..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘llibre

2013: No volien cafèambllet? Doncs dues tasses… i un lllibre!: “Senyor Artur Mas, on son els meus diners?”

with 4 comments

Per acomiadar aquest 2012 res millor que una mica de periodisme lliure i d’investigació. Feliç any Nou a gairebé tothom:

http://www.cafeambllet.com/press/?p=17588

Anuncis

Written by MadeByMiki

30 Desembre 2012 at 11:04 pm

La lluita contra la indiferència.

with 8 comments

En Plàcid Garcia-Planas acaba de publicar un nou llibre, es tracta de “Como un ángel sin permiso”. El començo a llegir amb moltes ganes i a la pàgina 15 ja tinc que parar de llegir una estona, l’impacte és brutal, aquest periodista sempre ha estat molt més a prop de la literatura que del periodisme convencional.

Amb el temps, me’n he adonat de que allò que admiro especialment de la manera d’escriure de’n Plàcid és el fet d’evitar la temptació de caure en estadístiques, posicionaments maniqueus o descripcions asèptiques. No espereu res d’això, en Plàcid lluita sense descans contra la indiferència, i ho fa amb les mateixes armes que van fer servir altres admirats predecessors seus,    amb un estil de periodisme més literari, amb l’esperança d’emocionar i de transmetre’ns sempre humanitat, per difícil que això moltes vegades li resulti.

Per a desesperació de molts, la pretensió del periodista no és la de crear opinió, no ens vol fer posicionar, tan sols pretén que reflexionem, que aquell relat no sigui un altre impacte més. Hi ha infinitat d’impactes que dia a dia ens insensibilitzen una mica més i ens allunyen del pensament humà, és d’agrair que de tant en tant algú es preocupi de cultivar la nostra capacitat d’imaginar i treure conclusions per nosaltres mateixos.

El nou llibre d’en Plàcid el podreu trobar pel fantàstic preu de 10 euros, ho sigui que per si us interessa:

http://www.edicionescarena.org/cont/398

O en versió e-book al preu de 3 euros:

http://libros.elmundo.es/COMO-UN-ANGEL-SIN-PERMISO-GARC-_237;A-PLANAS_-PL-_224;CID-EDICIONES-CARENA_-S_L_-LibroEbook-es-9788415471097.html

Written by MadeByMiki

23 febrer 2012 at 10:10 pm

A la recerca d’un llibre. Versió 2.0

with 26 comments

En Jerry té un aire una mica Punset...

En Jerry té un aire una mica Punset...

Normalment quan compro llibres ho faig de manera gairebé aleatòria, no negaré que alguna vegada vaig a buscar algun autor o llibre en concret, però m’ho passo millor deixant-me portar i equivocant-me sovint per la meva elecció. Això sí, com que no disposo de massa diners per gastar acostumo a anar a llibreries de segona mà. Era fantàstic sortir del carrer Rector Centena, allà a la Creu Alta de Sabadell i tot passejant anar cap el carrer Gràcia a passar l’estona regirant llibres vells i no tan vells a la botigueta de’n Tato, tot un plaer que acabava amb tres o quatre llibres sota el braç i sis o set euros menys… Ara que visc a Olesa ja no puc fer aquestes escapades, com a màxim puc anar a la biblioteca (molt digna per cert) i allà fer una mica el tastaolletes, però no és el mateix, no hi ha la possibilitat de trobar posem per cas “El guardián entre el centeno” per un euro, això ja justificava tot un cap de setmana.

Però tampoc soc tan metòdic com això, i alguna vegada he anat a la recerca d’algun títol en concret i sense mirar massa el preu a pagar. Aquest és el cas de “En ausencia de lo sagrado”, de Jerry Mander, un llibre que em va aconsellar una persona que admiro molt i que considero extremadament intel·ligent. Així doncs em trobava en aquella altra situació amb la que de tant en tant ens trobem els que som de poble, podem demanar el llibre al poble mateix i ja ens el portaran o ens en anem cap a Barcelona a fer el circuït habitual: Happy Books-FNAC-Bertrand-Laie, ho sigui les llibreries que et deixen tafanejar sense pressió dels dependents, per normalment acabar comprant el llibre al Bertrand gràcies al seu descompte pels que tenim carnet de la biblioteca. Però aquesta vegada no seria tan fàcil… a totes bandes es repetia la mateixa conversació:

‘Que teniu un llibre de’n Jerry Mander anomenat “En ausencia de lo sagrado”?,

Doncs no, de’n Jerry Mander tan sols tenim “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”.

Per sort o per desgràcia soc força conformista, i vaig pensar: “això deu ser una senyal”, per tant al lloc més barat em vaig quedar “Cuatro buenas razones para eliminar la televisión”, que per cert era mol econòmic, tan sols 9,90€ més un 5% de descompte, de conya. I amb això ja tenia el “llibre de vacances”, això és una mania més meva, però resulta que sempre que puc li dono aquest títol al llibre que em fa molta il·lusió de llegir i que acabarà sent recordat junt amb els paisatges del lloc de vacances de torn. En aquest cas aquest llibre va lligat al record dels Ports fins a les platges del Delta del Ebre, de l’Ermita de la Pietat fins a Fredes. Un gran record del llibre i de les vacances, sense cap mena de dubte.

I com que el llibre em va agradar molt, molt més del que el seu títol sembla suggerir, aquest any amb molt de temps em vaig posar a la recerca del nou “llibre de vacances”, i sí ho heu endevinat, es tractava de “En defensa de lo sagrado”, el llibre difícil de trobar però segur que amb la ajuda del meu amic Google me’n sortiria.

I la veritat és que no va ser gens difícil, el trobava de seguida, omplia les meves dades i al cap de deu o quinze dies rebia… una resposta més o menys com aquesta: “lo sentimos mucho, su libro dejó de editarse el año 2006 y no disponemos de ningún ejemplar”. I com és que el tenen al catàleg?, no entenc res, tan sols en fan perdre el temps i la paciència, això sí, cada vegada tinc més ganes de tenir el llibre a les meves mans, ja gairebé “el necessito”.

No em vull fer gaire més pesat, just abans de perdre tota esperança vaig trobar-lo a una espècie de pàgina web de col·leccionistes i no m’ho vaig pensar gens, faig la transferència bancària (quina por això de pagar per avançat…) i al cap d’una setmaneta rebo el llibre tot perfecte a casa, no m’ho puc creure, i m’ha costat al mateix preu que teòricament valia, fantàstic.

Ara tinc el llibre ben desat, tot esperant el seu moment, aquell moment de tranquilitat per gaudir plenament de la seva lectura, aquestes vacances que s’apropen poc a poc, aquestes vacances que no tinc ni idea de on aniré, però que com a mínim sé quin llibre llegiré, i això no és poc.


Sven Hassel, el meu avatar.

with 21 comments

Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?

Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.

Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…

Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.

Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).

I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.

El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.

No importa gens ni mica el que hi ha de veritat i que de ficció a la seva obra, aquest senyor em va ensenyar a veure les coses des de un altra banda, a obrir una mica la ment i això no té preu.

Written by MadeByMiki

26 gener 2011 at 2:30 pm

Per què ha caigut tot i res s’ha enfonsat?

with 11 comments

Avui us presento un llibre amb un títol motivador: “La crisis de las hipotecas basura, ¿Por qué se cayó todo y no se ha hundido nada?”. Aquest llibre l’ha escrit Juan Torres López amb la col·laboració de Alberto Garzón Espinosa i el pròleg de Pascual Serrano.

Durant gairebé 300 pàgines se’ns parla de la crisi actual i les passades, els seus efectes, les causes, les respostes possibles i el final d’aquesta crisi. Es toquen tots els problemes que patim avui, els seus orígens i la deriva que porten,

Juan Torres López és doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad de Sevilla. Ha estar degà i vicerector de la Universidad de Màlaga i Secretari General de Universitats i Investigació de la Junta de Andalucía. A part d’altres publicacions científiques seves és autor de 12 llibres de divulgació econòmica.

http://www.juantorreslopez.com

Alberto Garzón Espinosa és Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universidad de Màlaga, Màster en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universidad Complutense de Madrid. També és investigador al Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL), membre de la secció econòmica de la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).

http://www.agarzon.net

Aquest llibre ha estat publicat per %ATTAC, i lo millor de tot us el podeu baixar de manera totalment lliure i gratuïta d’un munt de llocs, entre ells de la pàgina web d’un dels autors:

http://www.agarzon.net/JTorresAgarzon_2010.pdf

Written by MadeByMiki

30 Novembre 2010 at 10:50 pm

L’escola de l’ignorància i les seves condicions modernes.

with 18 comments

Sempre he pensat que la degradació de l’educació a Espanya (i gran part d’Europa) no era un fet casual. Em sembla impossible aconseguir una baixada de nivell constant,  progressiva, i  tant enorme sense voler.

N’estic segur que alguna vegada s’hauria trobat un sistema per millorar el nivell dels nostres estudiants, entre tanta reforma educativa i tants canvis de Govern, tant autonòmic com central és impossible equivocar-se sempre a pitjor.    Per tant l’única explicació és que la baixada de nivell educatiu es fa de manera deliberada i amb algun fosc objectiu.

Ara fa uns dies, he trobat un experts que dona una explicació a aquesta qüestió.

Es tracta del professor de filologia i escriptor de Montpellier Jean-Claude Michéa, és l’autor d’un interessant llibre sobre l’educació actual a Europa: “La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas“.

Aquest autor defensa que el problema de l’educació no és ni la manca de diners ni la pèrdua de “valors”.  El autèntic problema és una qüestió de disseny social, de decisió política totalment conscient per evitar una escola de veritat.
L’autor es pregunta com es possible que a Europa s’hagi copiat (des de fa 20 anys) l’ineficient  sistema educatiu nord-americà. És inexplicable que s’apliquí un sistema que ha estat demostrat molt pitjor que l’europeu.
http://emboscados.blogspot.com/2006/10/la-escuela-de-la-ignorancia.html (a aquest blog hi ha transcrit el primer capitol d’aquest llibre).

Aquí us transcribeixo una opinió mes “autoritzada” que la meva per que us en feu una idea:

El capitalisme ha iniciat l’ajust necessari entre la productivitat i l’educació. Tots els informes dels experts assenyalen que la nova economia exigirà pocs especialistes tècnics, la tecnologia permet que uns pocs especialistes desenvolupin els sistemes necessaris per al funcionament de l’empresa. D’altra banda, els processos de fusió empresarial redueixen a part de la plantilla de treballadors de base, les ofertes d’alts executius. Amb altres paraules, cada vegada més faran falta millors professionals, però en quantitat més reduïda. I resulta que un sistema educatiu eficient “produiria” una enorme quantitat de treballadors conscients (segurament massa) i ben preparats.

El sistema econòmic no pot absorbir una massa de ciutadans ben preparats. L’escola de qualitat és necessària, però per a uns pocs. La resta del sistema educatiu és millor que no funcioni. La conflictivitat derivada d’un sistema educatiu generalitzat i d’alta qualitat no podria ser suportada pel sistema econòmic, on molts individus ben preparats haurien de competir per molt pocs llocs de treball. Millor deixar-ho tot en mans del darwiniana sistema de selecció natural i que d’un sistema educatiu mediocre surtin per si mateixos els pocs exemplars excel.lents que necessitarà el sistema. L’educació universal i de qualitat no és un objectiu polític. Aquests arguments no són política ficció, sinó que es desprenen dels documents abans esmentats i corresponen a les elits econòmico-polítiques de la globalització.

La lògica d’aquests objectius és aclaparadora. Una de les conseqüències d ‘ “una escola de la ignorància” és la producció sistemàtica de consumidors immadurs, un altre dels engranatges necessaris perquè la roda de la globalització segueixi avançant.

Javier Barraycoa (Profesor del Centro Universitario Abat Oliba CEU) sobre el libro “La escuela de la ignorancia” de Jean-Claude Michéa.

Així doncs, quan llegiu notícies com la reducció d’un 3,3% del pressupost per l’educació publica, i a la vegada un augment del 6% a la concertada (bonic eufemisme de privada). Ja sabeu quin és l’objectiu que es persegueix, perpetuar aquest tipus de societat.    http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aguirre-aumenta-presupuesto-educacion-concertada-mientras-recorta-33-publica-ccoo-20091111125615.html

Written by MadeByMiki

12 Novembre 2009 at 6:53 am

Hungry planet by Peter Menzel.

with 2 comments

En Peter J. Menzel, fotògraf de Hardford, Estats Units va publicar un llibre molt interessant, es tracta de: “Hungry Planet: What The World Eats”, aquí us deixo algunes fotos d’aquest llibre que ens permeten recapacitar sobre el consumisme i la vida que portem.

JAPÓ.

Kodaira (JAPÓ). 317$ Setmanals.

Sicilia (ITÀLIA). 214$.

Sicilia (ITÀLIA). 214$ Setmanals.

Breidjing Camp (REPUBLICA CENTRE AFRICANA). 1,23$ Setmanals.

Breidjing Camp (REPUBLICA CENTRE AFRICANA). 1,23$ Setmanals.

North Carolina (EEUU). 342$ Setmanals.

North Carolina (EEUU). 342$ Setmanals.

Beijing (XINA). 155$ Setmanals.

Beijing (XINA). 155$ Setmanals.

El Cairo (EGIPTE) 68$ Setmanals.

El Cairo (EGIPTE) 68$ Setmanals.

Tingo (EQUADOR) 31$. Setmanals.

Tingo (EQUADOR) 31$. Setmanals.

Es molt curiós, naturalment dins de un país hi han diferents nivells socials, però es molt interessant comparar les cultures, l’alimentació i els preus setmanals destinats a l’alimentació familiar.

Written by MadeByMiki

13 Octubre 2008 at 8:28 am

Arxivat a Premsa

Tagged with , , ,