..: MadeByMiki :..

::::…..No sé que no sé res….::::

Posts Tagged ‘manipulació

El discurs més interessant de la gala “Català de l’any”.

with 19 comments

Aquest vídeo no es va poder veure per la gala “Català de l’any” emesa en fals directe per TV3. Potser alguns ara entendran els motius del canvi de Mònica Terribas per Eugeni Sallent. Aquest vídeo parla per si sol…

Written by MadeByMiki

24 Mai 2012 at 11:33 pm

L’Ajuntament de Barcelona no para de treballar mai.

with 14 comments

Sovint hi ha gent que comenta (jo mateix ho he fet alguna vegada…) que les nostres institucions passen de tot, que els alts funcionaris treballen poc i encara menys els festius, però avui vull demostrar que això no és així ni de lluny.

Ahir diumenge, tots sabeu que va haber-hi manifestacions d’indignats per tota Espanya i part de l’estranger. Com que ahir vaig treballar des de ben d’hora, al final vaig fugir de Barcelona i no vaig participar a la manifestació que anava de Plaça Catalunya a la Ciutadella passant per Urquinaona i Via Laietana.

Tot i això tenia molta curiositat per saber quina resposta popular tenia la manifestació, evidentment si fos contra ETA, o una celebració blaugrana, o a favor d’algun objectiu nacionalista en tindriem una generosa retransmisió en directe amb presència de comentaristes i entrevistes als assistents, de tot, no ho dubteu. Però no va ser així, i una vegada a casa vaig intentar visualitzar alguna imatge del que allà passava.

Al cap d’uns minuts de recerca vaig recordar les càmeres públiques que hi ha per saber com va el trànsit per Barcelona. Aquest és un servei de l’Ajuntament de Barcelona que em podria ser útil. Son les 17:47h, i vaig a la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, sorpresa!, puc veure la capçalera de la manifestació baixar Via Laietana cap avall, però la foto és de les 17:24h i no sembla que hi hagi manera d’actualitzar-la… 

Urquinaona / Via Laietana, 17:47h.

Urquinaona / Via Laietana, 17:47h. (click per veure a mida original)

Son les 18:01h, me’n vaig a la càmera de la Plaça Catalunya, que “casualment” porta un mes sense funcionar, i res, segueix amb el logo del Ajuntament i amb aquell missatge: “interrupció temporal de la imatge”.

Catalunya 18:01h. (click per veure a mida original)

Catalunya 18:01h. (click per veure a mida original)

 Torno cap a Urquinaona, son les 18:05h, i allà tot segueix igual, sembla que no hi ha interès en que es pugui seguir la manifestació de cap manera. Ja hi tornaré al cap d’uns minuts a veure que passa…

Urquinaona / Via Laietana, 18:05h. (click per veure a mida original)

Urquinaona / Via Laietana, 18:05h. (click per veure a mida original)

Tornem-hi, son les 18:23h, ja fa una hora de la primera imatge de la Via Laietana i ara sí, les cosen han canviat, ja era hora!. Han canviat a pitjor… algú s’ha pres la molèstia de a la mateixa adreça (http://www.bcn.es/transit/es/cameres_pag_14.html) anem a parar a la pàgina general d’estat del trànsit, que no té res a veure amb les de les càmeres. M’explico, algú ha canviat el codi de la pàgina web de manera matussera i accelerada (amb un cut & paste), i l’ha penjat al servidor, casi res!. 

Urquinaona / Via Laietana, 18:23h. (click per veure a mida original)

Urquinaona / Via Laietana, 18:23h. (click per veure a mida original)

Això ja està agafant un interès molt més enllà del que jo podia suposar, segueixo navegant i fent captures del que en trobo. Son les 18:40h i ara sembla que ja han modificat convenientment la pàgina perquè quedi com la de Plaça Catalunya, amb el tristament conegut missatge de “interrupció temporal de la imatge”, quedarà així per sempre com passa a Plaça Catalunya?. 

Urquinaona / Via Laietana, 18:40h. (click per veure a mida original)

Urquinaona / Via Laietana, 18:40h. (click per veure a mida original)

Passen les hores d’aquest llarg diumenge, i miracle!!, a les 23:03h tot torna a la seva normalitat la càmera que enfoca la Via Laietana des de La Plaça Urquinaona, funciona de nou. Ves quina cosa…

Urquinaona / Via Laietana, 23:03h. (click per veure a mida original)

Urquinaona / Via Laietana, 23:03h. (click per veure a mida original)

 Quantes molèsties, quants de nervis que s’endevinen de lluny. Creieu-me hi ha poques coses que tingui clares a aquesta vida, però una d’elles és que aquest moviment els preocupa molt, i no podem esperar que s’estalviïn cap tipus de maniobra per atacar-lo i a poder ser eliminar-lo.

ETB, la tele feta a mida i per escrit.

with 15 comments

Que els polítics fan servir sempre els serveis públics a la seva conveniència, és una cosa que tots més o menys sabem o suposem. També coneixem la supeditació dels medis públics de comunicació al govern de torn.

Per immoral que sigui, el primer que es fa al arribar al poder és controlar el que i com diuen les coses els medis de comunicació, amb això la democràcia -i amb moltes altres coses- és exactament igual que la dictadura. El que no s’acostuma a fer és posar-ho per escrit, normalment hi ha un cert pudor a l’hora de manipular, es fa, però sense explicitar-ho massa.

El govern de coalició PSE-PP que mana a Euskadi gràcies a les seves tècniques de “devaluació democràtica”, no ha tingut cap problema en posar per escrit a la pàgina 262 dels pressupostos de cultura -te collons que sigui a cultura- cap a on cal que apuntin els medis públics: “uno de los objetivos de los informativos de ETB es desarrollar los aspectos esenciales del acuerdo de gobierno entre PSE y PP”.

Naturalment el poble no és tant estúpid com sembla, i ja ha notat com en els darrers 18 mesos la “línia editorial” dels informatius ha canviat de manera radical. Quan en Patxi López i els seus fidels companys de govern van assegurar que els medis públics serien totalment independents i no dirigits, mentien, com ben segur que han fet en altres qüestions, no els importa ni la pluralitat ni la veracitat, ells confien en els medis per manipular i transformar “el seu” poble.

Quan en Mikel Basabe d’Aralar a una comissió de control va plantejar la qüestió a la Consellera de Cultura, no va rebre cap tipus de resposta, va ser ignorat vàries vegades.

De moment alguna cosa ja han aconseguit, els informatius d’ETB ja no son els que tenen més audiència al País Basc, potser la gent se’n està cansant de ser miserablement manipulada amb els diners que ells mateixos paguen amb els seus impostos.

Tots els governs dirigeixen els “seus” medis informatius i els orienten de la manera que a a ells els convé, però crec que costa força trobar casos que això es faci d’una manera tant descarada i des de un govern amb menys legitimitat democràtica que aquest.

Aviat a Catalunya ens passarà alguna cosa semblant, uns ja pateixen per les seves “poltrones públiques” i uns altres ja deuen planificar el futur de la informació que ens subministraran.

Visca la partitocràcia i la manipulació constant.

Written by MadeByMiki

8 Novembre 2010 at 9:27 am

Maquillatge o tanatopràxia?

with 14 comments

En els darrers cinc anys -podríem dir 50, però així ho entendrem millor-, hi ha dos grans esforços que convergeixen. Tots a una, el poder i els medis de comunicació treballen en una incansable estratègia de maquillatge de la realitat, i nosaltres ens esforcem de manera inhumana en fer veure que ens ho creiem.

La qüestió és que aquest maquillatge, a la que t’ho mires be és per totes bandes. El trobem a les enormes xifres d’atur que patim, maquillades a base -entre d’altres coses- d’excloure una immensa quantitat d’aturats de les llistes pel senzill fet d’estar realitzant algun curs. I ben segur que aquesta qüestió és extrapolable a tot tipus d’estadístiques retocades que ens serveixen per esmorzar, dinar o sopar i nosaltres digerim sense contemplacions.

Ara resulta que he pogut saber, que aquelles xifres optimistes sobre les venda de pisos a Espanya també pateixen aquest maquillatge tant ben estudiat. Com s’ho fan?, doncs és ben senzill, com sempre es tracta d’ometre certa informació que és transcendental per saber on som i cap on anem. El truc, digne d’un gran il·lusionista com en David Copperfield és el següent: Direm que les vendes de pisos, ho sigui les escriptures han augmentat un 20% respecte l’any anterior -que be, sortim de la crisi!- però ometrem certa informació que no volem que se sàpiga massa: un 30% de les escriptures que s’han fet aquest any son embargaments, execucions hipotecàries i donacions a compte.

Ho sigui que el que serien unes estadístiques clarament negatives, per art de màgia s’han tornat -amb el maquillatge convenient- en uns fantàstics números que ens fan somniar en que aviat “tot tornarà a ser com abans”.

Jo us donaré la meva versió dels fets, la versió d’un observador llunyà i sense coneixements profunds sobre el tema: Els pisos baixaran molt de preu. Els bancs no saben que fer-ne de tants com en tenen, però davant l’impossibilitat absoluta de cobrar prefereixen quedar-se el pis que sense res. És possible que el govern hagi d’anular part o la totalitat de les ajudes que dona a l’hora de comprar-los. Fins ara s’han mantingut molt cars de manera totalment artificial, però la llei de l’oferta i la demanda s’acabarà imposant.

Crec que no podem ser tant innocents i creure’ns tot el que ens diuen des de el govern, els bancs o els seus medis afins. Ens han enganyat massa vegades i res em fa pensar que les coses hagin canviat en lo més mínim. Lo realment important és la tendència, i ja sabem cap on va. Faríem be de ser escèptics davant de tot el que ens transmeten, no es mereixen que ens els creiem.

Written by MadeByMiki

12 Octubre 2010 at 12:05 am

Escarp: Sobre l’assumpte de la “Violència”.

with 18 comments

Reprodueixo aquest article publicat el passat 6-10-2010 a Kaosenlared, crec que val la pena llegir-lo. Per desgràcia sembla que els grans medis tan sols volen “informar” sobre una versió d’aquesta polèmica sobre la apologia de la violència a determinats webs i blogs.


Em dic Jordi Soler Alomà, soc Doctor en filosofia i l’autor d’un article del que s’ha fet servir un fragment fora de context per a criminalitzar les pàgines web independents, com Kaosenlared,  a una entrevista radiofònica.

El programa en qüestió “el món a rac1”; l’entrevistador en Jordi Basté i l’entrevistada Assumpta   Escarp (responsable de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, i presumpta socialista!).

En primer lloc, en Jordi Basté s’ha desqualificat com a periodista, per traure frases d’un context en el que tenen un significat molt diferent al que se’ls confereix en el context de l’entrevista (per cert, molt tendenciosa). Per un altra banda, tampoc cita a l’autor (l’article ve signat) i atribueix el contingut a una de les pàgines web, kaosenlared.net,  on s’ha publicat (un altra mentida periodística). Al menys ara ja sabem que no val la pena escoltar “el món a rac1” (per si algú no se`n havía adonat).

En segon lloc, aquesta noia… l’Assumpta, ha pecat de solemne passerella: no tan sols s’ha deixat manipular como una cria pel seu “hàbil” entrevistador sinó que ha afegit més llenya al foc de la intolerància i el prohibicionisme. Si es tractés d’una persona culta i sencera, hauria evitat pronunciar-se sobre la base d’unes frases tretes del seu context i hauria demanat (o llegit abans) el text íntegre, en el qual podria comprovar que de lo que es tracta es de l’eventual uso legítim de la violència.

Ara ve lo més greu: si s’és coherent amb els plantejaments de la Escarp, tindran que buidar les llibreries i els prestatges de les nostres biblioteques de tots els autores que han tractat sobre l’us legítim de la violència: els clàssics grecs, els autors de la il·lustració, els romàntics, els nostres estimats Lorca, Machado, García Márquez… i per descomptat tots els clàssics del marxisme i les obres de Marx i Engels, junt a les de Ernesto Che Guevara, Simón Bolívar, i un molt llarg etcètera.

Per altra banda caldrà suprimir de la programació de la TV la major part de la programació, que es basa en la violència ,aquesta sí!, indiscriminada. Això seria lo únic positiu, donat que ens trauríem del damunt moltes escombraries..

Si comencem a decretar que hi ha temes tabú, dels que no es pot parlar, acabarem en una dictadura feixista, on no es podrà parlar de canviar el sistema, ni de la revolució, ni de res que no sigui aprovat per la autoritat “competent”.

Assumpta Escarp es l’exemple vivent de la esparveradora mediocritat que caracteritza a la casta política que patim.

Jordi Soler Alomà.

Written by MadeByMiki

8 Octubre 2010 at 11:46 am

Anti-sistemes violents, el gran problema del segle XXI.

with 27 comments

Aquest diumenge he quedat impressionat al veure la portada de “El Periódico”, no m’ho podia creure. No és que li doni massa importància a lo que publica aquest especialment tendenciós diari, el que m’ha fet esgarrifar és el veure una manipulació tant descarada, a la portada i a l’edició més important de tota la setmana, no hi ha res de casual.

Aquesta portada compleix tres de les 10 estratègies de manipulació mediàtica a les que fa referència Noam Chomsky als seus escrits.

  • Estratègia de la distracció, és la base més important si parlem de manipulació mediàtica. Desvia l’atenció del públic dels problemes importants i els canvis decidits per la elit política i econòmica de manera dictatorial . La tècnica que es fa servir és la de distreure al públic amb notícies poc rellevants per focalitzar tota l’atenció en problemes sense gran importància real, cal mantenir allunyada a la gent de la base dels problemes reals.
  • Crear problemes per immediatament oferir solucions, es tracta del mètode conegut com “problema-reacció-solució”. Primer es crea un problema amb la intenció de que el públic reaccioni fent-se seu el problema, assumint-lo com a propi, així és el propi poble el que “demana” unes mesures -que el poder volia aplicar però li calia el recolzament social-. Una vegada s’apliquen les mesures. El poble queda molt satisfet però tant sols ha estat portat cap on el poder volia amb un guió prèviament pensat, creat i executat pas a pas.
  • Fer servir la part emocional de la gent eliminant la reflexió. Si es recorre als aspectes emocionals (la pàtria, la teva ciutat, la família, el Barça, la llengua…) l’anàlisi i el pensament crític queden perfectament tapats. Els populistes fan servir aquestes tècniques de manera continuada. Per una banda ens posen la Barcelona “cosmopolita i tolerant” i per l’altra ens mostren amb tòpics i generalitzacions els culpables dels desordres, per fer més mal usarem el prefixe negatiu “anti”, anti-capitalistes, anti-sistema, anti-globalització… i li afegirem altres qualificatius que generin rebuig com: radicals, esvalotadors, violents…

I afegiré una estratègia de manipulació nova, realment potent i de la que Noam Chomsky no parla. La manipulació de fotos o vídeos, sovint es fa servir la manipulació descarada i totalment intencionada de la imatge per donar-li un sentit i una força que pel natural no tenia. La portada del diari és la foto d’un jove amb la cara tapada i amb una tanca als braços. No hi ha cap tipus de fons ni res més, se’ns amaga tota informació que no volen que considerem.

Foto del web site dels Mossos.

Foto del web site dels Mossos.

També tenim a la portada una descripció dels problemes: “anarquistes radicals i okupes senten atracció per Barcelona”, “la tolerància de jutges i polítics una de les causes del fenomen”. Aquí et descriuen el problema que tenim, a l’interior del diari la solució -canvis de lleis, penes més dures…-, tan sols cal que els que ho llegeixen ho assumeixin com a idees pròpies i més endavant s’aplicarà la solució que ja fa temps que tenim pensada.

Si apliquem tot el que acabo d’escriure a la portada de “El Periódico” del diumenge passat, puc afirmar que es parla de la “violència anti-sistema” potenciant i ampliant molt el que va passar, com si això fos la notícia, quan en el fons el que hi ha és una reforma laboral salvatge feta de manera arbitrària per un govern que es diu d’esquerres.

Foto de "El Periódico".

Foto de "El Periódico".

El fet de cremar un cotxe de policia, saquejar alguna botiga i fer destrosses no deixa de ser una manera de fer-li el joc a qui creus que ataques. La premsa sempre potenciarà aquestes accions i serviran de justificació per tot el que vindrà més endavant: criminalitzar tot un moviment, canviar les lleis a conveniència, atemorir a la població, prohibir o censurar certes pàgines web, trobar un tema tangencial que entretingui al poble…

Avui és 5 de Octubre, no es parla de l’atur, no es parla de la reforma laboral,  la pregunta del dia avui a “El Món a RAC1” “Cal tancar els webs que inciten a la violència?”.

De moment un 90% de la gent diu que si.

Written by MadeByMiki

5 Octubre 2010 at 8:46 am

Divagacions Propagandístiques.

with 9 comments

En Goebbels i l'avi de'n Bush...

En Hitler i l'avi de'n Bush...

On som avui en el camp de la propaganda i manipulació?, aquesta és una pregunta que sovint em ronda pel cap.

Ara fa gairebé 80 anys, es va perfeccionar el control social mitjançant la manipulació dels medis de comunicació. Quan ens preguntem: com és possible que el poble alemany recolzés a la dictadura feixista de Hitler?, acostumem a pensar que la humiliació del poble alemany pels acords de la Primera Guerra Mundial i el carisma d’un líder que va sortir en moments de profunda crisi ho van fer possible. Però no s’acostuma a valorar en la seva justa mesura la primera gran manipulació d’un poble amb totes les tècniques i recursos possibles, si son mínimament crítics veurem que aquests sistemes continuen vigents i han estat perfeccionats fins a límits que ben segur no coneixem.

Sempre s’ha dit que de l’any 1933 fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial, el regim de l’Alemanya nazi va gastar moltíssim en armes. Però en realitat del que més es van preocupar és de la manipulació i la propaganda, per això el ministeri al que se li dedicava més pressupost era el nou Ministeri de la Propaganda, dirigit per en Joseph Goebbels.

El primer que van fer els nazis, és centralitzar el poder dels medis de comunicació i posar-los al seu servei sota un estricte control de continguts i una estricta censura.

La utilització de la propaganda per primer cop a la història, es fa de manera sistèmica i arriba a tota la població. Això és el que necessita l’estat autoritari per mantenir-se al poder, una “bona comunicació” per adoctrinar el seu poble.

Goebbels amb les noves tècniques de propaganda farà que el culte a la personalitat, figura i objectius de Hitler siguin assumits pel seu poble. Es crea una simbologia especifica amb l’objectiu d’obtenir un aspecte liturgic-místic, crear un escenari adeqüat pels discursos de Hitler, la suma de la gran capacitat oratòria, gesticulació, interpretació teatral, connexió i la farfutalla  mítica feien que la receptivitat i resposta del públic fossin extraordinàries.

Amb tot això es marquen les tres característiques col·lectives del seu poble: “el valor de raça”, “el de personalitat” i el “sentit de lluita”. Les justificacions morals: es proclama un “darwinisme social” entenent que la raça més forta (la seva és clar) ha de “sobreviure” per selecció natural per damunt del les dèbils que son nocives o prescindibles. Es cerquen enemics de la pàtria, en aquest cas es troben “tres vicis” que els amenacen: la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme, tots ells obra del “marxisme jueu”.

N’estic segur de que en Goebbels avui veuria amb orgull que el seu sistema propagandístic ha triomfat totalment, ell va ser l’autèntic visionari de la manipulació a gran escala, per tant el nostre món és hereu de la seva filosofia, la dels bons i dolents, la del o amb mi o contra mi, i l’enemic no ha canviat. En el fons avui es segueix lluitant contra l’essència de la democràcia, el pacifisme i l’internacionalisme.

No hi ha dubte, Goebbels avui treballaria a Apple, Microsoft, Facebook o com a assessor d’algun govern occidental.

Però on som avui en el camp de la propaganda i manipulació?

Written by MadeByMiki

16 Juliol 2010 at 9:50 pm