclear ja va ser descoberta a finals del 2006 falsificant les xifres de les temperatures del seu líquid refrigerant, de fet es va saber que portaven com a mínim des de l’any 1985. Hem de tenir en compte que aquesta central nuclear tan sols tenia 14 anys d’antiguitat.

Per curiositat he fet una ullada a la pàgina web de TEPCO, i he tingut la mateixa sensació que quan visites la pàgina de Monsanto, us deixo aquí alguns fragments:

 


“Des del primer moment, TEPCO ha promogut activament la conservació del medi ambient com una de les seves prioritats la gestió i la conservació de la natura, la reforestació, la prevenció de la contaminació atmosfèrica, la protecció de la qualitat de l’aigua, reciclatge de residus industrials, i la prevenció de l’escalfament global en tots dos a escala mundial i local. L’empresa s’esforça constantment per millorar els seus esforços mediambientals, que són examinades a través de publicacions com l’Informe de Sostenibilitat TEPCO i altres activitats de divulgació pública”.

 

TEPCO té com a objectiu aconseguir un bon equilibri entre la estabilitat, l’acompliment ambiental i l’eficiència econòmica. Treballem per respondre a la ràpida evolució econòmica i energètica al Japó i la resta del món i aconseguir una energia elèctrica estable i segura. De manera sistemàtica desenvolupem les nostres instal.lacions energètiques per poder respondre de manera flexible a les demandes d’energia i seguir oferint electricitat d’alta qualitat en el futur”.

TEPCO pretén ser un operador d’energia nuclear digne de tota confiança, i s’ha compromès a contribuir a una societat baixa en carboni mitjançant la promoció de les operacions de les centrals nuclears respectuosos del medi ambient.”

“Continuarem promovent la generació d’energia nuclear, mentre posa com a màxima prioritat el garantir la seguretat.”

Ahir entre moltes altres coses, vaig poder sentir a grans experts dient que no podem prescindir de l’energia nuclear perquè ens aporta un 20% de l’energia que consumim. La pregunta és ben fàcil: no podem prescindir d’aquest 20%?, segur?, algú ens ho ha preguntat?.

Written by MadeByMiki

16 Març 2011 at 9:47 am

Hi ha genocidis que surten gratis.

with 15 comments

Hi ha coses que no surten massa als llibres d’història com per exemple com després de l’atac japonès a Pearl Harbour, més de 140.000 japonesos residents als EEUU van ser arrestats i confinats a camps de concentració, tot i ser ciutadans nord-americans.

En novembre de 1944 els nord-americans van començar a bombardejar Japó, durant mesos més de 500 bombarders B-190 vàren descargar més de 4.000 tones de bombes “trencadores”. Al febrer de 1945 les defenses antiaèries japoneses estaven anul·lades i els principals objectius militars bombardejats.

El 10 de març de 1945 es canvia la estratègia, i tant Tòquio com moltes altres ciutats japoneses sense objectius militars de rellevància son intensament bombardejades amb bombes incendiàries de napalm, inútils contra edificis sòlids però especialment mortíferes per matar a la població.

A la primavera del 1945 els serveis d’intel·ligència militar dels EEUU havien desxifrat les claus que feien servir els japonesos per comunicar-se. Gràcies a això els nord-americans van saber la intenció dels japonesos de rendir-se de manera negociada.

Feia més de dos anys que un projecte extremadament secret es desenvolupava als EEUU, el “Projecte Manhattan” va costar més de 2.000.000.000 de dòlars, milers de científics i enginyers nord-americans i britànics van ser portats a Nou Mèxic. Allà es van treballar intensament sota les ordres del el seu mestre, Robert Oppenheimer.

La seu central era el laboratori secret de Los Alamos, a Nou Mèxic, va ser escollida pel propi Oppenheimer. La nit del 15 de juliol de 1945, després de l’èxit de la primera bomba atòmica (fins hi tot li van posar nom, es deia “Trinity”) efectuada a Alamogordo, va dimitir com a director del projecte.

No va caldre esperar massa, la guerra estava guanyada i els hi quedaven dues bombes perfectament muntades per “experimentar”. Per tant el 26 de juliol de 1945 Harry Truman, president dels EEUU va fer una proclama als japonesos, la “Declaració de Postdam”, on va demanar conscient ment unes condicions difícilment acceptables: rendició incondicional, despossessió de totes les conquestes japoneses, processament i condemna de tots els dirigents militars, desmantellament dels seus exercits, indemnitzacions enormes i ocupació del país per part dels aliats. Tot això sota l’amenaça d’un gran atac nord-americà. Tres dies després, el 29 de juliol el primer ministre japonès Suzuki va rebutjar la proposta de Truman.

Els nord-americans ja havien començat a designar les ciutats a bombardejar, el General Major Leslie Groves, director militar del “Projecte Manhattan” va establir els següents criteris:

-Ciutats no bombardejades convencionalment, intactes.
-De rellevància pels japonesos.
-Amb una gran densitat de població.

Es va fer una llista amb les següents ciutats: Kioto, Nigata, Kokura, Nagasaki e Hiroshima.

Per fer l’experiment més interessant es van triar dues ciutats geogràficament ben diferents, Hiroshima és una ciutat plana, situada en una vall i Nagasaki és una ciutat més irregular, muntanyosa. Ja tenien la prova feta a un desert i ara volien provar-ho amb altres condicions i amb persones.

El 3 d’agost, Truman va donar l’ordre de llençar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima. La bomba es podria haver fet detonar al castell d’Hiroshima, allà hi havia el segon exercit japonès (defensor del sud del Japó) i la densitat de població era més gran que al centre de la ciutat, però van deixar-la caure al centre d’Hiroshima on tota la població era civil. També es va esperar a llençar-la a les 8 i quart del matí, quan el centre de la ciutat era ple de gent i quan els nens ja eren a les escoles. A tota la zona afectada per l’explosió no va quedar ni un edifici en peu. L’ona expansiva va fer esclatar els vidres de les finestres situades fins a 8 quilòmetres de distància, el foc es va apoderar de la ciutat amb vents de més de 60 km/h. A Hiroshima van desaparèixer 20.000 edificis, unes 80.000 persones varen morir immediatament i unes altres 70.000 en els 5 anys posteriors. Mitja hora més tard va començar a caure una pluja negra, era d’aquest color per la condensació de material orgànic cremat (si, en part de les víctimes de l’explosió), aquesta pluja va resultar especialment mortífera per qui la va patir.

En una transmissió de radio, setze hores després de l’atac a Hiroshima, Harry Truman va dir: “El món ha de saber que la primera bomba atòmica ha estat llençada sobre Hiroshima, ‘una base militar’. Nosaltres guanyem la carrera del descobriment en contra dels alemanys. La hem  usat per escurçar l’agonia de la guerra per salvar la vida de milers i milers de joves americans. Continuarem fent-la servir fins que arribem a destruir completament el poder del Japó”. Les principals ciutats americanes celebraven el llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima. Els diaris donaven gràcies a Deu per dotar-los amb aquesta arma i exclamaven: “Ni morts son bons”, ”Qui sap com ho hagués fet servir un altra nació”.

El 9 d’agost, l’aniquilació nuclear es va repetir a Nagasaki, el bombarder B-29, “Bock’s Car”, va llençar a “fat boy”, una bomba de plutoni que doblava en potència la d’Hiroshima. Els efectes no van ser tant devastadors per la topografia de Nagasaki, però 73.000 persones varen ser aniquilades i 60.000 greument ferides. Entre les dues ciutats veren ser assassinades 250.000 persones.

La versió oficial va ser que aquelles bombes van servir per estalviar vides japoneses i americanes, versió que em recorda a la de molts oficials nazis que afirmaven que “els camps de concentració eren hotels de cinc estrelles on posaven els jueus per salvar-los dels bombardejos dels aliats”

El govern dels EEUU va bombardejar Hiroshima i Nagasaki per experimentar l’atac nuclear en ciutats reals i per reafirmar-se com a la nova potència mundial. El fet de triar ciutats densament poblades i sense danys previs era tota una advertència sobre la capacitat destructora de la nova potència.

El govern americà va prohibir la difusió de testimonis de la massacre i van ser destruïdes milions de fotografies. Els EEUU van obligar als japonesos a considerar el fet de parlar sobre “el tema” era un atemptat contra la tranquil·litat pública, per tant va quedar prohibit. La estratègia era ben clara, censurar tota la informació sobre el seu genocidi i “sobreinformar” sobre les atrocitats dels nazis i japonesos.

Robert Oppenhaimer dos anys després va ser escollit president de la Comissió per a l’Energia Atòmica nord-americana, càrrec que va exercir fins el 1952. Un any més tard, a causa de la seva antiga vinculació amb els comunistes, va ser víctima de la cacera de bruixes de McCarthy i se’l va destituir de la presidència de la Comissió. Va dedicar els últims anys de la seva vida a la reflexió sobre els problemes sorgits de la relació entre la ciència i la societat.

Els Estats Units mai han demanat perdó pel seu bombardeig nuclear a Hiroshima i Nagasaki.

http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2010/08/08/trilogia-sobre-hiroshima-i-los-horrores-que-intentaron-ocultar/

http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2010/08/10/trilogia-sobre-hiroshima-ii-recuerdos/

http://es.wikipedia.org/wiki/Bombardeos_sobre_Hiroshima_y_Nagasaki

http://www.maloka.org/2003/malokaorg/Espanol/ Actualidad/2005/año física/Bombaatomica1.htm

http://www.nnc.cubaweb.cu/batomica.htm

Written by MadeByMiki

26 Agost 2010 at 1:40 pm