..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘jordi

Sembla que ens filtren les filtracions…

with 14 comments

Ahir al vespre vaig rebre un mail de’n Jordi, un dels meus “comentaristes” preferits. Resulta que per una vegada no estem massa d’acord amb una qüestió, concretament sobre la importància de la massiva revelació de material sensible per part de “wikileaks”. Potser a la propera filtració em caldrà canviar d’opinió, en principi sembla molt interessant una filtració amb secrets del món financer, això és el que en Assange ha anunciat. Si les revelacions son serioses, potser aquesta vegada si que acabaran d’alguna manera amb aquest personatge, crec que la butxaca és el que realment hi ha per sobre de totes les coses a aquest món, i amb les coses de menjar no s’hi juga.

Evidentment, vaig seguint les informacions que surten de la darrera filtració, i sempre surt alguna cosa més o menys aprofitable, de moment em quedo amb dues:

  • Que els Estats Units com a mínim coneixien amb molta antelació el cop d’estat a Hondures, potser massa antelació i no van fer res per evitar-lo ni tan sols van avisar al govern legitim de Zelaya. També queda clar que tot i les primeres manifestacions de crida a la calma, ha recolzat el cop d’estat de Micheletti i tot el que ha vingut després.
  • Que el diari “El País” ha decidit no publicar (o dit d’un altra manera censurar) els documents amb referències a Espanya. Diuen que és millor no publicar “dades no contrastades sobre personalitats” ja que no n’hi ha prou amb una sola font: el servei diplomàtic dels EEUU. Ho sigui que podem escriure de tot sobre tothom però sempre que no sigui “de casa”, molt be, senzillament seguim el camí habitual de “llibertat d’expressió i informació a la carta”, fantàstic.

La propera vegada que hi hagi una filtració, apreciat Julian Assange (que segur que llegeixes aquest blog) no truquis a la porta de “El País”, aquí la premsa no és seriosa, ves directament a medis amb menys censura i més tirada, et suggereixo les revistes “Pronto” o “Que Me Dices” potser allà no tenen tantes manies a l’hora de publicar “dades no contrastades sobre personalitats”.

Written by MadeByMiki

1 Desembre 2010 at 11:27 pm

Sala-Martín i Frantz Fanon.

with 8 comments

Una vegada, en Sala-Martín enraonava amb un grup de joves a un programa de TV3 i els deia aproximadament això: “cadascú de vosaltres viu molt millor que cap rei de l’edat mitjana”.
Aquella frase se’m va quedar gravada, però vaig trigar temps a entendre el missatge que amagava. Va ser revisant la vida de Frantz Fanon quan se’m va encendre la bombeta. Aquest psiquiatra / filòsof / revolucionari deia que els més pobres, el subproletariat, era qui hauria de canviar el món, a través de la violència, afegia. A més desconfiava del proletariat urbà i de la classe burgesa, ja que considerava que estaven tan integrats en el sistema que no disposaven ni de la motivació ni de la necessitat de revoltar-se.
Nosaltres, com bé sap i explica Sala-Martín, som més aviat la classe burgesa a la que Fanon feia referència. Vivim (o ens volen fer viure) absolutament aliens a la injustícia que assola la resta del món i hem reduït les nostres creences a un feix de tòpics que no ens prenem ni la molèstia d’analitzar, alhora que defensem i desmuntem les idees de propers i llunyans amb el mateix rigor:


·         Si ignores la realitat de les zones més pobres del món ets un egoista inhumà.


·         Si critiques les injustícies ets un fals perquè en parles molt però no fas res per canviar-ho.


·         Si recolzes a les ONGs busques calmar amb 4 duros la mala consciència i a més estàs afavorint que el govern delegui les seves responsabilitats.


·         Si formes una ONG, segurament serà per desgravar i robar a incautes ciutadans.


·         Si marxes un temps de voluntari, ets un idealista amb el cap ple de pardals que “ja veurà quan passi el temps i no tingui res, ja…”
.

.
Fanon es va quedar curt. Aquí ja no és que falti motivació, sinó que hem creat el model social perfecte per mantenir l’equilibri impossible. Ja no hi ha dreta ni esquerra. La primera ha aconseguit imposar el seu model liberal i individualista en el pla econòmic mentre que la segona ha aconseguit, almenys a occident, uns drets considerables a nivell social. Ja no hi ha caciquisme visible ni les dones valen a priori menys que els homes.
Ja podem treballar feliços de sol a sol i anar a malgastar el cap de setmana, i a la resta del món, que el follin. Que es cremin selves, es matin dofins i s’exploti a nens és quelcom que a mi no m’importa, que prou feina tinc a arribar a final de mes. I a ser possible que no me’n parlin, d’aquests temes, que no son “els meus” i prou en tinc amb els meus maldecaps.
I és que al cap i a la fi, som el nous burgesos del món. Abans el senyor feudal espremia als camperols i ara l’únic que hem fet és ampliar els límits de l’escenari. Som els senyors feudals del segle XXI. I ja se sap que quan les coses van maldades i els camperols no tenen ni menjar ni beure, saben a qui anar a buscar…

Post MadeBy: Jordi!

P.D. Per en Frantz Fanon, el fet de parlar l’idioma del dominador significa sobre tot assumir una cultura, i això implica quedar impregnat del contingut d’una civilització (encara que no ho desitgis). Suposo que si ampliem el concepte “idioma” molt en la nostra societat actual, trobaren clarament el lloc on viu el nostre subconscient.
Aquest cap de setmana i dies successius hem pogut gaudir d’un bon exemple d’això. Diaris i televisions ens parlaven i parlen de la gran desgràcia de la “Love Parade” a Alemanya, allà havien mort 19 persones i d’entre elles un parell de noies catalanes (o espanyoles, depèn de la tele o diari que miris). Aquest és l’idioma de la nostra civilització, amb el que ens ensenyen dia a dia a descodificar el que ens envolta.

El fet de que cada dia es morin de gana 60.000 persones al món, de entre elles 12.000 nens no entra dins del que volen que siguin els nostres canons mentals. Aquests 60.000 no son “dels nostres”, el seu lloc és ocupat pels nostres petits drames quotidians, tot queda perfectament encapsulat i aillat. El nostre cervell ha estat perfectament manipulat i entrenat, parlem i pensem molt be l’idioma de la nostra civilització, en Sala-Martín i en Frantz Fanon no parlen el mateix idioma.

Written by MadeByMiki

27 Juliol 2010 at 2:13 pm

Il·lusió de llibertat, o reflexions que no es fan.

with 11 comments

Aquest post ha estat escrit per en Jordi de Despiertos.net, blog que per desgràcia “ja no tenim entre nosaltres”.  Per tant es plaer publicar aquest post. A veure si aconsegueixo comptar regularment amb la seva col·laboració.

Lo más piadoso del mundo, pienso, es la incapacidad de la mente humana para correlacionar todos sus contenidos. H. P. Lovecraft

Tres paraules han sonat molt els últims dies tant al carrer com als mitjans de comunicació autonòmics: estatut, manifestació i independència. Per resumir breument i cronològica els fets:
1. Es vota l’estatut amb una abstenció alarmant.
2. El PP l’envia al constitucional.
3. Quatre anys de deliberacions més tard ens el tornen una mica retallat.
4. Manifestació multitudinària en contra de la retallada, amb forta càrrega independentista.
5. Els partits polítics calmen els ànims afirmant que Catalunya te el nivell d’autogovern més alt en tota la història.

Això per una banda. Per l’altra, fa temps que es van celebrant arreu de Catalunya consultes populars sobre la independència. Tot i que no són oficials ni molt menys vinculants, diversos polítics les promouen i n’interpreten els resultats, sobretot els representants d’ERC i CIU.
Els resultats de participació són desiguals, però personalment els considero desesperançadors. La gent no es posiciona, ni a favor ni en contra, deixant molt clar que s’està més a gust al sofà de casa escoltant la tele que al carrer fent sentir la nostra veu.

Aquests dos fets tenen un punt en comú: En principi les consultes són un sondeig, una preparació, l’avantsala d’un referèndum oficial en el que el poble es pronuncii sobre la sobirania de Catalunya. De fet s’havia iniciat el moviment de recollida de 220.000 firmes per sol·licitar l’aprovació del referèndum. Es clar que per a que aquest pugui dur-se a terme satisfactòriament hauria de ser legal, constitucional.

L’estatut ja és reconegudament constitucional, i referent a les consultes populars diu que:
Artículo 122. Consultas populares.
Corresponde a la Generalitat
la competencia exclusiva para el establecimiento del régimen jurídico, las modalidades, el procedimiento, la realización y la convocatoria por la propia Generalitat o por los entes locales, en el ámbito de sus competencias, de encuestas, audiencias públicas, foros de participación y cualquier otro instrumento de consulta popular, con excepción de lo previsto en el artículo 149.1.32 de la Constitución.

Molt bé, la generalitat pot fer consultes populars excepte algunes excepcions. Anem a veure quines són:
Artículo 149.
El Estado tiene competencia exclusiva sobre las siguientes materias.
(em salto les 31 primeres excepcions)
32. Autorización para la convocatoria de consultas populares por vía de referéndum.

És a dir: l’estatut no ens legitima a tirar endavant el referèndum per la sobirania. Els polítics ho deuen saber, perquè el passat dia 13 van tirar enrera la campanya per buscar el recolzament suficient per organitzar la consulta. Només va haver-hi un vot dissident, el del senyor Benach, que volia seguir tant si com no.

Però ja està… la manifestació ja s’ha celebrat, els polítics continuen tirant-se els plats pel cap, la gent torna a estar asseguda al sofà, en Puigcercós segueix apareixent a les consultes “de mentida” entonant les velles cançons, i aquí no ha passat res. Hem fet honor a aquella gran dita: Que tot canvii per a que tot segueixi igual…


Written by MadeByMiki

18 Juliol 2010 at 10:34 pm