Posts Tagged ‘Mango’
La gran preocupació del Rei (a part de mantenir-se a la poltrona).
El Rei, el secretari d'Estado d'Economía, José Manuel Campa i el governador del Banco de España, Miguel Ángel Fernández.
Hi ha gent mal pensada que creu que a la Corona espanyola no li amoïnen gens ni mica els problemes i patiments de la societat espanyola en aquests moment de crisi. No és així, com a demostrat el patriarca Joan Carles I, de la “gran professional” Sofía de moment no en sabem res, i de la resta de la saga tampoc, suposo que tal i com va dir fa temps la futura reina Letizia en aquests moments estàn treballant intensament per Espanya i això no els hi dona temps per a res més.
Però lo important és que Joan Carles I per fí ha parlat, ara tenim unes declaracions del monarca en referència directa a les manifestacions i acampades que encara hi ha per tota Espanya. I que ha dit?, doncs ha fet una crida a donar un “urgente empuje al empleo juvenil” i per això demana “aunar el esfuerzo de los agentes sociales y el conjunto de la sociedad, dentro de un marco de modernización del sistema productivo”.
I tot això no ho ha demanat a qualsevol lloc, ha triat la seva presència a la clausura de la XXVIII Assambles de Socis del Instituto de la Empresa Familiar, més coneguda com a IEF.
A aquesta trobada també hi era el Secretari d’Estat d’Economia, en José Manuel Campa que va afirmar allò tan original de “el ajuste de la economia no va a ser facil” (us imagineu per qui no serà fàcil?) i va seguir afegint “la débil situación laboral debe obligar a seguir por la senda reformista” (segur que us podeu fer una idea de a qui li tocarà fer aquesta tortuosa senda).
L’IEF, és una organització sense ànim de lucre que agrupa un centenar d’empreses familiars espanyoles amb una facturació mitja per companyia de més de 1000 milions d’euros anuals. Aquesta organització és la interlocutora de la gran empresa d’origen familiar devant les administracions, institucions, medis de comunicació i societat. Entre totes aquestes empreses tenen més d’un 17% del PIB espanyol i més de 825.000 treballadors directes, molts d’ells als cinc continents. Ho sigui que estem parlant d’un lobby de pressió, un descomunal lobby de pressió que presideix en Isaak Andic, el segon home més ric d’Espanya i cap de Mango, a qui fa temps ja vaig dedicar un post.
Estem parlant del lobby que representa a empreses com Inditex, Ferrovial, Acciona, Puig, Planeta, Mercadona,Mango, Barceló, Catalana Occidente… ho sigui una gent molt amiga de Juan Carlos I, i també molt amics dels que ens manen com en José Manuel Campa. De qui no son tan amics és dels treballadors i de la resta de la societat, ja que com ja haureu imaginat o notat a la vostra pell totes les seves propostes van orientades a fotre a quí menys té i a qui menys es pot defendre, com us pensàveu que aquests fan els diners?, doncs amb propostes com aquestes:
- Fer que les inversions que facin les companyies amb els seus beneficis siguin excloses de tota mena de impostos.
- Ampliar l’edat de la jubilació, i vincular la pensió a cobrar a tota la vida laboral del treballador.
- Baixar el tipus general de l’impost de Societats.
- Caldria que el govern donés subvencions o ajuts fiscals per promoure la contractació de joves, amb una excensió complerta de les cotitzacions a la Seguretat Social durant dos anys.
- Fer disminuir l’absentisme laboral, es tractaria de eliminar les baixes que no siguin absolutament necessàries.
- El propi Isak Andic proposa que en la mesura de lo possible, la remuneració dels treballadors sigui “variable”, i que s’iguali el estatus dels nous funcionaria al de la empresa privada.
- Abaratir al màxim el treball juvenil amb un contracte fet a mida, sense pagar la S.S. Tal i com deia abans però a més amb un salari fora de cap conveni, un salari que es podria pactar entre el jove i l’empresari.
Recordo perfectament quan es va començar a parlar de la globalització econòmica i els seus futurs efectes. Respecte a les multinacionals i a la deslocalització d’empreses, he de reconèixer que tots aquells que deien que els treballadors del tercer món s’acabarien tenint les mateixes condicions laborals que nosaltres estaven en lo cert. El problema és que algú brillantment, se’n ha adonat que per a les empreses és molt més pràctic que passem nosaltres al tercer món en temes laborals, i la caiguda de drets i salaris sembla no tenir límit.
Aquí hi ha un camí marcat i ben estudiat, els grups de pressió de les empreses i bancs, els polítics venuts, i totes les élits del país van a una i saben quin és el seu objectiu. Ens parlen de “modernització del sistema productiu” però del que es tracta és de precaritzar al màxim les nostres condicions laborals i fer el que sigui per mantenir-nos atemorits i obedients, i a poder ser que encara diem allò de “lo important és treballar”.
http://borradorniloco.blogspot.com/2010/10/carta-de-un-funcionario-isak-andic_26.html
“Mango”, una marca o una declaració d’intencions?
Alguns diaris parlen avui del nomenament de tres nous vicepresidents del Banc de Sabadell, es tracta d’en Javier Echenique, president del Banco Guipuzcoano (entitat que ara ha passat a mans del Banc de Sabadell), José Manuel Lara Bosch, aquest potser us sona, és el president del Grupo Planeta i de Antena 3, i per acabar Isak Andic Ermay, potser no tant conegut però segur que us sona una mica la empresa que presideix: “Mango”, també és president del “Instituto de la Empresa Familiar”.
Em centraré en Isak Andic, el misteriós president de “Mango”, va néixer a Istanbul fa 55 anys, és d’origen jueu sefardita i molt recelós de la seva vida privada. No és d’estranyar que fins fa 3 anys no es deixés fotografiar i la seva cara era una incògnita. Posseeix més de 2.000 milions d’euros, deu societats d’inversió valorades en 240 milions més, i es calcula que disposa de la segona fortuna més gran d’Espanya. Ah!, i se’m oblidava, el 5% del Banc de Sabadell és directament seu.
La seva família es va afincar a Catalunya quan ell tenia 16 anys, i als 17 “diu la llegenda”, que al tornar d’unes vacances va començar al negoci de la moda al vendre un parell de camíses a uns amics pel doble del que li havien costat, 900 pessetes.
La veritat és que el negoci seriós va començar l’any 1980, quan Isak i el seu germà Nahman tenien un magatzem on es dedicaven a fer de majoristes de roba, bàsicament abrics brodats a l’Afganistan que venien per les seves primeres botigues a Barcelona. El 1984 ja va obrir la seva primera botiga al Passeig de Gràcia. Ho sigui que van ser pioners de la globalització tèxtil i la invasió de roba barata del tercer món (roba barata en origen, però no tant pel comprador final), van ser pioners en això tal i com ho han estat en el disseny local i la fabricació externalitzada a països del tercer món.
En Isak a fet el que tenia que fer per ser un empresari d’èxit, el seu balanç és espectacular, a part dels seus ingressos avui té unes 1000 botigues en més de 80 països, el centre de disseny tèxtil més gran d’Europa amb 14.000 metres quadrats i unes vendes que superen els 1200 milions d’euros anuals.
El nostre sistema està fet per a premiar a grans triomfadors com l’Isak, i fer-los servir d’exemple per a nous emprenedors, però algú s’ha parat realment a mirar aquests imperis de manera crítica?, quants “Isaks” podem tenir?, és bona per a nosaltres la deslocalització que sistemàticament practiquen?, no son empreses com aquesta les que han fet tant de mal al tèxtil a Catalunya?, no és immoral fer treballar a empleats de països pobres a preus i condicions de misèria?, quantes petites botigues acaben tancant per la competència i pressió d’aquests monstres?.
Si tenim en compte aquestes característiques que comparteixen totes les grans empreses trans-nacionals, son realment tant bones com ens diuen?, potser generen més inconvenients que avantatges a la nostra societat.
En Isak sempre ha declarat que la passió, la disciplina i la il·lusió son la base de la seva manera de ser, no ho dubto, el seu èxit té molt de mèrit, però la veritat és que crec que aquests triomfadors son un veritable perill per a la nostra societat, creen un model a seguir altament antisocial i totalment insostenible, s’aprofiten del que sigui per enriquir-se i no contribueixen a fer d’aquest món un lloc millor.
No tinc res personal contra l’Isak Antic, ni contra la seva empresa “Mango”, però si contra aquest model de negoci que practiquen tant ells com Inditex, Ikea, Apple, Nike… i la majoria de multinacionals que basen el seu èxit en la circulació lliure del diner i l’aprofitament de la mà d’obra barata i sense drets. Hi ha coses que haurien de ser delicte o com a mínim pagar grans impostos per la seva manca de consciència social.
..: MadeByMiki :.. 