..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘manifestacions

Les grans veritats que hi ha als diaris.

with 6 comments

Tots hem sentit un munt de vegades aquella afirmació que diu: “els diaris tan sols diuen mentides”, podríem eixamplar-la una mica més i afegir-hi tots els altres medis de comunicació. Però la veritat, no crec que això sigui cert, més aviat el que es detecta a diari és un esperit manipulador, cliantelista i d’emissor constant de globus sonda.

El que crec és que les notícies dels diaris cal saber interpretar-les, i veritablement això no és senzill. Per començar cal oblidar-nos de la presumpta innocència de les seves informacions, així com també hem de saber detectar aquella notícia veritablement important i totes les totalment prescindibles, el 99% del diari.

Per posar-ho més complicat, les notícies importants podem trobar-les a la portada o com a article curt totalment amagat a les pàgines interiors.

Suposo que el que voleu son alguns exemples per poder donar-me o treure’m la raó, ho sigui que som-hi:

El 9 de juny del 2008, als diaris publicaven una notícia sorprenent: l’ampliació de la jornada laboral a Europa, a partir d’aquell moment és legal el treballar 65 hores setmanals. Aquella notícia clarament ens estava dient cap on anàvem, i de passada desmentia als que ens deien que la crisi no existia o que tot plegat no seria més que una desacceleració temporal. De passada notícies com aquesta ens suggereixen lo evident, que les “altes esferes” saben molt més del que els interessa confessar, i que a nosaltres ens serveixen l’informació quan els hi convé i ben maquillada.

Evidentment escric aquest post pensant en una altra notícia similar, avui podreu veure a tots els diaris una flamant modificació de la llei. Un pas més cap a la dictadura 2.0, la consideració com a delicte greu de tota mena de protesta, fins hi tot la resistència pacífica passarà a considerar-se un delicte greu. Això al país d’Europa amb un percentatge més alt de població reclusa no pot ser casual. En moments com aquests, amb la previsió d’atur que tenim i l’index de pobresa actual tan sols pot voler dir una cosa: si avui estem malament, això no és res pensant amb lo que ens ha de caure ben aviat. Per tant les veritables mesures dels nostres governants no van contra la crisi, més aviat van contra el seu poble i ells ja tenen les seves lleis, les pilotes de goma i les presons esperant-nos i no pensen deixar lloc per a cap mena de protesta o opinió crítica.

Com sempre, tot això tan sols son divagacions meves, ho sigui que no hi ha res que us pugui demostrar. El que tinc clar és que aquest és el camí que ens imposen i que no pensen deixar que ningú se’n surti.

Per cert, un altra notícia interessant, després de demostrar-se que la mort d’un manifestant a Bilbao per un impacte de bola de goma, ja s’han pres mesures al respecte. Evidentment no s’han prohibit les boles de goma com passa a la pràctica totalitat d’Europa, ja han detingut a un parell de manifestants com a culpables dels aldarulls que van “obligar” a la policia a fer servir les punyeteres boles de goma.

Written by MadeByMiki

12 Abril 2012 at 9:29 am

Quan convé anem a veure que diuen els de Lynce…

with 6 comments

Aquest cap de setmana passat els diaris han tingut molta feina, en principi per no parlar massa de la manifestació dels indignats, i més tard a l’hora de fer el recompte de manifestants.

Hi ha un diari en concret que s’ha lluit a l’hora d’informar, es tracta de “La Razón”. La manera d’informar d’aquest medi sovint és surrealista, és evident que tots els diaris tenen tirada cap alguna tendència política, però en el cas de “La Razón” la seva deriva cap a la dreta més radical és escandalosa.

Tan sols cal fer una ullada als seus titulars i a les seves portades per adonar-se’n del que estic dient. Una de les coses que més gràcia m’ha fet és l’utilització de les dades de la empresa LYNCE, dedicada al recompte de manifestants a Madrid. Aquesta empresa és famosa per donar les xifres més baixes de participació, això no seria cap problema en principi, però resulta que tan sols van a buscar a LYNCE quan els interessa, quan els hi va alguna cosa en la manifestació publiquen les dades dels convocants i endavant.

Aquí us deixo uns exemples de participació en manifestacions, son aquelles dades que molts no volen que contrasteu:


En favor de la Vida y la Maternidad
(17 octubre 2009, Madrid)

Fuente

Personas

Organizadores

2,000.000

Comunidad de Madrid

1,200.000

El País

265.000

Policía local

250.000

El Manifestómetro

De 48.530 a 72.795

LYNCE

55.361 personas*

*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 36 l’assistència a la manifestació.

España, Vida Sí (7 marzo de 2010, Madrid)

Fuente

Personas

Organizadores

600.000

LYNCE

9.726*


*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 62 l’assistència a la manifestació.


Som una Nació. Nosaltres decidim.
(Barcelona, 10 julio 2010.)

Fuente

Personas

Organizadores

1,500.000

Guardia Urbana

1,100.000

LYNCE

62.000*

*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 24 l’assistència a la manifestació.


BAKERANTZ, LEGALIZAZIOA.
(Bilbao, 19 febrero de 2011.)

Fuente

Personas

LYNCE

40.960*

*Tan sols hi ha les dades de LYNCE.


VÍCTIMAS DEL TERRORISMO
(Madrid, 9 abril 2011)

Fuente

Personas

Organizadores

200.000

El País

19.050

El Manifestómetro

20.000

LYNCE

18.341*

*Segons LYNCE, els organitzadors han multiplicat per 11 l’assistència a la manifestació.

“Spanish Revolution” (Madrid, 20 de mayo 2011)

Fuente

Personas

El País

25.000

LYNCE

17.460*

*Aquí trobem dues xifres molt semblants d’assistència a la manifestació.


NO AL PACTO DEL EURO. TOMA LA CALLE
(Madrid, 19 junio 2011)

Fuente

Personas

Democracia Real Ya.

200.000

Acampada Sol.

Más de 150.000

LYNCE

37.742*


Per cert, les dades de LYNCE sobre la darrera manifestació a Barcelona dels indignats encara no son públiques, per això no les trobeu aquí.

Amb aquestes dades de LYNCE queda ben clar lo complicat que és mobilitzar a una població absolutament pasiva, també queda clar lo senzill que resulta dir xifres disparatades però que queden molt impactants, i que a sobre qui llegeix i escolta uns determinats arguments acaba amb una visió de la realitat molt estreta. Potser per això els dos llibres que tinc ara a la capçalera del llit son d’escriptors tan oposats com César Vidal i Jerry Mander. 

Written by MadeByMiki

26 Juny 2011 at 5:42 pm

Berlusconi

with 7 comments

És molt curiosa la sensació que torno a tenir aquests dies, estem vivint de nou una regressió, llegeixo ara pels diaris com ahir els italians es manifestaven a Roma contra la política de Berlusconi, aquest mentrestant (sota clara sospita de compra de vots) feia rebutjar les dues mocions de censura que s’havien presentat contra ell. Els cinc diputats trànsfugues: Domenico Scilipoti, Massimo Calearo, Bruno Cesario, Maria Grazia Siliquini y Catia Polidori, han desobeït els seus partits i han evitat la caiguda del govern italià per ben poc, (311 vots a 314). Berlusconi a afirmat clarament: “Itàlia no necessita eleccions”, o sigui que a ell ara no li convenen.

Doncs aquesta vegada, he rescatat de la meva col·lecció de cartes incunables (unes 200 més o menys), un fragment d’una carta que vaig rebre el 1994 d’una amiga que feia un “Erasmus” a la bonica ciutat de Trento. Quan penso que ja han passat ben be 16 anys, em queden un parell de coses clares, la més important és que ja començo a tenir una edat i la segona és que a la vista de l’èxit, potser que ens anem replantejant això de manifestar-nos pensant que alguna cosa canviarem.

No sé si aquí us arriben les notícies de la situació política i social d’Itàlia, per això no sé si saps que demà hi ha una immensa manifestació a Roma contra la política de Berlusconi. La gent hi ve des de tots els punts d’Itàlia. Evidentment jo m’hi he apuntat. Aquest vespre agafem un autobús que ens portarà a Roma. Primer anirè a la manifestació i desprès vaig a casa d’una gent que vaig conèixer aquest estiu, suposo que m’hi quedaré uns quants dies.

Deus pensar: “Quina estupidesa, que hi té a veure ella amb la política italiana”. Tens raó,no és la meva lluita aquesta, hi vaig però perquè crec que és importantíssim que tota la gent que té una determinada ideologia, que lluita contra determinades coses (i les italianes i catalanes som molt semblants), s’ha de posar en contacte gent de tot el món per prendre més força.

Meritxell.

Written by MadeByMiki

15 Desembre 2010 at 9:23 am