Posts Tagged ‘llibres’
La lluita contra la indiferència.
En Plàcid Garcia-Planas acaba de publicar un nou llibre, es tracta de “Como un ángel sin permiso”. El començo a llegir amb moltes ganes i a la pàgina 15 ja tinc que parar de llegir una estona, l’impacte és brutal, aquest periodista sempre ha estat molt més a prop de la literatura que del periodisme convencional.
Amb el temps, me’n he adonat de que allò que admiro especialment de la manera d’escriure de’n Plàcid és el fet d’evitar la temptació de caure en estadístiques, posicionaments maniqueus o descripcions asèptiques. No espereu res d’això, en Plàcid lluita sense descans contra la indiferència, i ho fa amb les mateixes armes que van fer servir altres admirats predecessors seus, amb un estil de periodisme més literari, amb l’esperança d’emocionar i de transmetre’ns sempre humanitat, per difícil que això moltes vegades li resulti.
Per a desesperació de molts, la pretensió del periodista no és la de crear opinió, no ens vol fer posicionar, tan sols pretén que reflexionem, que aquell relat no sigui un altre impacte més. Hi ha infinitat d’impactes que dia a dia ens insensibilitzen una mica més i ens allunyen del pensament humà, és d’agrair que de tant en tant algú es preocupi de cultivar la nostra capacitat d’imaginar i treure conclusions per nosaltres mateixos.
El nou llibre d’en Plàcid el podreu trobar pel fantàstic preu de 10 euros, ho sigui que per si us interessa:
http://www.edicionescarena.org/cont/398
O en versió e-book al preu de 3 euros:
La Biblioteca Social d’Olot.
Fa uns dies vaig rebre un mail de la “Biblioteca Social d’Olot”, es veu que van llegir el post sobre en Stéphane Hessel i el seu ja famós llibre “Indigneu-vos”. A aquesta biblioteca disposen de les versions en català i castellà en format PDF i es poden descarregar sense cap problema.
Aquesta biblioteca és un projecte del Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT d’Olot, i el seu objectiu és tenir un bon arxiu de llibres en paper o PDF, ben catalogats i sempre a disposició pública. Com podeu suposar aquesta biblioteca està especialitzada en llibres de temàtica social, històrica i científica.
També tenen com a missió fer traduccions de llibres socials al català i fins hi tot de fer edicions pròpies.
Pels que no som d’Olot resulta molt interessant anar a http://www.bsolot.info i fer una ullada al seu catàleg d’obres en PDF, com és evident hi ha una gran representació d’autors i obres anarquistes, però aquesta biblioteca no exclou altres temàtiques i ideologies.
Si voleu col·laborar aportant material que tingueu, traduint textos al català o de qualsevol altra manera us podeu posar en contacte amb ells, tota col·laboració és benvinguda.
Sven Hassel, el meu avatar.
Els que porteu temps llegint-me recordareu que abans el meu avatar, era senzillament una foto meva, concretament una que em van fer tot treballant a “Girona Temps de Flors”. Me la van fer a les escales de l’església de Sant Fèlix i m’agradava força. Perquè no posar-la?
Però més endavant hi ha algú que et suggereix que no posis fotos teves al blog, que amb el que escrius potser hi hi qui s’emprenya i millor que no en sàpiguen gaire de tu. Doncs vaja, quin problema i ara quina persona o personatge hi poso?.
Que complicat!, no volia posar-me un avatar conegut pel públic, ni tampoc un que no tingues res a veure amb mi, aleshores faig un viatge per la memòria, busco aquelles persones (de moment he decidit que serà una persona) que m’han influenciat molt i no son gaire conegudes pel public en general, a veure qui surt…
Doncs surt de seguida aquell senyor que vaig trobar entre els molts llibres de casa quan jo tenia uns 10 anys (o així ho recordo). A casa hi havien força llibres i de tots el que em va interessar de seguida va ser “Monte Cassino” de Sven Hassel, el motiu va ser la seva portada, uns soldats lluitant!!, allò devia ser com una pel·lícula d’aquelles que tant m’agradaven, segur que m’agradaria.
Doncs m’hi poso i el primer que em sorprèn, és que el relat el fan des de el bàndol “dels dolents”, son soldats alemanys que defenen “Monte Casino” dels ferotges atacs aliats… vaja això a les pel·lícules no acostuma a anar així. Els soldats son uns indisciplinats, es practica una crueltat extrema i sense motiu per les dues bandes, la convivència entre la brigada és molt difícil i el dia a dia te com a únic objectiu la pura supervivència, arribar a demà. Això si, com és lògic a aquell ambient de mort i degeneració humana el que si que hi ha és una complicitat i amistat a prova de bombes (mai més ben dit, oi?).
I poc a poc em vaig anr llegint tota la repetitiva obra d’aquest Sven Hassel, aquella brigada mítica viatja per l’est d’Europa, Itàlia, Àfrica, per totes bandes i sempre a primera línia de foc. Els que moren en un llibre tornen a sortir al següent, la filosofia antibel·licista i la consideració de la guerra com un enorme absurd on fan morir a infinitat de joves per motius inconfessables sempre és present als seus llibres.
El senyor Sven Hassel, un danès que fugia de la gana i va anar a parar a l’exèrcit alemany, avui viu a Barcelona, potser algun dia d’aquests me’l he creuat per l’eixample, però amb tants i tants avis no el coneixeria. Els seus detractors (que no son pocs) diuen que no té rigor històric, que els llibres els escrivia la seva dona, que no podia ser a tots els fronts, i moltes coses més.
..: MadeByMiki :.. 