..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Jordi Basté

Demagogs sense fronteres.

with 8 comments

Tot seguint amb la famosa sèrie “el post dedicat”, avui aquest post tant extremista i violent, com no podria ser d’altra manera li dedico al blog amic “Una Minoria Radical”, un d’aquests antisistema dolents que a sobre propaga les seves idees lliurement, una cosa és llibertat i un altra ben diferent llibertinatge.

Sovint, com molta gent, me’n adono que de tant en tant faig servir plantejaments en major o menor mesura demagogs. Tot i així, puc defensar-me amb un parell d’excuses de mal pagador, escric sense cap mena d’interès econòmic i no tinc cap tipus de responsabilitat publica, per tant al no representar a ningú, -tan sols a mi mateix- escric i parlo sempre amb total llibertat. Podríem dir que la meva demagògia és inofensiva i totalment gratuïta.

 

No podem dir el mateix d’altres demagògies barates, les que escampen polítics amb representació popular, a salari de l’estat i que fan servir totes les tècniques al seu abast per manipular, enganyar i de passada amagar la seva responsabilitat en infinitat de assumptes.

 

Avui pel matí, he pogut gaudir del discurs (o potser era una entrevista?) de’n Jordi Hereu al Món a RAC1, programa dirigit i presentat pel gran periodista esportiu Jordi Basté.

 

A l’entrevista he patit varis durs impactes a les meves creences, però aniré a lo que jo considero bàsic. M’ha agradat molt el fragment on parla dels ‘500 “professionals de la violència” -jo creia que eren més aviat amateurs, no crec que cobrin- que es van manifestar el dia de la Vaga General, als que diu que cal combatre, i que son l’antítesi de Barcelona’. A aquesta gent que es va manifestar els posa a tots al mateix sac, al dels violents, no hi ha excepció, tots son molt, però molt dolentots.

 

Més endavant a la mateixa entrevista en Basté parla sobre la trama enorme de corrupció de Ciutat Vella, ‘més digna del Chicago dels anys 20 que de la Barcelona del segle XXI’, curiosament el senyor Hereu aquí si que posa excepcions: ‘no estic d’acord amb aquesta simplificació en absolut’, ‘fa més de dos anys hi havien dos funcionaris i un enginyer que son gent corrupta…’,’hi han tres persones que son l’excepció de un sistema, que justament aquest sistema ho ha sabut detectar…’, ‘això no te res a veure amb una generalització i per tant, home, amb aquest sentit li he de dir que Barcelona és Barcelona, eh?…’. Sembla que aquí tenim una minoria de corruptes que de cap manera representen a la resta de funcionaris municipals, son una excepció. Vist des de fora sembla que l’excepció és Itziar González, la Concejal de Ciutat Vella, però segur que nosaltres, com sempre, ens equivoquem.

 

L’entrevista segueix per camins enormement incòmodes pel senyor Hereu -val molt la pena que la escolteu- que ho passa força malament parlant de la anteriorment esmentada Itziar González, a la que fa veure que ha defensat sempre, tot fent servir frases dignes de’n Joan Clos com: ‘La duresa de tirar endavant un projecte a Ciutat Vella és molt gran, per molts factors, molts que son públics i notoris, però quan a la duresa de la gestió política, a més a més se li sumen aquests factors, aquests factors de estricta coacció…’.

 

M’ho he treballat una mica i us afegeixo el retall d’aquesta interessant entrevista -no patiu, que son menys de 10minuts-, és un exercici d’hipocresia i demagògia preciós:


http://www.goear.com/listen/24f0a3e/hereu-jordi-hereu

 

 

Written by MadeByMiki

18 Octubre 2010 at 10:31 pm

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am

Sala-Martín contra Niño Becerra.

with 13 comments

Santiago Niño Becerra.

Aquest dimarts 23-2-2010 a “El Món a Rac1” va esclatar el que podria ser una important guerra d’economistes, o de diferents maneres de veure i viure l’economia. Per una banda hi ha en Xavier Sala-Martín i per l’altra en Santiago Niño Becerra. El camp de batalla sembla que serà la mateixa emissora de ràdio “Rac1” i potser amb incursions per “La Vanguardia” i “El País”. Aquesta serà una batalla d’egos, de comunicadors potents i sense manies a l’hora d’expressar-se.

La primera andanada ha vingut per part de’n Xavier Sala-Martín, que davant d’una pregunta de’n Jordi Basté a entrat a sac amb aquestes dures afirmacions:

Jordi Basté: Hi ha hagut uns oients que ens ho han preguntat, a ran d’un article que “El País” va publicar el Niño Becerra, aquest economista… quina impressió tens d’ell?, perquè va escriure un article molt apocalíptic sobre la crisi i sobre el que ens espera… no sé si el vas llegir, eh? Xavier, que et sembla?
Sala-Martín: Fatal… o sigui…, els economistes no estem equipats per fer prediccions, ni d’aquest tipus ni de cap altre tipus, els economistes som els metges de l’economia, nosaltres diagnostiquem els problemes i aportem solucions. Aquests economistes que diuen que el mes de juliol passarà tal i passarà qual, aquests economistes son uns farsants… perquè… farsants vull dir, en el sentit de que no saben… jo també puc dir escolta, que el mes de març passarà no se “cuantos” i després no passarà. Però que sàpiga tothom que els economistes no tenim eines precises per predir el futur d’aquesta manera, de la mateixa manera que els metges no tenen eines per predir si tindràs un càncer als 65 o si tindràs la grip la setmana que ve, per tant totes aquestes prediccions tan certeres jo les posaria totes entre cometes…

Jordi Basté: Val però es que diuen: va dir una que la va encertar, que va dir que venia…
Sala-Martín: Hi ha milions de “tios” que diuen tonteries. I aleshores, si tu els agafes tots n’hi ha un que ha encertat, hi ha milions de “tios” que compren loteria, i n’hi ha un que a encertat, però aquest “tio” no sap comprar mes números de loteria que els demés, ha tingut la sort.

Casualment ahir, en Santiago Niño Becerra va ser entrevistat al programa “Versió RAC1” de’n Toni Clapés. Mes avall us deixo la interessant entrevista en MP3, son 25 minuts que poden resumir l’estil comunicatiu i divulgador del Catedràtic d’estructura econòmica a l’I.Q.S. de l’Universitat Ramón Llull.

Cal reconèixer que ell sempre és molt directe i agosarat amb les seves idees i previsions, si a això li afegim la vessant didàctica que sempre tenen les seves xerrades, ens resulta un gran comunicador que connecta molt amb la gent. Potser el que li pesa més en contra és el seu passat al PSC (sempre sembla que no se’n vulgui recordar) i la relació que manté o a mantingut amb l’astrologia, cosa que no li dóna gaire bona fama en general.

Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

Respecte a en Xavier Sala-Martín, li juguen a favor la seva manera d’expressar-se, directa i dura, sempre atacant sense pietat a tots el que gosen discutir-li els seus plantejaments. Afectat per una enorme incontinència verbal, i uns coneixements immensos d’economia, una barreja explosiva. Com a comunicador és un altre crack, connecta de meravella amb el seu públic i exposa els seus plantejaments lliberals, neo-cons i independentistes, tot a l’hora, de manera clara i entenedora. El seu enorme ego i l’actitud de superioritat fan del professor d’economia de l’University of Columbia, una persona idolatrada per uns i odiada per altres. Per cert la seva pàgina web, és sense cap mena de dubte un bon punt de partida per entendre el personatge (no deixeu de visitar-la, té el pitjor disseny de l’historia d’internet).

Pels que no som economistes, però ens agrada molt aprendre, tant un com l’altre son una autèntica mina. S’expliquen de meravella i ens transmeten els seus coneixements de manera que sempre vols aprofundir i ampliar els conceptes dels que ens parlen. Son uns apassionats de l’economia i uns excel·lents divulgadors.
El meu consell és clar, escolteu-los a tots dos, gaudiu del que us proposen i penseu per vosaltres mateixos. És un luxe sentir-los sovint, jo en sóc addicte. I per cert, tenint en compte que aquests dos economistes son habituals col·laboradors del “Grupo Godó”, us diré que en la meva modesta opinió, en Jordi Goula, l’economista de capçalera de Rac1, és un dels economistes (des de el meu particular punt de vista) menys interessant, encertats i brillants que mai hagi pogut sentir o llegir. Res a veure amb els dos monstres dels que avui escric.

Audio de l’entrevista de Jordi Basté a en Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

Xavier Sala-Martín.

El primer link no acaba d’anar bé, per tant l’he penjat també en un domini propi, disculpeu les molèsties.

http://www.filefreak.com/files/130580_mk6lz/Sala-Mart%C3%ADnVs.Ni%C3%B1oBecerra.mp3%5DSala-MartínVs.NiñoBecerra.mp3

http://webmustek.com/madebymiki/sala.mp3

Audio de l’entrevista de Toni Clapés a en Santiago Niño Becerra.

Santiago Niño Becerra.

Santiago Niño Becerra.

El primer link no acaba d’anar bé, per tant l’he penjat també a “filedropper”, disculpeu les molèsties.

http://www.filefreak.com/files/130583_kxuuu/Santiago%20ni%C3%B1o%2024-2-10.mp3%5DSantiago niño 24-2-10.mp3

http://www.filedropper.com/santiagonio24-2-10

Podeu ampliar els vostres coneixements sobre aquests economistes consultant els següents links:

Pàgina web de’n Xavier Sala Martín a l’University Of Columbia.

Llistat d’articles diaris de’n Santiago Niño Becerra a “La Carta de la Bolsa”.

http://es.wikipedia.org/wiki/Santiago_Ni%C3%B1o_Becerra

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Sala_i_Mart%C3%ADn

Written by MadeByMiki

25 febrer 2010 at 12:03 pm