..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Julian Assange

El gir a l’esquerra d’Obama i els idealistes.

with 5 comments

Certament ja ens deien fa cinc anys que Obama representava l’opció d’esquerres als Estats Units. I en ser escollit president el Món va ser una festa, el canvi i l’esperança s’havien fet realitat a la més gran democràcia del planeta.

El que pocs suposaven és que aquest nou gir cap a l’esquerra de la política dels Estats Units no era tal, o potser era massa i s’havia passat del neo-feixisme habitual a una deriva comunista-estaliniana, que per cert costa molt de diferenciar de l’anterior manera de fer i d’entendre la política.

Per a la nostra desesperació, els fets ens han donat la raó a aquells que defensàvem que tant fa a qui votis, que de fet sempre manen els mateixos.

Ha passat el que tenia que passar, i l’idealista Edward Snowden, un jove que va entrar a la CIA per defensar la pàtria, a patit allò que patim tots al anar a treballar cada dia. A que em refereixo?, doncs que l’arquitecte de seguida se’n adona que la seva feina té poc a veure amb allò que ha estudiat,. El professor veu que se li demana el fer de pare de nens malcriats. El policia recapta impostos i ha de controlar els seus conciutadans. El polític ha de servir a uns interessos i no als ciutadans que el voten. El paleta maquilla amb la seva feina la mala construcció.

Això tots ho sabem i ho practiquem al nostre dia a dia, sense fer gaire soroll, però sabent que tot, absolutament tot s’aguanta amb pinces i que rere una capa de mentida pietosa el que realment hi ha és la és la trista realitat.

I va en Edward i ens diu que allò que deia Obama d’eliminar les escoltes il·legals al final no s’ha complert. Sincerament, si algú es va creure a Obama que s’ho faci mirar, si algú creu que això és democràcia i que decidim alguna cosa, que deixi aquest Món de fantasia i torni a la realitat, es farà un favor a ell mateix.

En Richard M. Stallman porta anys i panys lluitant per la llibertat personal i avisant-nos sobre aquestes qüestions, per això és tractat de paranoic per a molts. Que hi farem, potser els paranoics son els únics que ens diuen la veritat mentre la resta es dediquen a vendre’ns les mentides que volem sentir.

Avui en Julian Assange, de WikiLeaks, fa un any que viu tancat dins de l’ambaixada d’Equador a Londres. Surt ben car ser idealista a aquesta “democràcia” actual…

Written by MadeByMiki

18 Juny 2013 at 5:01 pm

Julian Assange i Slavoj Žižek.

with 5 comments

Per Youtube he pogut trobar un fragment d’una trobada extremadament interessant, els protagonistes van ser el cap de WikiLeaks, en Julian Assange i el filòsof eslovè Slavoj Žižek l’audiència va ser força concorreguda, unes 1800 persones.

Tot i que ja fa força mesos d’això, però hi ha coses que no caduquen mai, i aprofitant que dintre d’aproximadament un mes (el 12 de juliol) l’Audiència Nacional anglesa decideix si entrega o no a en Assange a Suècia, us deixo un fragment de la conferència que van fer l’any passat a Londres (lamentablement tan sols he trobat aquest fragment amb subtítols, si algú la troba sencera, que em passi el link si us plau).

Les intervencions d’aquests dos referents de la llibertat a un món on aquesta costa de trobar son sensacionals, per començar son uns grans comunicadors, amb molt de sentit de l’humor i que tenen molt a dir, potser massa pel que voldrien alguns. Espero que gaudiu amb la ironia que destil·len les seves frases i amb la profunditat del seu discurs crític. No patiu, us asseguro que no és gens pesat, fins i tot en Slavoj Žižek s’anima a parlar de la seva suposada relació sentimental amb Lady Gaga, per tant, n’estic segur de que us quedareu amb ganes de més.

El vídeo en qüestió:

Per a qui li vagi la marxa, el debat íntegre en anglès:

Written by MadeByMiki

8 Juny 2012 at 10:43 pm

Daniel Ellsberg

with 6 comments

Avui seguim tots a Wikileaks i les aventures de’n Julian Assange. Seria força bo recordar els precedents més o menys recents que hi ha de fets com els que es denuncien avui, més que res per veure com van passant els anys i res no canvia.

L’any 2009 es va fer un fantàstic documental anomenat “L’home més perillós d’Amèrica”, com sempre passa amb el maltractat món dels documentals, aquest no ha tingut la repercussió que mereixia. Aquest documental ens parla sobre en Daniel Ellsberg, un brillant analista del pentàgon totalment fidel amb les idees i la política de l’administració dels EEUU. Durant anys va defendre les “guerres justes” i la exportació al preu que sigui del sistema de valors i “llibertats” dels EEUU, aquell bonic discurs que tots coneixem sobre la necessitat de “portar la democràcia” a tots els països del món.

El problema va ser que ell tenia accés a molts documents secrets sobre la guerra del Vietnam i va començar a llegir el que allà es deia. En aquell moment en Daniel va veure la veritat cara a cara, el seu país era clarament el dolent de la pel·lícula, i tots els esforços anaven orientats a enganyar i manipular el poble perquè permetés l’extermini de milions de civils innocents i indefensos. Els objectius dels EEUU eren purament geopolítics i res tenien a veure amb la democràcia o la llibertat.

El seu govern s’havia inventat proves d’atacs del vietcong per justificar els seu brutal genocidi d’un poble que tot el que feia era mirar de defendre la seva terra. La veritat és que la mentida sistemàtica al poble segueix sent la base de la nostra “democràcia” i que no cal ser molt intel·ligents per adonar-nos de com ens segueixen manipulant fent servir el mateix sistema des de fa segles. Tan sols cal canviar el nom dels països (Cuba, Nicaragua, Panamà, Vietnam, Afganistan, Iraq…), la formula sempre ha estat la mateixa.

Resulta enormement interessant escoltar fragments de conversacions de Richard Nixon planificant la guerra del Vietnam, on entre altres coses el podem sentir defensant l’ús de la bomba atòmica al Vietnam, però suposo que fer això hauria sigut una provocació excessiva de cara al bloc comunista i també seria difícil de justificar a una opinió pública que ja li donava l’esquena..

El documental acaba amb la enorme decepció per part de Daniel Ellsberg, al veure que després d’arriscar la seva vida per desemmascarar la veritat al “New York Times” la reacció general va ser mínima.

Aquí teniu el documental amb una durada de 1:33h, ho sigui que busqueu temps…

http://www.ellsberg.net/archive/public-accuracy-press-release