..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘llibre

Sven Hassel, el meu avatar.

with 21 comments

Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?

Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.

Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…

Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.

Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).

I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.

El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.

No importa gens ni mica el que hi ha de veritat i que de ficció a la seva obra, aquest senyor em va ensenyar a veure les coses des de un altra banda, a obrir una mica la ment i això no té preu.

Written by MadeByMiki

26 gener 2011 at 2:30 pm

Per què ha caigut tot i res s’ha enfonsat?

with 11 comments

Avui us presento un llibre amb un títol motivador: “La crisis de las hipotecas basura, ¿Por qué se cayó todo y no se ha hundido nada?”. Aquest llibre l’ha escrit Juan Torres López amb la col·laboració de Alberto Garzón Espinosa i el pròleg de Pascual Serrano.

Durant gairebé 300 pàgines se’ns parla de la crisi actual i les passades, els seus efectes, les causes, les respostes possibles i el final d’aquesta crisi. Es toquen tots els problemes que patim avui, els seus orígens i la deriva que porten,

Juan Torres López és doctor en Ciències Econòmiques i Catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad de Sevilla. Ha estar degà i vicerector de la Universidad de Màlaga i Secretari General de Universitats i Investigació de la Junta de Andalucía. A part d’altres publicacions científiques seves és autor de 12 llibres de divulgació econòmica.

http://www.juantorreslopez.com

Alberto Garzón Espinosa és Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universidad de Màlaga, Màster en Economia Internacional i Desenvolupament per la Universidad Complutense de Madrid. També és investigador al Observatorio de Multinacionales de América Latina (OMAL), membre de la secció econòmica de la Fundación de Investigaciones Marxistas (FIM).

http://www.agarzon.net

Aquest llibre ha estat publicat per %ATTAC, i lo millor de tot us el podeu baixar de manera totalment lliure i gratuïta d’un munt de llocs, entre ells de la pàgina web d’un dels autors:

http://www.agarzon.net/JTorresAgarzon_2010.pdf

Written by MadeByMiki

30 Novembre 2010 at 10:50 pm

L’escola de l’ignorància i les seves condicions modernes.

with 18 comments

Sempre he pensat que la degradació de l’educació a Espanya (i gran part d’Europa) no era un fet casual. Em sembla impossible aconseguir una baixada de nivell constant,  progressiva, i  tant enorme sense voler.

N’estic segur que alguna vegada s’hauria trobat un sistema per millorar el nivell dels nostres estudiants, entre tanta reforma educativa i tants canvis de Govern, tant autonòmic com central és impossible equivocar-se sempre a pitjor.    Per tant l’única explicació és que la baixada de nivell educatiu es fa de manera deliberada i amb algun fosc objectiu.

Ara fa uns dies, he trobat un experts que dona una explicació a aquesta qüestió.

Es tracta del professor de filologia i escriptor de Montpellier Jean-Claude Michéa, és l’autor d’un interessant llibre sobre l’educació actual a Europa: “La escuela de la ignorancia y sus condiciones modernas“.

Aquest autor defensa que el problema de l’educació no és ni la manca de diners ni la pèrdua de “valors”.  El autèntic problema és una qüestió de disseny social, de decisió política totalment conscient per evitar una escola de veritat.
L’autor es pregunta com es possible que a Europa s’hagi copiat (des de fa 20 anys) l’ineficient  sistema educatiu nord-americà. És inexplicable que s’apliquí un sistema que ha estat demostrat molt pitjor que l’europeu.
http://emboscados.blogspot.com/2006/10/la-escuela-de-la-ignorancia.html (a aquest blog hi ha transcrit el primer capitol d’aquest llibre).

Aquí us transcribeixo una opinió mes “autoritzada” que la meva per que us en feu una idea:

El capitalisme ha iniciat l’ajust necessari entre la productivitat i l’educació. Tots els informes dels experts assenyalen que la nova economia exigirà pocs especialistes tècnics, la tecnologia permet que uns pocs especialistes desenvolupin els sistemes necessaris per al funcionament de l’empresa. D’altra banda, els processos de fusió empresarial redueixen a part de la plantilla de treballadors de base, les ofertes d’alts executius. Amb altres paraules, cada vegada més faran falta millors professionals, però en quantitat més reduïda. I resulta que un sistema educatiu eficient “produiria” una enorme quantitat de treballadors conscients (segurament massa) i ben preparats.

El sistema econòmic no pot absorbir una massa de ciutadans ben preparats. L’escola de qualitat és necessària, però per a uns pocs. La resta del sistema educatiu és millor que no funcioni. La conflictivitat derivada d’un sistema educatiu generalitzat i d’alta qualitat no podria ser suportada pel sistema econòmic, on molts individus ben preparats haurien de competir per molt pocs llocs de treball. Millor deixar-ho tot en mans del darwiniana sistema de selecció natural i que d’un sistema educatiu mediocre surtin per si mateixos els pocs exemplars excel.lents que necessitarà el sistema. L’educació universal i de qualitat no és un objectiu polític. Aquests arguments no són política ficció, sinó que es desprenen dels documents abans esmentats i corresponen a les elits econòmico-polítiques de la globalització.

La lògica d’aquests objectius és aclaparadora. Una de les conseqüències d ‘ “una escola de la ignorància” és la producció sistemàtica de consumidors immadurs, un altre dels engranatges necessaris perquè la roda de la globalització segueixi avançant.

Javier Barraycoa (Profesor del Centro Universitario Abat Oliba CEU) sobre el libro “La escuela de la ignorancia” de Jean-Claude Michéa.

Així doncs, quan llegiu notícies com la reducció d’un 3,3% del pressupost per l’educació publica, i a la vegada un augment del 6% a la concertada (bonic eufemisme de privada). Ja sabeu quin és l’objectiu que es persegueix, perpetuar aquest tipus de societat.    http://www.europapress.es/epsocial/politica-social/noticia-aguirre-aumenta-presupuesto-educacion-concertada-mientras-recorta-33-publica-ccoo-20091111125615.html

Written by MadeByMiki

12 Novembre 2009 at 6:53 am