..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘jordi

¿Por qué me manifesté ayer?. (Per en Jordi de “Despiertos”)

with 11 comments

Fa força temps va desaparèixer un blog molt interessant, el blog es deia “Despiertos” i era tot un exemple d’incitació a la reflexió i de lluita contra el pensament únic. Evidentment en Jordi ha deixat el seu blog, però no ha deixat d’escriure ni de estar despert i com a demostració d’això aquí us deixo una de les seves darreres reflexions, espero que us agradi.

Ayer asistí a la manifestación de Barcelona. Se han reproducido muchas imágenes de la misma, por ese motivo no entraré en detalles de lo que pasó.
Lo que me preocupa es que, una vez finalizada, volví a casa en coche escuchando la radio. Una hora de trayecto escuchando la COPE, RNE1 y Onda Cero. Además, este mediodía he estado viendo el telediario de TVE.

Pues bien, de lo escuchado y visto en estos medios nace este escrito, porque me parece que periodistas y manifestantes vivimos en universos paralelos. Voy a reproducir a continuación algunas cosas que oí, que están llegando a oídos de muchos españoles, para intentar aportar el punto de vista de un catalán cualquiera de los muchos que había ayer en la manifestación. Pretendo con esto que el lector pueda complementar la información que ha recibido e irá recibiendo de los medios españoles.
Vamos a ello…

  • Los catalanes pedían pacto fiscal e independencia: falso. A mi espalda había una pancarta que rezaba “ni pacto fiscal ni hostias. Independencia”. Mi opinión, y la de mis allegados, es que no queremos el pacto fiscal. Sería una solución a medias, como tantas otras se han planteado (tipo estatuto recortado), y que probablemente tampoco funcionaría. Queremos la independencia.
  • Esa manifestación fue para poder después chantajear a Madrid para conseguir más competencias o el pacto fiscal: falso. Puede que sea utilizado por los partidos políticos con tal fin, pero no esa para nada la idea de los catalanes. No es una estrategia. No es ningún plan secreto autonómico.  Es una petición clara y sincera: queremos un estado propio, queremos la independencia. Y si queda alguna duda, volved al punto anterior.
  • El gobierno ha convencido a los catalanes para que se manifiesten a favor de la independencia para así tapar sus errores: falso. Si analizan el movimiento separatista de los últimos treinta años, verán que es un movimiento ciudadano, alejado de los grandes partidos. Como catalán estoy más que convencido que CiU preferiría seguir jugando a dos bandas, como ha hecho SIEMPRE. Y creo que si esta vez ha apoyado la manifestación es porque, a diferencia de Madrid (quizás por la proximidad, por el día a día) se han dado cuenta de que el sentimiento independentista empieza a ser ya claramente mayoritario y o lo apoyan o pierden todo el poder.
  • Los problemas de los catalanes no desaparecerán con la independencia: cierto. Tenemos una corrupción brutal. Nos damos cuenta. Pero estoy seguro que, como pueblo, nos encargaremos de ello a su debido tiempo. Ahora mismo tenemos problemas dentro y fuera. Y una vez seamos independientes y acabemos con los problemas de fuera, nos ocuparemos de los de dentro.
  • En la manifestación había mucha gente, pero los independentistas siguen siendo minoría:falso. Esto es como decir, tal y como he leído en un tuit, que si media España se manifiesta en contra de ETA, significa que la otra mitad no se manifiesta por estar a favor… seamos adultos.
  • En cuanto sepan que quedarían expulsados de UE, se lo replantearían: falso. Por lo menos no es mi caso ni el de mis conocidos. Lo asumimos, y creo que el proceso se podría realizar de tal forma que la adhesión a la UE estuviese prácticamente garantizada. Y si por el camino hay que pasar unos años de penurias, se asumen.

Y para terminar, quisiera añadir algo que no he escuchado en ninguno de estos medios: la razón por la cual YO quiero la independencia. Se está vinculando mucho la manifestación de ayer con la crisis y al dinero, y respecto a eso aconsejo a la gente leerse el libro “Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència” pero realmente NO ES ESO.

Creo que el sentimiento independentista está creciendo por los constantes ataques del PPSOE a la cultura, identidad y lengua catalana. La reacción ante la prohibición de las corridas de toros -si, ya nos encargaremos de los correbous en su momento. Yo como catalán estoy en contra-, la reacción ante el estatuto… pero sobretodo, lo que más me dolió fue el tema de la lengua vehicular en las escuelas. Creo que esa fue la gota que colmó el vaso de MUCHA gente.
Como catalán puedo asumir muchas cosas, en el aspecto económico y en muchos otros, también en el idioma. Me da igual tener que dirigirme a un policía en castellano, rellenar instancias en mi segundo idioma, ver películas y series dobladas al idioma de Cervantes. Pero jamás, en la vida, consentiría que mis hijos fuesen educados en castellano.  Y menos viendo lo que ha pasado en los últimos años en Euskadi. Es un tema político, no económico, que no radica únicamente en España. En Catalunya también están Ciutadans, por ejemplo, que no tendrían problemas en equiparar el uso de ambas lenguas en la escuela.

Y así, equiparando idiomas, leyes y costumbres, debemos ceder parte de nuestra cultura paracompartirla con otra que nos viene impuesta, que a muchos de los que ayer salimos a manifestarnos nos resulta artificial.

Y estoy seguro que muchos ahora estaréis pensando: pero como puede resultaros artificial, si son las costumbres y la lengua de España, y los catalanes sois españoles.

Bien… yo (nosotros) también hemos llegado a esta conclusión.
Por eso salimos ayer a la calle.  

Per cert, l’original és a: http://www.paraules.net/2012/09/por-que-me-manifeste-ayer/

Anuncis

Written by MadeByMiki

18 Setembre 2012 at 9:44 pm

La doctrina del shock, Naomi Klein.

with 18 comments

Ja fa uns dies vaig rebre un mail d’en Jordi!, aquell col·laborador de luxe que de tant en tant ens regala posts d’alta volada. Sabent la meva addicció als documentals socials en Jordi me’n suggeria un, es tracta de “La doctrina del shock” basat en el llibre de la activista canadenca Naomi Klein.

M’ha costat uns dies trobar-lo en versió íntegra i amb uns subtítols de qualitat, (el meu nivell d’anglès no em permet veure’l en V.O.), i com acostuma a passar amb la majoria de coses que costen molt, ha valgut la pena.

Anem a lo veritablement important, aquest documental fa una precisa dissecció dels mètodes aplicats per les potències occidentals per imposar el lliure mercat a molts països. Evidentment el saqueig, la privatització salvatge i les reformes financeres. Aquestes mesures no es poden aplicar a la població “per les bones”, per tant calia aplicar-li al poble “La doctrina del shock”, varis sistemes molt estudiats i que en principi ens passen per alt.

El documental aprofundeix en els orígens intel·lectuals del capitalisme més salvatge, aquí trobem al gran ideòleg d’aquest tipus de política econòmica, el Premi Nobel d’Economia Milton Friedman. Això ens farà viatjar per diferents escenaris de tot el món on s’han aplicat aquestes teories neoliberals.

És molt interessant veure com els anys van passant i aquests mètodes cada vegada s’apliquen més i “millor”. Prefereixo que els que esteu interessats en els entrellats de la geopolítica mundial des de un punt de vista altermundista, mireu el documental i en traieu les vostres pròpies conclusions. El que us puc assegurar és que aquest documental m’ha fet viure una de les immersions més profundes que recordo. Tot i així els darrers cinc minuts son veritablement prescindibles, es tracta de la apologia del poder transformador d’Obama, sincerament crec que els anys no li han donat la raó i la decepció ha estat enorme.

Aquí teniu el documental íntegre en V.O.S.:

Actualització important!!

Feu-vos un favor i aneu al blog de Kuka, allà hi trobareu una visió molt diferent del documental i les seves contradiccions al post:

Quin és el gat amagat al “The shock doctrine”!?

http://kukarosello.wordpress.com/2011/01/25/quin-es-el-gat-amagat-al-the-shock-doctrine/

Written by MadeByMiki

23 gener 2011 at 2:55 pm

La desobediència i el joc de la mort.

with 24 comments

Seguint el fil d’una suggerència de’n Jordi! Avui us proposo un documental francès memorable, es tracta de “El Joc de la Mort”. Per començar millor introdueixo una mica el post i més endavant us poso els links del documental.

L’any 1963 el psicòleg nord-americà Stanley Milgram, a l’Universitat de Yale, va fer tota una sèrie d’experiments de psicologia social. Stanley estava obsessionat amb el comportament inhumà de part de la població alemanya durant la Segona Guerra Mundial, no entenia com aquests havien pogut restar aliens a la cruel realitat que els envoltava. Aquest comportament era universal?, perquè es produïa?. La qüestió era determinar com reaccionaria la gent normal davant una sèrie d’ordres totalment contradictòries amb la seva ètica.

En Stanley Milgram va crear un experiment amb tres participants: un ciutadà normal, un investigador social disfressat de científic i un actor. Al ciutadà normal se’l convenç de que es tracta de fer uns estudis mèdics i psicològics. Amb aquesta excusa, el científic ordena al ciutadà que apliqui descàrregues elèctriques a l’actor, es comença per petites descàrregues per anar augmentant-les de manera progressiva. Evidentment el ciutadà no sabia que les descàrregues elèctriques eren falses.

La sorpresa va ser que tot i els xiscles i supliques de l’actor, el ciutadà aplicava sense dubtes les descàrregues de manera progressiva fins arribar al suposat màxim els 450V, que per cert estaven clarament marcats com a letals. Al repetir moltes vegades els experiments d’obediència va quedar clar que més d’un 60% dels participants aplicaven les descàrregues elèctriques màximes tot i els crits de les “víctimes”. La finalitat del experiment era la de demostrar que la majoria d’individus era capaç de cometre tot tipus d’atrocitats si l’autoritat que ho ordena és en la seva opinió legitima.

Aquest mateix experiment amb alguna petita modificació ha tornat a fer-se a la televisió pública francesa. Es tracta de “El Joc de la Mort”, en aquest cas l’única diferència és que el documentalista Christophe Nick pretenia demostrar el control psicològic que exerceix la televisió sobre el nostre comportament.

Els resultats van ser molt superiors a tot el que es podia esperar (i als de l’any 1963), el 81% dels concursants van arribar fins el final, aquesta és la mesura del poder que te la televisió sobre el nostre comportament, això és una nova forma de totalitarisme. S’esperava que la desobediència fos massiva, ja que no existia cap tipus de risc de repressió. La qüestió és que saber dir que “no” no és una cosa que s’improvisa, és una actitud que s’adquireix gràcies a experiències anteriors, ningú és resistent per naixement.

La desobediència és un acte tan difícil de realitzar que la història no ha deixat mai de lloar als individus cèlebres o anònims que han gosat assumir-la. Els que han sabut aixecar-se contra els règims totalitaris o les polítiques segregacionistes, s’han convertit en herois del món modern. La desobediència és un acte individual, la seva força radica en la capacitat de les persones d’actuar en comú. La desobediència fa possible la resistència col·lectiva, en aquest sentit és perillosa per a tot el poder que abusi de la seva autoritat. Per això la desobediència que qüestiona normes establertes es considera una infracció conscient i voluntària, així qui contradigui les normes s’enfronta a una repressió que podria ser violenta i implacable.

El fals candidat a ser castigat, interpretat per un actor, anirà cridant de manera creixent i implorant que el deixin sortir fins que més endavant deixarà de donar senyals de vida, tot i així més d’un 80% dels interrogadors han arribat fins el final, tan sols 16 van abandonar el “joc”.

“Els interrogadors en aquest joc no eren dominats per cap tipus de relació jeràrquica, sinó pel poder de control de la televisió. Un ésser humà enfrontat tot sol al poder es converteix en la persona més obedient del món”, Jean Leon Beauvois, investigador en psicologia social.

Patrick, un dels participants de 52 anys, va fer un llibre explicant la seva experiència. Allà va escriure: “Em van dir ‘s’ha de fer així’. Els que m’ho van dir saben el que fan!, jo no ho faig. Em semblava que allà dins el interrogat es calcinaria, però no és el meu problema, eh?”.

“A partir de 1941 els meus avis tenien que portar la estrella groga. Des de que soc petita m’he pregunt perquè van fer això. Perquè van obeir aquella ordre. Perquè van pujar als vagons i desaparèixer a l’Holocaust…I ara, jo, vaig obeir també les ordres”, va explicar Sophie, de 46 anys.

Com sempre que puc, aquí teniu el link cap el vídeo:

http://mundoconmisojos.blogspot.com/2010/12/el-juego-de-la-muerte.html

Written by MadeByMiki

31 Desembre 2010 at 9:58 am

Sembla que ens filtren les filtracions…

with 14 comments

Ahir al vespre vaig rebre un mail de’n Jordi, un dels meus “comentaristes” preferits. Resulta que per una vegada no estem massa d’acord amb una qüestió, concretament sobre la importància de la massiva revelació de material sensible per part de “wikileaks”. Potser a la propera filtració em caldrà canviar d’opinió, en principi sembla molt interessant una filtració amb secrets del món financer, això és el que en Assange ha anunciat. Si les revelacions son serioses, potser aquesta vegada si que acabaran d’alguna manera amb aquest personatge, crec que la butxaca és el que realment hi ha per sobre de totes les coses a aquest món, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

Evidentment, vaig seguint les informacions que surten de la darrera filtració, i sempre surt alguna cosa més o menys aprofitable, de moment em quedo amb dues:

  • Que els Estats Units com a mínim coneixien amb molta antelació el cop d’estat a Hondures, potser massa antelació i no van fer res per evitar-lo ni tan sols van avisar al govern legitim de Zelaya. També queda clar que tot i les primeres manifestacions de crida a la calma, ha recolzat el cop d’estat de Micheletti i tot el que ha vingut després.
  • Que el diari “El País” ha decidit no publicar (o dit d’un altra manera censurar) els documents amb referències a Espanya. Diuen que és millor no publicar “dades no contrastades sobre personalitats” ja que no n’hi ha prou amb una sola font: el servei diplomàtic dels EEUU. Ho sigui que podem escriure de tot sobre tothom però sempre que no sigui “de casa”, molt be, senzillament seguim el camí habitual de “llibertat d’expressió i informació a la carta”, fantàstic.

La propera vegada que hi hagi una filtració, apreciat Julian Assange (que segur que llegeixes aquest blog) no truquis a la porta de “El País”, aquí la premsa no és seriosa, ves directament a medis amb menys censura i més tirada, et suggereixo les revistes “Pronto” o “Que Me Dices” potser allà no tenen tantes manies a l’hora de publicar “dades no contrastades sobre personalitats”.

Written by MadeByMiki

1 Desembre 2010 at 11:27 pm

Sala-Martín i Frantz Fanon.

with 8 comments

Una vegada, en Sala-Martín enraonava amb un grup de joves a un programa de TV3 i els deia aproximadament això: “cadascú de vosaltres viu molt millor que cap rei de l’edat mitjana”.
Aquella frase se’m va quedar gravada, però vaig trigar temps a entendre el missatge que amagava. Va ser revisant la vida de Frantz Fanon quan se’m va encendre la bombeta. Aquest psiquiatra / filòsof / revolucionari deia que els més pobres, el subproletariat, era qui hauria de canviar el món, a través de la violència, afegia. A més desconfiava del proletariat urbà i de la classe burgesa, ja que considerava que estaven tan integrats en el sistema que no disposaven ni de la motivació ni de la necessitat de revoltar-se.
Nosaltres, com bé sap i explica Sala-Martín, som més aviat la classe burgesa a la que Fanon feia referència. Vivim (o ens volen fer viure) absolutament aliens a la injustícia que assola la resta del món i hem reduït les nostres creences a un feix de tòpics que no ens prenem ni la molèstia d’analitzar, alhora que defensem i desmuntem les idees de propers i llunyans amb el mateix rigor:


·         Si ignores la realitat de les zones més pobres del món ets un egoista inhumà.


·         Si critiques les injustícies ets un fals perquè en parles molt però no fas res per canviar-ho.


·         Si recolzes a les ONGs busques calmar amb 4 duros la mala consciència i a més estàs afavorint que el govern delegui les seves responsabilitats.


·         Si formes una ONG, segurament serà per desgravar i robar a incautes ciutadans.


·         Si marxes un temps de voluntari, ets un idealista amb el cap ple de pardals que “ja veurà quan passi el temps i no tingui res, ja…”
.

.
Fanon es va quedar curt. Aquí ja no és que falti motivació, sinó que hem creat el model social perfecte per mantenir l’equilibri impossible. Ja no hi ha dreta ni esquerra. La primera ha aconseguit imposar el seu model liberal i individualista en el pla econòmic mentre que la segona ha aconseguit, almenys a occident, uns drets considerables a nivell social. Ja no hi ha caciquisme visible ni les dones valen a priori menys que els homes.
Ja podem treballar feliços de sol a sol i anar a malgastar el cap de setmana, i a la resta del món, que el follin. Que es cremin selves, es matin dofins i s’exploti a nens és quelcom que a mi no m’importa, que prou feina tinc a arribar a final de mes. I a ser possible que no me’n parlin, d’aquests temes, que no son “els meus” i prou en tinc amb els meus maldecaps.
I és que al cap i a la fi, som el nous burgesos del món. Abans el senyor feudal espremia als camperols i ara l’únic que hem fet és ampliar els límits de l’escenari. Som els senyors feudals del segle XXI. I ja se sap que quan les coses van maldades i els camperols no tenen ni menjar ni beure, saben a qui anar a buscar…

Post MadeBy: Jordi!

P.D. Per en Frantz Fanon, el fet de parlar l’idioma del dominador significa sobre tot assumir una cultura, i això implica quedar impregnat del contingut d’una civilització (encara que no ho desitgis). Suposo que si ampliem el concepte “idioma” molt en la nostra societat actual, trobaren clarament el lloc on viu el nostre subconscient.
Aquest cap de setmana i dies successius hem pogut gaudir d’un bon exemple d’això. Diaris i televisions ens parlaven i parlen de la gran desgràcia de la “Love Parade” a Alemanya, allà havien mort 19 persones i d’entre elles un parell de noies catalanes (o espanyoles, depèn de la tele o diari que miris). Aquest és l’idioma de la nostra civilització, amb el que ens ensenyen dia a dia a descodificar el que ens envolta.

El fet de que cada dia es morin de gana 60.000 persones al món, de entre elles 12.000 nens no entra dins del que volen que siguin els nostres canons mentals. Aquests 60.000 no son “dels nostres”, el seu lloc és ocupat pels nostres petits drames quotidians, tot queda perfectament encapsulat i aillat. El nostre cervell ha estat perfectament manipulat i entrenat, parlem i pensem molt be l’idioma de la nostra civilització, en Sala-Martín i en Frantz Fanon no parlen el mateix idioma.

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2010 at 2:13 pm

Il·lusió de llibertat, o reflexions que no es fan.

with 11 comments

Aquest post ha estat escrit per en Jordi de Despiertos.net, blog que per desgràcia “ja no tenim entre nosaltres”.  Per tant es plaer publicar aquest post. A veure si aconsegueixo comptar regularment amb la seva col·laboració.

Lo más piadoso del mundo, pienso, es la incapacidad de la mente humana para correlacionar todos sus contenidos. H. P. Lovecraft

Tres paraules han sonat molt els últims dies tant al carrer com als mitjans de comunicació autonòmics: estatut, manifestació i independència. Per resumir breument i cronològica els fets:
1. Es vota l’estatut amb una abstenció alarmant.
2. El PP l’envia al constitucional.
3. Quatre anys de deliberacions més tard ens el tornen una mica retallat.
4. Manifestació multitudinària en contra de la retallada, amb forta càrrega independentista.
5. Els partits polítics calmen els ànims afirmant que Catalunya te el nivell d’autogovern més alt en tota la història.

Això per una banda. Per l’altra, fa temps que es van celebrant arreu de Catalunya consultes populars sobre la independència. Tot i que no són oficials ni molt menys vinculants, diversos polítics les promouen i n’interpreten els resultats, sobretot els representants d’ERC i CIU.
Els resultats de participació són desiguals, però personalment els considero desesperançadors. La gent no es posiciona, ni a favor ni en contra, deixant molt clar que s’està més a gust al sofà de casa escoltant la tele que al carrer fent sentir la nostra veu.

Aquests dos fets tenen un punt en comú: En principi les consultes són un sondeig, una preparació, l’avantsala d’un referèndum oficial en el que el poble es pronuncii sobre la sobirania de Catalunya. De fet s’havia iniciat el moviment de recollida de 220.000 firmes per sol·licitar l’aprovació del referèndum. Es clar que per a que aquest pugui dur-se a terme satisfactòriament hauria de ser legal, constitucional.

L’estatut ja és reconegudament constitucional, i referent a les consultes populars diu que:
Artículo 122. Consultas populares.
Corresponde a la Generalitat
la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por la propia Generalitat o por los entes locales, en el ámbito de sus competencias, de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con excepción de lo previsto en el artículo 149.1.32 de la Constitución.

Molt bé, la generalitat pot fer consultes populars excepte algunes excepcions. Anem a veure quines són:
Artículo 149.
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.
(em salto les 31 primeres excepcions)
32. Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.

És a dir: l’estatut no ens legitima a tirar endavant el referèndum per la sobirania. Els polítics ho deuen saber, perquè el passat dia 13 van tirar enrera la campanya per buscar el recolzament suficient per organitzar la consulta. Només va haver-hi un vot dissident, el del senyor Benach, que volia seguir tant si com no.

Però ja està… la manifestació ja s’ha celebrat, els polítics continuen tirant-se els plats pel cap, la gent torna a estar asseguda al sofà, en Puigcercós segueix apareixent a les consultes “de mentida” entonant les velles cançons, i aquí no ha passat res. Hem fet honor a aquella gran dita: Que tot canvii per a que tot segueixi igual…


Written by MadeByMiki

18 Juliol 2010 at 10:34 pm

El blog del senyor Jordi Hereu.

with 2 comments

Que bonic amb la barretina!

Que bonic amb la barretina!

El regidor de CIU Jaume Ciurana ens informava el passat 11-7-2008 del que ens costa a tots el blog d’en Jordi Hereu, 262.000€ anuals. El logo del blog ja ens ho adverteix “Diario compartido entre el alcalde y tú“, “el alcalde” te un blog i “tú” el pagues a preu d’or, ho sigui que no us queixeu que compartir es estimar.

Aquí teniu alguns comentaris que fa la gent que no entén perquè cal pagar aquest blog:

Joan Misut i Codina 11/07/2008

Crec que gastar 262.000 Euros públics anuals en el manteniment i confecció d’aquest espai web, és simplement robar diners a tots i totes.
Dormin tranquils.

por Jordi Perramon Xinxola 11/07/2008

Srs Hereu (que no pas batlle) es cert que aquesta web ens costa als barcelonins 260 mil euros al any???no dic que la idea de fer aquesta pagina no sigui bona, que ho es i molt., pero crec que el preu es exagerat, molt exagerat,  i tot i que aplaudeixo i molt l’iniciativa de fer la pagina hi ha per desgracia moltissimes altres coses que fan falta a la ciutat, crec que seria bo es repensesin si val la pena gastar-se aquesta  milionada, i si no seria millor invertir una part important d’aquest diners en millorar la convivencia, vivendes per a joves i grans, en cultura, en equipaments pels barris, en seguretat ciutadana, en millorar el transport public..podria seguir pero vaja crec que l’inversio en aquesta pagina es excesiva, insisteixo hem sembla una idea estupenda que no se qui ‘lha tingut (no sembla pas idea de l’ajuntament per que es bona) pero felicitats, pero si ha de ser a aquest cost hem sembla contrapoduent.
Gracies als barcelonins i barcelonines que fem que aquesta sigui una de les millors ciutats del mon…tot i els pals a les rodes que ens posen.

Written by MadeByMiki

13 Juliol 2008 at 10:49 am

Arxivat a Política, Premsa

Tagged with , , , ,