..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘Lleida

Transferències de renda pública al ineficaç sector privat … Saqueig?

with 8 comments

Vaja!, per fi en Miki fa un post d’una mida com Déu mana!!. Doncs no, aquest post no és meu, l’he copiat i traduït del  blog amic www.ecolnomia.tk (sembla que ben aviat farà el salt cap a WordPress…) i us recomano molt que el llegiu, no us en penedireu.

Està de moda dir que cal racionalitzar i aprimar el sector públic. Que el Pare Estat és ineficaç i mastodòntic i que els seus empleats són uns ganduls, incapaços i sobreprotegits. Bé, que jo sàpiga, és una moda que dura uns 20 anys o potser més.

Ara bé, aquesta afirmació resulta si més no sorprenent si es prenen en consideració una sèrie de dades i fets totalment constatats. Primer, el deute contret a Espanya pel sector privat (fins i tot si d’ell separats a les famílies) és molt superior a la del sector públic, alguna cosa realment xocant donat que en els últims deu anys l’Estat ha venut al sector privat les seves millors i més sanes empreses i fins planejava lliurar al sector privat la molt rendible “Loteries i Apostes”. ¿Transferència de rendes?

Doncs bé, en la major part de les ocasions la transferència de les millors societats públiques als oligopolis privats no ha fet que l’endeutament privat s’atenuarà. Perquè preocupar-se del endeutament? En realitat, els directius i accionistes majoritaris sempre guanyen molts diners, fins i tot tractant-se de societats que acaben en situació concursal. Els beneficis sempre van a butxaques privades, les deutes, per contra, són dela S.A. i no afecten el patrimoni familiar dels seus integrants. Més aviat al contrari, arriba a passar que a vegades els creditors prioritaris, els que sí que veuran la pasta del concurs de creditors, són socis o els mateixos propietaris de l’empresa.

I llavors és quan arriba la trampa. El banc queda enbarrancat i trasllada la seva petició d’ajuda al sector públic. Nova transferència de rendes. I l’administració, ofegada per la quantitat de necessitats privada de atendre, acaba per esprémer als seus empleats o alçar vertiginosament el cost dels serveis que presta en el que suposa una nova transferència de renda del públic al privat.

Un altre cas: els aeroports, carreteres, auditoris, etc. que estan destinats a ser mers decorats inservibles i que han costat un fortuna a l’erari públic, una quantitat que ha estat transferida directament a consells d’accionistes de constructores privadíssim que, a sobre, ara són el principal problema d’impagament per als bancs, és a dir, per l’estat, que “no pot permetre la fallida de les entitats financeres”.

No recordo de memòria el nom, però aviat podrem veure per televisió un reportatge titulat una cosa així com “Història d’un saqueig”, que ens resumirà els principals casos de transferència de diners públics a mans privades a costa d’unes infraestructures faraòniques i absolutament inútils, com són les autopistes de peatge de Madrid, aeroports com els de Burgos, Osca, Castelló o Lleida, autovies per on no circula ningú, etc.

Arribat aquest punt, també he de puntualitzar que quan el polític de torn no obra a favor en interès de les societats privades (i seu propi) sempre troba alguna manera de “transferir” els diners públics a la seva butxaca, llegiu sinó un de tants exemples: “Colosal saqueo de dinero público” (El País, 27-11-12).

Per aquells que encara no ho entenen: amb l’euro per recepta mèdica, l’administració alleugereix despeses en serveis que deixa de prestar en part i, no obstant això, transfereix renda al sector privat, per exemple, deixant de tributar per l’impost de successions en Catalunya. I es tracta del mateix muntant, més o menys.

O més fàcil encara. pujant un 17% la targeta integrada del transport públic,la Generalitatestalvia uns recursos que pot dedicar a no incrementar ni la quarta part dels túnels de peatge de Vallvidrera. Nova transferència, ara del transport públic al transport privat.

Com per dir que el sector privat no és eficaç! És eficacíssim, sobretot a l’hora d’explotar el pot de l’administració i de demanar crèdits estratosfèrics per al seu funcionament. Perquè, ara que el BCE s’ha decidit per una injecció massiva de crèdit amb la martingala de la barra lliure als bancs, molts somien amb tornar a activar l’economia a base de apalancaments bestials que, si tot va molt bé, produeixen un 1  o un 2% de marge que va a comptes privats, però si alguna cosa es torça, es perd el 20 o el 30% d’una tacada i l’empresa genera un forat monumental mentre els seus directius ja s’han preparat una sortida “d’emergència” sense cap cost per a ells.

I això dels bancs, acudint el BCE a per bitllets al 0,5% mentre ells compren deute que els estats els pagaran molt més cara però novament amb paper recolzat pel buit públic absolut, no és això transferència directa de renda pública al sector privat? Ah, i no se’ls oblidi de crear un banc dolent! Públic, per descomptat …

Pagar deute encunyant una nova i major deute i així fins l’entropia. Mirin, em sembla que és una definició bastant vàlida del que és i serà el capitalisme del segle XXI.

Repeteixin amb mi una vegada i una altra: Cal alleugerir l’administració! Visca la iniciativa privada!

www.ecolnomia.tk

http://ecolnomia.wordpress.com/

Written by MadeByMiki

3 gener 2012 at 9:17 pm

A l’hora de pagar tots som l’Agència Catalana de l’Aigua.

with 14 comments

Per si algú tenia alguna mena de dubte sobre com avui bàsicament estem pagant per la mala gestió dels nostres estimats polítics, us parlaré sobre un d’aquests exemples amb els que van dessagnant les nostres economies.

Curiosament es tracta d’una de les primeres coses que va denunciar aquest blog, ja fa més de 3 anys el tema del que més es parlava a Catalunya era la sequera, aquells inicis del 2008 una trista figura (una de tantes, tot sigui dit) va sobresortir d’aquell govern del tripartit. Aquell govern on el conseller de Medi Ambient era en Francesc Baltasar (ICV), va dictar un “decret de sequera” i va inventar-se allò de la “captació temporal reversible d’aigua”, ho sigui un transvasament amb un altre nom.

Segons el propi conseller va dir el 21-5-2008 (en mig de pluges generalitzades) que era: “inimaginable no construir la canonada i modificar el decret de sequera”. I per això s’havien comprat quilòmetres de canonades, bombes d’aigua, bateries, vàlvules i motors “a dit”, per valor de més de 22 milions d’euros, deien que calia portar aigua del Segre a Barcelona a través del Cadí. Tot això va ser pagat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb diners que anaven destinats a altres partides, i amb tot adquirit, ho repeteixo, “a dit”, la operació va rebre el “no” del Ministerio de Medio Ambiente, de la socialista Cristina Narbona.

Amb el “no” del Ministerio de Medio Ambiente, la tossuderia de Baltasar el va portar a optar per apuntar-se al “mini-transvasament” del Ebre, l’aposta de Cristina Narbona que naturalment va ser rebuda amb un enorme rebuig popular a les Terres de l’Ebre i que tampoc es va acabar executant, ja que les pluges d’aquell maig volien portar-li la contraria a en Francesc Baltasar i a Cristina Narbona.

Més de la meitat de tot el material adquirit (i pagat) per aquests fets, encara avui es troba emmagatzemat i sense poder ser utilitzat per res. Mai es va arribar a convocar cap mena de concurs públic per l’adquisició d’aquest material, ho sigui tot un nyap.

I ara resulta que la Agència Catalana de l’Aigua arrossega un deute de 1.367 milions d’euros, potser aquesta agència no ha estat massa ben gestionada… però no hi ha problema, a aquesta vida no hi ha res sense solució, més exactament podríem dir que no hi ha res que no passi per la mateixa solució: apujar-nos a nosaltres el cànon de l’aigua en un 9,5% (de moment, per anar fent…).

Des de el nostre estimat govern ens diuen que la pujada “tan sols serà” d’entre un 2% y un 2,7% a l’àrea de Barcelona, però que a altres bandes tocarà fer una pujada més severa, a llocs com Amposta aquesta serà d’un 7% o superiors i a Lleida per sobre del 6%, és una espècia de loteria, caldrà veure com es van repartint les pujades, però n’hi ha per tots.

Però no tot han de ser notícies pèssimes pels pobres contribuents, recordeu aquella canonada que l’any 2008 (en plena sequera) es va descobrir perdia 432.000 litres cada dia al seu pas per Badalona?, doncs sembla que a finals d’any hi ha plans per reparar-la. Aquella sagnia imparable d’aigua potable, però, es podia haver evitat abans, ja que, segons va reconèixer l’ACA, que amb informes de fa més de vint anys ja alertaven de l’existència de fuites en aquesta canonada, les quals s’haurien produït a causa de no tenir un bon manteniment.

Siguem optimistes, tan sols 20 anys després veiem la llum al final del túnel, i si no, tampoc hi ha problema, posem-hi una taxa més i escanyem una miqueta a les llars catalanes, que no vindrà d’aquí.


La “performance” de BCNeta i els Mossos d’Esquadra.

with 24 comments

Hi ha fets que realment son com una espècie de cop d’estat emocional, això és el que he sentit avui de bon matí al començar a rebre informació sobre el que passava a la Plaça de Catalunya de Barcelona i simultàniament a Lleida, a la Plaça Ricard Viñes, casualitats de la vida.

No hem trigat gaire a veure perquè les retallades no han afectat a la policia, avui han fet tota una demostració de la contundència de les seves armes clàssiques i han pogut estrenar les noves adquisicions. No hi ha diners pels mestres, no n’hi ha tampoc pels metges, però ja se sap a aquest món hi ha certes prioritats, sobretot l’ordre i la neteja.

M’han semblat sensacionals alguns dels titulars dels medis de comunicació, a Europa Press el titular era: “Batalla Campal”, un títol surrealista si tenim en compte que s’ha tractat d’un clar cas de resistència pacífica dels manifestants, que tan sols volien mantenir-se a la plaça i els policies utilitzaven la violència contra ells carregant amb contundència una vegada i un altra. Suposo que es deu tractar de violència preventiva, els cops de porra, les pilotes de goma, les pistoles d’aire comprimit, tot, tot han estat efectes col·laterals, son coses de la “neteja”. Amb un humor molt meritori hi havia gent que demanava la intervenció de la OTAN per protegir-los de l’agressió policial, la xifra de ferits passa de llarg la barrera dels cent.

El menjar, les tendes de campanya, els llibres de la biblioteca, els ordinadors, les càmeres fotogràfiques, tot ha anat a para als camions de BCNeta. Netejar la plaça ha estat una obssessió, netejar-la de debats, de crítiques al sistema, de diàleg, de gent indignada, no hi ha lloc pels que veuen el Rei despullat, el que cal és “posar ordre”.

Durant tot el matí i tarda no he parat de rebre fotos i vídeos d’aquesta “performance” conjunta dels Mossos d’Esquadra i BCNeta, aquí us en deixo algunes fotos que he trobat especialment significatives. I mira que costa avui en dia “treballar” sense sortir “retratat” o filmat amb tanta tecnologia traidora…

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.